El PSC situa a la cúpula educativa una persona que ha qüestionat públicament la unitat de la llengua catalana i que va pressionar una docent per la seva activitat pedagògica
La Intersindical denunciem i rebutgem frontalment la incorporació de Víctor García Correas a la Secretaria de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional.
Considerem que és una decisió políticament irresponsable i profundament preocupant que una persona que ha qüestionat públicament la unitat de la llengua catalana pugui assumir responsabilitats dins de l’estructura encarregada de definir i impulsar les polítiques educatives del nostre país.
La unitat de la llengua catalana no és una opinió ni una qüestió subjecta a debat polític. És un fet científic avalat per les universitats, les institucions acadèmiques i la totalitat de la filologia romànica. Negar-la significa assumir postulats que històricament han estat utilitzats per fragmentar la llengua catalana, debilitar-ne la cohesió i afeblir els vincles culturals dels territoris de parla catalana.
En un moment d’emergència lingüística, en què el català retrocedeix de manera alarmant als centres educatius, el Govern de la Generalitat ha decidit situar en un dels principals òrgans de direcció educativa una persona que s’ha alineat públicament amb plantejaments que qüestionen aquest consens científic. Aquesta decisió és responsabilitat directa del PSC i representa una nova línia vermella traspassada per un Govern que continua demostrant una preocupant manca de compromís amb la llengua catalana.
De negar la unitat del català a dirigir la millora educativa
Els antecedents de Víctor García Correas fan encara més greu aquest nomenament.
Durant la seva etapa com a regidor d’Educació de Rubí va protagonitzar un episodi especialment preocupant d’ingerència política en un centre educatiu. Després que una professora de català utilitzés unes declaracions seves sobre la llengua com a material didàctic en una classe de dialectologia, García Correas va contactar amb la direcció de l’institut per recriminar l’actuació de la docent.
Des de La Intersindical considerem absolutament inadmissible que una persona que va intentar pressionar una treballadora de l’ensenyament per la seva activitat professional pugui ocupar ara un càrrec de responsabilitat dins del Departament d’Educació.
La defensa de l’autonomia pedagògica, la llibertat de càtedra i el respecte als professionals de l’educació haurien de ser principis bàsics de qualsevol responsable educatiu. Aquest nomenament transmet exactament el missatge contrari.
Una provocació enmig del conflicte educatiu
Aquest nomenament arriba, a més, en un context de màxima conflictivitat social i educativa.
Durant aquest curs, milers de docents, professionals del Personal d’Atenció Educativa i membres de la comunitat educativa hem participat en mobilitzacions i jornades de vaga per defensar l’escola pública, exigir la reversió de les retallades i reclamar millores estructurals per al sistema educatiu català.
Lluny d’escoltar aquestes demandes, el Departament opta ara per reforçar la seva cúpula amb perfils que generen rebuig entre una part important de la comunitat educativa i que simbolitzen una determinada manera d’entendre la política educativa basada en la confrontació i el partidisme.
En lloc d’obrir vies de diàleg i reconstruir la confiança amb els professionals de l’educació, el Govern torna a alimentar el conflicte.
Exigim explicacions al PSC i al Departament d’Educació
La Secretaria de Millora Educativa hauria de treballar per garantir la qualitat educativa, la cohesió social, la defensa efectiva de la llengua catalana i el respecte als professionals dels centres educatius.
Per aquest motiu exigim explicacions públiques al Departament d’Educació i Formació Professional i al PSC sobre els criteris que han motivat aquest nomenament.
Reclamem que qualsevol responsabilitat vinculada a les polítiques lingüístiques i educatives sigui exercida per persones compromeses inequívocament amb la defensa del català, el respecte al consens científic sobre la seva unitat i la protecció dels drets dels professionals de l’educació.
La llengua catalana i l’escola pública necessiten compromís, rigor i coherència. Necessiten responsables polítics que treballin per reforçar-les, no pas persones que hagin contribuït a qüestionar-ne els fonaments.
Les mobilitzacions dels darrers mesos han deixat clar que la comunitat educativa no farà ni un pas enrere en la defensa de l’escola pública, dels drets laborals i de la llengua catalana. Des de La Intersindical continuarem treballant i mobilitzant-nos perquè així sigui.
