Catalunya viu una situació d’emergència educativa. Malgrat els anuncis triomfalistes del Govern i les declaracions sobre suposats acords històrics, la realitat als centres educatius mostra una altra cara. El model educatiu segregador del PSC continua prioritzant l’escola concertada mentre afebleix progressivament la xarxa pública.
Les decisions adoptades pel Departament d’Educació no responen a les necessitats de l’alumnat ni de les comunitats educatives. Al contrari, contribueixen a incrementar les desigualtats i posen en risc el dret a una educació pública de qualitat arreu del país.
El tancament de l’Escola Joan Solans és un exemple greu
Un dels casos més preocupants és el de l’Escola Joan Solans de Granollers. Es tracta d’un centre amb una llarga trajectòria educativa situat en un entorn amb importants reptes socials i econòmics.
En lloc de reforçar-lo, el Departament ha optat per afavorir-ne el tancament. Durant anys s’ha abandonat el centre i s’ha limitat la incorporació de nou alumnat. Aquesta estratègia ha acabat generant les condicions que ara es fan servir per justificar-ne la desaparició.
Aquesta decisió és especialment greu perquè afecta una escola que exerceix una funció social imprescindible i que contribueix a garantir la igualtat d’oportunitats.
El tancament de línies s’estén a diversos municipis
El cas de Granollers no és una excepció. Durant els darrers mesos també s’han anunciat tancaments de línies en centres públics com la Minerva de Calella, el Puiggraciós de la Garriga o els Tres Turons d’Arenys de Mar.
Aquestes decisions arriben en un context de descens demogràfic que hauria de permetre una millora de les condicions educatives. En lloc d’aprofitar aquesta oportunitat per reduir ràtios i reforçar l’atenció a l’alumnat, el Govern opta per concentrar estudiants i reduir recursos.
El resultat és una major massificació a les aules i una pèrdua progressiva de qualitat educativa.
La baixada de natalitat ha de servir per reduir ràtios
La reducció del nombre d’alumnes hauria de permetre avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu i més eficient pedagògicament.
La Intersindical defensem que la baixada de natalitat és una oportunitat per esponjar grups, millorar l’atenció individualitzada i facilitar la tasca docent. Aquesta és una demanda compartida per bona part de la comunitat educativa.
En canvi, el Departament continua aplicant una política que prioritza l’estalvi pressupostari i el manteniment dels privilegis de la xarxa concertada. Aquesta orientació és incompatible amb la defensa d’una educació pública forta, cohesionadora i de qualitat.
Calen canvis estructurals immediats
L’escola pública catalana necessita mesures valentes i urgents. No es poden continuar tancant centres ni eliminant línies mentre es mantenen polítiques que afavoreixen la segregació educativa.
La Intersindical denunciem aquest model educatiu segregador del PSC perquè posa en risc la cohesió social i debilita un dels pilars fonamentals del país. Exigim una planificació educativa al servei de l’interès general, una reducció efectiva de les ràtios i una aposta clara per la xarxa pública.
Prou de dilacions. L’educació pública necessita solucions immediates. La Intersindical exigim canvis i els exigim ara.
