El Govern presenta el seu acord per aprovar els pressupostos de 2020 amb els Comuns com una gran notícia amb un suposat augment de 818 milions en educació. Xifres enganyoses, perquè l’augment en relació amb el pressupost liquidat per a 2019 (5.390,2 milions d’euros) és només de 243,8 milions.
La Llei d’Educació de Catalunya, vigent des de 2009, estableix arribar a una despesa del 6% del PIB per a Educació però, 11 anys després, amb el nou pressupost es passa del 2,19% al 2,24% del PIB, un avenç tan modest que, a aquest ritme, caldrien més de 35 anys per arribar a la inversió educativa establerta per llei.
Els sous haurien d’incrementar-se com a mínim una mitjana de l’11% per recuperar el valor real de compra dels salaris del gener de 2010.
Des de la Intersindical apostem per una inversió del 7% del PIB com els països més avançats d’Europa, i per això no podem valorar positivament aquests pressupostos de cap de les maneres.
Les retallades han anat empitjorant les retribucions dels docents, ja prou castigades per les contínues pèrdues de valor dels salaris enfront la inflació. Puja el cost de la vida, però no els nostres sous. Les retallades de pagues senceres i d’estadis encara han agreujat més aquesta situació. A hores d’ara, els sous haurien d’incrementar-se com a mínim una mitjana de l’11% per recuperar el valor real de compra dels salaris del gener de 2010.
A més, els treballadors de l’educació en general hem viscut l’empitjorament dels horaris, tancament de línies que comporten un augment de ràtios, disminució de plantilles, no substitucions de les baixes, l’augment de la càrrega de treball i la insuficiència en el suport educatiu i el personal no docent.
Tot això repercuteix directament en la qualitat de l’educació que rep l’alumnat i no hi ha voluntat de millorar-ho.
80 escoles i uns 104 instituts d’un total d’uns 5.000 centres
En el capítol de la inclusió, els pressupostos preveuen començar a dotar de recursos unes 80 escoles i uns 104 instituts d’un total d’uns 5.000 centres, encara que l’anomenat Decret d’Inclusió de 2017 estableix que cal donar els suports necessaris a tot l’alumnat. Per tant, 3 anys després de l’aprovació del Decret d’Inclusió sense finançament, se li atorga una dotació insignificant si tenim en compte el conjunt de centres. Tampoc no hem vist cap previsió per reforçar els Serveis Educatius (CRP, EAP, LIC, CREDA, CREDV) per tal que puguin donar un suport suficient als centres, tenint en compte que han sofert un augment important de la càrrega de treball en els darrers anys.
Oferta insuficient en l’Educació Infantil, la Formació d’Adults i la Formació Professional.
Els pressupostos inclouen per fi el compromís de finançar l’Educació Infantil de 0 a 3 anys però les previsions per a la Formació Professional estan molt lluny del que podria fer creure la nova campanya institucional. Pel que fa a la Formació Permanent d’Adults, no s’hi veu cap proposta, malgrat l’estat d’abandó que ha patit per part del Departament durant anys. Seguirem arrossegant una oferta insuficient en l’Educació Infantil, la Formació d’Adults i la Formació Professional
La població escolar de Catalunya segueix creixent però la política restrictiva del Departament no garanteix sempre places públiques a les famílies, tendint a la massificació d’aules i centres, cosa que va en contra de la qualitat de l’atenció educativa. Cal una aposta decidida i ben planificada per a la creació de nous centres i grups si és que realment es creu en l’educació pública com a eix vertebrador del país.
La reducció en un 30% dels preus públics dels estudis de grau universitari és una bona notícia, així com l’augment de dotació de recursos per a beques de menjador. No obstant això, la gratuïtat efectiva de l’educació de la qual gaudeixen altres països encara queda molt lluny, les famílies encara han de pagar llibres i material escolar, com les sortides i les activitats complementàries i altres altres conceptes que haurien d’estar coberts.
Planificació inexistent
Les deficiències de la proposta de pressupost per a 2020 s’agreugen pel fet que no veiem que el Departament d’Educació tingui una planificació per encarar els reptes i les necessitats de l’educació que pugui garantir uns mínims en un marc polític i institucional estatal que ja sabem que fa gairebé impossible el desplegament d’una xarxa educativa pública a l’alçada de les necessitats de la societat catalana. Per aquest motiu hem cregut convenient publicar una valoració global pròpia del sistema públic d’educació amb el títol: “Bastir un sistema d’educació públic o desballestar-lo?”, podeu clicar l’enllaç o descarregar el document aquí a sota.
