Pressupostos 2020: hem d’esperar 35 anys per tenir el que ens pertoca?

Presentació dels pressupostos d’Educació per part del conseller Josep Bargalló

El Govern presenta el seu acord per aprovar els pressupostos de 2020 amb els Comuns com una gran notícia amb un suposat augment de 818 milions en educació. Xifres enganyoses, perquè l’augment en relació amb el pressupost liquidat per a 2019 (5.390,2 milions d’euros) és només de 243,8 milions.

La Llei d’Educació de Catalunya, vigent des de 2009, estableix arribar a una despesa del 6% del PIB per a Educació però, 11 anys després, amb el nou pressupost es passa del 2,19% al 2,24% del PIB, un avenç tan modest que, a aquest ritme, caldrien més de 35 anys per arribar a la inversió educativa establerta per llei.

Els sous haurien d’incrementar-se com a mínim una mitjana de l’11% per recuperar el valor real de compra dels salaris del gener de 2010.

Des
de la Intersindical
apostem
per

una inversió del 7% del PIB com els països més avançats d’Europa
,
i per això no podem valorar
positivament
aquests pressupostos de cap de les maneres.

Les
retallades
han
anat empitjorant

les retribucions dels docents
,
ja prou castigades per les contínues pèrdues de valor dels salaris
enfront la inflació. Puja el cost de la vida, però no els nostres
sous.
Les retallades de pagues senceres i d’estadis encara han agreujat
més aquesta situació. A
hores d’ara,
els
sous
haurien
d’incrementar-se com a mínim una mitjana de l’11% per recuperar
el valor real de compra dels salaris del gener
de
2010.

A
més, els treballadors de l’educació en general hem
viscut l’empitjorament dels horaris, tancament de línies que
comporten un augment de ràtios, disminució de plantilles, no
substitucions de les baixes, l’augment de la càrrega de treball i
la
insuficiència
en el suport
educatiu
i el personal no docent.

Tot
això repercuteix directament en la qualitat de l’educació que rep
l’alumnat i no hi ha voluntat de millorar-ho.

80 escoles i uns 104 instituts d’un total d’uns 5.000 centres

En
el cap
ítol
de la inclusió, els pressupostos preveuen començar a dotar de
recursos unes 80
escoles
i uns 104
instituts
d’un
total d
’uns
5
.000
centres
,
encara que l’anomenat
Decret d’Inclusió de 2017 estableix que cal donar els suports
necessaris a tot
l’alumnat. Per tant, 3
anys després de l’aprovació del Decret
d’Inclusió
sense finançament
,
se
li atorga una dotació insignificant

si tenim en compte el conjunt de centres
.
Tampoc no hem vist cap previsió per reforçar els Serveis Educatius
(CRP, EAP, LIC, CREDA, CREDV) per tal que puguin donar un suport
suficient als centres, tenint en compte que han sofert un augment
important de la càrrega de treball en els darrers anys.

Oferta insuficient en l’Educació Infantil, la Formació d’Adults i la Formació Professional.

Els pressupostos inclouen per fi el compromís de finançar l’Educació Infantil de 0 a 3 anys però les previsions per a la Formació Professional estan molt lluny del que podria fer creure la nova campanya institucional. Pel que fa a la Formació Permanent d’Adults, no s’hi veu cap proposta, malgrat l’estat d’abandó que ha patit per part del Departament durant anys. Seguirem arrossegant una oferta insuficient en l’Educació Infantil, la Formació d’Adults i la Formació Professional

La
població escolar de Catalunya segueix
creixent però
la política restrictiva del Departament no garanteix sempre places
públiques a les famílies, tendint
a la massificació d’aules i centres,
cosa que va en contra de la qualitat de l’atenció educativa. Cal
una aposta decidida i ben planificada per a la creació de nous
centres i grups si és que realment es creu en
l’educació
pública
com a eix vertebrador del país.

La
reducció en un 30% dels preus públics dels estudis de grau
universitari és una bona notícia, així com l’augment de dotació
de recursos per a beques de menjador. No obstant això, la
gratuïtat efectiva de l’educació de la qual gaudeixen altres
països encara queda molt lluny
,
les famílies encara han de pagar
llibres i material escolar, com les sortides i les activitats
complementàries i altres
altres conceptes que haurien d’estar coberts.

Planificació inexistent

Les deficiències de la proposta de pressupost per a 2020 s’agreugen pel fet que no veiem que el Departament d’Educació tingui una planificació per encarar els reptes i les necessitats de l’educació que pugui garantir uns mínims en un marc polític i institucional estatal que ja sabem que fa gairebé impossible el desplegament d’una xarxa educativa pública a l’alçada de les necessitats de la societat catalana. Per aquest motiu hem cregut convenient publicar una valoració global pròpia del sistema públic d’educació amb el títol: “Bastir un sistema d’educació públic o desballestar-lo?”, podeu clicar l’enllaç o descarregar el document aquí a sota.