Dimensions de l’assetjament psicològic a la feina.
Heinz Leymann defineix l’assetjament psicològic com la comunicació hostil i no ètica dirigida de manera sistemàtica per un o més individus, fonamentalment cap a una persona, a la qual s’empeny cap a una situació d’indefensió i impotència continuada per la persistència d’activitats d’assetjament moral.
Aquesta definició, que exclou conflictes puntuals i se centra en el moment en què la situació psicològica provoca trastorns psiquiàtrics, comparteix tres elements amb totes les altres que han assajat caracteritzar aquest fenomen:
1) Es defineix des de la perspectiva del seu efecte sobre la víctima, no des de la intenció de l’agressor/a.
2) Cal que el subjecte pacient experimenti alguna una conseqüència negativa
3) El comportament agressor ha de ser persistent. Típicament, les accions hauran de produir-se almenys un cop per setmana i durant un llarg període de temps (d’almenys 6 mesos).
Per a detectar si us trobeu sotmesos a assetjament psicològic és bo que valoreu si us trobeu exposats a alguna de les situacions següents:
a) Atac a la víctima mitjançant mesures organitzacionals, com ara:
- Adjudicació de les pitjors tasques
- No adjudicació de cap tasca
- Adjudicació de tasques sense sentit
- Adjudicació de tasques per sota de les habilitats de l’adjudicatari
- Adjudicació de tasques degradants
- Jutjar la feina realitzada de manera errònia o ofensiva
b) Aïllament social en l’entorn de treball:
- Restricció de les possibilitats de parlar per part del superior
- Trasllat a una sala allunyada dels companys
- Prohibició als companys de parlar-hi
- Negar comunicació mitjançant miradetes i gestos subtils o indirectes
- Negativa a escoltar allò que la persona presumptament víctima d’assetjament té a dir.
- Tractar la persona presumptament víctima d’assetjament com si no hi fos
c) Atac a la vida privada:
- Crítica o burla constant de la vida privada
- Aterrir mitjançant trucades telefòniques
- Procurar que la persona presumptament víctima d’assetjament sembli estúpida
- Divulgació de rumors
- Promoure la sospita que la persona presumptament víctima d’assetjament és boja
- Riure-se’n d’algun defecte personal
d) Agressions (aquesta dimensió de l’assetjament és el menys freqüent):
- Forçar el tractament psiquiàtric
- Proposicions sexuals
- Amenaces d’agressió de violència
- Maltractament físic i/o agressió sexual
- Atac a les actituds i els comportaments de base religiosa o ideològica
- Agressió verbal
