Voleu saber si esteu patint assetjament psicològic a la feina?

Dimensions de l’assetjament psicològic a la feina.

Heinz Leymann defineix l’assetjament psicològic com la comunicació hostil i no ètica dirigida de manera sistemàtica per un o més individus, fonamentalment cap a una persona, a la qual s’empeny cap a una situació d’indefensió i impotència continuada per la persistència d’activitats d’assetjament moral.

Aquesta definició, que exclou conflictes puntuals i se centra en el moment en què la situació psicològica provoca trastorns psiquiàtrics, comparteix tres elements amb totes les altres que han assajat caracteritzar aquest fenomen:

1) Es defineix des de la perspectiva del seu efecte sobre la víctima, no des de la intenció de l’agressor/a.

2) Cal que el subjecte pacient experimenti alguna una conseqüència negativa

3) El comportament agressor ha de ser persistent. Típicament, les accions hauran de produir-se almenys un cop per setmana i durant un llarg període de temps (d’almenys 6 mesos).

Per a detectar si us trobeu sotmesos a assetjament psicològic és bo que valoreu si us trobeu exposats a alguna de les situacions següents:

a) Atac a la víctima mitjançant mesures organitzacionals, com ara:

  • Adjudicació de les pitjors tasques
  • No adjudicació de cap tasca
  • Adjudicació de tasques sense sentit
  • Adjudicació de tasques per sota de les habilitats de l’adjudicatari
  • Adjudicació de tasques degradants
  • Jutjar la feina realitzada de manera errònia o ofensiva

b) Aïllament social en l’entorn de treball:

  • Restricció de les possibilitats de parlar per part del superior
  • Trasllat a una sala allunyada dels companys
  • Prohibició als companys de parlar-hi
  • Negar comunicació mitjançant miradetes i gestos subtils o indirectes
  • Negativa a escoltar allò que la persona presumptament víctima d’assetjament té a dir.
  • Tractar la persona presumptament víctima d’assetjament  com si no hi fos

c) Atac a la vida privada:

  • Crítica o burla constant de la vida privada
  • Aterrir mitjançant trucades telefòniques
  • Procurar que la persona presumptament víctima d’assetjament sembli estúpida
  • Divulgació de rumors
  • Promoure la sospita que la persona presumptament víctima d’assetjament és boja
  • Riure-se’n d’algun defecte personal

d) Agressions (aquesta dimensió de l’assetjament és el menys freqüent):

  • Forçar el tractament psiquiàtric
  • Proposicions sexuals
  • Amenaces d’agressió de violència
  • Maltractament físic i/o agressió sexual
  • Atac a les actituds i els comportaments de base religiosa o ideològica
  • Agressió verbal
image_pdfimage_print