Des de la Intersindical Educació hem dit i repetit que el català a l’educació no té bona salut i que no s’està aplicant la immersió lingüística, si més no, no a totes les zones del país. Per això, hem fet del català a l’educació una de les nostres reivindicacions i línies d’actuació prioritàries. Ahir, el Govern de la Generalitat va posar xifres al suposat èxit en l’aplicació de la immersió darrere el qual s’havien amagat els anteriors governs durant dècades. Celebrem que s’hagi fet i que, a més, s’hagi fet amb dades que mostren la realitat tal com és d’una vegada per totes. Considerem positiu que el Departament d’Educació, accepti, per fi, la realitat que molts docents palpen cada dia i que posi fil a l’agulla per mostrar-la a la societat i per aplicar un pla que permeti revertir la situació.
Les dades són alarmants, però ja ho eren fa 15 anys. Ara es presenten dades actualitzades que es comparen amb les del 2006 per tal de demostrar que els usos lingüístics als centres educatius estan empitjorant, però cal subratllar que les dades ja deien aleshores que només el 56% d’alumnes s’adreçaven en català als professors sempre o gairebé sempre, i que el 63% de docents s’adreçava sempre o gairebé sempre en català als seus alumnes. És a dir, l’any 2006 el govern de Catalunya ja tenia dades que indicaven que pràcticament 4 de cada 10 docents no s’adreçava habitualment en català als alumnes, i s’ha deixat degradar la situació fins a la preocupant realitat actual. Per tant, aquest pla que s’ha presentat es podria haver aplicat fa 5, 10 o 15 anys. No obstant això, val més tard que mai.
El conseller Josep González Cambray ha explicat que, durant quatre anys, es crearan grups impulsors que analitzaran el context lingüístic i els usos lingüístics de tots els centres educatius. Des de la Intersindical considerem que la necessitat és més urgent i que, més enllà d’aquest estudi positiu i necessari per tenir una radiografia centre a centre, amb les dades que s’han mostrat cal actuar immediatament. De fet, hi ha moltes i molt diverses vies d’actuació que confiem que l’administració ja s’estigui plantejant. Per exemple, hem vist com els darrers anys s’ha reduït dràsticament el nombre d’aules d’acollida per atendre l’alumnat nouvingut i integrar-lo en català i cap intenció de revertir-ho, com es menystenia la revisió de la formació inicial i continuada del professorat pel que fa a la llengua catalana i les actituds lingüístiques, i l’article de la Llei d’Educació de Catalunya que estipula que s’han d’acreditar coneixements de català corresponents al nivell C2 per a presentar-se a unes oposicions continua oblidat.
A més, la normativa pel que fa a l’ús del català a l’educació és clara, i no s’està complint. Aplicar les normatives en matèria lingüística ha estat una assignatura pendent a l’educació i en altres àmbits dels successius governs de la Generalitat. Al sindicat rebem queixes lingüístiques i actuem per resoldre-les i restablir la normalitat als centres, i és per això que estem en procés d’oferir una nova eina a tota la comunitat educativa: una bústia de queixes lingüístiques que ens permetrà animar la gent a assenyalar mancances i incompliments, i que oferirà una via efectiva per conèixer la normativa vigent i activar, des del sindicat, tots els mecanismes necessaris per solucionar el problema.
En la presentació d’aquest pla de xoc, el conseller i la secretària de Transformació Educativa han insinuat que hi haurà una adaptació dels projectes lingüístics a la situació de cada centre, al·lusió que confiem que sigui anecdòtica o un malentès comunicatiu, perquè ens remet a l’època en què l’exconseller Ernest Maragall va tenir l’ocurrència de defensar la implantació de més hores lectives de castellà perquè, segons ell, els nens d’Olot no el dominaven prou.
Un cop fetes totes aquestes consideracions, des de la Intersindical reiterem el nostre compromís amb la llengua catalana a l’educació, refermem la creença que la immersió lingüística és una garantia d’èxit educatiu per a tots els alumnes i una eina clau de cohesió social per al nostre país, i ens posem a disposició del Departament d’Educació per ajudar a fer avançar aquesta voluntat manifestada pels responsables educatius de tornar a fer del català la llengua central de l’educació a Catalunya, objectiu que requereix una actuació global i immediata.
