Avui hem presentat, davant del Parlament de Catalunya, les nostres propostes i valoracions en relació amb l’inici de la tramitació dels pressupostos. El sistema educatiu català està en una situació molt difícil des d’abans de la pandèmia, fruit d’una política erràtica que ha dut, per exemple, a l’abandonament de l’objectiu de convertir el català en llengua efectivament vehicular, d’un infrafinançament crònic (mai no s’han acomplert ni tan sols les previsions de la Llei d’Educació de Catalunya) i de les retallades acumulades. El sistema és incapaç d’atendre amb dignitat totes les etapes educatives, amb unes ràtios desbordades en moltes zones del país, una oferta pública insuficient i uns nivells de segregació preocupants. Així mateix, ens trobem amb una escola inclusiva que és aprovada en textos oficials des de fa anys però que a la pràctica no s’aplica.
Alhora, tenim un alt nivell de precarietat en el personal educatiu (TEEI, personal especialitzat de suport, monitors, etc.) i d’inestabilitat en el docent (40% d’interinitat). Tampoc podem parlar de gratuïtat garantida (materials, sortides, menjador, etc.), un fet que suposa exclusió i costos econòmics importants per a moltes famílies. D’altra banda, hem constat l’alt preu de la deixadesa en l’ús del català als centres, que a més d’amenaçar la supervivència de la llengua no garanteix la igualtat d’oportunitats socials per als alumnes la llengua familiar dels quals no és el català.
La situació és tan greu i els dèficits acumulats tan profunds que exigim urgentment destinar el 7% del PIB en despesa educativa. Això permetria tenir una xarxa pública amb una oferta capaç d’atendre amb millor qualitat (ràtios adients, suports educatius per garantir la inclusió, amb el català com a llengua vehicular efectiva) i equitat (gratuïtat real i eliminació de les barreres econòmiques) les necessitats educatives del nostre poble.
Aquests recursos han de servir també per a donar estabilitat a tots aquells col·lectius (interins, TEEI, personal educador o de suport, monitors) que estan més precaritzats dins del sistema educatiu.
Per això, des de la Intersindical diem prou d’excuses i reclamem l’esmentat augment pressupostari, perquè cal que la contribució que fan els ciutadans d’aquest país en impostos i taxes es vegi reflectida en l’exercici del dret a l’educació.
A continuació, doncs, llistem un seguit de necessitats urgents que té l’educació del nostre país:
1. Compromís efectiu de reforçar la xarxa pública, concretat en almenys aquestes mesures:
– Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 bo i consolidant els “reforços covid” que s’han aplicat el curs 2020-21 i per fer l’augment necessari de grups d’escolarització als municipis on calgui, i que permeti garantir que no se superin en cap cas les ràtios màximes.
– No tancament de cap grup o línia de centre públic i baixada estructural de ràtios.
– Creació de nous grups d’escolarització en aquells municipis on no s’ha pogut atendre la demanda de centre públic i compromís de respectar l’opció de centre públic de les famílies bo i tenint en compte la reserva de places NEE.
2. Rigor en la gestió de les places NEE durant el procés d’escolarització ordinària, establint una política d’equilibri en l’escolarització i el període de matrícula viva als centres, tot establint la mateixa compensació econòmica per als centres públics que la que reben els centres concertats.
3. Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 per recuperar les hores lectives d’abans de les retallades (18 a Secundària i 23 a Primària), complint aquesta promesa que ha estat posposada durant massa temps.
4. Revertir l’abandonament del català tant pel que fa a l’ús com al coneixement de la llengua catalana, engegant i publicant un estudi seriós de manera urgent sobre quin és l’estat real de la docència en català, aplicant mesures efectives i replantejant el model d’ensenyament de les llengües per tal de garantir la vehicularitat del català.
5. Dotació urgent de recursos al pressupost per convertir les substitucions d’1/3 de jornada a 1/2 jornada a partir del curs 2022-23.
6. Dotació de recursos de suport a l’educació inclusiva que garanteixi l’atenció a tots els alumnes que la necessiten, amb el personal convenientment qualificat i durant tota la jornada. Com a criteris de referència d’acompliment, hi ha d’haver la dotació de TEEI a tots els centres d’Educació Infantil i Primària, TIS als de mitjana i alta complexitat i un mínim de 700 Aules d’Acollida.
7. Reforçament urgent de personal PAS, tant per als centres (garantint la seva presència a tots els centres i serveis i revertint les retallades) com per als Serveis Territorials i Centrals. Depèn d’Administracions públiques però té una incidència directa a la xarxa educativa.
8. Una dotació urgent al pressupost de transferència als centres públics que permeti garantir la gratuïtat del material escolar i sortides als centres de màxima complexitat.
9. Una dotació de beques menjador suficient per a garantir la gratuïtat total per als alumnes vulnerables.
10. Aplicació del decret de programació de l’oferta educativa i posada en marxa d’aquells elements que permeten la participació de la comunitat educativa.
11. Engegada del procés de debat de la reforma del sistema d’accés a la docència pública.
12. Iniciativa legislativa i mesures immediates per a l’estabilització dels interins i altres col·lectius dependents del Departament d’Educació en abús de temporalitat (docents, TIS, TEEI…).
13. Presentació d’una proposta per al futur de la Formació d’Adults (pendent des del curs 2019-2020) i negociació amb els agents socials i educatius.
14. Desencallament i negociació del decret de Serveis Educatius amb els agents socials i educatius.
15. Millora dels drets laborals dels treballadors de la concertada en paral·lel a l’avenç decidit per a la transferència de centres concertats a públics.
16. Reversió de totes les retallades aplicades a l’educació durant l’última crisi econòmica.
Exigim que els responsables de gestionar els impostos dels ciutadans siguin valents i es comprometin a invertir sense excuses en l’àmbit pel qual tothom ha de passar, créixer i formar-se. Considerem que l’educació és el pilar fonamental de qualsevol societat desenvolupada i plenament democràtica, és la inversió segura per garantir un futur col·lectiu de qualitat i la punta de llança de la lluita per la igualtat d’oportunitats.
