Exigim mantenir el propòsit igualador de l’FP


La Formació Professional pública catalana ha de constar d’unes mateixes condicions de qualitat i proveïment de recursos. Considerem inadmissible que es generin diferències i competitivitat entre centres públics a causa de l’assignació opaca de recursos, fet que s’ha vist agreujat amb la implantació de la FP Dual.

Que els centres educatius de formació professional inicial rebin una dotació econòmica per fer difusió de la Dual provoca una acceptació coaccionada de la Dual, no per tal millorar equipaments i espais que ajudin a un millor assoliment pedagògic sinó, ben al contrari, per servir-se’n en qualitat de recursos amb finalitats merament propagandístiques.

Aquestes pràctiques competitives entre els centres de la mateixa xarxa pública, en comptes de contribuir a millorar la qualitat i la bona organització de la FP, així com les condicions laborals del personal docent, més aviat implica introduir unes pràctiques caïnites i la imposició dels criteris de mercat als centres, la qual cosa mina els fonaments de l’educació com a servei públic universal.

Ens oposem a la desinversió i al malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional. En aquest sentit, defensem una FP pública i de qualitat que disposi dels mitjans necessaris per al seu propòsit. En cap cas s’ha de vincular el finançament de la FP Inicial a uns eventuals fons europeus que eximeixin el govern de contemplar-lo als pressupostos ordinaris.

D’una banda, cal una major provisió de professorat: sovint, la xifra marcada per poder desdoblar els grups és insuficient, alhora que no es preveu el 100% de desdoblament en tots els mòduls professionals, ja que en alguns casos només és el 50% i en altres simplement no es preveu. Per tal de poder garantir els desdoblaments necessaris a FP, tan importants des d’un punt de vista pedagògic, cal introduir les mesures organitzatives que permetin realitzar-los efectivament i preveure la possibilitat d’ampliar-los quan es consideri convenient per part del personal docent. Per tant, una major provisió de professorat a la FP és una condició irrenunciable per tal que funcioni com ho ha de fer.

D’altra banda, calen més mitjans materials: la realitat a les aules mostra que molts estudiants no disposen dels mitjans necessaris per desenvolupar el seu aprenentatge (tals com aules d’informàtica, tallers en condicions, etc.). Les infraestructures esdevenen obsoletes i són insuficients, però els centres no disposen dels recursos necessaris per a millorar-les, renovar-les ni adaptar-les a les noves necessitats, ni per a fer les inversions i el manteniment que requereixen. Per això, és imprescindible que els centres de FP disposin no tan sols de més recursos per poder mantenir i millorar les condicions de les aules, sinó que també es prevegin línies de finançament per poder realitzar-hi les inversions necessàries. És imprescindible que els centres disposin d’un material actualitzat suficient.

La LEC preveu que “El Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Evidentment, aquest percentatge ha d’anar destinat al sistema educatiu públic, que és el de tots i totes.

Aquest mandat no pot estar més lluny de la realitat: la LEC fou aprovada el juliol de 2009 i el 2017 haurien d’haver arribat a aquesta despesa mínima del 6%; ans al contrari, la inversió en educació se situava en aquella època al voltant del 2%, i així continua essent a malgrat que el PIB s’ha vist incrementat aquests darrers anys, així com el nombre d’estudiants a Catalunya.

7.- Exigim mantenir el propòsit igualador de l’FP, no generant diferències i competitivitat entre centres amb l’assignació opaca de recursos, fet agreujat amb la implantació de la FP Dual.

8.- Considerem imprescindible augmentar la despesa pública per dotar de mitjans, humans i materials, els instituts d’FP, ja que és l’única via per aconseguir uns estudis de qualitat. No a la desinversió i malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional.

Retirada de la implementació de la reforma curricular, atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.

image_pdfimage_print