Denunciem la gestió de personal del Departament d’Educació. Cap substitut al carrer, cap vulnerable a l’aula!

La Intersindical-CSC vam detectar un fet alarmant aquesta setmana: hi ha docents que a l’inici del curs educatiu van ser catalogats com a possibles vulnerables, però als quals no se’ls va concedir una incapacitat temporal sinó un permís retribuït que ara veuen com s’extingeix just abans del període no lectiu de Nadal.

Aquest fet suposa que tots els substituts que estaven cobrint les places vacants d’un docent vulnerable amb permís durant el primer trimestre perden la feina avui, 21 de desembre, i que queda en suspens què passarà a l’inici del segon trimestre, el dia 11 de gener.

Des de la Intersindical-CSC en vam recopilar casos i en vam fer una denúncia pública, però també vam enviar un correu urgent al Departament d’Educació per denunciar la situació i demanant aclariments i explicacions en diversos sentits: volem saber quantes persones afecta, volem saber quin és el criteri d’aquesta mesura i a quins perfils de professionals s’està aplicant, i també saber què passarà el dia 11, és a dir, si les persones vulnerables s’hauran de reincorporar malgrat que la pandèmia continuarà. Per últim, en cas que no s’hagin de reincorporar els treballadors vulnerables, cal aclarir si podrà ocupar la seva plaça el mateix substitut que fins ara o si hi haurà un nou nomenament.

Avui, quan es consuma la pèrdua de llocs de treball de molts substituts, denunciem que no hem rebut encara cap resposta a les nostres demandes. Una gestió nefasta del personal que acaba discriminant sobretot, i com sempre, els més precaris, els substituts, però que també afecta la qualitat de l’educació, atès que no sabem si aquesta mesura suposarà canvis en la plantilla dels centres a mig curs amb tot el que això comporta, i més en la situació actual.

Tot plegat contribueix també a la constatació que des de l’estiu no s’ha tractat bé el personal vulnerable, amb valoracions fetes a través d’empreses externes, tard, amb una comunicació deficient i amb conclusions en molts casos dubtoses. Això d’ara és una gota més en un got que fa temps que és ple a vessar.

Com sempre, el Departament troba la manera d’estalviar diners en detriment de treballadors que perden la feina durant els períodes no lectius, pràctica que lamentablement es repeteix cada curs i que deriva en un perjudici per a treballadors i famílies i un daltabaix per als centres educatius.

En conclusió, tornem a veure una gestió de l’educació, fins i tot en temps de pandèmia, basada en motius econòmics (d’estalvi, sempre) i no pedagògics. Cal un gir de 180 graus en la política educativa del país que propiciï l’estabilitat i la cura del personal i més recursos per a una educació de qualitat i per la dignitat de treballadors, alumnes i comunitats educatives.

image_pdfimage_print