La Intersindical-CSC ens sumem a la lectura de Jean Jaurès en homenatge a Samuel Paty

Des la Intersindical-CSC Educació ens afegim als homenatges al docent assassinat Samuel Paty que s’han dut a terme en centres educatius de tot l’estat francès, en els quals s’ha llegit un text de Jean Jaurès. Gràcies al nostre company Jordi Martí, professor i responsable territorial del sindicat a les Terres de l’Ebre, aportem una traducció del text al català i el posem a disposició de tothom que el vulgui utilitzar, difondre i compartir amb alumnes i amb tota la comunitat educativa.

CARTA ALS MESTRES I LES MESTRES

De Jean Jaurès, publicat a La Dépêche el 15 de gener de 1888 (traducció extreta de: https://stoacatalana.wordpress.com/2020/11/02/carta-las-mestres-i-les-mestres-de-jean-jaures/)

Teniu a les vostres mans la intel·ligència i l’ànima dels infants; sou responsables de la pàtria. Als infants que se us confien no els caldrà només d’escriure i llegir una carta, de llegir una placa a la cantonada d’un carrer, de fer una suma i una multiplicació. Són França i han de conèixer França, la seua geografia i la seua història: el seu cos i la seua ànima. Seran ciutadans i els caldrà saber què és una democràcia lliure, quins drets els confereix, quins deures els imposa la sobirania de la nació. En definitiva, seran homes, i caldrà que tinguin una idea de l’home, caldrà que sàpiguen quina és l’arrel de totes les nostres misèries: l’egoisme de múltiples formes; quin és el principi de la nostra grandesa: l’orgull unit a la tendresa.

Caldrà que puguin representar-se a grans trets l’espècie humana domesticant a poc a poc les brutalitats de la naturalesa i les brutalitats de l’instint, i que treguin el trellat dels elements principals d’aquesta obra extraordinària que s’anomena civilització. Cal mostrar-los la grandesa del pensament; cal ensenyar-los el respecte i el culte a l’ànima tot despertant en ells el sentiment de l’infinit que és la nostra joia, i també la nostra força, perquè és per ell que triomfarem sobre el mal, sobre l’obscuritat i sobre la mort.

-Què? Tot això a uns infants?

-Sí, tot això, si no volem fabricar simplement màquines de lletrejar.

Sé quines són les dificultats de la tasca. Teniu cura dels vostres estudiants uns pocs anys, no mancats d’absències, sobretot al camp. Obliden a l’estiu del poc que han après a l’hivern. Incorren sovint, en sortir de l’escola, en recaigudes profundes en la ignorància, i en la mandra de l’esperit, i em planyeria d’aquells de vosaltres que tinguéssiu per l’educació dels infants del poble una gran ambició, si aquesta gran ambició no s’acompanyés d’un gran coratge.

Sento a dir, és veritat: «A què exigir tant a l’escola? És que la vida mateixa no és una gran mestra? És que, per exemple, en contacte amb una democràcia ardent, l’infant esdevingut adult, no comprèn per ell mateix les idees de treball, d’igualtat, de justícia, de dignitat humana que són la democràcia en si mateixa?» Hi estic d’acord, tot i que hi hagi encara a la nostra societat, que es diu sacsejada, amples capes adormides on els esperits s’enfonsen. Però tota una altra cosa és fer, de bon començament, amistat amb la democràcia per la intel·ligència o per la passió. La vida pot barrejar, en l’ànima de l’home, amb la idea de justícia tardanament desvetllada, un gust amarg d’orgull ferit o de misèria patida, un ressentiment i una sofrença. Per què no oferir la justícia a cors del tot nous? Cal que totes les nostres idees estiguin com a impregnades d’infantesa, és a dir de generositat pura i de serenitat.

Com donareu a l’escola primària l’educació tan alta que us he indicat? Hi ha dos mitjans. Cal d’entrada que ensenyeu els infants a llegir amb una facilitat absoluta, de tal manera que no se’n puguin oblidar en tota la seua vida, i que en no importa el llibre, els seus ulls no s’aturin davant de cap obstacle. Saber llegir veritablement sense entrebancar-se, com llegim vosaltres i jo, és la clau de tot. Saber llegir dolorosament desxifrant un article de diari com els erudits desxifren un galimaties? Vaig veure, l’altre dia, un director molt intel·ligent d’una escola de Bellevile, que em deia: «No és sols al camp que no se sap llegir a penes, és a dir gens; a París mateix, hi ha qui abandona l’escola sense que pugui dir que saben llegir.» No heu de deixar anar els vostres estudiants, no heu de, si ho puc dir, aplicar-los a res més mentre que no es trobin a través la lectura fluïda en relació familiar amb el pensament humà. Què importen realment al costat d’això unes faltes d’ortografia més o menys, o alguns errors de sistema mètric? Això són bagatel·les de les quals els vostres programes, absolutament mancats de proporció, fan una cosa essencial.

Culpo terriblement aquest certificat d’estudis primaris que exagera encara aquest vici secret dels programes. Quin sistema deplorable tenim a França amb aquests exàmens de tots els nostres nivells que suprimeixen la iniciativa del mestre i també la bona fe de l’ensenyament, tot sacrificant la realitat a l’aparença! La meua inspecció es farà ben aviat en una escola, Faré llegir als estudiants, i serà solament en base a això que en jutjaré el mestre.

Quan sap llegir bé, l’estudiant que és molt curiós, tindria ben aviat, amb set o vuit llibres triats, una idea, molt general, és veritat, però molt alta de la història de l’espècie humana, de l’estructura del món, de la història pròpia de la terra en l’univers, del rol propi de França en el món. El mestre ha d’intervenir per ajudar per ajudar aquest primer treball de l’esperit; no cal que digui gaire, que faci llargues lliçons; n’hi ha prou que tots els detalls que els donarà convergeixin clarament en un quadre de conjunt. D’allò que se sap de l’home primitiu fins a l’home d’avui, quina prodigiosa transformació! I com n’és de fàcil al mestre, amb pocs detalls, de fer sentir a l’infant l’esforç inaudit del pensament humà!

Solament per això, cal que el mestre mateix estigui penetrat d’allò que ensenya. No cal que reciti al vespre allò que ha après al matí; cal que, per exemple, que s’hagi fet en silenci una idea clara del cel, del moviment dels astres;  cal que s’hagi meravellat en silenci de l’esperit humà, que, enganyat pels ulls, havia pres en principi el cel per una volta sòlida i baixa, després va endevinar l’infinit de l’espai i va seguir en aquest infinit la ruta precisa dels planetes i dels sols; aleshores, i aleshores solament, quan, per la lectura solitària i la meditació, serà ple del tot d’una gran idea i del tot esclarit interiorment, comunicarà sense esforç als infants, a la primera ocasió, la llum i l’emoció del seu esperit. Ah! Sens dubte amb el cansament aclaparador de l’escola us costa de sortir-vos-en; però n’hi ha prou amb una mitja hora al dia per a mantenir el pensament a la seu alçada i per no caure en la rutina de l’ofici. N’estareu més que pagats del vostre esforç, perquè sentireu la vida de la intel·ligència despertar-se al voltant vostre. Cal pensar que proporcionar saber als infants no és només repetir.

Els infants tenen una curiositat il·limitada, i podeu dolçament menar-los a l’extrem del món. Hi ha un fet que els filòsofs expliquen de manera diferent segons els sistemes, però que és innegable: «Els nens tenen en ells les llavors, els principis d’idees.» Veieu amb quina facilitat distingeixen el bé del mal, tocant així els dos pols del món; la seua ànima amaga tresors a flor de terra: n’hi ha prou a gratar una mica per treure’ls a la llum. No cal per tant tenir por de parlar-los amb seriositat, simplicitat i grandesa.

Dic, per tant, als mestres, tot resumint; quan una part de vosaltres haureu ensenyat als infants a llegir a fons, i quan una altra part, amb algunes converses familiars i greus, els haureu parlat de les grans coses que interessen el pensament i la consciència humana, haureu fet sense esforç en uns pocs anys l’obra completa dels educadors. En cada intel·ligència i hi haurà una fita, i, aquell dia, moltes coses canviaran.

image_pdfimage_print