Rols de gènere i de poder en l’educació catalana

Article de Judith Ribera, mestra i membre de la Intersindical-CSC a Ponent

Judith Ribera. Rols de gènere i de poder en l'educació catalana

Termes com coeducació, rols de gènere o feminisme han esdevingut habituals en els contextos educatius de les societats occidentals.

Però, què ens trobem en l’àmbit educatiu respecte el paper de la dona i la consolidació dels rols de gènere dictats per una societat heteropatriarcal que s’amaga rere la façana del que és políticament correcte?

En primer lloc la voluntat, no pas l’efectivitat, de plans d’actuació del Departament d’educació per fer front a totes aquelles possibles situacions que es puguin considerar un greuge de la situació laboral de la dona en l’àmbit educatiu.

Així doncs, en alguns dels documents elaborats pel mateix Departament d’Educació com el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu. Memòria del Pla anual d’actuacions curs 2018-2019 podem trobar un recull de totes aquelles actuacions implementades en aquest àmbit i el seu grau d’assoliment.

Tanmateix, una dada crida especialment l’atenció, en un sector laboral estructuralment feminitzat, la correlació de la distribució de càrrecs directius no respon a la realitat feminitzada. Observem les dades següents:

  • Freqüència relativa d’homes i dones en càrrecs de direcció de centres educatius públics, per nivells: D- 12,47% H – 13,20%
  • Freqüència relativa d’homes i dones en càrrecs de comandament dels Serveis Centrals del Departament: D- 17,41% H – 20,86%
  • Freqüència relativa d’homes i dones en càrrecs de comandament dels Serveis Territorials del Departament: D – 18,9% H – 36,36%

Les dades parlen per elles mateixes, quan ens centrem a analitzar qui ocupa els comandaments directius del Departament d’Educació, el percentatge d´homes que ocupen aquests càrrecs sempre és superior al de dones.

Les causes que expliquen aquesta incoherència segurament són moltes, però sense lloc a dubte van estretament relacionades amb l’assumpció dels rols de gènere que la societat atorga a cada un de nosaltres.

En segon lloc, com podem combatre justament la transmissió i la consegüent assumpció d’aquests rols de gènere per ambdues parts?

Aquesta lluita es guanyarà des de l’EDUCACIÓ o no es guanyarà. Els darrers anys han estat molt prolífics en estudis i literatura diversa que clamen per desconstruir els rols de gènere des de la primera infància a fi i efecte d’assolir una societat lliure de prejudicis i cotilles de gènere.

Nens i nens, nois i noies han d’assumir que els rols que la societat heteropatriarcal atorga a cada un d’ells són una barrera per poder construir una societat més justa i igualitària.

En l’àmbit educatiu tenim molta feina a fer, des de l’exemple, des de les dinàmiques del dia a dia, la mediació dels conflictes, els continguts, la participació, el vocabulari… Les nenes i les noies s’han d’empoderar, han de poder elegir lliurement què faran amb les seves vides al marge dels prejudicis socials, han de ser capaces de reivindicar quin és el seu paper com a persones i com a dones des de la llibertat més radical, però alhora també s’ha de treballar perquè els nens i els nois puguin deslliurar-se d’una masculinitat que en molts casos també els ofega, un llast heretat del patriarcat que no ens permet assolir la llibertat plena en aquesta societat.

image_pdfimage_print