Rols de gènere i de poder en l’educació catalana – Judith Ribera

Article de Judith Ribera, mestra i membre de la Intersindical-CSC a Ponent

Termes com coeducació, rols de gènere o feminisme han esdevingut habituals en els contextos educatius de les societats occidentals.

Però, què ens
trobem en l’àmbit educatiu respecte el paper de la dona i la
consolidació dels rols de gènere dictats per una societat
heteropatriarcal que s’amaga rere la façana del que és
políticament correcte?

En primer lloc la
voluntat, no pas l’efectivitat, de plans d’actuació del
Departament d’educació per fer front a totes aquelles possibles
situacions que es puguin considerar un greuge de la situació laboral
de la dona en l’àmbit educatiu.

Així doncs, en
alguns dels documents elaborats pel mateix Departament d’Educació
com el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu.
Memòria del Pla anual d’actuacions curs 2018-2019 podem trobar
un recull de totes aquelles actuacions implementades en aquest àmbit
i el seu grau d’assoliment.

Tanmateix, una dada
crida especialment l’atenció, en un sector laboral estructuralment
feminitzat, la correlació de la distribució de càrrecs directius
no respon a la realitat feminitzada. Observem les dades següents:

• Freqüència
  relativa d’homes i dones en càrrecs de direcció de centres
  educatius públics, per nivells: D- 12,47% H – 13,20%
• Freqüència
  relativa d’homes i dones en càrrecs de comandament dels Serveis
  Centrals del Departament: D- 17,41% H – 20,86%
• Freqüència
  relativa d’homes i dones en càrrecs de comandament dels Serveis
  Territorials del Departament: D – 18,9% H – 36,36%

Les dades parlen per
elles mateixes, quan ens centrem a analitzar qui ocupa els
comandaments directius del Departament d’Educació, el percentatge
d´homes que ocupen aquests càrrecs sempre és superior al de dones.

Les causes que
expliquen aquesta incoherència segurament són moltes, però sense
lloc a dubte van estretament relacionades amb l’assumpció dels
rols de gènere que la societat atorga a cada un de nosaltres.

En segon lloc, com
podem combatre justament la transmissió i la consegüent assumpció
d’aquests rols de gènere per ambdues parts?

Aquesta lluita es
guanyarà des de l’EDUCACIÓ o no es guanyarà. Els darrers anys
han estat molt prolífics en estudis i literatura diversa que clamen
per desconstruir els rols de gènere des de la primera infància a fi
i efecte d’assolir una societat lliure de prejudicis i cotilles de
gènere.

Nens i nens, nois i
noies han d’assumir que els rols que la societat heteropatriarcal
atorga a cada un d’ells són una barrera per poder construir una
societat més justa i igualitària.

En l’àmbit
educatiu tenim molta feina a fer, des de l’exemple, des de les
dinàmiques del dia a dia, la mediació dels conflictes, els
continguts, la participació, el vocabulari… Les nenes i les noies
s’han d’empoderar, han de poder elegir lliurement què faran amb
les seves vides al marge dels prejudicis socials, han de ser capaces
de reivindicar quin és el seu paper com a persones i com a dones des
de la llibertat més radical, però alhora també s’ha de treballar
perquè els nens i els nois puguin deslliurar-se d’una masculinitat
que en molts casos també els ofega, un llast heretat del patriarcat
que no ens permet assolir la llibertat plena en aquesta societat.