De prohibir les matemàtiques en gallec el 2010 a voler liquidar l’escola en català
L’anunci d’Alberto Núñez Feijóo d’incloure al seu anomenat «Contracte amb Espanya» la liquidació del model d’immersió lingüística i la imposició d’un mínim del 50% d’hores lectives en castellà a totes les escoles catalanes si arriba a la Moncloa és tota una declaració d’hostilitat oberta contra l’escola catalana i contra la supervivència mateixa de la llengua.
La Intersindical constatem que no podem esperar gaire cosa més d’un dirigent polític amb un historial lingüicida plenament acreditat. Cal recordar que, després de signar el seu «Contracte amb Galícia» el 2009, la primera gran mesura educativa del govern de Feijóo a la Xunta va ser l’aprovació del Decret 79/2010, de 20 de maig, per al plurilingüisme en l’ensenyament no universitari de Galícia. Aquell decret va prohibir explícitament impartir les Matemàtiques en gallec tant a l’educació primària com a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), a més de vetar el gallec en matèries cientificotècniques com la Física i Química i la Tecnologia a secundària. Les conseqüències d’aquella política a Galícia estan avui documentades per totes les institucions acadèmiques i estadístiques: per primera vegada a la història, el gallec ha deixat de ser la llengua habitual majoritària entre els infants i joves gallecs. Ara, Feijóo pretén exportar i amplificar aquesta mateixa recepta d’asfíxia lingüística al nostre país.
La trampa del «bilingüisme cordial»: igualtat de competències, no repartiment d’hores
Sota l’etiqueta cínica del «bilingüisme cordial», el Partit Popular intenta vendre com a equànime una mesura que és pedagògicament fraudulenta i sociolingüísticament destructiva. La Intersindical denunciem aquesta falsa defensa del bilingüisme a partir de tres principis fonamentals que qualsevol docent coneix:
1. L’objectiu del sistema educatiu és la igualtat de competències, no la igualtat d’horaris. Un bilingüisme real i equitatiu no s’assoleix mai aplicant un repartiment aritmètic del 50% d’hores entre una llengua d’Estat hegemònica —que compta amb tot l’aparell mediàtic, digital, judicial i audiovisual al seu favor— i una llengua pròpia minoritzada que pateix una emergència sociolingüística greu. El que ha de garantir l’escola és la igualtat efectiva de competències lingüístiques de tot tipus —orals, escrites, comprensives i d’expressió formal— en acabar l’escolarització obligatòria, i l’única eina pedagògica que ho fa possible és la immersió lingüística en català.
2. Voluntat deliberada de substitució i homogeneïtzació lingüística. Quan l’ús social i interpersonal del català als centres de secundària ja ha reculat fins a mínims alarmants, reduir a la meitat la presència vehicular del català a l’aula no persegueix cap millora en l’aprenentatge del castellà —llengua que l’alumnat català ja domina al mateix nivell o per sobre de la mitjana estatal segons totes les proves diagnòstiques—, sinó accelerar la substitució lingüística de les llengües diferents del castellà i culminar un projecte d’homogeneïtzació nacional espanyola.
3. Falsa moderació per acontentar l’extrema dreta de Vox. Malgrat que Feijóo intenta presentar-se davant l’opinió pública com un gestor «moderat» i institucional, la seva proposta assumeix sense matisos el marc ideològic de Vox. En plena pugna electoral amb l’extrema dreta, el PP converteix els drets lingüístics de l’alumnat català i l’autonomia pedagògica dels claustres en moneda de canvi per disputar el vot més reaccionari.
Un atemptat frontal contra la LEC, la Llei 8/2022 i els consensos vigents
La imposició d’un 50% de castellà a les aules —que va encara més enllà del 25% que els tribunals van intentar forçar per la via de la judicialització de l’ensenyament— atempta directament contra l’arquitectura legal i el consens social i pedagògic de Catalunya:
1. Vulneració del Títol II de la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC). La LEC estableix de manera taxativa que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut, prohibint qualsevol separació o quota que trenqui el model lingüístic únic i cohesionador.
2. Atac contra la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022. El Parlament de Catalunya va aprovar per amplíssima majoria la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022, que fixen que l’ensenyament i l’ús curricular de les llengües s’han de determinar exclusivament amb criteris pedagògics a través dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i rebutgen explícitament l’aplicació de percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l’ensenyament de les llengües.
3. Instrumentalització del Tribunal Constitucional. L’amenaça de Feijóo busca aplanar el terreny polític per a una eventual sentència del Tribunal Constitucional contra la normativa catalana, consolidant un cop d’estat educatiu i competencial contra la sobirania del Parlament i dels claustres docents.
3. Crida a la comunitat educativa davant d’un atac sense precedents
Davant d’una ofensiva que pretén desmantellar quaranta anys d’escola catalana i relegar la nostra llengua a la irrellevància acadèmica i social, no hi caben equidistàncies ni passos enrere.
La Intersindical esperem i exigim que tota la comunitat educativa —professorat, personal d’atenció educativa (PAE), equips directius, famílies i moviment estudiantil— estigui a l’altura d’aquest atac sense precedents. La defensa del català com a única llengua vehicular i d’aprenentatge és la defensa de la igualtat d’oportunitats, de la cohesió social i de la dignitat nacional del nostre poble. Des dels claustres fins al carrer, defensarem els Projectes Lingüístics de Centre i no permetrem cap regressió ni cap imposició de percentatges a les nostres aules.
Prou atacs a l’escola en català. Defensem la immersió lingüística i la cohesió social!
