La defensa de l’educació pública traspassa les portes de les escoles i els instituts. És la lluita també per les condicions materials que permeten a tots els infants i joves accedir a l’educació en igualtat de drets i d’oportunitats. I això passa, necessàriament, per garantir el dret a un habitatge digne.
Per això, com a sindicat de classe, avui La Intersindical hem participat a la roda de premsa i la lectura pública del comunicat celebrada a l’Ateneu L’Harmonia (Recinte Fabra i Coats, Barcelona). Sabem que els drets no es defensen per separat: la classe treballadora organitzada hem d’estar sempre contra els atacs del capital. Contra un sistema que converteix drets bàsics en negoci, ens trobaran sempre de cara.
La Intersindical fem una crida a donar suport a les famílies de Llenguadoc 74. Volem fer visible la ferida oberta dels desnonaments sense alternativa habitacional, una realitat que deixa famílies al carrer i nens i nenes sense llar. No acceptem polítiques d’habitatge que permeten desnonar famílies en situació de vulnerabilitat, no acceptem el racisme institucional i immobiliari que pateixen les mares migrants, i ens oposem frontalment a les amenaces de separar les criatures de les seves mares.
Us adjuntem el comunicat elaborat per la comunitat educativa:
COMUNICAT DOCENTS
El sistema educatiu vetlla per la formació integral de les futures generacions. Per aquest motiu, ens neguem a normalitzar que només la infància que té unes condicions de partida estables podrà gaudir d’una educació que els prepari adequadament per al futur. L’escola no pot donar l’esquena a la realitat: Actualment, tenim un 35% de pobresa infantil i juvenil, que representa (o és a dir) un de cada tres alumnes.
Les treballadores de tota la comunitat educativa impugnem aquesta situació i denunciem la manca de respostes efectives de les administracions públiques.
Cal parar els peus a Thunder Optical Minur: el seu afany de lucre és la causa que pot deixar sense casa a alumnes de 7 centres educatius a Barcelona. En el 70% dels desnonaments a Barcelona hi ha menors escolaritzats en els nostres centres educatius i el negoci immobiliari n’és el culpable.
Som aquí per denunciar i aturar el desnonament del pròxim 7 d’octubre, però també perquè denunciem tota violència immobiliària. Violència és que per poder pagar el lloguer, sovint es renunciï a una alimentació equilibrada, a no poder dur a terme activitats extraescolars. Violència és saber que potser et quedes sense casa i acumulis estrès, ansietat i insomni.
Quan l’habitatge, que és un dret es converteix en negoci, les condicions per a aprendre es degraden. Cal frenar aquesta dinàmica per garantir el dret a una educació plena. Per això no ens cansarem de dir: Sense casa, no hi ha educació!
