Suport a la vaga d’estudiants del 13M!

Des de la Intersindical donem suport a la vaga d’estudiants a favor d’una educació pública i en català com a resposta a la precarietat i a la crisi social i econòmica, i animem a tota la comunitat educativa a donar-hi suport, així com els estudiants a afegir-se a aquesta jornada reivindicativa, i per això creiem necessari fer algunes consideracions partint de situacions viscudes en anteriors ocasions.

Molts documents de centres posen traves burocràtiques a l’exercici de la vaga: avaluació, autoritzacions, etc. I en molts casos vulneren drets fonamentals dels alumnes recollits a diverses legislacions. Així, per exemple, alguns centres, especialment de FP, recullen en la seva normativa que una assistència inferior al 80% ‘no justificada’, i fan d’aquesta norma menor una coacció per impedir el dret a vaga dels estudiants. L’exercici del dret de vaga és una falta justificada!

Les limitacions del dret a vaga dels alumnes sorgeixen a Catalunya de la mà de la LEC i del Decret d’autonomia de centres, que deixen a parer de les direccions (i sovint de les seves simpaties polítiques) l’exercici d’aquest dret. El DECRET 279/2006 garantia l’exercici del dret de reunió i associació, i per tant de vaga, però va ser derogat pel DECRET 102/2010 (decret d’autonomia de centres), que va imposar les autoritzacions dels pares i la burocratització per exercir el dret de vaga dels estudiants, però malgrat això són nombrosos els arguments legals que donen suport a aquest dret. Així, per exemple:

  • Les autoritzacions dels pares per al segon cicle de l’ESO i estudis postobligatoris vulneren una sentència que va donar la raó als estudiants valencians: la normativa a Catalunya del Decret d’autonomia de centres se salta legislacions superiors (Constitució espanyola, Llei Orgànica espanyola 8/1995, etc.). Els estudiants de segon cicle d’ESO i Batxillerat poden fer vaga sense autorització paterna, i els de primer cicle amb aquesta autorització.
  • La Sala Tercera del Tribunal Suprem espanyol (18/12/2014) va dictaminar en una sentència que “Els alumnes poden decidir no assistir a classe sense autorització paterna des de 3r de l’ESO.”
  • La Llei Orgànica del Dret a l’Educació recull el dret a decidir col·lectivament la no assistència a classe (vaga), sense que l’exercici d’aquest dret quedi supeditat a cap autorització, ni administrativa, ni dels progenitors.

Tot i això, en alguns instituts, en part per un sentit de ‘responsabilitat’ o desconeixement, i en casos concrets moguts per una discrepància amb els motius de la vaga, professors i direcció coaccionen els estudiants perquè no portin a terme mobilitzacions. Pensem que el Departament no hauria de defugir les seves responsabilitats, tot carregant-les sobre els centres i els docents.

Cal recordar, doncs, que segons l’ordenament jurídic en vigor, el dret a vaga (“inassistència col·lectiva a classe” en termes legals, ja que la ‘vaga’ sols està reconeguda per als treballadors) no pot estar penalitzat: els alumnes mobilitzats tenen dret a ser avaluats i a poder seguir els continguts de les matèries.

Per aquests motius, des de la Intersindical Educació reclamem al Departament d’Educació que doni les instruccions necessàries per garantir el ple exercici del dret de vaga dels estudiants, i cridem el conjunt del professorat i les direccions de centres a mantenir una actitud dialogant i constructiva que permeti conjuminar l’exercici d’aquest dret amb les tasques d’avaluació, minimitzant el perjudici per als estudiants mobilitzats.

image_pdfimage_print