Davant la publicació d’un nou decret per gestionar l’admissió i matriculació d’alumnes a Catalunya, i un nou decret de concerts, des de la Intersindical-CSC Educació fem les següents consideracions:
1. Fruit de les dinàmiques d’exclusió social i les polítiques educatives dutes a terme (doble xarxa educativa, competició entre centres públics, zonificacions poc acurades…), actualment patim un alt nivell de segregació escolar, amb la qual cosa molts centres no reflecteixen en el seu alumnat la composició social de la zona.
2. Aquest fet perjudica greument el dret a l’educació dels infants en concentrar en determinats centres les necessitats de suport educatiu i en segregar l’alumnat a partir del seu estatus social, amb la qual cosa molts d’ells es veuen exclosos de molts recursos que els haurien d’ajudar a créixer com a persones amb una formació que els permeti actuar com a ciutadanss realment lliures, amb capacitat de participació, d’anàlisi crítica i de transformació del seu entorn social.
3. El desplegament de la LEC -llei que no compartim en absolut, i de la qual en demanem la seva superació per una altra que abordi efectivament els reptes educatius del país- ha afavorit aquestes dinàmiques i empeny el sistema escolar a convertir-se en una mena de “mercat” en el qual les famílies competeixin per comprar un “capital escolar” i els centres competeixin per atreure com a clients les famílies dels seus alumnes, cosa que estimula així les conductes d’exclusió i segregació, les quals rebutgem totalment.
4. Entenem que el dret a preservar en aquest cas és el de TOTS els infants d’aquest país a rebre una educació que posi a la seva disposició els recursos necessaris per convertir-se en ciutadanes i ciutadans lliures.
5. És per això que des de la Intersindical-CSC:
a) Valorem com un petit pas en la direcció correcta que els decrets comencin a plantejar explícitament la necessitat de combatre la segregació escolar. Tot i que fins que no hi hagi una xarxa única, pública, lliure i efectivament gratuïta amb mesures correctores de les dinàmiques de segregació i amb millores de les condicions de treball als centres no s’haurà resolt el problema.
b) Per aconseguir aquesta xarxa única necessitem d’un pla d’incorporació progressiu dels docents a la xarxa pública per tal de defensar els llocs de treball i la millora de les seves condicions.
c) Cal que el Departament d’Educació pugui planificar tota l’oferta sostinguda amb fons públics i en totes les decisions prengui les mesures oportunes per protegir els drets dels treballadors de l’ensenyament.
d) Cal que els decrets assegurin la distribució equilibrada de tot l’alumnat entre els centres inclòs l’alumnat amb NEE.
e) Cal que el decret no deixi cap escletxa per a la discriminació del alumnes en funció del seu origen o estatus social.
f) Cal que blindi l’oferta i abandoni la pretensió de tancar grups de P3.
g) Cal que abaixi les ràtios a P3 i a 1r d’ESO i alhora creï els grups d’escolarització nous necessaris per eixugar les sobre ràtios que han proliferat arreu del país.
h) És necessari un esforç pressupostari significatiu, no només simbòlic (com és el pressupost proposat per a 2020) per posar tots els recursos (també els adreçats a atendre l’alumnat nouvingut) que necessita l’aplicació del Decret d’Inclusió.
6. La Intersindical-CSC manifesta de nou el compromís en la defensa d’arribar a una xarxa pública única, i, alhora, en la defensa de les treballadores i treballadors de l’ensenyament siguin quins siguin els titulars dels centres on treballin.
