L’educació secundària, i molt especialment la seua etapa obligatòria (ESO), és un dels períodes educatiu que ens suposa més reptes com a ensenyants i segurament un dels més difícils. És el període de la vida dels nostres alumnes que coincideix amb l’etapa de l’adolescència, amb tot el que això comporta, i a la qual caldrà encara afegir-hi els nous reptes socials que tots vivim, i que n’incrementen la complexitat.
Els darrers anys el professorat del país ha formulat un seguit reflexions i reivindicacions relacionades amb aquest període de l’ensenyament que encara no han tingut resposta per part de l’Administració: increment de les plantilles, disminució de les ràtios, millora de la formació permanent del professorat, inversions en infraestructures educatives, reformulació del tractament de la diversitat i la inclusió i dotació dels recursos adients per a assumir-lo amb eficàcia, planificació realista de quina ha de ser l’oferta pública i territorialitzada dels estudis postobligatoris amb rellevància educativa (i aquí ens amoïna molt especialment que no existeixi un màster de professorat de secundària amb l’especialitat de català separada de la castellà, tal com passa a les Illes Balears i al País Valencià), entre molts d’altres.
Des de la Intersindical treballem per a millorar l’èxit escolar i acabar amb l’alt percentatge d’abandonament als 16 anys i per a fer realitat que tot el jovent de casa nostra tingui les mateixes oportunitats. Per això, treballarem per tenir una ESO i uns estudis postobligatoris de qualitat.
A més, i com a sindicat que som, ens preocupa la millora de les condicions laborals dels docents. Treballarem per prestigiar la nostra professió i per aconseguir totes les millores necessàries i possibles per a desenvolupar la nostra tasca docent.
