El Departament d’Educació ha traslladat a la Mesa Sectorial del Personal Docent els criteris amb què està treballant l’Ordre de calendari escolar per als cursos 2026-2027, 2027-2028 i 2028-2029. Lluny d’obrir un debat real sobre el model educatiu, el Departament ha deixat clar que el marc de discussió està fortament condicionat per decisions ja preses, que limiten qualsevol possibilitat de negociació.
Què ha comunicat el Departament
El Departament ha situat el calendari dins el marc de la LEC, que considera el seu límit de referència. En aquest sentit, ha afirmat que no veu viable fixar el calendari en el mínim legal de 175 dies lectius, ja que, segons exposa, no permetria complir el còmput d’hores si es manté la jornada intensiva al mes de juny. El marc de treball actual se situa, per tant, en 176 o 177 dies lectius.
Pel que fa a l’inici de curs, el Departament manté la voluntat de començar abans de la Diada, sense reconèixer cap singularitat específica entre l’ESO i el Batxillerat que justifiqui un inici diferenciat. De fet, ha admès explícitament que no disposa d’estudis que demostrin que avançar l’inici del curs tingui beneficis educatius, tot i que s’ha compromès a compartir la documentació de què disposa en relació amb la jornada continuada.
En matèria d’organització horària, el Departament ha deixat clar que no preveu generalitzar la jornada continuada. Defensa el model d’institut escola amb jornada partida, argumentant que és el model amb què aquests centres van ser concebuts, i considera que tres tardes lectives constitueixen un punt intermedi raonable, tot obrint la porta a augmentar-les si el centre ho justifica.
Pel que fa al calendari de Nadal, el Departament ha apuntat la possibilitat que, com a mínim el curs 2026, les classes s’acabin el 22 de desembre i es reprenguin el 8 de gener, amb l’objectiu d’evitar que les vacances comencin el dia 24.
Un debat condicionat i una concepció assistencialista de l’escola
La Intersindical considerem que aquest plantejament confirma el que ja hem denunciat reiteradament: el debat sobre el calendari escolar no s’aborda des d’una perspectiva educativa, sinó des d’una lògica política i organitzativa que tracta els centres com a espais de custòdia i no com a espais d’aprenentatge.
Tal com ja vam exposar a Calendari escolar: debat serè o decisions precipitades?, avançar l’inici del curs sense estudis que ho avalin i sense garantir condicions dignes de preparació pedagògica no millora la qualitat educativa. Al contrari, empitjora les condicions de treball del personal esucatiui redueix el temps imprescindible per a l’organització dels equips docents.
A més, el fet que el Departament admet que no té evidències que avalin l’avançament de curs, però que igualment el mantingui, evidencia que la decisió no respon a criteris educatius, sinó a pressions externes i a una concepció assistencialista del sistema educatiu.
Més hores no vol dir millor educació
La Intersindical defensem que la qualitat educativa no es mesura en nombre de dies ni en hores acumulades, sinó en recursos, estabilitat de les plantilles, temps de coordinació i capacitat real de preparar el curs amb garanties. Catalunya ja se situa al la franja alta de dies lectius i càrrega horària en comparació amb altres països de l’entorn europeu, sense que això es tradueixi en millors resultats educatius.
Tal com vam denunciar a Avançament de l’inici del curs escolar: una decisió sense base pedagògica, insistir en jornades fragmentades i en l’augment de presència obligada als centres no resol els problemes de conciliació, sinó que els desplaça sobre el professorat i empitjora les condicions laborals.
La necessitat d’un canvi de rumb
La Intersindical reclamem que el debat sobre el calendari escolar es faci sense marcs tancats ni decisions preses d’entrada, amb dades, criteris pedagògics i una mirada global al sistema educatiu. Cal abandonar la lògica del “com més hores millor” i avançar cap a un model que posi al centre l’aprenentatge, la qualitat educativa i unes condicions de treball dignes.
Sense aquest canvi de rumb, qualsevol procés de negociació esdevé un simple tràmit, buit de contingut real.
