La veritable lluita per una educació pública de qualitat, digna i plenament catalana és a les aules, als carrers i no tant a les meses de negociació. La Intersindical seguim ferms en la defensa dels drets laborals del personal docent i de l’educació pública del nostre país. A continuació us presentem un resum dels temes que es van tractar a la darrera Mesa Sectorial.
-
Formació Permanent del Professorat
Defensem que la formació permanent ha de ser un dret, no una imposició. Els docents hem de tenir la llibertat de triar quina formació necessitem per millorar la nostra tasca educativa. Rebutgem la pressió que s’exerceix des d’alguns equips directius per forçar-nos a fer formacions no necessàries. Exigim que els claustres tinguin la capacitat de decidir sobre la formació dels centres i denunciem l’excés de continguts ideològics que es presenten com a imprescindibles, però que no responen a les necessitats reals del sistema educatiu.
Recordem a tots els docents que la direcció del centre no us pot obligar a fer un curs de formació concret, cosa que està passant els últims anys en alguns centres públics catalans.
-
Inclusió i recursos
El model d’inclusió actual deixa desemparats alumnes i docents. Ens trobem amb aules saturades i una manca crònica de personal de suport. La pròrroga d’aquest model només perpetua una situació injusta. Exigim més personal especialitzat (vetlladors, tècnics de suport i especialistes) per garantir l’atenció que l’alumnat necessita. No podem acceptar un model que fa recaure tota la responsabilitat d’aquesta atenció en el personal docent. La nostra lluita és per una inclusió real, amb recursos i mitjans suficients.
Així mateix, volem recordar que un dels punts fonamentals que recull el decret 150/2017, d’educació inclusiva, és la baixada de ràtios. Sense unes ràtios assumibles és absolutament impossible tenir un model educatiu inclusiu.
-
Gestió de la Borsa de Treball
Denunciem la fragmentació de la gestió de la borsa de treball entre diferents serveis territorials. Aquest sistema genera desigualtats entre docents i dificulta la transparència en el procés de nomenaments. Defensem la creació d’una borsa única, centralitzada i amb criteris clars i públics per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquesta és l’única via per posar fi a les situacions de privilegi i discrecionalitat en la selecció de personal.
-
Comissions de servei a l’IOC
Denunciem l’opacitat del procés d’adjudicació de les places de l’IOC. Les comissions de servei permeten la selecció discrecional de personal, cosa que obre la porta al clientelisme i impedeix la igualtat d’oportunitats. Exigim que les places de l’IOC es cobreixin de manera ordinària i amb criteris objectius. Defensem la transparència i la igualtat de condicions en tots els processos de selecció pública.
-
Conflictes als centres educatius
Les polítiques d’inclusió sense recursos i les pràctiques restauratives mal aplicades estan generant un augment de conflictes als centres educatius. Aules amb alumnes sense suport, sense límits clars i amb docents desbordats són el resultat d’aquest model fallit. Nosaltres exigim solucions reals: més personal de suport, protocols clars per gestionar els conflictes i la protecció de la salut mental i física del professorat i de l’alumnat. No podem assumir tasques que no ens corresponen, i encara menys podem tolerar situacions de risc per a la comunitat educativa.
El Departament d’Educació i la inspecció educativa, han de ser ferms en la defensa dels docents. Ja n’hi ha prou d’escombrar sota la catifa: les agressions als docents han de tenir unes conseqüències clares.
-
Altres reivindicacions
Reclamem al Departament que es reprengui el debat sobre les condicions laborals. Exigim la recuperació del deute de sexennis, la reducció de la burocràcia, la millora de les retribucions i el respecte als nostres drets laborals. També hem demanat que es publiquin els resultats de l’avaluació de riscos psicosocials a l’IOC, on el deteriorament de les condicions laborals ha estat evident. Volem que es respecti el dret a la salut laboral i exigim la transparència total en les dades d’aquestes avaluacions.
-
Inversió i recursos: El Departament s’ha de mullar
Les meses sectorials no poden ser un espai de tràmit. Exigim fets i no paraules. La inversió en educació ha de ser una prioritat política real, no una promesa buida. No acceptarem reformes educatives que no vagin acompanyades de recursos humans i materials suficients. Les polítiques d’austeritat han ofegat el sistema educatiu i han deixat aules desbordades, plantilles inestables i un professorat cada cop més saturat de tasques innecessàries. No volem més discursos de “modernització” que, en realitat, amaguen precarització. Volem recursos, personal i dignitat per a la nostra professió.
Així mateix, recordem l’espoli fiscal i la manca d’inversió que pateix el nostre país. Reclamem al Govern que exigeixi a Madrid els fons necessaris per a invertir, com a mínim, el 6% del PIB en educació, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya.
-
La lluita continua: Ara més que mai, necessitem el vostre suport
Sabem que la lluita no es guanya a les meses de negociació. La nostra força depèn de la capacitat d’organització i mobilització del col·lectiu docent. Per això, fem una crida a la unitat i al compromís de tots i totes. Només amb la força conjunta podrem revertir les polítiques que degraden l’educació pública i avançar cap a un sistema educatiu català, just, digne i plenament sobirà. Nosaltres hi serem, sempre al vostre costat. La victòria no vindrà de les promeses del Departament, sinó de la nostra capacitat d’organitzar-nos i lluitar per conquerir drets. Junts ho farem possible.
