La consulta sobre l’acord entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT ha deixat un resultat incontestable. Votar no al pacte educació s’ha imposat de manera clara i rotunda entre el professorat. Amb un cens total de 92.647 persones i 42.984 vots emesos, la participació ha estat històrica i confirma que el malestar als centres és profund i sostingut.
El resultat no admet lectures interessades. Un total de 40.796 docents han votat en contra de l’acord, mentre que només 2.188 hi han votat a favor. Aquesta diferència expressa un rebuig massiu a un pacte insuficient, tancat a la baixa i allunyat de les necessitats reals del sistema educatiu públic.
Votar no al pacte educació ha estat una resposta clara del professorat
La magnitud del vot contrari mostra que el professorat no avala un acord que consolida la pèrdua de drets i de poder adquisitiu. També evidencia que la plantilla no accepta operacions polítiques pensades per desactivar el conflicte educatiu sense resoldre’n les causes.
La participació de 42.984 vots és una xifra històrica. No és només una dada quantitativa. És una demostració de força col·lectiva i de consciència professional. Milers de docents han volgut pronunciar-se perquè saben que el futur de les seves condicions laborals i de l’educació pública no es pot decidir d’esquena als centres.
Aquest resultat reforça el que ja s’havia expressat a les mobilitzacions dels darrers mesos. El professorat vol canvis reals. Vol salaris dignes. Vol menys ràtios. Vol més recursos. Vol menys burocràcia. I vol que la negociació respongui a les necessitats del país i de la comunitat educativa, no als interessos del Govern ni a la lògica dels pactes de despatx.
Un rebuig massiu a un acord insuficient
La Intersindical denunciem que el pacte rebutjat pel professorat no garanteix una recuperació real del poder adquisitiu. L’increment salarial anunciat és insuficient i s’aplica de manera progressiva durant anys. A més, una part de les mesures queda condicionada als pressupostos o diluïda en comissions futures sense capacitat real de decisió.
Tampoc no hi ha una resposta immediata a qüestions centrals com la reducció de ràtios, la dotació de recursos per a l’escola inclusiva o la desburocratització del sistema. Al mateix temps, l’acord ignora aspectes de fons que afecten directament el model educatiu, com el deteriorament del currículum i la situació del català a les aules.
Per això el resultat de la consulta té una importància política evident. El professorat ha desautoritzat el relat de consens que el Departament volia construir. Ha dit que no a un pacte que no resol els problemes estructurals del sector. I ha deixat clar que la negociació no es pot tancar sense escoltar la plantilla.
La participació històrica obliga el Departament a rectificar
Quan gairebé 43.000 persones participen en una consulta d’aquestes característiques, el missatge és inequívoc. El Departament no pot mirar cap a una altra banda. No pot presentar com a solució un acord que ha estat rebutjat de manera tan àmplia. I no pot continuar governant el conflicte amb gestos cosmètics i promeses ajornades.
La Intersindical defensem que aquesta participació històrica dona més legitimitat que mai a les reivindicacions del professorat. El vot contrari no és un punt final. És una exigència de rectificació. El Govern ha d’obrir una negociació real, amb compromisos concrets, calendari clar i mesures efectives per millorar les condicions laborals i reforçar l’educació pública.
La vaga de la setmana vinent ha de convertir el rebuig en força col·lectiva
Ara cal transformar aquest resultat en mobilització sostinguda. La consulta ha servit per demostrar que el professorat rebutja el pacte. La vaga de la setmana vinent ha de servir per convertir aquest rebuig en una nova demostració de força als carrers i als centres.
La Intersindical cridem tot el professorat a secundar la vaga de la setmana vinent. Cal omplir els centres de debat, reforçar l’organització col·lectiva i sortir al carrer per exigir un canvi de rumb. Només amb mobilització sostinguda s’han arrencat millores al llarg dels anys. I només així es podrà forçar una negociació que respongui de veritat a les necessitats del sector.
Votar no al pacte educació ha estat una decisió clara. Ara cal fer el pas següent. El resultat de la consulta ha obert una oportunitat política i sindical que no podem desaprofitar. El professorat ha parlat amb contundència. Ara toca mantenir la pressió, enfortir la resposta col·lectiva i defensar una educació pública amb més drets, més recursos, més català i més dignitat laboral.
