La vaga educativa confirma el malestar acumulat als centres
La jornada de vaga educativa de l’11 de febrer ha evidenciat que el conflicte no és conjuntural: és estructural. El seguiment real als centres públics ha estat massiu, amb nombrosos claustres que han secundat la convocatòria i amb molts centres que han funcionat exclusivament amb serveis mínims.
La Intersindical treballem amb dades recollides directament als centres que situen el seguiment real entre docents de la pública per sobre del 80%. Aquesta dada no és només una xifra, sinó que reflecteix mesos d’organització, assemblees i coordinació de base.
La mobilització no neix als despatxos. Neix als centres.
Irregularitats en la comptabilització del seguiment
El Departament d’Educació ha fet públiques xifres que no reflecteixen aquesta realitat. La Intersindical hem constatat irregularitats greus en el sistema de recompte.
L’aplicatiu obliga a calcular el seguiment sobre el total de docents en nòmina, i no sobre les places estructurals efectives. No permet, per tant, descomptar els serveis mínims imposats. Així mateix, inclou en el còmput docents de baixa o en permís. En alguns casos, una mateixa plaça ocupada successivament per diferents persones és comptabilitzada com si tots fossin docents actius al mateix temps.
Aquest conjunt de criteris incrementa artificialment el nombre total de docents i redueix el percentatge de participació. No es tracta d’un matís tècnic, sinó d’una pràctica de comptabilitat creativa que altera la percepció pública del conflicte.
Es poden discutir les xifres d’assistència en una manifestació, però una vaga implica un sacrifici econòmic personal. En conseqüència, la força d’una vaga mereix molt més respecte.
La Intersindical exigim transparència, una rectificació i la publicació de dades auditables.
Serveis mínims abusius i dret de vaga
La jornada també ha estat marcada per la imposició d’uns serveis mínims desproporcionats. En molts centres, la presència obligatòria de personal ha reduït l’activitat a una funció merament assistencial.
La Intersindical denunciem que aquesta concepció transforma l’escola en un espai de custòdia i buida de contingut el dret de vaga. L’educació no és un simple aparcament.
Divergència estratègica amb la mesa sectorial
La jornada ha posat en evidència una divergència política i estratègica. La proposta de vaga que ha sorgit de la mesa sectorial és limitada en el temps i en l’ambició. Moltes assemblees de centre han expressat la necessitat d’una mobilització continuada, sostinguda i amb capacitat real de forçar canvis estructurals.
La Intersindical no defensem una mobilització simbòlica; defensem una estratègia que incrementi la pressió i obligui el Govern a revertir la desinversió crònica del sistema.
El conflicte no es resoldrà amb força als centres i als carrers, i no amb reunions tancades.
Reivindicacions clares i estructurals
La vaga no és només una qüestió salarial. És una resposta a un model que s’afebleix.
Reclamem la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de ràtios, l’estabilitat de plantilles i la cobertura immediata de substitucions. També exigim recursos reals per a una escola inclusiva que no traslladi responsabilitats sanitàries al professorat.
Lluitem per una escola catalana de la qual ens puguem sentir orgullosos, amb uns currículums acordats amb la comunitat educativa, que no canviïn cada quatre anys i no es buidin de continguts com s’ha fet amb els recents canvis a batxillerat o amb la reforma del 2022.
La deriva que menysté les ciències i les humanitats posa en evidència que els successius governs no estan interessats a formar ciutadans amb capacitat de pensament crític, sinó que busquen treballadors als quals poder explotar en un futur, en un país que ha deixat de ser potència científica i industrial per a convertir-se en “el balneari d’Europa”.
I, amb un caràcter també troncal, defensem el català com a llengua vehicular del sistema educatiu. No hi pot haver una educació pública de qualitat sense que la llengua pròpia del nostre poble estigui garantida.
El conflicte continua
La jornada de l’11 de febrer no tanca en cap cas el conflicte. Ben al contrari, ha estat un punt d’inflexió que el reforça.
La Intersindical continuarem treballant als centres, al carrer i en tots els espais de lluita per garantir canvis estructurals. L’educació pública es defensa amb recursos, respecte pel personal educatiu i una voluntat política real, i no amb retòrica.
El Govern està obligat a escoltar els professionals del sector. Els centres ja han parlat.
