Un any més, La Intersindical Educació reafirmem el nostre compromís en la lluita contra totes les violències masclistes que afecten les dones, joves i infants, en tots els espais de la vida i, molt especialment, en l’àmbit educatiu, que és el primer espai de socialització i convivència.
Aquest 25 de novembre tornem a denunciar l’avenç dels discursos d’odi i antifeministes impulsats per sectors de la dreta i extrema dreta, que pretenen qüestionar l’educació en igualtat, la coeducació, les polítiques de prevenció de violències masclistes, la diversitat sexual i afectiva i els drets de totes les persones. Aquests discursos, cada vegada més presents a les xarxes i als entorns juvenils, banalitzen i neguen la violència masclista, i busquen deslegitimar-ne les causes estructurals del sistema patriarcal.
Als centres educatius, aquestes narratives d’odi es tradueixen en intents de desmantellar programes educatius, censurar continguts que fomenten el pensament crític, o generar por i confusió entre famílies, docents i alumnat. Són discursos antipedagògics, irracionals i anticientíficsque posen en risc la convivència, la seguretat i l’aprenentatge.
Davant d’aquest intent de penetració ideològica als centres educatius cal radicalitat pedagògica i sindical.
La tasca del sindicalisme feminista a l’educació és imprescindible per protegir els drets laborals de les professionals (que majoritàriament som dones) per defensar espais de treball segurs, i per garantir que la coeducació i la prevenció de violències masclistes siguin eixos centrals del projecte educatiu de centre.
Cal dotar-nos d’eines discursives, pedagògiques i organitzatives per fer front a les polítiques neoliberals i reaccionàries que, disfressades de neutralitat o llibertat de tria, volen mercantilitzar l’educació i perpetuar desigualtats de gènere, classe i origen.
L’educació ha de ser un espai que trenqui estereotips, que qüestioni privilegis, que acompanyi, que protegeixi i que emancipi. És per això que reivindiquem que la coeducació no és una via pedagògica accessòria, sinó una eina irrenunciable per garantir que els centres educatius ofereixin models diversos de feminitat i masculinitat, protegeixin l’alumnat davant de qualsevol tipus de violència, fomentin relacions igualitàries i respectuoses, etc. Sense coeducació, sense educació afectiva i sexual, sense mirada feminista, no hi ha prevenció real de les violències masclistes.
Cal teixir una xarxa de docents, alumnes, famílies i personal de suport compromesos amb la lluita feminista, antiracista, de classe i pel dret a una vida lliure de violències.
La defensa d’una educació feminista és també la defensa d’una societat més justa, més crítica i més lliure.
Per una educació feminista, segura i emancipadora per a tothom!
Aquest 25N ens veiem a les mobilitzacions convocades arreu del país! Organitza’t, lluita!
