Benvolguda Consellera d’Educació,
Li agraïm que ens escrigui aquesta carta de suport, i sobretot, li agraïm la confiança. Li hem de dir, però, que aquesta confiança no pot ser recíproca, sobretot quan diu que millorarà les nostres condicions laborals.
Ja fa temps, a inicis del 2022, que el seu predecessor, acompanyat del President Aragonès, va prometre que revertiria totes les retallades durant aquesta legislatura. Gairebé dos anys més tard, el govern encara no ha complert la seva promesa.
Si bé és cert que s’han acabat els precaris terços de jornada, i s’ha restablert l’horari lectiu anterior a les retallades, aquests són els únics dos punts que han complert d’aquell llistat de quinze sobre el qual havíem de treballar: ni reducció de ràtios suficient (la reducció és marginal, i només afecta I3 i I4), ni cap tancament a l’escola pública, ni s’ha aturat la persecució judicial contra el català, ni equiparació salarial a FP, ni currículums consensuats, ni reversió al calendari anterior, ni dues hores lectives de reducció per als majors de 55 anys, ni sexennis de 6 anys, ni retorn del deute, ni recuperació de poder adquisitiu, ni el personal necessari per a fer efectiva l’escola inclusiva, etc. Podríem estendre’ns unes quantes línies més.
Tampoc podem fer-li confiança si tenim en compte que fa tres dies que va anunciar en roda de premsa que el pressupost d’educació de 2024 no tindrà ni un augment del 10%. Com pretén aquest govern implantar les mesures necessàries per revertir la deriva educativa del país sense invertir-hi els recursos necessaris? No digui més que focalitzant els recursos, perquè això no és res més que desvestir un sant per vestir-ne un altre. O és que potser fins ara malbarataven el pressupost d’educació en una digitalització no sempre necessària?
Ni, per descomptat, poden fer-li confiança aquells docents interins -alguns amb més de 10 o 15 anys de serveis prestats al Departament- que han vist com se’ls ha exclòs d’un procés d’estabilització absolutament injust i arbitrari, i que veuen com ara el mateix Departament al qual han entregat els millors anys de la seva vida es nega a habilitar un nou concurs de mèrits, encara que la llei estatal ho permeti. De la mateixa manera que es nega un pacte d’estabilitat que els permetria seguir treballant pel Departament; l’única resposta és que les places ja es cobriran per altres vies. La mateixa cantarella des que es va aprovar la Icetada: places, no persones. I com vol que creguem ara que ens tractarà com a persones, si fins ara només hem sigut “places”?
L’últim motiu pel qual ens és impossible confiar en vostè, consellera, és perquè tot just fa tres dies el Departament d’Educació es negava en rotund a retornar les condicions laborals que esmentàvem abans. Tres dies. I ara vol que la creguem quan ens diu que millorarà les nostres condicions? Ens sap greu, però no podem. Tant de bo poguéssim.
Docents del sistema educatiu públic català
