La Intersindical Educació celebrem la destitució com a conseller d’Educació de Josep González Cambray, conegut els darrers anys per la seva escassa voluntat de diàleg amb els agents socials implicats en el món de l’educació. El tarannà autoritari del conseller i les errades de gestió de l’equip que l’ha acompanyat queden reflectits en els nombrosos conflictes en els quals s’ha vist immers el Departament, alguns dels quals recollim en el següent decàleg de despropòsits.
1) L’avançament del calendari escolar, que va ser decidit de manera unilateral per part del Departament, sense cap negociació prèvia i retallant uns dies de preparació del curs escolar que són molt necessaris per encarar-lo com pertoca. La idea de fons d’aquesta mesura (“els docents tenen massa dies no lectius durant el curs”) no té en compte el funcionament real dels centres educatius, i té un rerefons clarament demagògic que pretén posar l’opinió pública en contra dels docents.
2) L’esbombament de decisions importants a través dels mitjans de comunicació, en lloc de propiciar negociacions multilaterals a les meses de negociació col·lectives i altres fòrums amb representativitat dins del sector. Especialment greu és el desmantellament de les funcions del Consell Escolar, òrgan que reuneix diversos estaments de la comunitat educativa del país, i que ha passat de ser un òrgan amb capacitat consultiva i prescriptiva a tenir un rol merament informatiu, gairebé decoratiu.
3) La supeditació constant als preceptes teòrics suposadament innovadors d’entitats com la Fundació Bofill o Escola Nova 21, que no només estan integrades per persones amb un escàs coneixement pel que fa a la gestió d’aula, sinó que, per a més inri, estan finançades per empreses de capital privat que, en algun cas, fins i tot inverteixen en la indústria armamentística.
4) Un procés d’estabilització del personal interí en frau de llei a través del Concurs de Mèrits caòtic, infradotat (segons els nostres càlculs, s’haurien pogut treure a concurs fins a 15 mil places) i farcit d’errades que han afegit incertesa i malestar als aspirants.
5) Uns nomenaments del personal laboral d’educació plens d’incidències a inici de curs, i que han acabat amb unes oposicions subcontractades a una empresa monolingüe de Madrid que han estat un desastre organitzatiu i que han acabat amb un rescabalament econòmic dels aspirants a través de l’erari públic, amb la malversació de recursos que això suposa. No es pot oblidar la importància del personal laboral, atès que és en part l’encarregat de fer efectiva la inclusió -regulada via decret- als centres educatius. Cal més personal d’atenció educativa al nostre sistema educatiu, i amb unes millors condicions laborals.
6) Incompliment de la Llei d’Educació de Catalunya, que estableix que cal homologar les condicions laborals dels docents del sistema concertat amb les dels docents del sistema públic. De fet, la diferència s’ha eixamplat, i des del gener d’enguany els docents de la concertada fan un 33% més d’hores lectives a secundària i un 9% més a primària. També queda pendent la necessària integració del PAS al pagament delegat.
7) Malgrat alguna iniciativa com el Pla d’Impuls a la Llengua Catalana, el Departament no ha donat el suport esperable a les desenes de centres afectats per la sentència del mínim del 25% de castellà, i no ha garantit el compliment dels Projectes Lingüístics de centre i la vehicularitat de la llengua catalana als centres educatius. La formació dels docents en metodologia immersiva s’ha de sistematitzar a l’etapa universitària i la inspecció educativa ha de garantir (com garanteix tantes altres qüestions) les normes de convivència i els consensos lingüístics de què s’ha dotat la societat catalana.
8) Imposició dels nous currículums escolars, de gran impacte en el sistema escolar i amb un diàleg nul amb els agents de la comunitat educativa.
9) Gestió erràtica de la borsa de docents i manca de cobertura de les substitucions, cosa que ha provocat que hi hagi alumnes de segon de Batxillerat que no es poden presentar a la Selectivitat en algunes matèries pel fet de no haver tingut professors durant el curs.
10) No s’ha publicat la llista definitiva d’admesos per al concurs d’oposició extraordinari que comença aquest 30 de juny, amb la consegüent incertesa i angoixa que sembla un bis de la que molts docents van van viure durant el Concurs de Mèrits.
Per tot això, i per altres punts que no desenvolupem, esperem que la nova consellera, Anna Simó, sigui conscient dels errors que ha comès el seu predecessor, i li desitgem encerts i voluntat d’assolir consensos amplis. En el marc del diàleg social i la lluita per una educació millor per al nostre país, ens hi trobarem sens falta.
Intersindical Educació, 12 de juny del 2023
