La Intersindical-CSC animem a la mobilització en l’àmbit educatiu i reivindiquem els treballadors com a «imprescindibles»

Vídeo de la campanya “Imprescindibles”. Les imatges dels cartells s’aniran publicant a les xarxes socials.

Notícia de la campanya a El Punt Avui

Notícia de la campanya a EuropaPress

Notícia de la campanya a La Vanguardia

El passat 13 de març vam viure una situació sense precedents. La declaració de la situació de pandèmia per COVID 19 va sacsejar tota l’organització social i, com no pot ser d’una altra manera en situació de crisi, els centres educatius van tornar a esdevenir un dels principals focus d’actuació per part de les administracions, que en van ordenar el tancament.

D’aquell moment ençà, la vida escolar en la seva globalitat s’ha vist alterada, i hi ha hagut un impacte molt fort sobre els treballadors i les treballadores, l’alumnat i les seves famílies. La situació de confinament ha deixat al descobert i fins i tot ha aprofundit les desigualtats socials que hem denunciat sempre, i que s’han vist agreujades per l’escletxa digital i per les condicions laborals de tots els i les professionals de l’àmbit educatiu, especialment aquells més precaritzats. Molts treballadors i moltes treballadores s’han vist abocats a ERTO durant mesos, i el professorat ha hagut de treballar, i continuen fent-ho, sense els mitjans necessaris per atendre l’alumnat. Recordem l’ensenyament telemàtic amb alumnes i docents que no disposaven d’ordinadors, per exemple, un problema que teníem al març i que tenim encara a l’hora d’atendre grups confinats, atès que els famosos milers d’ordinadors que havien d’arribar a setembre comencen a arribar ara, i amb comptagotes.

Com resulta evident, governs i administracions han anat improvisant una sèrie de mesures no només insuficients, sinó també negligents en molts casos, que han dut els professionals que desenvolupen la seva tasca als centres educatius, a tots ells, a situacions d’extrema vulnerabilitat, i a les direccions a haver de fer autèntics malabars per organitzar els centres sense cap mena de suport.

Val a dir que aquesta crisi, generada per un context de pandèmia, no ha fet altra cosa que exacerbar les conseqüències del deteriorament del sistema educatiu públic. Un sistema educatiu fort hauria permès afrontar aquesta situació amb moltes més garanties, però les retallades que s’arrosseguen des de fa una dècada i que cap govern ha volgut revertir, estan portant els centres educatius a haver de fer equilibris i sobreesforços per a gestionar la situació.

Malgrat els nombrosos despropòsits de gestió i planificació duts a terme pel Departament d’Educació, el setembre passat va començar el nou curs. Des d’aquell moment fins ara, qui està assumint amb un notable cost personal el desgast de les mancances esmentades són els treballadors i les treballadores de l’educació. Manca de material, places que no es cobreixen, una excessiva temporalitat laboral, sous i complements que no arriben o que arriben tard, serveis educatius sense personal per atendre els treballadors ni gestionar bé les incidències i substitucions, escoles on els alumnes abans ja havien de fer tres torns per dinar en menjadors insuficients i que ara han vist reduïda, a més, la seva capacitat… són només alguns dels exemples de la precarietat del sector. 

Per això, des de la Intersindical-CSC:

– Volem reconèixer l’esforç de tots els treballadors i les treballadores que cada dia fan possible, amb la seva indubtable professionalitat, que els centres del nostre país estiguin oberts, i que amb el seu treball mantenen dempeus un sistema educatiu que no només educa els nostres infants i joves, sinó que alhora vetlla per la seva salut.

– Volem reconèixer la dedicació de tots els professionals que fan tot el que calgui perquè l’educació sigui una eina de canvi social, malgrat la precarietat de recursos en què desenvolupen la seva tasca.

– Volem reconèixer la implicació de tots els treballadors i les treballadores, que fan possible que els centres educatius mantinguin els motors en marxa: d’escoles bressol, personal de neteja, de menjador, personal PAS, de suport educatiu, de serveis educatius, de lleure educatiu, personal docent, perquè ells i elles són els autèntics IMPRESCINDIBLES, i no els gestors d’un sistema que, sense el gran esforç dels treballadors i les treballadores, faria aigües.

– Volem que les administracions educatives no es quedin només en les paraules de reconeixement de la tasca de totes aquestes persones imprescindibles, sinó que ho facin amb fets, amb decisions polítiques valentes a favor de l’educació pública, per exemple mobilitzant tots els recursos perquè hi hagi una baixada efectiva i general de ràtios necessària ja abans de la pandèmia. Exigim que s’aportin al sistema tots aquells professionals (TEEIs, TIS, Tècniques d’Educació Especial, logopedes, docents per a Aules d’Acollida, dotacions dels SIEIS…) que calen perquè la inclusió i l’atenció a TOT l’alumnat que necessita suport específic sigui real, i no només nominal. Necessitem una política educativa que doni estabilitat laboral a tot el col·lectiu d’imprescindibles (personal de menjador, de lleure, de neteja, d’administració, de serveis educatius) i els asseguri unes jornades i unes remuneracions dignes. Cal una política educativa que d’una vegada per totes augmenti els recursos humans i materials necessaris perquè aquest personal imprescindible pugui resoldre les tasques que té encomanades, que creixen dia rere dia.

Volem que les administracions demostrin el seu veritable reconeixement al sector posant TOTS els recursos humans i materials que encara manquen per protegir efectivament la salut d’aquests professionals imprescindibles que, malgrat les circumstàncies complexes que estem vivint a escala global, possibiliten amb el seu esforç que el sistema educatiu estigui funcionant. I això vol dir una millor gestió del personal de risc, que ha estat avaluat per empreses externes contractades i han rebut respostes tard i del tot deficients, vol dir material de seguretat suficient i de qualitat que ara en molts casos ha arribat també tard i s’ha hagut de pagar de les butxaques de docents i centres, vol dir que no es pot demanar al personal que treballa a una escola que ventili les aules durant 15 minuts cada hora a ple hivern en comptes de dotar les aules de sistemes adequats de ventilació i renovació d’aire. Tot es pot resumir en una paraula, en situació de pandèmia o no, INVERSIÓ, i en el lema amb el qual vam començar el curs: «més recursos, més futur». 

Des de la Intersindical-CSC, a més de la tasca en totes les juntes de personal i meses de les quals formem part, continuarem treballant per la conscienciació i mobilització de tot el personal educatiu des de la proximitat i de l’organització col·lectiva a partir de les nostres assemblees d’afiliats, promovent i participant d’accions amb un impacte real, i donant suport també a les diferents manifestacions i lluites de tots els col·lectius en situació de vulnerabilitat. Fem públic, un cop més, el nostre suport i participació activa a l’Assemblea Groga i a la mobilització d’aquest dissabte dia 12 a la tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, a la Plataforma d’Interines TEEI en la seva lluita per un lloc de feina digne i estable amb les quals vam sortir al carrer el dilluns, a les comunitats educatives i veïnals de les escoles de Can Clos i Polinyà en la seva lluita contra el tancament, amb els primers sortirem als carrers fins a la seu del districte aquest dissabte al matí perquè entenguin que no permetrem el tancament de cap centre públic, i treballem també pel respecte per les 24 hores de permanència centre a centre arreu del país.

La Intersindical-CSC volem ser motor de canvi, un actiu en mobilització dels i les professionals de l’àmbit educatiu i portar fins al final el que creiem que ha de ser un sindicat: una eina amb la qual s’organitzen el conjunt dels treballadors.

Així mateix, i en època electoral i de canvi de govern, instem tots els partits polítics a fer-se seves les nostres reivindicacions d’un sistema educatiu català fort, segur, digne i de qualitat, que valori de veritat la tasca de tothom que hi treballa. Per això estem treballant en una carta que farem pública aviat i que serà enviada a tots els partits polítics. A més, atès que la pandèmia ha fet aflorar encara més les mancances estructurals, de recursos i organitzatives de tot el sistema, i ha demostrat que aquesta situació és insostenible, a més de totes les mobilitzacions i accions esmentades, contemplem la possibilitat d’adoptar formes de lluita més contundents a curt i mitjà termini si no veiem que l’administració estigui disposada a fer passes endavant.

Roda de premsa de presentació de la campanya “Imprescindibles” davant del Departament d’Educació.
image_pdfimage_print