Els darrers anys, la presència omnipresent dels telèfons intel·ligents ha infiltrat cada aspecte de les nostres vides, incloent-hi els entorns educatius. Tot i que la tecnologia pot millorar l’experiència d’aprenentatge, l’ús sense restriccions dels telèfons a les aules després d’aquests anys ha suscitat preocupacions. És per això que actualment presenciem un debat a l’esfera del món educatiu en què la Intersindical ha de participar de forma activa.
És evident que un dels majors problemes associats amb els telèfons en entorns educatius és la temptació constant que representen per als estudiants. L’atracció de les xarxes socials, les aplicacions de jocs i els missatges instantanis pot distreure significativament els estudiants de la seva feina a l’aula i de les relacions amb les persones que els envolten. Aquesta distracció no només dificulta l’aprenentatge individual, sinó que també interromp la dinàmica i el bon funcionament de l’aula.
Tal com deixàvem entreveure anteriorment, els mòbils han transformat la manera com els estudiants interactuen. Tot i que poden connectar-se amb amics i companys fàcilment, això sovint es produeix com a torna de la interacció cara a cara. En certa manera, podríem dir que els mòbils t’acosten els qui tens lluny i t’allunyen dels qui tens a prop: així doncs, poden empitjorar les habilitats interpersonals dels estudiants i la seva capacitat per comunicar-se eficaçment en situacions de la vida real.
Per altra banda, l’ús prolongat del telèfon també planteja preocupacions sobre la salut física i mental dels estudiants, ja que el temps d’exposició prolongat a la pantalla pot contribuir al sorgiment de problemes com la fatiga visual, la mala postura i la interrupció de les pautes de son, amb la subsegüent baixada del rendiment acadèmic. A més, l’ús excessiu de les xarxes socials pot contribuir a l’ansietat, la pressió social i, fins i tot, a un assetjament escolar que no s’atura fora del centre educatiu.
Així mateix, no podem deixar de banda que l’ús dels telèfons en entorns educatius pot exacerbar les desigualtats existents entre els estudiants, tal com vam veure durant la postpandèmia: no tot l’alumnat té accés als mateixos dispositius ni connexió, i aquesta desigualtat pot crear una bretxa digital que dificulta la capacitat d’alguns estudiants de participar plenament i tenir èxit en la seva educació. Això també es pot reflectir en la qualitat dels dispositius i en una pressió socioeconòmica afegida entre alumnes d’un mateix centre.
Tot i que els telèfons intel·ligents ofereixen certs avantatges en entorns educatius, fer-ne ús sense restriccions pot comportar un munt de problemes. Des de la distracció i la reducció de l’atenció fins a les preocupacions sobre la salut i la desigualtat d’accés, els telèfons plantegen desafiaments significatius per a la qualitat de l’educació que reben els estudiants.
En conclusió, és crucial que els educadors, els pares i els responsables de fer polítiques abordin aquestes qüestions de manera realista i trobin un equilibri que permeti als estudiants aprofitar els beneficis de la tecnologia mentre disminueixen els seus efectes perjudicials en l’educació i el benestar.
Fins llavors, animem el Departament a prendre una línia única, clara i concisa sobre l’ús dels telèfons mòbils a tots els centres educatius del país per evitar continuar aprofundint en les desigualtats entre l’alumnat català.
