La Llei d’FP 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificacions professionals, habitualment anomenada Llei d’FP de Catalunya, va ser aprovada a correcuita i sense el consens de la majoria de la part social implicada i afectada, és a dir, sense l’aprovació de la majoria de la part sindical de la mesa de negociació del Departament d’Educació, sense els representants de l’alumnat i sense el recolzament d’associacions, col·legis professionals i altres entitats representatives dels titulats i titulades d’FP. Per tant, es tracta d’una llei d’uns pocs que marquen el present i el futur de milions de catalans i catalanes sense tenir en compte les persones a les quals va destinada l’FP.

Es tracta d’una llei externalitzadora perquè consolida i legitima el transvasament del sistema públic de formació professional reglada a l’àmbit privat i, paral·lelament, es tracta d’una llei retrògrada perquè persegueix retornar al model de formació de l’Edat Mitjana, basat en l’aprenentatge a l’empresa recuperant la figura de l’aprenent.

Com a instrument desregularitzador, la Llei ha creat l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya, la qual és el màxim òrgan de gestió i decisió sobre l’FP. A més a més, l’Agència s’ha ubicat al Departament de Presidència de la Generalitat, i això dificulta el seu control a la part social. Al mateix temps, la cúpula de l’Agència, és a dir, els que decidiran, està formada per un petit grup tancat integrat per patronals, CCOO, UGT i representació de l’Administració, sense representació de la immensa majoria de la part educativa i social.

Per la seva banda, el Departament, emparant-se en la Llei d’FP de Catalunya, està imposant a tots els centres educatius públics la transformació de l’FP acadèmica, professionalitzadora i polivalent, en una FP ocupacional adaptada a les necessitats puntuals de l’ocupador, anul·lant la finalitat inicial de l’FP (preparar emprenedors i professionals per a tota la vida) i hipotecant el futur dels titulats i titulades a conseqüència de la devaluació del títol que aquest canvi ja està ocasionant.

En aquesta línia, l’FP DUAL que s’ha implantat al nostre país difereix molt de l’existent a Alemanya, per posar un exemple. L’FP DUAL a Catalunya ha esdevingut un mecanisme sense control en el qual les empreses no poden oferir amb garanties la formació curricular demanada, l’alumnat acaba treballant sense els mateixos  drets que la resta de treballadors i treballadores i, el pitjor de tot, la DUAL pot acabar essent un instrument de resignació i acceptació de la submissió al treball sense prestació econòmica justa. Una manera de retrocedir dècades en la lluita per la justícia social i laboral.

Per tot això i més,
 1.- Exigim una nova llei que blindi l’FP en el si del Departament d’Educació, i que garanteixi els recursos econòmics, materials i de personal necessaris. Diem no a la privatització. Volem la reversió de l’externalització de l’FP que suposa l’adscripció de l’Agència Pública de Formació i Quali?cació Professionals de Catalunya al Departament de Presidència. 

2.- Exigim la no obligatorietat de la modalitat DUAL i que aquesta tan sols sigui aplicable en aquells cicles formatius en els quals quedi constatat que la modalitat DUAL millora la formació de l’alumnat. Reclamem un sou just per cursar aquesta modalitat, amb contracte laboral i no pas beca salari.

3- Retirada de la implementació de la reforma curricular, atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.

Llegeix també el comunicat conjunt del març clicant aquí.

Des de la seva fundació, la Intersindical Educació hem tingut entre els nostres principals objectius l’estabilització del personal interí i, en conseqüència, hem destinat moltes energies a pressionar el Departament per mitjà de les meses de negociació, òrgan en el qual tenim representació en ser un dels sindicats amb més representació en l’educació pública, i de la mobilització al carrer.

En paral·lel, hem denunciat un model d’oposicions que no s’adequa a les necessitats del sistema educatiu, i l’hem criticat amb les mans lliures, atès no organitzem cursos de preparació d’oposicions d’educació de pagament, ni condicionant la possibilitat d’inscripció al fet d’afiliar-se al nostre sindicat durant un llarg període de temps. Lluny de la crítica per la crítica, hem organitzat trobades en les quals han participat docents d’arreu del territori amb l’objectiu de bastir un model alternatiu, més just i que doni resposta als reptes actuals.

Partint d’aquests supòsits, quan aquest curs vam tenir notícia que s’estava creant una plataforma d’interins docents, no vam dubtar ni un minut a oferir-nos per tal de donar-los suport en la millora dels drets dels interins i interines i, en especial, dels que porten més anys encadenant contracte rere contracte. Passats uns mesos i després de múltiples reunions, hem decidit deixar de col·laborar-hi i, pel compromís que tenim adquirit amb el conjunt de la comunitat educativa i com a representants dels treballadors, ens veiem obligats a fer públiques les següents consideracions sobre aquest tema així com d’altres que s’hi relacionen directament:   

En totes les reunions que hem mantingut amb aquesta plataforma i sempre que hem tractat la problemàtica amb altres entitats i organitzacions, hem manifestat que cal fer una lectura rigorosa i clara de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat 19 de març de 2020, sense caure en ambigüitats o imprecisions. Els nostres serveis jurídics, els d’altres sindicats i els dels diferents grups polítics dels parlaments català i estatal amb què ens hem reunit, coincideixen a negar que, com s’insinua sovint, aquesta sentència comporti mantenir la plaça que s’ocupa o passar a ser funcionari. De fet, la conseqüència jurídica que es deriva d’aquesta sentència, a banda de la qüestió dels processos selectius, seria el dret a convertir-se en indefinits no fixos.

En aquest sentit, quan ens van plantejar de participar en la presentació de recursos per tal de paralitzar les oposicions en marxa, que, mal que ens pesi, són l’única via que hi ha en aquests moments que permet estabilitzar part de la plantilla, ens hi vam negar. Amb més raó, tractant-se com es tractava d’un procés ja iniciat i amb persones que treballaven per aconseguir una feina que els permeti sortir de la precarietat. El que sí que defensem és que s’acceleri la reforma legislativa en marxa per a l’estabilització dels interins i, mentre aquesta arriba, que s’apliquin mecanismes extraordinaris de manera urgent que donin estabilitat al personal en abús de temporalitat. Pensem que, per a fer-ho realitat, només cal voluntat política.

Malgrat tot, desenes de recursos impulsats per la plataforma han tirat endavant i les oposicions han quedat suspeses, un fet que vam valorar en un comunicat recent. Més enllà d’un titular, i de la feina que suposarà respondre-les als serveis jurídics del Departament, de la paralització temporal de les oposicions que ja estan en procés sols en quedarà el patiment afegit a milers d’opositors i opositores (que, recordem-ho, són en bona part interins i interines) d’unes proves que ja són per elles mateixes angoixants. Aquesta situació encara és més greu en el cas d’alguns professors d’FP, per als quals aquesta pot ser l’última oportunitat d’estabilitzar-se.

D’altra banda, diversos sindicats, entre ells la Intersindical, però també USTEC, ASPEPC, CGT, UGT o USOC, fa mesos que preparem mobilitzacions com la del dia 29 o la de demà mateix que teníem previst que desemboquessin en una vaga massiva del sector educatiu que pogués aconseguir concessions del nou Govern de la Generalitat, ara encara no constituït. És per aquest motiu que no podem entendre la decisió de la CGT de convocar unilateralment i a correcuita, en col·laboració amb l’esmentada plataforma, una vaga per al pròxim 27 de maig que trenca la unitat sindical i que obvia la força que podria haver tingut una convocatòria unitària.

Des de la Intersindical Educació convidem a la reflexió a tots els agents i organitzacions de la comunitat educativa i constatem que, per part nostra, continuarem lluitant per una educació pública i de qualitat, catalana i que garanteixi els drets de tots els treballadors, fent especial èmfasi en aquells en situació més precària o que pateixen abús i que cerquen una vida digna i amb estabilitat laboral, com és el cas de molts interins, i ho farem des de la reflexió i el debat, cercant el màxim consens, la màxima conscienciació i mobilització col·lectives i tota la força que puguem acumular per tal de pressionar de manera efectiva i que les accions no quedin en foc d’encenalls o en estratègies dubtoses perquè puguem fer passes fermes i reals cap als objectius que tenim com a classe treballadora.

Des de la Intersindical donem suport a la vaga d’estudiants a favor d’una educació pública i en català com a resposta a la precarietat i a la crisi social i econòmica, i animem a tota la comunitat educativa a donar-hi suport, així com els estudiants a afegir-se a aquesta jornada reivindicativa, i per això creiem necessari fer algunes consideracions partint de situacions viscudes en anteriors ocasions.

Molts documents de centres posen traves burocràtiques a l’exercici de la vaga: avaluació, autoritzacions, etc. I en molts casos vulneren drets fonamentals dels alumnes recollits a diverses legislacions. Així, per exemple, alguns centres, especialment de FP, recullen en la seva normativa que una assistència inferior al 80% ‘no justificada’, i fan d’aquesta norma menor una coacció per impedir el dret a vaga dels estudiants. L’exercici del dret de vaga és una falta justificada!

Les limitacions del dret a vaga dels alumnes sorgeixen a Catalunya de la mà de la LEC i del Decret d’autonomia de centres, que deixen a parer de les direccions (i sovint de les seves simpaties polítiques) l’exercici d’aquest dret. El DECRET 279/2006 garantia l’exercici del dret de reunió i associació, i per tant de vaga, però va ser derogat pel DECRET 102/2010 (decret d’autonomia de centres), que va imposar les autoritzacions dels pares i la burocratització per exercir el dret de vaga dels estudiants, però malgrat això són nombrosos els arguments legals que donen suport a aquest dret. Així, per exemple:

• Les autoritzacions dels pares per al segon cicle de l’ESO i estudis postobligatoris vulneren una sentència que va donar la raó als estudiants valencians: la normativa a Catalunya del Decret d’autonomia de centres se salta legislacions superiors (Constitució espanyola, Llei Orgànica espanyola 8/1995, etc.). Els estudiants de segon cicle d’ESO i Batxillerat poden fer vaga sense autorització paterna, i els de primer cicle amb aquesta autorització.
• La Sala Tercera del Tribunal Suprem espanyol (18/12/2014) va dictaminar en una sentència que “Els alumnes poden decidir no assistir a classe sense autorització paterna des de 3r de l’ESO.”
• La Llei Orgànica del Dret a l’Educació recull el dret a decidir col·lectivament la no assistència a classe (vaga), sense que l’exercici d’aquest dret quedi supeditat a cap autorització, ni administrativa, ni dels progenitors.

Tot i això, en alguns instituts, en part per un sentit de ‘responsabilitat’ o desconeixement, i en casos concrets moguts per una discrepància amb els motius de la vaga, professors i direcció coaccionen els estudiants perquè no portin a terme mobilitzacions. Pensem que el Departament no hauria de defugir les seves responsabilitats, tot carregant-les sobre els centres i els docents.

Cal recordar, doncs, que segons l’ordenament jurídic en vigor, el dret a vaga (“inassistència col·lectiva a classe” en termes legals, ja que la ‘vaga’ sols està reconeguda per als treballadors) no pot estar penalitzat: els alumnes mobilitzats tenen dret a ser avaluats i a poder seguir els continguts de les matèries.

Per aquests motius, des de la Intersindical Educació reclamem al Departament d’Educació que doni les instruccions necessàries per garantir el ple exercici del dret de vaga dels estudiants, i cridem el conjunt del professorat i les direccions de centres a mantenir una actitud dialogant i constructiva que permeti conjuminar l’exercici d’aquest dret amb les tasques d’avaluació, minimitzant el perjudici per als estudiants mobilitzats.

Article sorgit de la comissió d’estudis d’interins a càrrec d’Eloi Planas Vila, mestre i membre del secretariat de la Intersindical-CSC Educació. Originalment publicat al Diari de l’Educació https://diarieducacio.cat/sobre-estabilitat-i-educacio/ el 9/05/2021.

Els infants i joves tenen mil i una necessitats, però en un procés de creixement tan increïble, tan constant i ràpid (pensem en tot el que canvia físicament i mental entre un nen de 6 anys i un de 16, i en només 10 anys!), hi ha un concepte que s’albira com a necessari, si no imprescindible, i aquest és l’estabilitat. Com a docents, coneixem la importància d’una estructura familiar estable darrere un infant, o com un nen necessita unes rutines estables en el seu dia a dia per tal d’aprendre hàbits, responsabilitats i gaudir d’una bona salut mental i emocional, tant en un cas com un altre.

Si tenim clar tot l’anterior, també haurem de tenir clar que a l’escola, a l’institut, també hi cal aquesta estabilitat. L’estabilitat que dona un projecte educatiu clar, ben treballat, coherent i adequat al context. L’estabilitat que dona un horari pel qual un infant entra a una hora concreta, esmorza i dina a una hora concreta o marxa, també, a una hora concreta. L’estabilitat de no cursar l’educació primària en tres espais diferents entre barracons i edificis que triguen massa a arribar. I, evidentment, l’estabilitat d’una plantilla cohesionada i amb continuïtat en el temps que permeti l’aplicació del projecte educatiu del centre, que permeti teixir complicitats entre l’equip, que permeti l’aplicació de projectes a mitjà i llarg termini per part d’uns professionals que coneixen bé el centre, l’alumnat i l’entorn. L’estabilitat d’una plantilla que permeti als alumnes de tenir referents que no desapareguin de la seva vida cada 30 de juny. Tot això, sense oblidar que, més enllà de tots els beneficis en l’àmbit pedagògic, l’estabilitat de l’equip docent també és sinònim de drets laborals.

Us imagineu un equip d’arquitectes i constructors en canvi constant mentre dissenyen i construeixen un edifici? Us imagineu un equip de metges inestable mentre tracten i operen un pacient? O un grup de música que va canviant de membres cada 10 mesos? Doncs justament això és el que passa en un centre educatiu català, ja que, quan un equip docent se sap les cançons, canvia la meitat de l’orquestra.

Una taxa d’interins de més del 30% a l’educació pública, com tenim actualment, va radicalment en contra de tot l’esmentat fins ara en aquest text: contra els projectes pedagògics efectius i consolidats, contra uns equips que coneixen a fons l’alumnat, les famílies, l’entorn i el centre, contra els referents per als alumnes, contra la cohesió d’equips docents i contra els drets laborals  de més d’un 30% dels docents que dediquen la seva vida a anar d’un centre a un altre ocupant suposades places temporals que, en realitat, són places vacants estables. Fet i fet, una situació que va contra la qualitat de l’educació, i no pas per culpa d’uns docents que a esforç, empenta, compromís i dedicació no ens guanya ningú.

De la mateixa manera que passa amb els falsos autònoms, un mestre o un professor que fa 10, 20 o 30 anys que és «treballador temporal» del Departament d’Educació, no mereixeria l’estabilització de la seva situació? No seria de justícia? De fet sí, és de justícia, i no ho dic jo, ho diu la justícia europea mentre els polítics fan veure que això no va amb ells. Un treballador que fa més de tres anys que treballa en una empresa és un treballador fix, i això no admet discussió, i cal creure-s’ho, i cal dir-ho alt i clar, pel bé de tothom, començant pel dels alumnes, perquè si una cosa tenim els educadors és que bona part de les reivindicacions que fem les fem pensant en el millor per als nostres alumnes.

Els cants de sirena del Departament d’Educació diuen que qui vulgui una plaça es presenti a les oposicions, i parlen d’oposicions massives que no arriben mai, perquè d’oposicions se’n fan, sí, però ni prou convocatòries ni amb prou places per reduir la taxa d’interins, que continua igual o fins i tot a l’alça malgrat les convocatòries d’oposicions. A l’horitzó, ni el concurs de mèrits que preveu l’EBEP, ni pactes d’estabilitat com els que s’havien fet en el passat, ni fixesa dels interins de llarga durada com estipula la justícia europea, ni res que s’hi assembli més enllà d’una suposada reforma legal a l’Estat, de la qual encara tenim massa pocs detalls i massa incerteses. Tot passa per unes oposicions insuficients, per un procés gens transparent, gens pedagògic i del tot arbitrari, que va contra tot allò que ens demanen que apliquem a les aules. Un procés en el qual un grup de docents, en general triats a l’atzar, miren les proves i decideixen si l’aspirant mereix una feina estable.

Caldrà confiar que el nou Parlament i el nou Govern siguin capaços d’afrontar la situació dels milers de treballadors que estem en aquesta situació, perquè dotar l’educació i els seus treballadors d’estabilitat no pot esperar més, pel bé d’unes direccions que veuen com perden bona part de la plantilla cada curs i tot el que això comporta, pel bé d’uns alumnes que, com més estabilitat tinguin, millor qualitat educativa rebran i de més estabilitat emocional gaudiran i, com és evident, pel bé d’uns docents que treballen de manera incansable canviant constantment de centre educatiu, adaptant-se i reinventant-se en temps rècord a nous espais, nous companys, nous centres i noves maneres de fer les coses cada curs durant anys i anys, de vegades durant tota la seva vida laboral.

Pel bé de tothom, cal que l’educació i l’estabilitat es donin la mà.

El dissabte 15 de maig continuem amb les mobilitzacions unitàries que s’estan duent a terme en aquesta segona meitat de curs i en plenes negociacions per formar govern a Catalunya. Després de la concentració del dia 29 d’abril sortim un cop més al carrer, a fer-nos sentir, a pressionar els que són dins els despatxos negociant el govern i el programa per a la legislatura vinent, en la qual volem que l’educació tingui un paper prioritari. Construïm ja l’educació que volem per a la República Catalana! L’educació és cosa de tots! Mobilitzem-nos!

La Intersindical, davant la «suspensió temporal» de la convocatòria d’oposicions d’enguany, publicada al DOGC avui mateix, a causa de «nombrosos recursos potestatius de reposició en els quals consta la sol·licitud de suspensió de l’execució de la Resolució impugnada fins que aquests es resolguin i notifiquin», volem manifestar:

• La situació actual és conseqüència d’una política de personal negligent durant anys i que ha sacrificat els drets laborals del personal docent i educatiu del Departament d’Educació en favor d’altres criteris, bo i incomplint les pròpies normes d’accés a la docència pública.

• Aquesta situació és la que ha provocat un alt nivell d’inestabilitat i abús de temporalitat entre el col·lectiu docent i educatiu, un dels exemples del qual és el gairebé 40% d’interinitat en el personal docent.

• Creiem, com hem explicat en moltes ocasions, que l’actual mecanisme d’oposicions no és el camí per a resoldre el desgavell actual, perquè ni és suficient per estabilitzar tot el personal en abús de temporalitat ni respecta, tal com està formulat, els drets d’aquestes persones. Ara bé, la paralització dels processos en curs a l’educació només fa que agreujar la inestabilitat global del sistema i aprimar la plantilla actual tot bloquejant l’únic sistema vigent d’estabilització de places, i és per això que ens hi oposem.

• Per últim, ni el Departament d’Educació ni el Govern de la Generalitat no es poden desentendre ni un dia més d’aquesta situació i, de manera paral·lela al procés d’oposició, han de posar sobre la taula un mecanisme urgent d’estabilització de tot el personal en abús de temporalitat, i una via d’accés excepcional a la funció pública que pugui resoldre aquesta situació insostenible que afecta una gran part de la plantilla del Govern de la Generalitat. És l’hora de les solucions i no la dels pedaços.

Les seccions sindicals les formen els afiliats i afiliades d’un centre de treball o empresa que formen part d’una mateix sindicat i complementen l’actuació dels delegats/des de personal o dels comitès d’empresa. La Intersindical fa una aposta decidida per aquesta estructura, i a l’educació concertada aquest curs hem constituït tant seccions d’empresa (per exemple a la Fundació Jesuïtes Educació) com de centre de treball (com ara al Sagrat Cor del carrer Ribes).

A l’Escola Thau Sant Cugat la Intersindical ja va obtenir 2 dels 5 membres del comitè d’empresa a les darreres eleccions, posteriorment hi hem incrementat el nombre d’afiliats i impulsant una secció sindical disposem d’una nova eina per defensar els drets de la plantilla del centre.

Aquest avenç a les escoles de la Institució Cultural del CIC se suma al de la darrera setmana, en què la Intersindical va obtenir 8 dels 9 membres del comitè d’empresa de l’Escola Thau Barcelona.