La Intersindical Educació vol denunciar la situació límit en què es troben en aquests moments els centres educatius, com a conseqüència de la manca de previsió de l’administració i de la mala gestió d’una situació que ja avançàvem al desembre: la manca de professorat per cobrir les substitucions.

Des del primer dia de curs, els canvis constants de protocols, la improvisació i les mesures sempre imprecises i tardanes del Departament d’Educació han provocat molta confusió i angoixa, tant a les famílies com als docents. Aquesta situació, dues setmanes després de començar el segon trimestre, s’ha tornat insostenible, amb l’afegit de la manca de docents, ja que les baixes van incrementant i no hi ha professorat disponible per cobrir-les.

El cas de les escoles rurals és encara més greu, ja que els docents, a banda de fer les pròpies tasques, també han de fer les tasques dels companys que estan de baixa i alhora fer les feines administratives i de consergeria, atès que moltes no disposen de personal administratiu i de serveis. El professorat està esgotat, els equips directius desbordats i les famílies desconcertades.

Substitucions sense cobrir (divendres 21 de gener de 2022)
Serveis Territorials	Primària	Secundària i FP
Baix Llobregat	73,1%	80,9%
Barcelona (Consorci)	53,8%	36,9%
Barcelona Comarques	58,2%	71,7%
Catalunya Central	90,2%	62,2%
Girona	56,7%	64,1%
Lleida	54,9%	38,2%
Maresme – Vallès Oriental	87,2%	73,8%
Tarragona	14,4%	44,15%
Terres de l’Ebre	6%	20%
Vallès Occidental	86,9%	83,6%

A primària, manquen 788 docents i a secundària i FP en manquen 572, és a dir, a data de 21 de gener de 2022, a Catalunya hi ha 1.360 baixes de docents sense cobrir.

La situació és especialment greu a l’educació primària, ja que la borsa d’interins no disposa de mestres per cobrir les baixes, així com a especialitats de secundària com matemàtiques, tecnologia o música, entre d’altres. A la formació professional, la situació ja era greu abans d’acabar el primer trimestre i ara encara és pitjor, tenint en compte que hi ha especialitats en què no s’ha cobert ni una sola baixa.

Per això, la Intersindical Educació reclamem que l’administració faci front urgentment a la situació i destini els recursos necessaris per revertir-la, per tal que els esforços no recaiguin exclusivament als docents dels centres educatius.

El model d’escola catalana aposta per la inclusió, la cohesió, l’equitat i la igualtat d’oportunitats. La immersió lingüística va ser un model de consens als anys 80 i ho continua sent; així ho demostren les enquestes sobre aquest tema i el fet que d’un sistema amb un milió i mig d’alumnes i més de 3000 centres educatius, molt poques famílies han demanat un canvi de model.

Les sentències que pretenen imposar un mínim d’un 25% en castellà a les aules catalanes, com la del Tribunal Suprem que avui passa a ser ferma amb un termini de dos mesos per a ser aplicada a tot el sistema educatiu, responen a interessos i criteris ideològics i no pas pedagògics, que són els que haurien de guiar la tasca educativa del nostre país.

Davant d’aquesta nova, però reiterada ingerència judicial a l’educació catalana, demanem al conseller d’educació i al govern de la Generalitat que no cedeixin a les pressions i que no només no apliquin aquesta sentència que liquidaria l’educació en català, sinó que reforcin encara més (com van anunciar en el pla d’impuls de la llengua a l’educació) el model lingüístic i apliquin la normativa catalana per la qual la llengua vehicular de l’educació a Catalunya és el català.

La Intersindical Educació volem denunciar la situació límit en què es troben la majoria de les direccions dels centres educatius catalans. El constant canvi de protocols, les errades en els programes de gestió i la delegació de responsabilitats del Departament d’Educació comporten que la majoria de les direccions dels centres es trobin desbordades, treballin set dies per setmana, només es puguin dedicar a la gestió sanitària i hagin hagut de deixar de banda la resta de responsabilitats que els pertoquen.

Des de l’inici del curs (i, de fet, des de l’inici de la pandèmia) que s’exigeix una disponibilitat permanent a les direccions per tal de gestionar els efectes de la pandèmia, obviant completament que els equips directius també tenen dret al descans i a la desconnexió, i moltes altres responsabilitats per atendre. A moltes direccions els ha tocat treballar els dies festius de Nadal, malgrat que els Responsables Covid del Departament de Sanitat no els podien donar suport perquè no estaven disponibles. Aquesta sobrecàrrega de feina ha esclatat amb la sisena onada: ara mateix les direccions viuen permanentment enganxades al mòbil i als ordinadors, gestionant casos els set dies de la setmana.

És intolerable que des del dia 9 de gener el departament hagi fet públics 3 canvis de protocol. La improvisació i les modificacions constants han generat molt dubtes a les famílies i han estat els equips directius els qui n’ha patit les conseqüències en forma de trucades regulars de les famílies, també d’aquelles que no entenen o no accepten els vaivens i que, en ocasions, arriben al punt d’amenaçar de denunciar les direccions.

Als equips directius els està tocant de gestionar tots els errors en els sistemes de gestió dels diferents departaments (errors i saturació de l’aplicatiu Traçacovid en molts moments, tardança en l’aparició de la recepta del TAR, manca de TARS a les farmàcies, errors en la llista d’alumnes vacunats, saturació en els aplicatius de gestió de personal en molts moments, etc.). Cada error en els sistemes de gestió suposa un reguitzell de trucades de famílies, i hores de feina afegida. Després de gairebé dos anys de pandèmia, creiem que hi ha hagut prou temps per arribar preparats a aquest pic de contagis.

D’altra banda, la negativa del departament a proporcionar màscares FPP2 per a tot el personal docent i del PAS afegeix una càrrega de responsabilitat a moltes direccions, que senten que es fa treballar el personal que treballa als centres sense les mesures de seguretat mínimes que correspondrien a la incidència sanitària actual.

Per últim, volem agrair a les direccions, així com a la resta de personal, tant docent com del PAS, l’esforç que estan fent en un moment tan difícil com el que vivim. L’administració ha de destinar tots els recursos que siguin necessaris perquè no s’arribi a un punt de no retorn i les baixes no comencin a ser només per covid sinó també per estrès i esgotament.

Després de l’aprovació de la nova llei d’FP, la Intersindical Educació hem elaborat una nova edició del butlletí El Punter per tal d’explicar-ne el contingut i exposar les preocupacions que suscita després d’analitzar-la amb profunditat.

Dilluns dia 10, després de les vacances de Nadal, el sistema educatiu català es va tornar a posar en funcionament. Un cop passada la primera setmana de readaptació en unes circumstàncies sanitàries difícils i després d’escoltar els responsables de Salut i Educació, la Intersindical Educació volem fer un seguit de consideracions.

La situació actual de la pandèmia i la seva consegüent afectació a l’educació, es podien haver previst amb antelació, només tenint en compte l’increment de casos positius per Covid-19 entre docents i alumnes abans d’acabar el primer trimestre escolar.  Ja en aquell moment, el Departament d’Educació no va reaccionar davant l’augment de casos als centres educatius i ara, amb una situació pandèmica més greu, aquesta manca de previsió s’ha fet encara més evident.

Tot i els 4.400 nomenaments que hi ha hagut encara hi ha places per a cobrir, amb els problemes d’organització i funcionament que això suposa en els centres educatius. Cal dir, en aquest sentit, que si no s’estan podent cobrir totes les baixes per manca de docents és a causa d’un problema estructural que fa anys que s’arrossega i al qual no s’ha procurat posar solució. En una situació com l’actual, el problema s’accentua i les vergonyes del sistema educatiu queden, encara més, al descobert, com és el fet, per exemple, que a Catalunya faltin professors de català.

Així mateix, ens sembla incomprensible la disparitat de protocols de confinament que hi ha entre les etapes de primària i secundària, que es fa més evident als Instituts-Escola. Constatem que el protocol que s’aplica a l’ensenyament secundari és més segur, i que el Departament es va precipitar en no mantenir la normativa del curs anterior, més restrictiva pel que fa a grups bombolla i ràtios. A més, els canvis i informacions que han anat sorgint entorn dels protocols d’actuació just abans de l’inici del trimestre o durant aquesta primera setmana no fan res més que complicar el funcionament dels centres i embolicar tots els membres de la comunitat educativa. Les informacions han de ser clares, coherents i s’han de donar amb el temps suficient.

Demanem, com ho hem fet des de l’inici de la pandèmia, que es prenguin les mesures protocol·làries oportunes perquè l’aula sigui un espai segur per a l’alumnat, però també per als docents. No n’hi ha prou, per tant, amb màscares higièniques per a protegir els mestres i professors davant d’una variant del virus, i per això tornem a demanar al Departament d’Educació que faci arribar urgentment màscares FFP2 a tots els centres i docents del país. També caldria establir l’obligació que l’alumnat tingués una màscara de recanvi, ja que aquesta qüestió, actualment, és regulada individualment per cada centre. En aquest sentit, seria important que hi hagués una dotació de màscares per a contingències de l’alumnat, especialment per a l’etapa de primària i els centres d’alta complexitat. Per últim, creiem que a hores d’ara caldria haver valorat i desplegat, després de gairebé 2 anys de pandèmia, els sistemes de ventilació adequats en aquells espais en els quals no és possible renovar l’aire d’una manera prou sistemàtica, sobretot a l’hivern.

El segon trimestre veurà també la incorporació de nous professionals per a l’acompanyament psicològic dels alumnes. Són les Unitats d’Acompanyament i Orientació (UAO), una iniciativa que trobem positiva a priori i de la qual farem seguiment per veure’n la implantació, el funcionament i el recorregut.

A banda de la manca de normalitat sanitària amb què la comunitat docent ha començat aquest segon trimestre, volem posar de relleu la manca de normalitat lingüística al sistema educatiu que provoca l’acció desestabilitzadora de la justícia espanyola i algunes entitats espanyolistes. Si vam acabar el trimestre anterior amb la polèmica sentència de Canet de Mar, durant el període de Nadal s’han produït dos atacs més a l’escola catalana: un a l’escola Vora del Mar de Cubelles i l’altre a l’institut Ramon Barbat de Vila-seca. Aquestes noves sentències s’afegeixen a d’altres com la de Llagostera i d’altres que hi ha hagut durant els últims anys.

La Intersindical Educació estem convençuts que aquests atacs no s’aturaran, i és per això que comminem el Departament d’Educació a no defugir les seves responsabilitats i bastir una estratègia jurídica que doni cobertura al professorat i els equips directius dels centres afectats (actualment i en un futur) per la imposició del 25% de l’horari lectiu en castellà. Així mateix, fem una crida a la societat catalana a organitzar-se individualment i mitjançant organitzacions i plataformes transversals de defensa de la llengua i del model educatiu català. Un model del qual, cal recordar, el nostre país s’ha dotat lliurement i amb un ampli consens social, i que ha donat bons resultats allà on la deixadesa de l’Administració educativa ha estat menys palesa.

Així mateix, volem remarcar que la Intersindical Educació va posar a disposició de les famílies, alumnat i professorat una Bústia de queixes lingüístiques que ja ha atès i resolt diversos casos d’incompliment de la legalitat vigent. Com a sindicat, convidem tothom que vegi conculcat el seu dret a rebre una educació en català a fer-ne ús, i reiterem el nostre compromís amb la defensa de la llengua, pilar de la nostra identitat nacional i cohesió social. Per això som impulsors de la campanya “No t’excusis” des de fa mesos, i fem avinent que els objectius i les accions d’aquesta campanya es continuaran desenvolupant al llarg d’aquest segon trimestre i fins a final de curs amb nous materials per a famílies, docents i estratègies de visibilització i conscienciació.

Per acabar, tenim ben present que el pla per a la llengua a l’educació anunciat pel conseller per tal de revertir les nefastes dades d’ús de la llengua per part de docents i alumnes s’ha de començar a aplicar aquest segon trimestre amb l’activació de la inspecció per revisar els plans lingüístics i la seva aplicació als centres, la creació de grups impulsors, la planificació de formacions, etc. Confiem que el Departament d’Educació en farà un seguiment compartit amb els agents educatius que vetllem per la llengua.

L’Estat espanyol, després de segles de minorització i repressió de les llengües diferents del castellà, incompleix l’article 3.3 de la seva Constitució. Així mateix, cal assenyalar que les diverses administracions públiques d’arreu dels Països Catalans no han pres mesures contundents per protegir la llengua. Darrerament, però, organitzacions contràries a la immersió i el poder judicial han reprès l’atac a un dels pocs àmbits en què la llengua ha assolit uns mínims nivells de normalitat a Catalunya: l’educació. Al rebuig del Tribunal Suprem del recurs de cassació que va presentar la Generalitat contra la sentència del TSJC que insta al Departament d’Educació a implementar un mínim del 25% en castellà a tot el sistema educatiu català, s’hi sumen les denúncies de particulars (liderats per les organitzacions antiimmersió esmentades), que han desembocat en sentències que imposen percentatges de castellà en escoles concretes.

Segons l’enquesta de Plataforma per la Llengua, el 82% de la societat catalana està a favor del model d’immersió. Diversos estudis avalen que la immersió en una llengua minoritzada és beneficiós tant per als parlants d’aquella llengua com per als que l’aprenen com a segona llengua. A més, tant el Tribunal Constitucional com la LOMLOE atorguen les competències en matèria lingüística i educativa a les autonomies. Les sentències no se sustenten, per tant, ni en un criteri pedagògic homologable ni en una base legal. No hi ha cap llei vigent que especifiqui un percentatge de la llengua a l’educació: ens trobem davant d’unes sentències abusives i clarament il·legals.

Després de publicar-se que només un 46% dels docents mantenen el català en les seves interaccions orals i que el català és la llengua preferent de relació interpersonal per a només un 21,6% de l’alumnat, i després d’anunciar un pla per a la millora de la llengua als centres i d’afirmar amb vehemència que el Departament d’Educació no acatarà la sentència del Tribunal Suprem, considerem incomprensible la manca de resposta del Govern a uns atacs tan greus al nostre model de conjunció lingüística.

Davant d’aquesta situació crítica, les organitzacions sotasignades pensem que és l’hora d’avançar en un model lingüístic i educatiu que reforci la llengua i la cohesió social. És per això que exigim al Departament d’Educació que vetlli perquè es compleixin els següents punts, de mínims i irrenunciables:

-Promocionar el sistema educatiu públic com a fonament d’igualtat i cohesió d’una societat diversa, tot acabant amb el model segregador per factors de gènere, socioeconòmics i lingüístics.

-Dotar l’educació pública d’un pressupost que demostri que és una prioritat fonamental del govern de la Generalitat.

-Assegurar el català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure.

-Augmentar la dotació d’aules d’acollida i de Suport Lingüístic i Social per tal d’integrar lingüísticament i oferir una igualtat d’oportunitats real a tot l’alumnat nouvingut.

-Abaixar les ràtios a l’aula per una millor atenció a l’alumnat.

-Invertir en formació i reciclatge gratuïts dels professionals de l’educació.

-Formar el professorat en nocions bàsiques de sociolingüística catalana i dotar d’eines pràctiques i de reflexió els docents i claustres per promoure l’ús efectiu del català als centres educatius.

És el moment que els polítics assumeixin les responsabilitats inherents al seu càrrec, i que tant des de l’àmbit institucional com el social es promoguin les actuacions perquè el català sigui vehicular en l’educació com en tota la resta d’àmbits públics. La societat catalana, majoritàriament favorable a la immersió, ha de respondre contundentment davant dels intents de residualitzar el català. També ha de teixir i enfortir estratègies que abastin tot el domini lingüístic i buscar aliances amb les comunitats lingüístiques minoritàries de la resta de l’Estat i també d’Europa. Aquesta resposta efectiva i sense renúncies ha de ser consensuada entre els càrrecs electes, la comunitat educativa i la resta d’estaments socials del país. Estem davant d’una situació d’urgència que podria abocar-nos a sistemes educatius no validats per una majoria i a una desaparició de l’ús del català en l’àmbit públic.

Per la cohesió social i per la plena implementació de la immersió lingüística, exigim als governs del nostre domini lingüístic que treballin per una educació plenament pública i en català.

Ordre del dia:

1.- Tramitació ordenació i integració de la FP

2.- Situació professorat d’FP amb relació a la nova llei

3.- Oferta de places / procés d’estabilització

4.- Resultats convocatòria d’oposicions 20-21

5.- Informacions sobre recursos i nous projectes d’FP

La mesa ha estat, per part del Departament de caràcter informatiu, sense aportació de cap proposta ni documentació. Han resumit el projecte de llei (https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:bc5488c3-4ce8-490b-880e-1969895f74b6/00-proyecto-ley-fp-consejo-ministros-07-09-21.pdf) aprovat el dijous passat i el qual encara ha de passar pel Senat. Una llei que tots els presents a la mesa ja ens havíem llegit i resumit.

Aquesta nova llei aborda dos grans temes: la modalitat dual i els graus de formació i la integració de la FP inicial amb la FP ocupacional.

1) Es preveuen dues modalitats de DUAL, que depenen del percentatge de formació a l’empresa:

• DUAL general: entre un 25% i un 35% d’estada a l’empresa. Assumpció fins un 20% RA per part de l’empresa. No contracte laboral. No remuneració.

• DUAL intensiva: a partir del 35% de formació a l’empresa, sense un topall màxim. Assumpció de més d’un 30% dels RA o MP. Es preveu relació laboral a través d’un contracte de formació i el pertinent sou. No obstant això, es preveu una pròrroga d’aquesta mesura fins a desembre de 2028 i, per tant, seguir en modalitat de beca salari i no suposaria tampoc cap avenç en sentit laboral.

El desplegament d’aquesta llei no té en compte el criteri de la comunitat educativa, no compta amb cap mena de consens i només pretén acontentar l’empresariat aconseguint mà d’obra barata i privatitzant encara més l’ensenyament.

Traspassant la formació de l’escola a l’empresa es menysté la figura del professor, oblidant que no només transmet continguts sinó que també transmet valors als nostres alumnes. A més, cal una educació que sigui cognitivament estimulant, que requereixi pensament i anàlisi, no únicament exercicis basats en la repetició i la memorització. La  manca de coneixements pedagògics dels tutors a l’empresa ho farà impossible. No veiem millora en la dual, pedagògicament, respecte del sistema actual.

Es preveu també 5 graus diferenciats de formació:

• A: Acreditació parcial de competències (30-45 hores)
• B: Certificats de competència 
• C: Certificats de professionalitat
• D: Cicles Formatius (Bàsic, mitjà i superior) 
• E: Especialització (1 curs)
  * Les modalitats C, D i E seran en format DUAL.

2) S’integren les dues modalitats d’FP.

El director general de l’FP s’excusa amb el tema de l’equiparació salarial comentant que la LOMLOE tracta el tema del cos a extingir, estan pendents que el govern de l’estat estableixi el procediment i en les condicions que així es determinin.

Exigim que es faci efectiva immediatament la incorporació i equiparació salarial del professorat tècnic de Formació Professional (PT – subgrup A2), que compleixin els requisits de titulació, al cos de professors de secundària (PS – subgrup A1)., un complement salarial per equiparar els docents funcionaris de carrera del subgrup A2, que no poden passar al subgrup A1; i assegurar la continuïtat del professorat tècnic interí a la borsa de personal docent, amb el complement salarial pertinent.

3 i 4) Pel que fa als punts 3 i 4 són punts que ja es van tractar en la mesa sectorial del 15 de desembre, el Departament d’Educació ens manifesta que vol consolidar la plantilla.

Reiterem el que ja es va constatar en la mesa sectorial anterior: l’actual sistema d’accés a la docència no és efectiu. Manifestem que gairebé la meitat de les places dels professors d’FP (PT i PS) han quedat desertes. Creiem que el nombre màxim de places han d’anar al concurs de mèrits i aquestes que han quedat desertes s’haurien d’incloure. Sol·licitem que s’abordi el tema de manca de professorat sobretot en algunes especialitats, que solen ser tècniques, i proposar que s’asseguri l’accés amb titulació d’FP superior en aquestes especialitats.

5) Respecte dels recursos i nous projectes d’FP el departament ens ha exposat el Pla de Modernització de l’FP que consta:

• Certificacions de qualitat de centres
• Fons FP DUAL
• Programa de formació del professorat
• Programes de capacitats
• Redimensionament de places FP, creació de noves places
• Formació als docents i inclusió dels mòduls de digitalització de tots els sectors productius
• Recursos per Aules de tecnologia aplicada i Aules d’emprenedoria
• Pla pilot de bilingüisme

La Intersindical fem notar que l’FP és de les etapes educatives on es parla menys català, i suggerim un programa per revertir aquesta situació. Reclamem més reducció d’hores lectives per coordinar els projectes. Demanem que s’atorguin més estades de tipus B. Preguntem si hi ha una previsió d’augment dels prospectors, quines són les seves tasques i si se n’encomanen més, com és la seva distribució territorial.

TREBALLAREM PERQUÈ AQUESTA SIGUI LA PRIMERA D’UN SEGUIT DE MESES TÈCNIQUES QUE SERVEIXIN, REALMENT, PER PODER DESENVOLUPAR EL MODEL D’FP QUE NECESSITA EL NOSTRE PAÍS.