Els darrers anys, la presència omnipresent dels telèfons intel·ligents ha infiltrat cada aspecte de les nostres vides, incloent-hi els entorns educatius. Tot i que la tecnologia pot millorar l’experiència d’aprenentatge, l’ús sense restriccions dels telèfons a les aules després d’aquests anys ha suscitat preocupacions. És per això que actualment presenciem un debat a l’esfera del món educatiu en què la Intersindical ha de participar de forma activa.

És evident que un dels majors problemes associats amb els telèfons en entorns educatius és la temptació constant que representen per als estudiants. L’atracció de les xarxes socials, les aplicacions de jocs i els missatges instantanis pot distreure significativament els estudiants de la seva feina a l’aula i de les relacions amb les persones que els envolten. Aquesta distracció no només dificulta l’aprenentatge individual, sinó que també interromp la dinàmica i el bon funcionament de l’aula.

Tal com deixàvem entreveure anteriorment, els mòbils han transformat la manera com els estudiants interactuen. Tot i que poden connectar-se amb amics i companys fàcilment, això sovint es produeix com a torna de la interacció cara a cara. En certa manera, podríem dir que els mòbils t’acosten els qui tens lluny i t’allunyen dels qui tens a prop: així doncs, poden empitjorar les habilitats interpersonals dels estudiants i la seva capacitat per comunicar-se eficaçment en situacions de la vida real.

Per altra banda, l’ús prolongat del telèfon també planteja preocupacions sobre la salut física i mental dels estudiants, ja que el temps d’exposició prolongat a la pantalla pot contribuir al sorgiment de problemes com la fatiga visual, la mala postura i la interrupció de les pautes de son, amb la subsegüent baixada del rendiment acadèmic. A més, l’ús excessiu de les xarxes socials pot contribuir a l’ansietat, la pressió social i, fins i tot, a un assetjament escolar que no s’atura fora del centre educatiu.

Així mateix, no podem deixar de banda que l’ús dels telèfons en entorns educatius pot exacerbar les desigualtats existents entre els estudiants, tal com vam veure durant la postpandèmia: no tot l’alumnat té accés als mateixos dispositius ni connexió, i aquesta desigualtat pot crear una bretxa digital que dificulta la capacitat d’alguns estudiants de participar plenament i tenir èxit en la seva educació. Això també es pot reflectir en la qualitat dels dispositius i en una pressió socioeconòmica afegida entre alumnes d’un mateix centre.

Tot i que els telèfons intel·ligents ofereixen certs avantatges en entorns educatius, fer-ne ús sense restriccions pot comportar un munt de problemes. Des de la distracció i la reducció de l’atenció fins a les preocupacions sobre la salut i la desigualtat d’accés, els telèfons plantegen desafiaments significatius per a la qualitat de l’educació que reben els estudiants.

En conclusió, és crucial que els educadors, els pares i els responsables de fer polítiques abordin aquestes qüestions de manera realista i trobin un equilibri que permeti als estudiants aprofitar els beneficis de la tecnologia mentre disminueixen els seus efectes perjudicials en l’educació i el benestar.

Fins llavors, animem el Departament a prendre una línia única, clara i concisa sobre l’ús dels telèfons mòbils a tots els centres educatius del país per evitar continuar aprofundint en les desigualtats entre l’alumnat català.

Jesuïtes Casp és una de les escoles concertades amb més treballadors de tot Catalunya. Fa dues legislatures un membre del comitè d’empresa va apostar per la Intersindical, i això va possibilitar que fa quatre anys el sindicat independentista hi guanyés les eleccions, obtenint 6 dels 9 membres del comitè.

La feina constant d’aquell comitè va facilitar que en una escola del mateix grup, Jesuïtes Clot, el passat curs 42 treballadors presentessin candidatura de la Intersindical, que es va imposar amb gairebé el 50% dels vots malgrat competir amb altres 3 sindicats.

Arribat el torn de renovar el comitè de Jesuïtes Casp, la Intersindical va ser l’únic sindicat que va aconseguir presentar candidatura. A la desesperada, CCOO va impugnar el procés electoral, amb uns arguments que l’arbitratge del Departament de Treball va considerar totalment infundats, i que han evidenciat davant de la plantilla les tèrboles actuacions d’una de les seves alliberades. Després d’aquell trist incident, el procés electoral ha continuat segons el calendari previst, i la Intersindical ha obtingut els 9 membres del comitè.

Com passa des de la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya, els atacs a la vehicularitat del català i al sistema educatiu de què lliurement s’ha dotat la ciutadania del nostre país no s’aturen.

Avui hem sabut que, en plena campanya electoral, i sense ni tan sols haver redactat una sentència argumentada sobre la qüestió, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat una nota de premsa que estipula l’obligatorietat definitiva -fins ara era cautelar- d’impartir una matèria troncal en castellà a les aules de tres escoles. Una d’aquestes és el Turó del Drac de Canet, on s’imposa després que una sola família d’un total de vint-i-vuit ho hagi requerit (de fet, la família va demanar al seu moment la imposició de fins a un 50% de classes en castellà).

En vista d’aquesta situació, i a l’espera que el Tribunal Constitucional dicti una sentència general sobre el model educatiu del nostre país, La Intersindical Educació considerem que el model lingüístic que regula l’ensenyament no universitari a Catalunya ja està recollit a la Llei de Normalització, la llei 1/98 de Política Lingüística i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), i que les intromissions a la vida dels centres de famílies concretes i sobretot del poder judicial espanyol només pretenen crear un clima de confrontació i malestar allà on només hi havia normalitat i pedagogia.

L’arbitrarietat dels estaments polítics i judicials espanyola ens porta a concloure que només amb una República Catalana tindrem una escola catalana lliure d’intents de lesionar la salut de la nostra llengua i la cohesió social i nacional del nostre poble. Treballem per fer-la possible!

Davant la manca de compromís d’aplicar millores a curt termini, La Intersindical mantenim la vaga del 6 de setembre

La Intersindical Educació ens hem reunit avui a la nostra seu nacional amb la consellera Simó, la secretària general d’Educació Patrícia Gomà i la directora general de professorat de centres públics, Dolors Collell. En aquesta primera presa de contacte el sindicalisme nacional i de classe hem fet propostes de millora en diversos àmbits relacionades tant amb les condicions laborals dels docents com amb la qualitat de l’escola catalana en general. Tot i el tarannà clarament més dialogant de la nova consellera, no hem assolit cap compromís concret que faci pensar que hi pot haver alguna mena d’acord a curt o mitjà termini.

En matèria lingüística, hem presentat una bateria d’iniciatives factibles per tal d’assegurar la vehicularitat del català als centres educatius. La major part d’aquestes no requereixen cap dotació econòmica suplementària i estan subjectes únicament a la voluntat política, com per exemple una millor formació dels equips directius per tal que tinguin eines per vetllar pel compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i més proactivitat de la inspecció educativa. Així mateix, també hem demanat una major dotació de les aules d’acollida que dignifiqui les condicions d’aprenentatge de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu català, entre d’altres mesures.

Pel que fa al col·lectiu docent de l’educació pública, ens hem centrat en les demandes derivades de les mobilitzacions dels dos darrers cursos, i que el Departament d’Educació ja es va comprometre a negociar. Per tal de millorar la qualitat educativa, hem presentat demandes com la reducció de ràtios, uns currículums consensuats i realistes, la retirada de l’ordre del nou calendari, la racionalització de la jornada escolar, l’eliminació del decret de plantilles per recuperar l’esperit democràtic als centres i la millora del prestigi de la professió, entre d’altres.

Amb la finalitat de restituir unes condicions laborals adequades, hem proposat un reguitzell de mesures, entre les quals un pacte d’estabilitat per al personal interí, el retorn dels estadis a sis anys, el rescabalament del deute contret amb els treballadors, el retorn del caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys i l’equiparació salarial de tot el professorat d’FP. En el cas del personal laboral d’educació, hem exigit l’equiparació de condicions amb les del col·lectiu docent: la no-presencialitat durant el mes de juliol, el mateix horari, la conversió de terços de jornada a mitges jornades o una borsa de substitucions eficient i transparent.

En el cas de l’escola concertada, hem reclamat l’homologació salarial i laboral per als docents que estipula la LEC. A més, hem posat sobre la taula la necessitat d’incloure el PAS a pagament delegat i un mecanisme per integrar a la xarxa pública amb caràcter immediat els docents que es quedin sense feina per la supressió de línies.

En conclusió, La Intersindical hem formulat una gran quantitat de plantejaments amb els quals la nova consellera, malgrat mostrar-se més procliu al diàleg, no s’ha compromès, tot escudant-se en les limitacions pressupostàries i polítiques d’un Govern fràgil. Per tot això, el sindicalisme nacional i de classe mantenim la nostra convocatòria de vaga per al dia 6 de setembre, que serà el tret de sortida d’un nou curs de mobilitzacions fins que no s’arribi a un acord satisfactori.

Barcelona, 6 de juliol del 2023

[Descarrega el comunicat]

En aquesta escola concertada del grup educatiu Virolai la Intersindical ja hi teníem una delegada de personal, i en celebrar-se unes noves eleccions per renovar la representació dels treballadors, ha tornat a sortir escollida com la candidata més votada.

Davant l’acord signat per USOC, UGT i CCOO amb les organitzacions patronals del sector, des de la Intersindical volem manifestar que:

– Celebrem que el PAS i els docents de batxillerat no concertat i del 0-3 integrat deixin enrere les taules salarials de 2021. Ara bé, si a l’octubre denunciàvem que els docents de nivells concertats continuarien perdent poder adquisitiu, l’augment del 3’5% per als docents de nivells no concertats i el PAS, que cobraran amb efectes retroactius de gener de 2022, va en la mateixa direcció.

– L’acord inclou, tot i que amb restriccions, la possibilitat de contractar docents d’FP sota la modalitat de contracte fix discontinu. Ens obligarà a mantenir-nos alerta perquè s’apliqui només als qui realitzin unitats formatives concretes, durant un màxim de tres mesos per curs, i perquè no superin en cap cas el 10% de la plantilla.

– Denunciem que l’acord obre la possibilitat d’aplicar el contracte fix discontinu a tot el personal no docent, mesura que en el cas del PAS és organitzativament innecessària, i que té com a única finalitat donar facilitats a la patronal perquè pugui aprofundir en la precarització del col·lectiu.

– Per contra, valorem positivament altres aspectes de l’acord, com la introducció al conveni de la figura del monitor, que es redueixi del 40% al 30% el límit de contractació temporal, o que els contractes de formació cobrin el total de les retribucions pròpies de la seva figura laboral.

L’Escola concertada Joan Pelegrí del barri barceloní d’Hostafrancs ja comptava amb 4 representants de la Intersindical, i en tornar-s’hi a celebrar eleccions la candidatura independentista la mateixa representació.