Fa 4 anys la Intersindical va guanyar les eleccions d’aquesta escola i hi va obtenir 3 dels 5 delegats elegibles i a presidència del comitè d’empresa. La bona feina que han dut a terme els nostres representants ha permès que, en celebrar-se unes noves eleccions, la candidatura independentista hagi mantingut la majoria absoluta dels vots i hagi revalidat els 3 delegats.
En aquesta escola concertada d’Esplugues de Llobregat fa quatre cursos la Intersindical va estrenar-se obtenint 1 dels membres del comitè d’empresa. La gran tasca desenvolupada al llarg d’aquesta legislatura no ha passat desapercebuda, i en celebrar-se unes noves eleccions la candidatura independentista ha obtingut 3 delegats.
| Avui, davant de la seu del Departament d’Educació, s’ha celebrat una roda de premsa en què hem emès el següent comunicat: |
|
LA INTERSINDICAL CRIDEM A LA VAGA A PRINCIPIS DEL CURS QUE VE El sindicat independentista proposem als centres educatius que no programin colònies ni activitats fora del centre fins que el Departament d’Educació no s’avingui a una negociació real. Ja fa dos cursos que el sector educatiu estem en peu de guerra contra un conseller que ha superat, de lluny, els seus predecessors pel que fa a la consolidació i l’aprofundiment de la retallada de drets laborals i a l’autoritarisme amb què tracta el cos docent. Aquestes pràctiques han causat un gran malestar als claustres, amb mesures tan polèmiques com l’avançament del calendari escolar o la reintroducció de l’horari partit a la secundària. Tot això ha estat emmarcat per un procés d’estabilització injust, fet a correcuita i malament, dividit en dos processos radicalment diferents: d’una banda, una entrada al funcionariat per la porta gran, sense proves ni pràctiques, farcit d’irregularitats i caracteritzat per la manca de places; de l’altra, un concurs-oposició amb l’afegit d’un nou currículum, i amb una sensació d’espasa de Dàmocles sobre els i les docents que s’hi han de presentar, que es pregunten si tindran feina d’aquí a dos anys. Malgrat la pressió dels sindicats, el Departament mai no ha volgut aclarir els seus plans sobre què passarà amb les persones en frau de llei a partir de l’1 de gener de 2025, perquè no es pot obviar que la Llei Iceta preveu acomiadaments. La submissió a les “recomanacions” de la Fundació Bofill; la no reversió de cap retallada, amb l’honrosa excepció del retorn de l’hora lectiva, que va permetre la creació de 3500 dotacions extres, també feta tard i malament; uns nous currículums que la gran majoria d’experts reals en educació –els docents que són diàriament a l’aula– veuen com irreals i inassumibles; uns processos d’estabilització i el maltractament que es viu dins i fora de l’aula, amb un suport nul per part del Departament, entre d’altres, fan que calgui alçar la veu i dir PROU. Tampoc hi ha cap compromís real per aplicar la immersió lingüística, ni es vetlla pel compliment dels projectes lingüístics dels centres, desídia que s’afegeix al desemparament dels docents que volen fer classes en català i no poden perquè així ho dicten uns estaments judicials arbitraris i ultraespanyolistes. A la inaplicació de la vehicularitat del català s’hi suma la del decret d’escola inclusiva per la manca de recursos i pel maltractament sistemàtic del personal PAE, que és imprescindible per fer efectiva una inclusió real. Tot i aquest panorama, La Intersindical assumim que hi ha una certa desconnexió entre molts docents i els sindicats: les dades de participació a les eleccions i a les vagues així ho avalen. En alguns casos hi ha dificultats econòmiques, ja que el cost que representa la vaga és substancial i la inflació ha posat contra l’espasa i la paret un cos funcionarial que ha perdut un 25% de poder adquisitiu els últims 15 anys. Tanmateix, l’única força del col·lectiu docent és buidar les aules i omplir els carrers. Cal exigir la reversió total de les retallades, l’elaboració d’un currículum realista, visibilitzar l’oposició a l’avançament del calendari, demanar suport a la conselleria quan el col·lectiu sigui maltractat i exigir que els i les que hi som, ens quedem. Cal organització als centres i preparació per reprendre la lluita el setembre. Així mateix, i de cara al curs que ve, la Intersindical proposem al col·lectiu docent que ens organitzem per emprendre mesures de pressió alternatives, com ho seria el fet que els centres educatius suspenguessin de manera indefinida totes les colònies i la programació d’activitats fora dels centres educatius mentre el Departament d’Educació no s’avingui a negociar la reversió de les retallades i les imposicions que els darrers anys ha perpetrat per la porta del darrere. Per acabar, La Intersindical fem una crida a totes les forces sindicals i al conjunt de la comunitat educativa perquè ens unim i organitzem una vaga a principis del curs que ve. Només amb una unió àmplia hi haurà la capacitat de desfer l’enrocament del Departament. Unim-nos pels drets laborals. Plantem cara a les retallades!
Països Catalans, 24 de maig de 2023. La Intersindical Educació |
| Diferents mitjans d’informació s’han fet ressò d’aquesta. Aquí podeu llegir les diferents notícies publicades: |
Article publicat al Diari de l’Educació el dia 27 de febrer de 2023. [Aneu a l’article]
Parlar de segones oportunitats (i terceres, quartes, cinquenes, etc.) i de formació al llarg de la vida és fàcil i queda bé. Tanmateix, s’estan duent a terme les accions necessàries per garantir-hi un accés efectiu i enriquidor per a tothom? La resposta: seguiu llegint.
Temps era temps, quan el record de la dictadura era quasi el present, les taxes d’analfabetisme de la població difícilment avalaven l’Estat Espanyol com a membre digne de ser partícip de les organitzacions democràtiques occidentals. Quantes àvies i avis no ens n’han parlat, de la seva infantesa al camp o a la fàbrica? L’escola, per a molts pares de la classe treballadora dels anys 70, va ser un lloc que van trepitjar de resquitlló i on, amb sort, van aprendre les lletres i les quatre fórmules matemàtiques. És per això que, amb l’arribada del nou règim, va començar a haver-hi pressió per establir un servei d’atenció educativa per a les persones adultes i, a poc a poc, es va anar bastint una xarxa de centres de formació d’adults (CFAs) per tot el país que, finalment, l’any 2006 passà a formar part de l’entramat organitzatiu del Departament d’Educació.
Actualment, doncs, ens trobem amb 156 CFAs a Catalunya, en els quals quasi 1000 docents desenvolupen una tasca docent que dona servei a vora 55.000 alumnes que es reparteixen en un ventall molt ampli d’ensenyaments, que van des de la lectoescriptura més bàsica fins a la preparació de proves d’accés a graus i a la universitat per a persones majors de 25 anys, passant pel GES (ESO per a adults), l’anglès i el francès com a segona llengua, el català i castellà per a nouvinguts o el COMPETIC, amb què s’acredita la competència digital. Aquestes xifres no són menors; per a posar-les en perspectiva podem esmentar que la Universitat de Girona té matriculats uns 15.000 estudiants. És per això que costa d’entendre l’abandó i l’oblit sistemàtic a què ens té acostumats el Departament d’Educació.
Als CFAs hi trobem el súmmum de la diversitat que tant agrada als alts estaments nostrats -els fills dels quals assisteixen a escoles molt poc diverses, tot s’ha de dir-, amb un alumnat que va dels 16 als 80 i escaig anys, amb un percentatge d’alumnat nouvingut molt elevat i amb unes necessitats tan àmplies com específiques. Són un lloc de trobada, un lloc on es teixeixen unes relacions socials improbables, però altament enriquidores. És allà on la Paula, de 17 anys, ajuda i aprèn de la Charo, de 84. Sens dubte, qualsevol pensaria que això requeriria d’uns materials adaptats i una formació específica per als professionals que hi treballem.
Tanmateix, la realitat és que quasi no tenim formació per part del Departament i que aquesta és inexistent per part de les empreses privades que s’hi dediquen. També és cert que els materials específics brillen per la seva absència i que cada escola, al llarg dels anys, ha anat creant i adaptant uns materials propis, sempre comptant amb la bona feina i la bona fe dels docents que ens dediquem a la formació al llarg de la vida.
Ara que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estan tan de moda, no és sobrer esmentar que l’objectiu número 4 diu així: “Cal garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per tothom”. Per què, doncs, ens trobem amb tants centres que només tenen cinc aules poc adaptades per donar servei a 500 o 600 alumnes? Per què aquesta manca de materials didàctics específics per a les seves necessitats? Per què aquesta manca de suport a la diversitat en els que possiblement són els centres més diversos de Catalunya? Per què aquesta discriminació envers la població de comarques com ara la Terra Alta o la Cerdanya, que no poden accedir a la formació suscita, ja que el seu CFA més proper es troba a 40 o 50 kilòmetres? Per què aquest silenci sistemàtic sobre el que passa i fem a les escoles d’adults?
Un altre dia, si voleu, podreu llegir sobre la necessitat imperiosa d’estabilització del cos docent als CFAs, ja que fa més de deu anys que les places d’aquests centres no surten a concurs de trasllats. Per avui, però, ja en tenim prou. El cas és que la formació al llarg de la vida necessita un salvavides, perquè ara mateix se sosté exclusivament amb la feina i dedicació dels nostres professionals, i del bocaorella dels nostres alumnes, que són el nostre millor altaveu en aquesta Catalunya governada per unes persones tan d’esquerres com neoliberals, que volen uns serveis prèmium a cost zero. I, com dirien les nostres sàvies àvies, ningú no regala duros a quatre pessetes.
Pere Borrull
Professor de llengües per a adults. Ensenyar és aprendre, i potser aquest és el fet distintiu més bonic de la docència. Alliberat de la Intesindical-CSC
Tal com vam anunciar durant la formació que vam organitzar el passat 11 de maig, us en compartim tot el material. A continuació trobareu els recursos disponibles:
ATENCIÓ! En la formació que teniu al vídeo es diu que per lliurar la situació d’aprenentatge es necessita la signatura digital, tot i així, consultada la normativa, ens en hem adonat que no és així. De fet la normativa no especifica res, per tant, haureu d’esperar a rebre instruccions dels vostres tribunals al respecte. |
Presentació_Formació_sobre_les_Situacions_d'Aprenentatge_pptx
|
Fitxa Situació d'Aprenentatge
|
| A més a més, volem aprofitar per encoratjar-vos a afiliar-vos a la Intersindical, el sindicat independentista i de classe de Catalunya. Afiliant-vos tindreu l’oportunitat de participar activament en la defensa dels drets laborals i en la promoció dels valors independentistes, així com en altres causes importants per a la classe treballadora. És una manera de contribuir al moviment i de fer sentir la vostra veu. |
Després de la pressió que hem exercit les forces sindicals, el Departament modifica les instruccions d’inici de curs d’aquest any i el vinent i manté el redactat anterior sobre el juliol.
Així doncs, el juliol del 2023 i 2024 els docents no haurem d’anar als centres llevat de casos en què sigui molt necessari i excepcional. Contra les retallades dels drets laborals i les condicions de treball i formació, ens trobaran de cara.
En relació a la següent resolució: EDU/1444/2023 (sobre el concurs de mobilitat i d’adjudicació de destinacions definitives per al professorat de religió catòlica), volem expressar la nostra preocupació per la manca de previsió i sentit d’algun dels punts referents a la mobilitat del professorat de religió catòlica.
Ens sembla del tot improductiu que les persones només puguin optar a mobilitat al mateix nivell educatiu pel qual tenen l’últim contracte. És del tot sabut que l’administració va recol·locar diversos docents després d’una mala previsió de dotacions en nivells educatius pels quals no tenien els requisits, i a dia d’avui no poden participar en el nivell educatiu pel qual sí que tenen la titulació. S’arriba, així, a la paradoxa que estiguin obligats a concursar i, alhora, no puguin optar al nivell per al qual tenen la titulació.
Demanem que en l’últim apartat del punt 2 de la resolució s’inclogui la possibilitat de concursar per la titulació vigent i no pel contracte. Això permetria ordenar i desencallar les males previsions i errors que arrosseguem des del darrer concurs de mobilitat d’ara fa gairebé 10 anys.
Intersindical Educació