Com obtenir un nomenament
Es pot obtenir un nomenament mitjançant les següents opcions:
a. Nomenaments telemàtics
b. Sol·licitud per a cobrir places de difícil cobertura.
c. Nomenaments d’urgència
Es pot obtenir un nomenament mitjançant les següents opcions:
a. Nomenaments telemàtics
b. Sol·licitud per a cobrir places de difícil cobertura.
c. Nomenaments d’urgència


Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (1983)
Llei de política lingüística (1989)
Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983)
Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1986)
Llei de llengües d’Aragó (2009) i Llei de llengües d’Aragó (2013)
Carta a favor del català-Charte en faveur du Catalan (2007) Catalunya Nord
Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial (1999) Andorra
Borsa de treball de personal docent
L’opció habitual per a obtenir un nomenament és el nomenament telemàtic per número d’ordre. Tanmateix, també es pot obtenir un nomenament oferint-se per a les places de difícil cobertura o mitjançant els nomenaments d’urgència.
A més a més, el Departament d’Ensenyament va desenvolupar un decret de plantilles que permet a les direccions dels centres d’intervenir en la selecció dels docents.
Aquesta opció a l’hora d’accedir a un lloc de treball fa que el número d’ordre deixi de tenir valor i instaura un sistema opac i basat en criteris dubtosos, i que obre la porta a l’ús d’influències i, fins i tot, a l’amiguisme i al nepotisme. És per això que la Intersindical-CSC s’hi oposa, tot reclamant la derogació del decret i el retorn al sistema basat en el número d’ordre de la borsa de personal docent com a sistema únic per a proveir llocs de treball docent.
Des de la Intersindical-CSC demanem també que es perllonguin els nomenaments durant els mesos de juliol i agost en tots aquells casos en què el titular de la plaça mantingui el motiu de la baixa, de manera que el docent que el substitueixi pugui rebre les retribucions econòmiques corresponents a aquest dos mesos no lectius.
D’altra banda, reclamem que el Departament asseguri una oferta de formació gratuïta suficient, i com més àmplia millor, per a facilitar la formació que ell mateix demana als docents el mes de juliol, ja que, amb l’oferta actual, el professorat es veu obligat a pagar a empreses privades per la seva formació, la qual cosa és especialment greu en el cas d’aquell personal docent a qui li cal acreditar-la per tal de poder cobrar els mesos d’estiu.
Afegim encara que som del parer que l’avaluació docent hauria de tenir un caràcter essencialment formatiu i d’acompanyament, en comptes del caràcter fonamentalment fiscalitzador de l’activitat del docent interí i substitut que aquesta avaluació revesteix en l’actualitat. A més, pensem que la valoració positiva en els processos d’avaluació hauria de repercutir en el procés de les oposicions o en el reconeixement de la formació pedagògica.

Es pot obtenir un nomenament mitjançant diferents opcions: els nomenaments telemàtics, presentant-se a les places de difícil cobertura o mitjançant els nomenaments d’urgència.
Des de la Intersindical-CSC pensem que és l’àmbit docent és un dels entorns en què és especialment important d’organitzar-se per a divulgar i promoure la lluita feminista i els valors que promou, que caldria de fer arribar a tots els centres educatius per tal d’educar en els valors de la igualtat i la llibertat entre tots els infants i promoure l’apoderament de les nenes i noies catalanes de manera que els permeti trencar sostres de vidre formatius i laborals i exercir en igualtat de condicions els drets de ciutadania.
El professorat som un col·lectiu molt feminitzat, on les dones suposem més d’un 70% de les plantilles. Tanmateix entre nosaltres encara som lluny d’assolir la plena igualtat de drets, com es veu, per exemple, en el desproporcionadament baix percentatge de dones presents en equips directius, o en la desigualtat entre homes i dones a l’hora d’agafar permisos per cura de familiars.
En aquesta pàgina anirem publicant documents i activitats. Us animem a totes a participar-hi.
Dimensions de l’assetjament psicològic a la feina.
Heinz Leymann defineix l’assetjament psicològic com la comunicació hostil i no ètica dirigida de manera sistemàtica per un o més individus, fonamentalment cap a una persona, a la qual s’empeny cap a una situació d’indefensió i impotència continuada per la persistència d’activitats d’assetjament moral.
Aquesta definició, que exclou conflictes puntuals i se centra en el moment en què la situació psicològica provoca trastorns psiquiàtrics, comparteix tres elements amb totes les altres que han assajat caracteritzar aquest fenomen:
1) Es defineix des de la perspectiva del seu efecte sobre la víctima, no des de la intenció de l’agressor/a.
2) Cal que el subjecte pacient experimenti alguna una conseqüència negativa
3) El comportament agressor ha de ser persistent. Típicament, les accions hauran de produir-se almenys un cop per setmana i durant un llarg període de temps (d’almenys 6 mesos).
Per a detectar si us trobeu sotmesos a assetjament psicològic és bo que valoreu si us trobeu exposats a alguna de les situacions següents:
a) Atac a la víctima mitjançant mesures organitzacionals, com ara:
b) Aïllament social en l’entorn de treball:
c) Atac a la vida privada:
d) Agressions (aquesta dimensió de l’assetjament és el menys
freqüent):
La reforma de les pensions aprovada des de Madrid l’estiu de 2011, i en vigor des del gener de 2013, ajorna progressivament l’edat de jubilació per al règim de la Seguretat Social dels 65 als 67 anys, en un període de transició fins al 2027. L’exigència dels anys de cotització que es tindran en compte per calcular la pensió també augmenten, en una ampliació que es dispara dels 16 actuals fins als 25.
Així, segons aquesta reforma que retarda de manera progressiva l’edat de jubilació, aquest 2019 podran accedir a la jubilació els treballadors docents amb cotització al règim general de la Seguretat Social: els funcionaris de carrera que van aprovar les oposicions a partir del 2011, el professorat interí i el personal amb contracte laboral. El canvi en la normativa prové del Decret Llei espanyol 5/2013, de l 15 de març, publicat el 16 de març de 2013.
El canvi en la normativa prové del Decret Llei 5/2013, de l 15 de març, publicat el 16 de març de 2013.
Les edats de jubilació i el període de cotització a què es refereix el paràgraf anterior s’aplicaran de manera gradual :

L’any 2019 es podran jubilar als 65 anys els
treballadors que hagin acumulat com a mínim 36 anys i 9 mesos –o més-
cotitzats. Els treballadors que no comptin amb aquesta cotització només es
podran jubilar amb 65 anys i 8 mesos.
Cal haver cotitzat com a mínim 15 anys a la
Seguretat Social com a requisit per poder acollir-se a aquesta fórmula de
jubilació.
Cal acreditar un període mínim de cotització efectiva de 35 anys i haver
complert una edat inferior als dos anys a l’edat de la jubilació ordinària.
Aquesta fórmula de jubilació inclou una reducció per cada trimestre (o fracció de trimestre) proporcional al temps que resti per complir l’edat legal de jubilació en el moment de jubilar-se, amb les situacions següents:

L’edat de
jubilació en el cas de treballadors amb un grau de discapacitat igual o
superior al 65%, o amb un grau de discapacitat igual o superior al 45%, es pot
reduir amb l’aplicació de coeficients reductors.