A més de les informacions i novetats sobre la segona prova del procés d’oposicions, que podeu consultar en una notícia específica per aquest tema, us fem arribar informacions que creiem d’especial interès sobre la borsa docent i el concurs de trasllat, temes tractats en la reunió de mesa sectorial de negociació.

Canvi a la borsa de personal docent

El Departament d’Educació ha presentat a la Mesa Sectorial una modificació en la gestió de la borsa que complementa la nova mesura que permet rebutjar un nomenament i no ser expulsat de la borsa, sinó que es perd el número de barem durant un curs. La nova mesura apunta el següent: «En cas que es perdi el número de barem per dues vegades, no es pot participar en els actes de nomenaments telemàtics durant un període de 3 mesos».

Des de la Intersindical-CSC hem fet diverses constatacions sobre aquest tema:

– No resol els problemes de la borsa i de personal en general. S’estan deixant baixes i places sense cobrir per manca de professorat i aquest és un problema de fons, un problema de planificació educativa de país, no un problema que se solucioni posant els docents tres mesos de cara a la paret. A més, els serveis territorials estan saturats i amb una falta de personal incomprensible, i sovint no són capaços de gestionar la borsa amb agilitat per aquest motiu.

– Si es facilita la possibilitat de rebutjar una adjudicació als docents de la borsa, és normal que la gent la rebutgi que no li interessi, ara no es pot presentar aquest fet com l’origen de tots els mals. La primera mesura, més que establir represàlies, hauria de ser fer desaparèixer els terços de jornada per convertir-los en mitges jornades. És del tot comprensible que una persona que selecciona terços perquè necessita feina i ingressos, igualment rebutgi una plaça d’un terç de jornada si no és a prop de casa. Si es donen millors condicions de treball i es fa una bona gestió de personal, els treballadors respondran millor a les ofertes.

– A l’educació del país li cal més inversió, li calen més recursos i mesures immediates, a la vegada que un pla a mitjà i llarg termini per incentivar i dignificar la carrera docent per acabar d’una vegada per totes amb aquests problemes que amb la pandèmia s’han accentuat però que ja venen de lluny.

Concurs de trasllats

D’aquí a poc s’iniciarà un nou concurs de trasllats al qual els docents es podran inscriure entre el 5 i el 25 de novembre. Com a Intersindical-CSC hem posat sobre la taula alguns punts sobre l’esborrany de resolució que se’ns ha presentat:

– La primera crítica és pel caràcter estatal que té el concurs, un fet que indica una subordinació de la política educativa a l’estat espanyol. No s’explica perquè el Departament d’Educació fa tants anys que no convoca un concurs propi, limita molt el calendari (per exemple el temps d’al·legacions) i bloqueja la necessària transparència del procés perquè impedeix que es publiquin prèviament totes les vacants realment existents, de manera que els participants van a cegues a l’hora de concursar.

– No és acceptable que el concurs exclogui tant els Centres de Formació d’Adults com els Serveis Educatius (els quals estan pendents d’ordenació des de fa molts anys i mantenen un nivell de provisionalitat excessiu, i massa basat en comissions de serveis anuals).

– L’exclusió de les places perfilades del concurs de trasllats encara el desnaturalitza més perquè, de fet, bloqueja moltes de les places i és una altra conseqüència negativa per al sistema educatiu de l’aplicació de la LEC. Cal blindar la transparència i la llibertat de concurrència a totes les places per tancar la porta a arbitrarietats a l’hora de configurar les plantilles. No pot ser que el sistema permeti plantilles fetes a mida de criteris personals.

– Demanem que no es redueixi el termini de reclamacions de cinc dies a tres perquè això en dificulta la presentació i és un canvi sense cap fonament.

– Sobre la novetat de la presentació telemàtica de tota la documentació, i tenint en compte les experiències passades del Departament d’Educació amb sistemes informàtics, demanem que els responsables d’aquest tema facin un exercici de previsió i tinguin el sistema a punt i en condicions perquè no falli ni es col·lapsi.

Torn obert de paraula

Des de la Intersindical-CSC considerem inacceptable la publicitat que s’està fent de l’empresa Amazon des d’escoles sustentades amb fons públics i exigim que el Departament d’Educació actuï i no permeti que entrem en un sistema de mercantilització de l’educació catalana fent un avís formal als equips directius dels centres, alhora que establir una directriu clara i oficial per a futures situacions semblants. Segons el Departament d’Educació això sobrepassa les competències dels responsables de gestió de personal presents a la reunió i expliquen que si se’ls fan arribar les dades concretes, ho tramitaran perquè arribi als centres a través del departament corresponent.

D’altra banda, hem demanat que es parli amb els responsables de prevenció de riscos perquè no es repeteixin correus com el que s’ha rebut a la Catalunya Central en el qual, des dels serveis territorials, es tracta als docents amb certa culpabilització per possibles contagis a causa de no vigilar a l’hora de ser en els espais del centre i a fora, quan precisament és gràcies a la responsabilitat, cura i esforç dels docents i la resta de treballadors que la situació als centres no és pitjor.

El secretari general i diversos delegats de prevenció de riscos laborals del sindicat han tramitat la denúncia a Inspecció de Treball després de constatar mancances i incompliments en matèria de prevenció i de salut en les oposicions docents

La Intersindical-CSC vam sol·licitar el juliol passat en Mesa Sectorial que el Departament d’Educació elaborés un pla de prevenció per a les oposicions docents per tal de protegir els drets i la salut de tribunals i aspirants, i no s’ha fet. En aquell moment ja pensàvem que anar a reacció era una mala idea, que sempre ha de ser prioritària la prevenció, però la nostra sol·licitud es va rebutjar, malgrat que era evident que hi hauria casos positius i confinats i que la pandèmia continuaria ben vigent.

No entenem que el Departament no hagi presentat, ni que fos a última hora, veient la situació del moment, un pla de prevenció complet, adequat i adaptable als diferents centres educatius on es realitzen les proves de selecció. Només es van publicar unes instruccions sense haver estat presentades i debatudes amb la part social, saltant-se la normativa i sense haver estat aprovades ni pel Departament de Salut ni pel PROCICAT.

Els últims mesos el Departament d’Educació ha ignorat sistemàticament els representants dels treballadors. No és acceptable que el Departament d’Educació gaudeixi d’impunitat per actuar de manera imprudent i jugant amb la salut de les persones que participen del procés selectiu.

El dia 3 de setembre vam sol·licitar que si el Departament d’Educació no era capaç d’elaborar un pla de prevenció per a la data prevista de l’inici del procés d’oposició, es retardés fins que estigués a punt i hagués estat avalat pel Departament de Salut o el PROCICAT. En cas contrari, vam anunciar que denunciaríem aquest procés d’oposicions a Inspecció de Treball.

Per això avui hem tramitat aquesta denúncia que gira entorn els eixos següents:

• Es va iniciar el procés selectiu en plena pandèmia sense haver-hi un Pla de Prevenció i sense haver obtingut el vistiplau del Departament de Salut o del PROCICAT.
• Es deixa la decisió de prendre les mesures oportunes en mans de les comissions de selecció, un fet que dona lloc a l’arbitrarietat i a greuges comparatius entre aspirants, trencant el principi d’igualtat.
• No hi ha cap d’instrucció o informació oficial en la qual s’especifiqui com procedir o els terminis màxims per a poder realitzar les proves en cas d’haver d’estar confinat durant el procés.
• No està prevista cap solució en cas d’haver de confinar els tribunals o d’haver de tancar els centres docents on es realitzen les proves per brots.

També reflectim, en la denúncia, les mancances en la neteja i desinfecció i en la provisió de màscares adequades.

Amb tota la informació analitzada i recollida constatem que el Departament d’Educació incompleix diversos articles de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

No demanem cap mesura cautelar relacionada amb la suspensió o l’ajornament del procés perquè aturar-lo a meitat perjudicaria els opositors, però sí que hem de denunciar que aquesta mancança posa en risc els treballadors dels tribunals, del personal PAS que faciliten aquestes proves i crea possibles greuges en els aspirants.

Reiterem, com ja vam anunciar els primers dies de setembre, que, si cal, ajudarem els aspirants que vegin vulnerats els seus drets o que observin qualsevol mena de greuge o irregularitat a presentar una impugnació com a sistema d’autodefensa.

Per últim, recordem que des de la Intersindical-CSC Educació considerem que l’actual sistema d’oposicions docents ja és, de per si, un procés opac, poc pedagògic i que obre la porta a injustícies i greuges importants, i per això com a sindicat estem en contra d’aquest sistema d’accés a la funció pública docent i defensem que cal implantar un procés just, transparent i pedagògic que permeti als interins d’estabilitzar la seva plaça a l’educació pública.

Mentre el Departament d’Educació fa rodes de premsa pregonant i venent a l’opinió pública les grans mesures preses i la seguretat dels centres educatius, nosaltres som davant d’aquesta escola tancada a causa de la COVID-19. Aquesta escola és la imatge del que passarà aquest curs per la nefasta gestió feta pel Departament pel que fa a mesures de prevenció, a increment de personal i a inversió en recursos.

Sis mesos després de l’inici de la pandèmia vivim un inici de curs atípic i complex per causes que no podem controlar, però hi ha moltes coses que sí que es poden controlar, i que la manca de previsió i d’esforços del Departament ho han fet impossible. Mirem amb enveja països com Dinamarca, amb les escoles obertes des del maig amb pocs alumnes per classe i mesures adequades com la facilitació d’espais alternatius a les escoles.

Invertir en educació, invertir en recursos humans i materials és invertir en el futur del país, i més en una situació com l’actual.

Aquí, a Catalunya, per contra, hem de veure com les aules seguiran massificades, com escoles de 700 alumnes només disposen d’1 termòmetre, com instituts amb 60 docents reben només 10 mascaretes (si és que en reben cap), com centres pels quals s’hi mouen prop d’un miler de persones cada dia disposen de poques piques on rentar-se les mans i de pocs litres de gel hidroalcohòlic. Veiem com molts substituts no arriben als centres fins al primer dia de curs tot i que les places fa més d’una setmana que estan buides, i tot per estalviar-se uns dies de sou a canvi de l’empobriment de la qualitat educativa, o com substituts a qui se’ls atorga una plaça un divendres reben una trucada durant el cap de setmana si es posen malalts per dir que ja no els la donen perquè estan de baixa. Veiem, també, com les escoles bressol, que fan una tasca tan imprescindible, no tenen cap mesura específica.

Volem esdevenir una República independent i hem de demostrar que val la pena lluitar per aconseguir-la, demostrar que un país lliure ens portarà més qualitat de vida i un sistema educatiu millor. Però aquesta gestió governamental tan inepta, en lloc d’eixamplar la base està minant les esperances i il·lusions de molta gent i donant arguments a aquells que volen posar en dubte necessitat d’aquesta república.

El personal de risc ha estat maltractat vivint en la incertesa durant tot l’estiu perquè el Departament d’Educació, en una nova externalització de serveis públics, ha contractat empreses de salut privades per avaluar els seus treballadors. Tot l’estiu esperant uns informes que han arribat tard i que envien a treballar persones que clarament tenen un risc elevat davant d’aquest virus, i que hauran d’exercir la seva feina en aules encara massificades i mal ventilades.

Els equips directius s’han vist desbordats intentant seguir tots els canvis de criteri i decisions tardanes del Departament per tal d’organitzar els centres i refer l’organització una vegada i una altra. L’esforç ha estat immens, però no és suficient si no va acompanyat dels recursos necessaris. A ells, als equips docents dels centres i a tot el personal que treballa als centres educatius, no al Departament d’Educació, els devem que es puguin obrir escoles i instituts amb uns mínims d’organització i de seguretat. Des d’aquí un agraïment sincer a tots ells.

Hem assistit a una gestió per part dels alts càrrecs del Departament d’Educació que s’ha basat en la mala comunicació, la pèrdua de temps, la no negociació amb els representants dels treballadors malgrat la nostra voluntat i les nostres propostes, la nul·la voluntat d’escolta de la comunitat educativa, la planificació basada més en la reacció que en la prevenció, els canvis constants de criteri i la manca d’un esforç extra que necessitava aquesta situació. No calia només obrir les escoles, sinó posar les mesures i els recursos per minimitzar al màxim els riscos de salut i mantenir-les obertes.

Fa mesos vam demanar que s’abaixessin les ràtios a números segurs, que es dotessin els centres de més personal, vam demanar un pla de prevenció per al procés d’oposició que està en marxa, fa setmanes vam demanar PCR massives a alumnes i docents, un permís retribuït per a les famílies amb fills confinats i l’opció de fer jornada continuada. Res de tot això ha estat escoltat i s’han anat fent cops de timó proposant mesures insuficients i desorganitzades, algunes de les quals s’han quedat en paraules davant d’una càmera.

Si això no fos prou, hem anat a remolc durant tota la pandèmia de les mesures incompetents d’un estat espanyol que com sempre es torna a mostrar inconscient i irreformable, que com sempre no permet que puguem aplicar mesures suficients, sigui per la manca de competències o per un infrafinançament sistèmic que no permet dotar dels recursos suficients el nostre sistema educatiu ni implantar les mesures necessàries que la classe treballadora necessita per tenir cura dels seus fills. Necessitem una República Catalana independent per gestionar situacions de crisi amb més garanties i amb els recursos suficients, uns recursos de milers de milions que ara enviem a l’estat i que no tornen per ser malgastats en avions i vaixells de l’exèrcit o en tasques reials de dubtosa moral.

Volem per a l’educació el mateix que volem per als Països Catalans: llibertat, democràcia, seguretat i dignitat.

Per tot això no podem acceptar que segueixin gestionant el Departament d’Educació les mateixes persones que no han estat capaces d’idear un pla de prevenció i d’inici de curs en condicions durant aquests 6 mesos, que no han estat capaces ni d’escoltar ni de fer els esforços necessaris per als treballadors, els alumnes i les seves famílies com demostren les mesures adoptades i l’actitud presa durant mesos. Demanem, doncs, la dimissió o cessament del conseller Josep Bargalló Valls, del Director General de Centres Públics Josep González Cambray i del Director General de Professorat i Personal de Centres Públics Ignasi Garcia Plata per posar altres persones al capdavant de la gestió educativa que creguin en el diàleg amb la comunitat, en la negociació i que apostin per dotar el sistema educatiu de tot allò que necessita costi el que costi.

Volem una educació segura i digna per un país lliure.

INTERSINDICAL-CSC EDUCACIÓ

Article a càrrec de Marina Sureda, professora i membre de la Intersindical-CSC Educació al Vallès Occidental. Publicat originalment a Nació Digital.

“Emergència educativa”. Així és com el conseller Bargalló va anomenar l’estat en el qual es troba l’educació catalana de cara al curs vinent. Però el problema és que l’emergència no comença al setembre sinó que la tenim a sobre des del primer dia que es van tancar les aules i el Govern no n’ha estat conscient fins ara, o, almenys, no ha actuat en conseqüència en aquesta gestió de la crisi de la Covid-19.

Des del primer dia de confinament s’ha anat tard i malament en gairebé totes les mesures preses. No hi ha hagut instruccions clares i directes que ajudessin els docents i els alumnes a adaptar-se a les noves circumstàncies, no s’ha dotat de més recursos per poder fer front a les dificultats i les desigualtats que han generat el confinament —és més, es van aturar els nomenaments de les substitucions i encara es comptava amb una plantilla més reduïda—, els materials de connectivitat per a l’alumnat que ho necessitava no ha arribat a totes les llars que els calia i s’ha deixat absolutament fora de la presa de decisions tota la comunitat educativa, inclosos els representants dels treballadors que havien d’aplicar les mesures, com per exemple, el famós pla de reobertura de centres. Tot això són exemples de la gestió de l’educació durant el confinament que ja feien pensar que el retorn a les aules no seria gaire millor.

about:blank

El Departament d’Educació ha tingut gairebé tres mesos per pensar i preparar una reobertura amb les garanties suficients per poder preservar el dret a la salut i el dret a l’educació, que han d’anar estrictament de la mà en els temps que corren, per responsabilitat social. Tres mesos que no han servit ni tan sols per garantir que hi hagi material d’higiene de mans a tots els centres i que alguns l’hagin hagut de portar de casa els mateixos docents o aportar-lo les famílies. Altres sistemes educatius europeus com l’alemany, el grec o el portuguès, han pogut garantir aquests drets i a més a més no només ho han fet per una part dels alumnes, sinó per a tots els infants i joves.

Malgrat que el retorn a les aules no hagi estat el que s’esperava, ara s’hauria d’estar preparant el curs vinent. Un Departament que vulgui aplicar polítiques d’esquerres hauria d’aprofitar la crisi per convertir-la en una oportunitat i repensar i consolidar un servei públic essencial i dotar-lo de mitjans estructurals, no només conjunturals i transitoris. Si realment se li té aquesta consideració de servei públic essencial, s’hauria de començar a posar remei a les grans mancances estructurals que arrossega des d’abans i tot de les retallades de 2010. Tot i ser conscients que sense que Catalunya patís un dèficit fiscal de 16.000 milions anuals seria més fàcil arribar al 6% del PIB d’inversió en educació que marca la LEC —o al 7% que demanem des de la Intersindical-CSC—, s’ha de fer i hi ha marge per un esforç per anar pujant de la manera més àgil possible de l’irrisori 3,67% que tenim actualment.

Com a institució que és, l’escola ha de poder garantir la justícia social, els drets i la igualtat del seu bé més preuat, els infants i joves d’aquest país. I per fer això necessita tenir les eines i els mitjans necessaris. Per posar aquests infants i joves al centre de les polítiques educatives cal que els perímetres funcionin. El curs que començarà al setembre ha de poder garantir l’assistència als centres de tots els alumnes tots els dies en l’horari habitual d’abans que una pandèmia mundial ens fes trontollar els esquemes. La presencialitat és la mesura més igualadora que tenim ara per ara i ens ajuda a minimitzar les desigualtats socials i la segregació escolar.

En temps de pandèmia, per poder garantir això es necessiten més espais, que volem pensar que ja s’hi està treballant, i més personal. Segons els nostres càlculs, es necessita un increment mínim de 30.000 docents per començar el curs amb els mitjans suficients per garantir el funcionament del sistema educatiu respectant tots els drets i necessitats dels alumnes, garantint l’atenció necessària i complint totes les normes de prevenció i salut fruit de la pandèmia. Considerem que és una xifra raonable i realista i que s’allunya de proclames fàcils de doblar plantilles quan sabem que ni tan sols existeix aquesta quantitat de docents.about:blankjavascript:false

No sabem quines seran les condicions sanitàries a l’hora de començar el curs, però això no és excusa per tenir ja els diferents escenaris treballats i consensuats. L’única gran certesa que tenim sobre com afectarà el coronavirus a l’entorn educatiu és que tenim moltíssimes incerteses, per tant, les campanyes propagandístiques maquillades de ciència són molt perilloses si ens han de fer abaixar la guàrdia. Els treballadors de l’educació, les famílies i la societat en general han fet un esforç gegantí per adaptar-se al confinament. Aquesta adaptació en temps rècord de tothom, però també dels docents, a les dures circumstàncies a les quals ens va abocar la crisi sanitària hauria de ser aplaudida i reconeguda com es mereix i no estar patint una campanya de desprestigi que, a més d’estar mal enfocada pel que fa a l’objectiu, és contraproduent si el que realment es vol és un setembre en unes millors condicions. Jugar a afeblir la força negociadora pot ser molt perillós.

Tot i que en molts casos les crítiques de l’opinió pública a la gestió de la crisi per part del Departament d’Educació han tingut motius de pes per ser-hi, s’ha fixat el focus de manera intencionada en les polítiques educatives per deixar de banda altres polítiques socials i de conciliació familiar, com el permís retribuït, que tant s’han trobat a faltar en temps de confinament i de desconfinament. La solució no passa per enfrontar uns treballadors amb uns altres, sinó per l’enfortiment de les polítiques socials en general.

Des de la Intersindical-CSC continuem pensant que la via més constructiva i eficaç d’afrontar la relació amb el Departament és la del diàleg i la negociació. És l’hora que el Govern estigui a l’altura i prepari el curs vinent tenint en compte la comunitat educativa i abocant-hi tots els recursos necessaris. Perquè la responsabilitat de poder garantir el dret a l’educació ens la fem també nostra demanem que el Govern no torni a desaprofitar una altra oportunitat de fer les coses bé i no segueixi obviant els agents que els poden donar un punt de vista indispensable per afrontar com toca aquesta emergència educativa que fa dies que vivim.

Us facilitem el comunicat dels sindicats presents a la mesa sectorial d’educació que representen el 95% dels treballadors, els quals ens vam aixecar de la mesa sectorial d’FP davant la imposició sense canvis d’una reforma de la formació professional que no vol ningú de la comunitat i per a la qual no s’ha comptat amb ningú. El comunicat unitari no el signa un dels sindicats de la mesa, doncs, que va voler seguir parlant amb el Departament.

Pàgina de recursos i informació sobre el Coronavirus SARS-CoV-2

Està creada per les següents institucions:

Hospital clínic, Sant Joan de Déu, IS Global, COMB, EAP Sardenya, COPLEFC, Col·legi oficial d’Infermeres i infermers de Barcelona, Infermera virtual i EAP ABS Centelles

https://coronavirus.epidemixs.org/#/opening