Fins quan haurem d’esperar l’equiparació de sous a l’FP?
A la Formació Professional hi ha un greuge comparatiu entre els professors tècnics i els professors de secundària que cal corregir de manera immediata, perquè afecta directament els drets laborals dels treballadors i, a més, suposa un incompliment de la legislació vigent. La Intersindical defensem que la mateixa feina ha de suposar el mateix sou.
La Intersindical defensem l’existència d’un cos únic docent. Mentre no s’arribi a aquest objectiu, exigim:
1.- La integració immediata del professorat tècnic de Formació Professional (A2), que compleixi els requisits de titulació, al grup de Professors de Secundària (A1)
2.- Un complement salarial per equiparar pel que fa a la remuneració els docents funcionaris de carrera del subgrup A2 que no poden passar al subgrup A1.
3.- La continuïtat del professorat tècnic interí a la borsa de personal docent, amb el complement salarial pertinent.
REIVINDICA ELS TEUS DRETS:
1.- Descarrega’t el cartell, penja’l al teu centre i feu-vos fotos amb ell.
2.- Penja fotos al twitter, amb aquesta etiqueta #mateixafeinamateixsou
3.- Inundem les xarxes socials, INTEGRACIÓ IMMEDIATA PTFP AL GRUP A1!
DESCARREGA’T I IMPRIMEIX EL CARTELL REIVINDICATIU!
Aquest formulari que posa a la vostra disposició la Intersindical Educació està pensat per a vehicular les queixes pel que fa al compliment de la legalitat vigent en matèria lingüística als centres educatius públics i concertats d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional de Catalunya. Per a queixes de l’àmbit universitari adreceu-vos a launiversitatencatala.cat
El podeu emplenar i enviar-nos-el tant si sou mestres o professors, com alumnes o famílies, per tal que puguem analitzar la situació i gestionar-la de la millor manera possible.
Garantim el més rigorós respecte a la vostra intimitat i a l’anonimat que determineu en tot moment.
Nou curs, nou conseller, noves oportunitats per al sistema educatiu
Nens entrant a l’escola. Laura Albiol/ACN
Comença el curs 2021-2022 com va acabar l’anterior, i l’anterior. La precarització de l’educació avança desfermada des de fa anys, i ni la suposada migradesa pressupostària ni les dificultats sanitàries poden servir d’excusa.
Des de la Intersindical valorem positivament que el conseller hagi fet una aproximació a tots els agents educatius, incloent-hi els sindicats, però ara toca passar als fets. Considerem que cal pactar i establir un calendari de retorn de les retallades i de millora de les condicions laborals i de l’educació en general. Estem disposats a seure i treballar conjuntament, i confiem que el nou conseller també vulgui canviar la deriva en la gestió del Departament d’Educació dels darrers anys.
El curs començarà amb aules massificades i docents desbordats pel fet d’haver d’impartir una classe rere l’altra en un context encara complicat i, a més, sense el personal de suport necessari; la inclusió i l’atenció a la diversitat continuen sent, per tant, una assignatura més que pendent. A això, s’hi afegeix l’existència de docents que treballen un precari terç de jornada i d’uns interins preocupats per unes reformes legislatives que els poden deixar sense feina. En l’àmbit de l’FP, preveiem un curs més de reivindicacions a causa de la nefasta gestió d’una reforma que ja estava mal planificada.
Pel que fa a l’ús social de la llengua catalana, aquest cau en picat, sobretot a Barcelona i a l’àrea metropolitana, i especialment entre infants i joves. En bona part, això és producte d’un sistema educatiu cada cop més castellanitzat, i en la qual la immersió és ja només una paraula per a fer bonic. Cap autoritat o administració vetlla perquè realment s’apliqui o per idear i executar noves mesures que propiciïn que els alumnes i treballadors de l’educació catalana (tots, també els de l’àmbit del lleure) parlin preferentment en català amb l’alumnat, entre ells i en tots els espais i activitats educatius. Per això la Intersindical som una de les organitzacions que impulsem la campanya “No t’excusis”, la qual trobareu a Twitter, Instagram, Facebook, als carrers i als centres educatius. El conseller González Cambray assumirà la responsabilitat de revertir aquesta situació?
En relació amb la situació de pandèmia, demanem al Departament d’Educació que, a diferència de cursos anteriors, sigui curós amb la comunicació de qualsevol mesura o novetat que afecti els treballadors i al conjunt de la comunitat educativa. La premsa no pot ser el mitjà a través del qual les direccions dels centres educatius rebin les directrius de l’administració. D’altra banda, pensem que, tal com s’ha fet amb els alumnes, cal donar el màxim de facilitats i recursos als docents perquè puguin tenir cura de la seva salut mental, que ha estat posada a prova des del març del 2020.
Per tot plegat, i com a representants dels treballadors, restem a l’espera de la convocatòria immediata de reunions per tal de poder abordar tots aquests temes i per aconseguir redreçar el pilar fonamental per a la societat catalana que és l’educació pública. Després de molts anys de degradació, no transigirem en la nostra exigència que cal començar avui mateix a pensar, dissenyar, planificar i aplicar les mesures necessàries per superar tantes mancances.
Escoles Municipals – Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona és titular d’una extensa i reconeguda xarxa de centres educatius municipals formada per 101 escoles bressol municipals, 13 escoles de primària, 9 instituts, 4 centres d’educació especial, 2 centres d’ensenyaments artístics, 2 centres d’educació permanent d’adults, 5 escoles municipals de música i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
El 24 d’abril de 2002, es va constituir el Consorci d’Educació de Barcelona, segons el que disposava el Decret 84/2002, de 5 de febrer del mateix any. El Consorci d’Educació de Barcelona es defineix com un ens públic de caràcter associatiu, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la gestió conjunta de les funcions, les activitats i els serveis en matèria educativa. Des de l’1 de gener de 2009, les 13 escoles de primària; 9 instituts; 4 centres d’educació especial; 2 centres d’ensenyaments artístics i els 2 centres d’educació permanent d’adults, estan integrats i es gestionen des del Consorci d’Educació de Barcelona.
La Intersindical és un sindicat de classe, que pretén dinamitzar la lluita en defensa dels drets laborals a tots els sectors i de manera solidària. L’educació, un dels pilars més importants de la societat, té la seva pròpia sectorial que centra la seva acció en dues vessants: la defensa dels nostres drets com a treballadores en l’àmbit de l’ensenyament i la lluita per un sistema educatiu pública, català, democràtic i feminista que doni resposta a les necessitats socials, i que formi una ciutadania culta i crítica.
Nosaltres com a escola municipal que som hi tenim molt a dir i volem que Barcelona continuï sent el referent que ha estat sempre. Per nosaltres, el personal docent i no docent de les escoles és un tresor que hem de preservar entre tots i apostem decididament per empoderar a totes les persones que formen part d’aquest sector per tal de potenciar tot el millor que tenen i que poden aportar a la comunitat educativa.
Volem canviar les coses des de dins, canviar dinàmiques de treball i també sindicals. Ara que ja fa un parell d’anys que tenim representació a l’Ajuntament, i que ja n’hem vist de tots colors, estem a punt per capgirar-ho tot. Volem trencar amb el monopoli dels grans sindicats i fer sindicalisme d’una altra manera, a la nostra manera.
I per tot això i molt més ens fa falta més gent. Volem que ens ajudeu a créixer i a tirar endavant les propostes que entre tots estem creant i compartint.
Si creus que tens alguna cosa a dir i a fer, la Intersindical és el teu lloc. Posa’t en contacte amb nosaltres i comencem la partida!
Mònica Tejedor i Pilar Cros Intersindical CEB-IMEB Tel 667460708
La Formació Professional pública catalana ha de constar d’unes mateixes condicions de qualitat i proveïment de recursos. Considerem inadmissible que es generin diferències i competitivitat entre centres públics a causa de l’assignació opaca de recursos, fet que s’ha vist agreujat amb la implantació de la FP Dual.
Que els centres educatius de formació professional inicial rebin una dotació econòmica per fer difusió de la Dual provoca una acceptació coaccionada de la Dual, no per tal millorar equipaments i espais que ajudin a un millor assoliment pedagògic sinó, ben al contrari, per servir-se’n en qualitat de recursos amb finalitats merament propagandístiques.
Aquestes pràctiques competitives entre els centres de la mateixa xarxa pública, en comptes de contribuir a millorar la qualitat i la bona organització de la FP, així com les condicions laborals del personal docent, més aviat implica introduir unes pràctiques caïnites i la imposició dels criteris de mercat als centres, la qual cosa mina els fonaments de l’educació com a servei públic universal.
Ens oposem a la desinversió i al malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional. En aquest sentit, defensem una FP pública i de qualitat que disposi dels mitjans necessaris per al seu propòsit. En cap cas s’ha de vincular el finançament de la FP Inicial a uns eventuals fons europeus que eximeixin el govern de contemplar-lo als pressupostos ordinaris.
D’una banda, cal una major provisió de professorat: sovint, la xifra marcada per poder desdoblar els grups és insuficient, alhora que no es preveu el 100% de desdoblament en tots els mòduls professionals, ja que en alguns casos només és el 50% i en altres simplement no es preveu. Per tal de poder garantir els desdoblaments necessaris a FP, tan importants des d’un punt de vista pedagògic, cal introduir les mesures organitzatives que permetin realitzar-los efectivament i preveure la possibilitat d’ampliar-los quan es consideri convenient per part del personal docent. Per tant, una major provisió de professorat a la FP és una condició irrenunciable per tal que funcioni com ho ha de fer.
D’altra banda, calen més mitjans materials: la realitat a les aules mostra que molts estudiants no disposen dels mitjans necessaris per desenvolupar el seu aprenentatge (tals com aules d’informàtica, tallers en condicions, etc.). Les infraestructures esdevenen obsoletes i són insuficients, però els centres no disposen dels recursos necessaris per a millorar-les, renovar-les ni adaptar-les a les noves necessitats, ni per a fer les inversions i el manteniment que requereixen. Per això, és imprescindible que els centres de FP disposin no tan sols de més recursos per poder mantenir i millorar les condicions de les aules, sinó que també es prevegin línies de finançament per poder realitzar-hi les inversions necessàries. És imprescindible que els centres disposin d’un material actualitzat suficient.
La LEC preveu que “El Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Evidentment, aquest percentatge ha d’anar destinat al sistema educatiu públic, que és el de tots i totes.
Aquest mandat no pot estar més lluny de la realitat: la LEC fou aprovada el juliol de 2009 i el 2017 haurien d’haver arribat a aquesta despesa mínima del 6%; ans al contrari, la inversió en educació se situava en aquella època al voltant del 2%, i així continua essent a malgrat que el PIB s’ha vist incrementat aquests darrers anys, així com el nombre d’estudiants a Catalunya.
7.- Exigim mantenir el propòsit igualador de l’FP, no generant diferències i competitivitat entre centres amb l’assignació opaca de recursos, fet agreujat amb la implantació de la FP Dual.
8.- Considerem imprescindible augmentar la despesa pública per dotar de mitjans, humans i materials, els instituts d’FP, ja que és l’única via per aconseguir uns estudis de qualitat. No a la desinversió i malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional.
Retirada de la implementació de la reforma curricular, atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.
