La Comissió de Política Lingüística de la Intersindical-CSC Educació ha publicat el primer número de “La Foguera”, un butlletí en el qual s’hi podran llegir entrevistes, articles, vinyetes… relacionades amb la llengua i l’educació. En aquest primer número hem comptat amb la col·laboració de la Carme Junyent, professora de Lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB), que acaba de publicar el llibre El futur del català depèn de tu (La Campana), i de la Plataforma per la Llengua.

Tot seguit podeu llegir i descarregar el primer número de “La Foguera”:

Tot seguit us oferim un recull de les imatges que il·lustren la majoria de queixes rebudes amb les frases que ens han fet arribar els docents i, just a sota, una explicació sobre aquesta campanya.

Els docents i el Personal Administratiu i de Serveis (PAS) som un servei essencial i imprescindible. Ensenyem, eduquem i acompanyem els infants i els nois i noies. Convivim amb els alumnes gran part del dia i ho fem amb passió i dedicació. No duem EPIs, ens manquen espais i recursos però hi posem tota la voluntat i tota la vocació de servei per ajudar-los a créixer intel·lectualment i emocional, i més en un moment tan complicat.

Cal valorar l’esforç dels equips docents, dels equips directius i de tots els treballadors dels centres educatius, que han demostrat una gran capacitat d’adaptació, amb pocs mitjans i informacions confuses, uns protocols que no són clars i que són absolutament insuficients.

Per això des de la Intersindical-CSC vam iniciar una recollida d’imatges per tal que, els docents que volguessin, fessin públics de forma anònima els greuges, queixes, problemes, etc. amb què s’estan trobant aquest primer trimestre amb relació a la precarietat accentuada als centres per la COVID-19.

El passat dilluns 23 de novembre es va conèixer una sentència del TSJC, emesa el dia 19 del mateix mes, que invalidava la intenció del Departament d’Educació de prorrogar només durant un darrer any la subvenció econòmica als 11 centres catalans que segreguen el seu alumnat per sexe.

Cal acabar d’una vegada amb la tants anys posposada anomalia que suposa el finançament a centres d’aquestes característiques, molts sota l’òrbita de l’Opus Dei, que contravenen no només l’esperit dels temps sinó també de la LEC (2009), que aposta per concertar només projectes educatius que optin per un model mixt i coeducatiu, així com la llei de violència masclista 5/2008 que establia, al capítol IV, els principis de la coeducació amb caràcter transversal i permanent en tots els nivells de l’educació.

Un cop més, però, la justícia espanyola, de la qual el TSJC n’és una branca regional i molt poc descentralitzada, ha sentenciat en contra de qualsevol norma que impliqués un progrés. I, aquest cop, no només s’ha limitat a tombar la norma, que va ser recorreguda al·legant que atacava una suposada llibertat de les famílies, sinó que ha comminat el Departament a renovar-ne el concert per 6 anys més. Davant d’aquest enèsim atac arbitrari a l’autogovern de Catalunya i les lleis que emanen de la voluntat i valors majoritaris i legals de la nostra societat, des de la Intersindical-CSC Educació volem manifestar que:

– L’educació, ni la pública ni la que rep finançament públic, no pot ser de cap de les maneres una eina de segregació per cap motiu, i això inclou el sexe, la raça, la religió, la llengua i la situació socioeconòmica de l’alumnat, entre altres. L’educació cal que tingui una vocació moderna, inclusiva, coeducadora i compensatòria per a ser útil a la societat i no ser generadora de desigualtats afegides.

– Considerem que és intolerable que la “Justícia” espanyola (en altres ocasions han estat el legislatiu o l’executiu espanyols) faci mans i mànigues per potinejar un model educatiu que ja va ser consensuat internament al Parlament de Catalunya i que, amb totes les seves mancances, va ser recollit per la LEC ja fa més d’una dècada. Pretendre que un tribunal pot estar per damunt d’una norma legal i consensuada pel principal òrgan de sobirania dels catalans, el Parlament, ens reafirma en la idea que un Estat propi lliure del domini dels poders espanyols és la millor via per a tenir una educació pròpia i d’acord amb els valors majoritaris de la societat catalana.

– Celebrem, amb la cautela necessària, que el Govern hagi afirmat que recorrerà la sentència del TSJC i que, de moment, no farà efectiu el pagament als centres segregadors ni en renovarà el concert com se li exigeix.

Des de la Intersindical-CSC Educació diem prou d’agressions al nostre sistema educatiu, a la nostra capacitat legislativa i a la sobirania de Catalunya, i animem el departament d’Educació a dur tan lluny com calgui la seva desobediència davant un atac tan flagrant al nostre autogovern, i manifestem que, si es manté ferm, tindrà el nostre suport. Sempre estarem al costat de la lluita per una educació pública, catalana, gratuïta, laica, inclusiva, igualitària i feminista.

El passat dimecres 18 de novembre a la mesa sectorial d’educació, després d’abordar diversos temes, i davant la nostra insistència al torn obert de paraula, vam aconseguir un marc temporal orientatiu de quan es realitzaria la segona prova de les oposicions: se’ns va afirmar que tindria lloc en tot cas durant el desembre, en una data per determinar.

Des de l’inici, la intenció del Departament era convocar-la amb una antelació de 7 dies, mentre que els sindicats en reclamàvem 15. Finalment, prèvia negociació, vam acordar que es convocaria la segona prova amb 10 dies d’antelació.

La sorpresa va ser majúscula quan el passat dimarts 24 de novembre el Departament d’Educació va fer públic que l’endemà publicaria la data de la prova, però tothom la va acabar sabent a base de filtracions en un lamentable espectacle comunicatiu (als quals ens tenen acostumats, val a dir). Una nova falta de respecte a tota la gent implicada en aquest procés que estava pendent d’aquesta data i suportant el neguit i el patiment d’una incertesa massa llarga.

Finalment, es va fer públic de manera oficial que la segona prova de les oposicions «està previst» que comenci el dia 9 de gener, menystenint allò que havien dit en mesa als sindicals i amb un redactat que no ens permet estar segur que s’acabi realitzant en aquesta data.

És per això que des de la Intersindical-CSC Educació volem manifestar el nostre rebuig a les maneres de fer unilaterals i improvisades del Departament, a la manca de respecte per la seva pròpia paraula i a la manca de seriositat i criteri que suposa voler primer convocar la segona prova només amb 7 dies d’antelació i fer-ho finalment 1 mes i mig abans, període en què es poden produir diversos imprevistos que facin que la data prevista no sigui realment la definitiva i tornem a trobar-nos exactament com ara. Exigim, per tant, que la situació de desori que s’ha produït no esdevingui norma i que, d’una vegada per totes, el Departament faci una gestió adequada de la informació atès que estar ben informats és un dret d’aspirants, tribunals i treballadors en general, i que el procés d’oposicions es pugui acabar amb certa dignitat i coherència.

Els quasi deu mil treballadors de l’educació no reglada de Catalunya, un col·lectiu històricament marcat per la precarietat, es troben en una situació insostenible.

Més de dos terços de les empreses han aplicat ERTOs de suspensió o reducció de jornada, bona part hi han afegit acomiadaments i d’altres han cessat la seva activitat deixant tota la plantilla al carrer. D’entre les darreres, destacarien dos bucs insígnia del sector que sumen vora-cinc cents acomiadaments, Merit School, que abaixa la persiana dels seus centres de Barcelona i Badalona, i Internacional House Barcelona, que tanca els de Barcelona, Mataró, Terrassa, Sabadell, Tarragona, Palma i Saragossa.

Professors d’escoles de música, teatre i dansa, d’acadèmies d’idiomes i repàs o de centres de formació ocupacional, entre molts d’altres, veuen com plou sobre mullat. Es tracta d’un sector marcat per la temporalitat, en què els contractes predominants són a temps parcial i els fixos sovint són de caràcter discontinu, i que es regeix per un conveni col·lectiu pactat per CCOO, UGT i USOC i la patronal el passat mes de juny, i que ja s’ha evidenciat com a insuficient.

Des de la sectorial d’Educació de la Intersindical-CSC reclamem al govern català que vagi més enllà del decret llei aprovat el passat deu de novembre, i que s’impliqui a fons per donar solucions a un sector clau per a la formació de la ciutadania i del que depenen milers de treballadors. I, sobretot, emplacem aquests treballadors a organitzar-se, atès que en la conjuntura actual es fan encara més imprescindibles les eines que us pot oferir el sindicat, des de l’assessorament legal fins al fet de tenir delegats de personal per poder defensar els drets de la plantilla.

Tot seguit us oferim la informació més rellevant i els nostres posicionaments en la mesa sectorial d’educació del dia 18 de novembre. Els punts tractats han estat l’oferta pública d’ocupació, el treball telemàtic i el torn obert de paraula, en el qual hem insistit en la segona prova d’oposicions, l’avaluació de professorat interí i altres temes.

1.Oferta pública d’ocupació

En primer lloc, des de la Intersindical-CSC, deixem constància un cop més que aquest no és el nostre model d’accés a la funció pública docent. Creiem que cal superar aquest sistema poc pedagògic que a cada convocatòria deixa palesa la seva poca transparència i que no avalua la vàlua dels docents sinó la capacitat subjectiva de superar un procés, un concurs.

Exposem que amb l’Acord de Govern GOV/145/2017 de 17 d’octubre aprovava una oferta pública docent de 15.658 docents dins del mecanisme d’estabilització i consolidació de l’ocupació temporal (PESCO), que s’havia de cobrir en les convocatòries d’oposicions dels cursos 2018-19, 2019-20 i 2020-21. Se’n van convocar 5.005 l’any 2018 (de les quals se’n van cobrir 4.473) i 5.000 (havien d’haver estat 5.648) l’any 2019. A aquestes places s’hi haurien d’afegir les places de reposició (cobrir places que hagin quedat vacants, sobretot per jubilació).

Actualment el nivell d’interinitat entre els docents és altíssim, molt per sobre del màxim del 8% que diu la Unió Europea, concretament d’un 38% a Primària i d’un 58% a Secundària, i globalment d’un 47%. Cal facilitar l’ingrés a la funció pública docent del personal interí de manera urgent, per respecte als treballadors i en benefici del sistema educatiu català.

Per reduir l’índex d’interinitat al 8% caldria convocar 32.000 places més unes 2.000 (nombre aproximat de docents que es jubilen anualment) per cada any que es trigui a convocar-les. Òbviament calen mesures extraordinàries perquè amb les oposicions no hi ha cap possibilitat d’assolir-ho.

A partir de les dades exposades, des de la Intersindical-CSC hem demanat certs aclariments i hem fet algunes constatacions i demandes als responsables del Departament d’Educació:

– Les 15658 places establertes en l’acord per l’estabilització i la consolidació no ens coincideixen amb les dades publicades doncs en faltarien 4829.

– Reiterem, un cop més, que cal repensar el procés d’ingrés a la funció pública docent.

De la resposta del Departament d’Educació sobre l’oferta d’ocupació pública, el més destacable és que diuen, un cop més, que estan molt limitats per l’estat pel que fa a l’oferta pública i al pressupost. Per exemple, sobre la nostra demanda de com pensen arribar al 8% d’interinitat que estableix Europa, aclareixen que el 8% es refereix als cossos estatals, i que arribar al 8% comporta prendre decisions per a fer-ho i aquestes es prenen en el marc estatal, per tant (segons ells) no estan incomplint res. Per tant, com a sindicat independentista que som, entenem, com en tants altres aspectes, que només l’alliberament nacional pot donar-nos les eines per cobrir les necessitats que tenim com a país. No obstant això, creiem que no pot ser que el Departament es refugiï en aquests arguments i que cal esprémer al màxim les eines disponibles i treballar per canviar aquesta situació.

D’altra banda, comenten que la primera previsió de calendari es va haver de despenjar perquè hi va haver una modificació de les places PESCO, la previsió era de 15.000 i escaig, i es va possibilitar incrementar-les, que són les que ara s’ofereixen. Tan bon punt es pugui publicar l’oferta publicaran el calendari. Les places que han quedat descobertes sortiran el la següent convocatòria pel mateix cos.

Expliquen que han pres la iniciativa de demanar que no ha d’haver-hi taxa de reposició sinó que la convocatòria han de sortir les places en relació al creixement de plantilla dels centres. També que des del Departament demanen la modificació del Real Decreto que regula el procés d’oposició. En un escenari de modificació d’aquest decret donaran la seva visió, creuen que el model ha de ser radicalment diferent a l’actual.

2.Treball telemàtic

Des de la Intersindical-CSC exposem que tot i que invertir en una dotació per fer possible la tasca telemàtica docent ha estat una iniciativa important i molt ben rebuda, hem de lamentar que aquesta dotació arribi a mitjans o finals del mes de novembre quan ja hi ha hagut gran nombre de grups confinats i s’ha hagut d’optar per la docència híbrida als ensenyaments postobligatoris. Considerem que una bona planificació podria haver assegurat que arribés a l’inici de curs.

Tanmateix, aquest pla ignora realitats de famílies a les quals, per molt que se’ls ofereixin dispositius i connectivitat, caldria acompanyar-les per assegurar la competència digital. Un cop més el sistema no és capaç d’actuar com a anivellador de les desigualtats socials sinó que les consolida.

Atesa la complexitat de la docència telemàtica (temps de preparació, de correcció, etc.) cal calcular acuradament les càrregues de treball per garantir el respecte a la jornada legalment establerta. No pot ser que els docents facin una doble jornada. Un cop més queda en mans de les direccions l’establiment de les condicions laborals reals i per tant la diferència entre centres serà una realitat que cal denunciar.

Lamentem que en el document no s’especifiqui que els docents que estan ocupant una plaça de reforç COVID i que en molts casos estan realitzant tasques de tutoria, tenen la garantia de rebre els dispositius necessaris per realitzar la seva tasca docent amb igualtat de condicions que la resta. Un cop més observem una possible discriminació cap a aquests docents després dels problemes per cobrar el complement de tutoria.

En el document de treball telemàtic que se’ns presenta no s’estableixen límits temporals de connexió, necessaris per garantir l’espai de desconnexió digital. Trobem a faltar propostes concretes en aquest sentit.

Respecte a la prevenció de riscos laborals no pot ser que quedi en mans del mateix treballador la responsabilitat d’adequar l’espai de treball i no se n’estableixen els mecanismes d’avaluació.

Ens satisfà que en el document es deixa clar que el treball telemàtic amb l’alumnat en cap cas ha de significar una rèplica del treball presencial. Tot i això, i havent passat ja per períodes de confinament, creiem que és necessari que s’estableixin mecanismes de control per evitar que es doni aquesta circumstància, ja que ens consta que en molts casos aquestes rèpliques s’han dut a terme.

En referència a la formació, cal dir que l’oferta i els temes que s’hi tracten són necessaris, però anem tard.

Com en les sessions anteriors sobre aquest tema, el Departament recull les propostes i el document sobre treball telemàtic segueix obert.

3.Torn obert de paraula

Des de la Intersindical-CSC fem ús del torn obert de paraula per posar sobre la taula temes que creiem imprescindibles:

• El Departament d’Educació va dir en meses anteriors que quan millorés la situació i s’aixequessin les restriccions, el procés d’oposició continuaria. Atesa la situació en la qual es preveu aixecar algunes mesures sobre la restricció de la mobilitat i l’obertura de sectors de serveis fins ara tancats, es pot donar ja una data orientativa per la realització de la segona prova de les oposicions al cos docent d’ensenyament secundari, doncs? Cal donar d’una vegada per totes orientacions per tota aquella gent implicada en el procés que ara mateix viu amb el neguit de no saber res.

Des del Departament, per fi, han accedit a donar una data orientativa com reclamàvem i han afirmat que la intenció per a la segona prova d’oposicions és fer-la durant el desembre.

• Respecte al protocol de ventilació i les conseqüents despeses que es generaran en els centres del territori on es pateixen temperatures més baixes, ja s’ha previst una dotació extraordinària?

Des del Departament se’ns diu que s’està preveient però que s’ha de valorar i que encara no tenen dades suficients.

• Alguns SSTT no estan publicant l’acceptació dels nomenaments telemàtics (ha passat alguns dies), se sap per quin motiu?

Des del Departament diuen que hi estan al damunt.

• Demanem la revisió del document d’interins novells perquè ens consta que hi ha Serveis Territorials que estan acceptant recursos pel que fa a la formació inicial.

Des del Departament ens confirmen que es tornarà a la situació de comptabilitzar l’experiència laboral dels últims tres anys, durant els quals caldrà tenir treballats 12 mesos per quedar exempt de l’avaluació de professorat novell.

Des de la Intersindical-CSC, després de la mesa sectorial d’educació d’avui, constatem que amb la planificació actual i malgrat la pressió per aconseguir saber quan es realitzarà la segona prova, continuarà la incertesa de milers d’aspirants atès que el Departament d’Educació no dona una data ni tan sols orientativa per a la segona prova de les oposicions tal com hem exigit. No es comprometen a donar una data o convocar la segona prova fins que no es retirin les mesures actuals contra la pandèmia i en baixi la incidència.

Confirmem el que ja vam avançar en l’última sessió de mesa sobre l’antelació en la convocatòria de la prova, que després de pressionar per ampliar-ne al màxim el temps, serà d’un mínim de 10 dies i no d’una setmana com estava estipulat inicialment.

D’altra banda, l’establiment d’un pla per a la realització de la segona prova permet que es faci un pas en la bona direcció: hi haurà una segona oportunitat per fer la prova, separada per dues setmanes de la primera, per permetre passar el confinament a aquells aspirants que no puguin assistir a la primera data de convocatòria. No obstant això, encara és insuficient, no és una solució que asseguri que tots els aspirants que han aprovat la primera part del procés podran fer la segona, i això és certament preocupant en un procés que ja està iniciat amb uns aspirants que estan exposats a confinaments a diari.

Hem reivindicat, un cop més, que els aspirants no estan sent degudament informats i que cal que el Departament s’esforci més en aquest aspecte, i més en una situació com l’actual. El Departament es compromet a actualitzar la informació del tauler de l’aspirant com a màxim cada 15 dies.

Respecte dels protocols de seguretat i prevenció presentats, celebrem que per fi s’hi hagi treballat i que n’hi hagi tant pels aspirants com pels tribunals.