Aquest matí s’ha fet pública la sentència del TSJC, recollida per nombrosos mitjans, que dona resposta al recurs que al seu moment va presentar el Ministeri d’Educació a les disposicions normatives del Departament d’Educació, i que imposa un percentatge mínim del 25% d’hores lectives en castellà als centres educatius del nostre país (estipula que cal fer la matèria lingüística i una matèria troncal, obligatòriament, en castellà).

Davant aquest enèsim i gravíssim atac al sistema educatiu, a un dels nostres principals elements d’identitat com a poble com és la llengua pròpia i al nostre autogovern en general, des de la Intersindical-CSC manifestem que:

–Aquesta sentència constitueix un atac més a la línia de flotació del sistema d’immersió i a la nostra llengua com a vehicular dels centres educatius, i contribueix a la minorització del català, una llengua en clar retrocés que cal fomentar en tots els àmbits de manera urgent i valenta.

–Ens oposem a qualsevol ingerència externa al nostre sistema educatiu o a qualsevol altre àmbit del nostre autogovern. Prou atacs a la llengua, la cultura i l’autogovern catalans vinguts des dels poders estatals!

-Manifestem que no ens arronsarem en cap moment pel fet de tenir un estat en contra de la nostra llengua i sobirania, i constatem, com sempre, que només amb la independència i amb una República Catalana s’acabaran aquests reiterats atacs al poble català. Cal plantar cara i calen polítiques valentes.

–Animem la comunitat educativa, i la ciutadania en general, a mobilitzar-se enèrgicament davant d’aquest nou i greu atac a la nostra llengua que només persegueix trencar la cohesió social i continuar amb un intent d’extinció dels trets propis del nostre poble que ve de molt lluny. Des de la Intersindical-CSC treballarem incansablement en aquest sentit des de tots els fronts possibles i cercant el màxim de complicitats.

Per últim, exigim al Departament d’Educació que no només desobeeixi la sentència dictada per un tribunal que considerem il·legítim i per uns poders estatals que ja han mostrat reiteradament la seva parcialitat i la seva aversió a la nostra llengua i autogovern, sinó que treballi per l’aplicació real de la immersió lingüística, que ni s’estava aplicant en molts llocs del país a hores d’ara, ni està blindada amb la nova llei espanyola d’educació ni ho estarà si s’acaten sentències com aquesta. El Departament d’Educació ens tindrà al seu costat en la defensa de la llengua catalana a l’educació i a tots els àmbits.

Volem ensenyar i aprendre en català als Països Catalans, volem una llengua catalana viva i forta i un sistema educatiu català en llengua i continguts!

Oposicions 2021

El Departament d’Educació ens ha presentat les places per a la convocatòria d’oposicions de l’any que ve, que inclou les places no cobertes en convocatòries anteriors. Amb aquesta convocatòria i la del 2022 s’acabaria amb l’estabilització PESCO. La idea del Departament d’Educació és convocar al gener les oposicions del procés 2021.

Des de la Intersindical-CSC considerem que l’objectiu de les places PESCO (Pla d’Estabilització i Consolidació de Plantilles) era estabilitzar interins, però aquest objectiu no s’ha aconseguit i encara en alguns territoris segons estudis propis són del 40%.

Considerem insuficient el nombre de places, perquè continuem estant molt lluny de poder assolir el 8% d’interinatge marcat per Europa i per tant aquestes convocatòries d’estabilització haurien d’haver estat més ambicioses. De fet, aquest sistema no garanteix ni cobrir les jubilacions.

També és necessari complir amb el calendari i assegurar poder treure a oposicions les places PESCO i de reposició pendents per les següents convocatòries.

Amb les dades a la mà, és evident, com reclamem des de sempre, que és urgent establir un mecanisme d’estabilització del personal interí, si cal, paral·lel a la convocatòria d’oposicions.

Modificació d’especialitats FP i cossos docents

El Departament d’Educació informa que l’entrada en vigor de la LOMLOE comportarà la integració del cos tècnic d’FP al cos de professors de secundària, amb l’equiparació corresponent.

Però des de la Intersindical-CSC creiem important que quedi clar que no tot el professorat tècnic entra en bloc en aquesta equiparació. Així, doncs, molts professionals es veuran perjudicats en aquest procés d’integració, en especial els docents de deu especialitats: cuina i pastisseria, estètica, fabricació de mobles, manteniment de vehicles, manteniment de maquinària, patronatge i confecció, perruqueria, arts gràfiques, serveis de restauració i soldadura, i totes aquelles persones que van accedir a la funció docent sense titulació universitària.

Aquests professionals no podran accedir a l’equiparació, creant-se un cos a extingir, i veient congelats els seus drets laborals, fins i tot veient reduïda la  possibilitat de mobilitat en el concurs de trasllats.

Considerem aquesta situació un menyspreu cap a una tasca professional importantíssima i essencial en la formació de l’alumnat d’aquests cicles formatius. Exigim l’equiparació d’aquests professionals al cos A1 com la resta i exigim que no es vulnerin els drets laborals d’aquest grup sota cap circumstància.

Torn obert de paraula

Des de la Intersindical-CSC hem fet les següents intervencions:

• Després de saber que el Departament d’Educació ha decidit que el dia 8 de gener sigui no lectiu, hem demanat què passa amb la convocatòria de la segona prova d’oposicions del dia 9 de gener. La resposta ha estat que la data no canvia i que continua prevista per al dia 9.

• Hem recollit la inquietud de diverses direccions respecte a la comunicació per part del Departament del bloqueig de places en el procediment del concurs de trasllats. En alguns casos s’ha notificat un nombre de places bloquejades que supera el 50% i és per aquest motiu que demanem que s’expliquin els criteris que motives aquests bloquejos.

• Demanen si les instruccions que es van donar sobre la semipresencialitat estaran vigents al segon trimestre? La resposta és que sí fins que no es rebin noves instruccions del PROCICAT.

Article a càrrec de la Comissió de Formació Professional de la Intersindical-CSC Educació

La Formació als centres de treball és fruit d’una reducció d’hores efectives a l’aula, que es compensen amb els aprenentatges adquirits al món laboral a través d’aquesta fórmula no remunerada. Qualsevol docent que hagi treballat a Formació Professional estarà d’acord que seria molt important poder disposar de més hores per desenvolupar la tasca d’acompanyament al llarg de l’aprenentatge de l’alumnat per una senzilla raó: el quefer dels tutors d’FCT s’ha convertit en una autèntica gimcana diària en aquesta crisi sanitària i social en la qual ens hem vist immersos. Així mateix, a banda de les condicions laborals, també la qualitat de la docència se’n veuria beneficiada, estant com estan interrelacionades totes dues variables.

La realitat és que la majoria d’empreses es troben en situació d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) i no disposen de personal que pugui atendre aquest alumnat en la seva Formació al Centre de Treball i, a més a més, consideren inadequat, per respecte als seus treballadors, acollir alumnat en pràctiques mentre la plantilla es troba en ERTO.

Cal afegir que una bona part d’empreses tenen unes tasques la naturalesa de les quals els permet optar a reduir el nombre d’hores presencials al lloc de feina, seguint les recomanacions del Govern i instaurant una política de teletreball que possibilita la reducció del contacte entre persones i garantir una distància de seguretat òptima.

La Formació Professional és molt diversa, i les branques que la conformen van des d’especialitats en l’àmbit alimentari fins a especialitats en l’àmbit sanitari. Hom sap la casuística en la qual s’ha vist el sector de la restauració, havent de tancar les portes setmana rere setmana; també del sector esportiu, que s’ha vist obligat a reduir capacitats, tancar les portes i tornar a reduir capacitats; o el sector de la imatge personal, que ha hagut de fer malabarismes per poder continuar tenint els centres oberts d’acord amb la normativa vigent. Tots aquests esforços que han hagut de realitzar les empreses dels diferents sectors productius han estat en detriment del personal contractat i, en conseqüència, impossibilitant en bona mesura l’acolliment de l’alumnat en l’estada a l’empresa.

Per aquells estudis que hagin adoptat la modalitat Dual, el Departament d’Educació posa a la seva disposició la figura del prospector, que s’encarrega d’ajudar en la cerca d’empreses que vulguin col·laborar en aquesta modalitat. Això no obstant, el Departament no només no ha previst la necessitat d’alguna ajuda de caire semblant per a l’alternança simple, sinó que n’ha protocol·litzat la realització amb les mateixes indicacions que va donar a l’inici del brot de la pandèmia, deixant així els docents i els alumnes oblidats.

Els darrers dies ha sortit a la llum a través del diari Público la denúncia d’uns presumptes fets que, en cas de demostrar-se certs, ens semblen d’una especial gravetat.

Al reportatge publicat pel diari, s’hi explica l’experiència de diversos professors homosexuals que, presumptament, han patit assetjament laboral o han estat directament acomiadats en descobrir-se la seva orientació sexual, malgrat que això no hagi quedat reflectit o no s’hagi reconegut públicament. A més a més, també s’han produït incidents per burles i assetjament pel mateix motiu en alumnes que, segons els testimonis, no han estat abordats ni resolts. En tots els casos, es tracta de centres d’inspiració cristiana que reben finançament públic.

Davant la denúncia d’aquestes discriminacions al món laboral educatiu, des de la Intersindical-CSC Educació ens hem adreçat a la directora general de centres concertats i privats, Pilar Contreras Llanas, per a demanar-li que promogui una investigació que esclareixi els fets denunciats, que expliqui quines accions s’estan duent a terme des del Departament d’Educació per tal de garantir la llibertat d’orientació sexual als centres concertats que reben finançament de l’administració i que retiri el concert a aquells que no estiguin en disposició de garantir la llibertat esmentada de manera efectiva.

A l’espera de rebre’n una resposta, podeu llegir tot seguit el text que li hem fet arribar:

A l’atenció de Pilar Contreras Llanas, directora general de centres concertats i centres privats:

Benvolguda senyora Contreras,

Arran de la notícia publicada al diari Público ( https://www.publico.es/public/escoles-concertades-religioses-acusades-d-acomiadar-treballadors-lgbti-per-seva-orientacio-sexual.html), han sortit a la llum diversos casos de presumpte assetjament laboral i discriminació per raons d’orientació sexual entre el personal docent i també entre l’alumnat de centres concertats.

Aquests centres, que gaudeixen d’un concert econòmic amb el Departament d’Educació, haurien de complir i de promoure, de manera inexcusable, els principis educatius de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), entre els quals hi ha el de la coeducació, així com la garantia de la llibertat d’orientació sexual de tots els treballadors i alumnes.

És per això que, des de la Intersindical-CSC, ens agradaria conèixer quines són les accions que s’estan duent a terme per tal de garantir la dignitat i llibertat sexual de tothom.

Així mateix, l’emplacem a revisar immediatament el concert de tots aquells centres que no siguin capaços de fer-ho.

Aquest dissabte dia 12 de desembre des de la Intersindical-CSC cridem a la mobilització al matí i a la tarda.

Al matí, en el marc de la lluita de la comunitat de l’Escola Can Clos per evitar el tancament d’una escola pública que és un gran actiu social al barri i que compta amb un projecte pedagògic propi i singular a la ciutat. La Intersindical-CSC, com a part integrant de la Plataforma Salvem Can Clos amb altres organitzacions, entitats i col·lectius, sortirem al carrer i esperem ser molts!

D’altra banda, a la tarda serem amb l’Assemblea Groga amb la qual membres de la Intersindical-CSC estan implicats i a la qual donem suport públicament. Un sindicat ha de ser sempre una eina útil per als treballadors que s’organitzen, es mobilitzen i lluiten. Així, doncs, a la tarda, cridem ben alt que lluitem per una educació de qualitat i per unes condicions dignes, i que calen més recursos perquè l’educació és el futur del país!

Us presentem la tercera entrega de “El Punter”, el butlletí informatiu de la Intersindical-CSC Educació. Després d’una primera entrega sobre normalització lingüística i una segona sobre FP (disponibles aquí), aquesta tercera entrega, en la situació que vivim, l’hem dedicada a l’àmbit de la salut laboral. Tot seguit podeu descarregar-vos “El Punter” en format PDF o llegir-lo directament en aquesta pàgina.

Notícia de la campanya a El Punt Avui

Notícia de la campanya a EuropaPress

Notícia de la campanya a La Vanguardia

El passat 13 de març vam viure una situació sense precedents. La declaració de la situació de pandèmia per COVID 19 va sacsejar tota l’organització social i, com no pot ser d’una altra manera en situació de crisi, els centres educatius van tornar a esdevenir un dels principals focus d’actuació per part de les administracions, que en van ordenar el tancament.

D’aquell moment ençà, la vida escolar en la seva globalitat s’ha vist alterada, i hi ha hagut un impacte molt fort sobre els treballadors i les treballadores, l’alumnat i les seves famílies. La situació de confinament ha deixat al descobert i fins i tot ha aprofundit les desigualtats socials que hem denunciat sempre, i que s’han vist agreujades per l’escletxa digital i per les condicions laborals de tots els i les professionals de l’àmbit educatiu, especialment aquells més precaritzats. Molts treballadors i moltes treballadores s’han vist abocats a ERTO durant mesos, i el professorat ha hagut de treballar, i continuen fent-ho, sense els mitjans necessaris per atendre l’alumnat. Recordem l’ensenyament telemàtic amb alumnes i docents que no disposaven d’ordinadors, per exemple, un problema que teníem al març i que tenim encara a l’hora d’atendre grups confinats, atès que els famosos milers d’ordinadors que havien d’arribar a setembre comencen a arribar ara, i amb comptagotes.

Com resulta evident, governs i administracions han anat improvisant una sèrie de mesures no només insuficients, sinó també negligents en molts casos, que han dut els professionals que desenvolupen la seva tasca als centres educatius, a tots ells, a situacions d’extrema vulnerabilitat, i a les direccions a haver de fer autèntics malabars per organitzar els centres sense cap mena de suport.

Val a dir que aquesta crisi, generada per un context de pandèmia, no ha fet altra cosa que exacerbar les conseqüències del deteriorament del sistema educatiu públic. Un sistema educatiu fort hauria permès afrontar aquesta situació amb moltes més garanties, però les retallades que s’arrosseguen des de fa una dècada i que cap govern ha volgut revertir, estan portant els centres educatius a haver de fer equilibris i sobreesforços per a gestionar la situació.

Malgrat els nombrosos despropòsits de gestió i planificació duts a terme pel Departament d’Educació, el setembre passat va començar el nou curs. Des d’aquell moment fins ara, qui està assumint amb un notable cost personal el desgast de les mancances esmentades són els treballadors i les treballadores de l’educació. Manca de material, places que no es cobreixen, una excessiva temporalitat laboral, sous i complements que no arriben o que arriben tard, serveis educatius sense personal per atendre els treballadors ni gestionar bé les incidències i substitucions, escoles on els alumnes abans ja havien de fer tres torns per dinar en menjadors insuficients i que ara han vist reduïda, a més, la seva capacitat… són només alguns dels exemples de la precarietat del sector. 

Per això, des de la Intersindical-CSC:

– Volem reconèixer l’esforç de tots els treballadors i les treballadores que cada dia fan possible, amb la seva indubtable professionalitat, que els centres del nostre país estiguin oberts, i que amb el seu treball mantenen dempeus un sistema educatiu que no només educa els nostres infants i joves, sinó que alhora vetlla per la seva salut.

– Volem reconèixer la dedicació de tots els professionals que fan tot el que calgui perquè l’educació sigui una eina de canvi social, malgrat la precarietat de recursos en què desenvolupen la seva tasca.

– Volem reconèixer la implicació de tots els treballadors i les treballadores, que fan possible que els centres educatius mantinguin els motors en marxa: d’escoles bressol, personal de neteja, de menjador, personal PAS, de suport educatiu, de serveis educatius, de lleure educatiu, personal docent, perquè ells i elles són els autèntics IMPRESCINDIBLES, i no els gestors d’un sistema que, sense el gran esforç dels treballadors i les treballadores, faria aigües.

– Volem que les administracions educatives no es quedin només en les paraules de reconeixement de la tasca de totes aquestes persones imprescindibles, sinó que ho facin amb fets, amb decisions polítiques valentes a favor de l’educació pública, per exemple mobilitzant tots els recursos perquè hi hagi una baixada efectiva i general de ràtios necessària ja abans de la pandèmia. Exigim que s’aportin al sistema tots aquells professionals (TEEIs, TIS, Tècniques d’Educació Especial, logopedes, docents per a Aules d’Acollida, dotacions dels SIEIS…) que calen perquè la inclusió i l’atenció a TOT l’alumnat que necessita suport específic sigui real, i no només nominal. Necessitem una política educativa que doni estabilitat laboral a tot el col·lectiu d’imprescindibles (personal de menjador, de lleure, de neteja, d’administració, de serveis educatius) i els asseguri unes jornades i unes remuneracions dignes. Cal una política educativa que d’una vegada per totes augmenti els recursos humans i materials necessaris perquè aquest personal imprescindible pugui resoldre les tasques que té encomanades, que creixen dia rere dia.

– Volem que les administracions demostrin el seu veritable reconeixement al sector posant TOTS els recursos humans i materials que encara manquen per protegir efectivament la salut d’aquests professionals imprescindibles que, malgrat les circumstàncies complexes que estem vivint a escala global, possibiliten amb el seu esforç que el sistema educatiu estigui funcionant. I això vol dir una millor gestió del personal de risc, que ha estat avaluat per empreses externes contractades i han rebut respostes tard i del tot deficients, vol dir material de seguretat suficient i de qualitat que ara en molts casos ha arribat també tard i s’ha hagut de pagar de les butxaques de docents i centres, vol dir que no es pot demanar al personal que treballa a una escola que ventili les aules durant 15 minuts cada hora a ple hivern en comptes de dotar les aules de sistemes adequats de ventilació i renovació d’aire. Tot es pot resumir en una paraula, en situació de pandèmia o no, INVERSIÓ, i en el lema amb el qual vam començar el curs: «més recursos, més futur». 

Des de la Intersindical-CSC, a més de la tasca en totes les juntes de personal i meses de les quals formem part, continuarem treballant per la conscienciació i mobilització de tot el personal educatiu des de la proximitat i de l’organització col·lectiva a partir de les nostres assemblees d’afiliats, promovent i participant d’accions amb un impacte real, i donant suport també a les diferents manifestacions i lluites de tots els col·lectius en situació de vulnerabilitat. Fem públic, un cop més, el nostre suport i participació activa a l’Assemblea Groga i a la mobilització d’aquest dissabte dia 12 a la tarda a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, a la Plataforma d’Interines TEEI en la seva lluita per un lloc de feina digne i estable amb les quals vam sortir al carrer el dilluns, a les comunitats educatives i veïnals de les escoles de Can Clos i Polinyà en la seva lluita contra el tancament, amb els primers sortirem als carrers fins a la seu del districte aquest dissabte al matí perquè entenguin que no permetrem el tancament de cap centre públic, i treballem també pel respecte per les 24 hores de permanència centre a centre arreu del país.

La Intersindical-CSC volem ser motor de canvi, un actiu en mobilització dels i les professionals de l’àmbit educatiu i portar fins al final el que creiem que ha de ser un sindicat: una eina amb la qual s’organitzen el conjunt dels treballadors.

Així mateix, i en època electoral i de canvi de govern, instem tots els partits polítics a fer-se seves les nostres reivindicacions d’un sistema educatiu català fort, segur, digne i de qualitat, que valori de veritat la tasca de tothom que hi treballa. Per això estem treballant en una carta que farem pública aviat i que serà enviada a tots els partits polítics. A més, atès que la pandèmia ha fet aflorar encara més les mancances estructurals, de recursos i organitzatives de tot el sistema, i ha demostrat que aquesta situació és insostenible, a més de totes les mobilitzacions i accions esmentades, contemplem la possibilitat d’adoptar formes de lluita més contundents a curt i mitjà termini si no veiem que l’administració estigui disposada a fer passes endavant.