Ahir i avui estan jutjant 13 estudiants per haver participat a la vaga estudiantil del 2 de març del 2017, en què s’exigia l’aplicació del decret de rebaixa del 30% de les taxes universitàries, que va ser aprovat pel Parlament el 2016. La fiscalia els imputa els delictes de desordres públics i danys de manera col·lectiva, i els demana 111 anys de presó i 130.000 € de multa en total.

Aquest judici s’emmarca en una causa repressiva contra l’estudiantat mobilitzat el 2 de març i l’11 de maig de 2017, i el 15 de març de 2018, en defensa de la universitat pública i el dret de la classe treballadora a accedir als estudis superiors. Hi ha més d’una trentena d’estudiants encausats, dels quals 9 ja han estat condemnats a fins un any de presó.

Les i els estudiants han denunciat persecució ideològica i política amb l’objectiu de rastrejar la seva activitat militant, així com una instrucció que consideren ridícula, atès que, davant de la inexistència de proves concloents contra cadascuna de les persones acusades, s’ha fet una imputació col·lectiva, contrària a dret.

La Intersindical denunciem la persecució per part de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra del moviment estudiantil més conscienciat i mobilitzat en defensa dels drets col·lectius, drets que ens faran avançar cap a la república de drets i social que la majoria del poble català defensa i necessita.

Recordem, així mateix, que aquestes demandes liderades pel moviment estudiantil i defensades pel gruix de la comunitat universitària i bona part de la societat són conseqüència de les retallades que d’ençà del 2012 han deixat un rastre de misèria entre les classes populars del nostre país, han precaritzat les condicions laborals en molts sectors i han debilitat profundament els serveis públics, conseqüències que, per exemple, estem patint greument durant aquesta pandèmia.

En el cas de les universitats, aquestes retallades van empitjorar un context de finançament insuficient i van donar impuls a un procés creixent de mercantilització de l’educació superior. L’augment de les taxes per afavorir l’autofinançament de les universitats va provocar l’expulsió de centenars o milers de joves -mai podrem saber l’abast d’aquestes mesures regressives- de les aules universitàries.

I mentrestant, recordem-ho, es continua pagant amb diners públics el deute privat contret pels bancs, la qual cosa augmenta la misèria general.

Les mobilitzacions liderades per aquest estudiantat crític i mobilitzat han aconseguit que l’estiu del 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya fes efectiva la rebaixa del 30% dels preus universitaris aprovada pel Parlament, un petit avenç cap a una universitat gratuïta i accessible per a la classe treballadora.

La Intersindical expressem tot el suport a aquest jovent encausat i els encoratgem a continuar lluitant pel seu futur. Per la nostra banda, ens comprometem a lluitar contra la precarietat i en defensa dels drets de la classe treballadora, des dels centres de treball i des de tot arreu.

Avancem cap a la República Catalana, Feminista, de drets i social!

Sectorial d’Universitats
Sectorial d’Educació

Considerem que aquest és un dels principals problemes del sistema educatiu públic i que cal generalitzar la baixada de ràtios d’alumnes amb efectes immediats per millorar la qualitat educativa i evitar la pèrdua de llocs de treball.

La Intersindical tornem a posar el crit d’alerta perquè, com cada any, el Departament d’Educació pretén tancar línies de P3 a molts municipis de Catalunya, un fet que es disfressa amb un descens de la natalitat o la lluita contra la segregació, però un cop més s’evidencia que és un model de retallades conscient i premeditat. Per visibilitzar la reivindicació i conscienciar la comunitat per lluitar contra aquesta situació hem penjat pancartes a municipis catalans d’arreu del territori en els quals s’hi produeixen tancaments.

Com a sindicat independentista reclamem avançar cap a una República Catalana en la qual s’aposti no per tancar línies sinó per un descens de ràtios i una millora de la qualitat educativa. Aquesta ha de ser una de les prioritats del nou conseller: aturar immediatament tots els tancaments previstos. Cada tancament d’un grup de P3 suposa una estocada per a un centre educatiu, obliga alumnes a anar a centres més allunyats i provoca la pèrdua de llocs de treball, perquè quan s’elimina un grup de P3, també s’eliminen places docents. No es pot tolerar la pèrdua de llocs de treball i de qualitat educativa derivats de retallades innecessàries i perjudicials per a tothom.

Per això, exigim a totes les formacions polítiques i administracions, des dels Ajuntaments fins al Parlament i al nou Govern de la Generalitat, que unifiquin el criteri a tot el territori generalitzant el no tancament de cap grup públic, atès que ara inexplicablement l’educació pública respon de diferent manera a la mateixa situació depenent de cada municipi o territori (al Baix Llobregat es tanquen 10 grups mentre a Barcelona s’abaixen capacitats), i que acabin amb aquest sistema mercantilista i neoliberal instaurat des de fa anys a l’educació. Considerem que és urgent que els responsables polítics entenguin d’una vegada per totes que l’educació infantil és la base de tot el sistema, i que l’èxit educatiu en etapes superiors és impossible sense una bona planificació en aquesta etapa. I entenent això veuran clar, com defensa la Intersindical, que un descens de la matrícula en un centre és una gran oportunitat per començar a aplicar la tan necessària baixada de ràtios a les aules catalanes.

El sistema actual de formació professional inicial amb les hores de pràctiques (mal anomenades FCT o Formació en Centre de Treball) marcades pel currículum, suficients amb els seus mínims legals establerts per adquirir l’experiència necessària en la majoria dels estudis, ja nodreix el món laboral d’alumnat prou qualificat.

La percepció general és que l’FP funciona, no només per assolir un índex d’inserció ocupacional immediat superior al d’altres modalitats educatives, sinó també per tirar endavant amb èxit la tasca educadora, orientadora, integradora i transmissora de coneixements tècnics de base polivalents, i també els valors i habilitats socials que han de permetre el desenvolupament personal als futurs ciutadans.

Gràcies, sobretot, a un professorat de cicles compromès i entregat en establir uns bons fonaments per a la millora i creixement permanent dels i les estudiants, en una tasca titànica tot i la creixent complexitat que comporta l’augment de la diversitat, la burocratització, l’acceleració tecnològica i la contenció de la despesa pública quan la corba demogràfica és creixent.

La millora dels ensenyaments professionals no pot basar-se ni molt menys en un exercici propagandístic insubstancial del canvi pel canvi. Malauradament, és així com s’està executant l’actual proposta de canvi curricular (per implementar el model DUAL obligatori), que es ven com un salt qualitatiu cap a una nova FP 2.0, però que implica greus conseqüències, com la disminució de continguts i d’hores dels estudis i la manca de garantia de la protecció legal i socioeconòmica de l’alumnat, fent prevaldre la mera pràctica laboral en detriment de l’educativa. I tot això, sense dotar els centres amb les plantilles i els recursos necessaris que serveixin per integrar qualsevol nova organització o simplement consolidar adequadament el model actual quan encara no s’han revertit les retallades.

L’alternativa a uns temaris obsolets, no pot ser escanyar-los. El que cal és revisar-los, i acompanyar-los de la formació permanent adequada i actualitzada per al professorat. Cal aprofundir en els continguts impartits amb una ampliació horària via cursos d’especialització, que allarguin els cicles en lloc d’aprimar-los, reformes d’instal·lacions i renovació d’equipaments, ampliació de plantilles que assegurin els desdoblaments i l’atenció individualitzada.

Si volem uns ensenyaments de qualitat, cal assegurar com a mínim la impartició dels coneixements acadèmics a través dels currículums vigents, durant les hores lectives del personal docent i que aquests continguts siguin avaluats per docents titulats amb la formació professional i pedagògica exigida pels cossos de mestres i professors de l’administració educativa catalana.

Cal garantir que l’estada a l’empresa es faci amb vocació formativa i no amb la finalitat d’utilitzar l’alumnat com a element merament productiu. No pot ser que el professorat que tutoritza l’alumnat les pràctiques no tingui assignades el número d’hores necessàries per fer la cerca d’empreses i el seguiment de l’alumnat i l’empresa, i que no tingui capacitat per establir i garantir un pla d’activitats adequat amb la formació prevista.

La principal prioritat de les pràctiques (FCT) és que l’alumnat assoleixi els continguts curriculars pràctics a l’empresa. Aquest objectiu pedagògic no pot veure’s supeditat a la necessitat d’aconseguir col·locar a correcuita l’alumnat al sistema productiu sense una fiscalització de les activitats formatives que es realitzen a les empreses.

Per tant, la persona responsable de la coordinació de les FCT conjuntament amb el tutor/a de pràctiques, ha de poder garantir, a través d’una supervisió continuada, que l’empresa està formant l’alumnat en totes les activitats formatives que deriven del currículum i que s’estableixen en el contracte. Actualment la dotació horària del professorat és insuficient per garantir un seguiment i una avaluació correcta d’aquest període, i farà falta un increment substancial de les hores de tutoria assignades a aquesta tasca si es vol tirar endavant una reforma com la que planteja el departament.

L’administració educativa catalana ha de garantir que l’alumnat que realitza les FCT estigui contractat a través d’un contracte de treball, preferentment sota la modalitat del contracte per la formació i aprenentatge (Art. 11.2 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors).

5.- Exigim que la futura llei vagi lligada a una legislació laboral que blindi la qualificació dels estudiants titulats d’FP perquè s’ocupin d’acord amb la seva formació. Acadèmicament, cal vetllar perquè el funcionament dels centres no quedi supeditat als interessos de l’entorn productiu immediat.

6.- Demanem que tot el professorat de CF accedeixi en igualtat de condicions com a funcionari públic docent. No a la contractació injustificada de professorat laboral, la participació del professorat especialista ha de tenir caràcter excepcional i no pot implicar la pèrdua de drets. Reclamem una equiparació salarial a l’alça del professorat de cicles formatius, atès que imparteixen el mateix nivell docent.

Retirada de la implementació de la reforma curricular atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.

El sindicat republicà constata que la situació és excepcional i aposta per una reforma legislativa, pel concurs de mèrits i per una planificació de futur que permeti l’estabilització de les plantilles i que la situació actual no es repeteixi.

La Intersindical ha emès un comunicat en el qual explica el document aprovat pel seu Consell Nacional titulat «Proposta d’acord del personal en situació d’abús de temporalitat en l’àmbit de les administracions públiques». En aquest document, el sindicat afirma que la temporalitat laboral és sinònim de precarietat, que en el moment actual és necessària i urgent l’estabilització del personal interí, i denuncia «la irresponsabilitat de moltes administracions públiques» per la manca de convocatòries i concursos durant anys, «la qual cosa suposa un incompliment flagrant de la normativa».

Des del sindicat es posa èmfasi en la necessitat de retenir «el coneixement i l’experiència de moltes persones» que no han pogut optar a una plaça estable de treball, i fa una defensa dels serveis públics com a pilar fonamental de la societat, tot advertint del perill d’una «pèrdua immediata de la qualitat dels serveis públics» si no es garanteixen els drets laborals d’aquests treballadors amb un lloc de feina estable.

La idea de fons que expressa el sindicat és que situacions excepcionals, com consideren que és l’actual, marcada per un índex d’interinatge excessiu, requereixen mesures excepcionals que permetin «una solució legislativa a l’abús de temporalitat». Alerten que la taxa d’interins sobre el total se situa, de mitjana, al voltant del 30%, malgrat que l’objectiu és d’un màxim del 8%. Remarquen, també, que hi ha hagut una evolució a l’alça de la temporalitat, que ja afecta prop de 90.000 treballadors del sector públic i que té en les dones el col·lectiu que més pateix aquesta situació.

Així doncs, des de la Intersindical proposen el següent:

1.- Insten els grups parlamentaris del Congreso de Madrid que «adoptin una solució legislativa per desplegar l’article 61.6 de l’EBEP», i que aprovin una llei que acrediti l’excepcionalitat actual, així com l’establiment de mecanismes sancionadors perquè no s’incompleixi en el futur l’article 70.1 de l’esmentada EBEP pel que fa a l’execució d’ofertes públiques en un termini de 3 anys. Aquesta mesura evitaria que la situació es reproduís en el futur.

2.- Reclamen prioritzar la funcionarització del personal que presta serveis públics i l’aturada de les externalitzacions.

3.- Insten els grups del Parlament de Catalunya a adoptar, també, solucions legislatives contra
l’abús de temporalitat amb la modificació d’articles de diversos decrets (Decret 1/1997, Decret 2/2003, Decret 214/1990), i els demanen que obrin la porta al concurs com a sistema de selecció per adquirir la condició de funcionari «per a totes les categories professionals de l’administració pública» amb l’objectiu d’acabar amb el «conflicte» que suposa l’alt percentatge d’interinitat.

4.- Reclamen que, mentre es tramiten les reformes legislatives, que consideren inajornables, les administracions públiques no presentin noves ofertes públiques d’ocupació si les condicions d’aquestes afecten directament personal en abús de temporalitat.

5.- En el cas dels interins docents en abús de temporalitat, que corren el risc de perdre la feina cada final de curs, la Intersindical considera que «cal implementar un sistema extraordinari temporal d’estabilització durant aquest període».

Els alumnes de Formació Professional inicial, especialment als Cicles Formatius de Grau Mig, necessiten un acompanyament i una estructuració dels coneixements que poc té a veure amb la de la Formació Ocupacional pensada essencialment per reinserir al mercat de treball treballadors que n’han quedat exclosos per la manca d’ocupació en la seva professió. Aquest és un motiu més per oposar-nos a la reforma curricular en marxa, atès que un dels seus objectius és fer la FP inicial més “compatible” amb la Formació Ocupacional.

L’alumnat d’entre 16 i 20 anys necessita un entorn d’aprenentatge específic que com a societat no els podem escatimar, són persones que majoritàriament no han tingut contacte amb el món laboral, necessiten una forta formació curricular en els Mòduls Professionals on s’aprèn la professió abans de portar-los a l’empresa. Per tant, no els podem sostreure hores d’aprenentatge a l’Institut pensant que aquest aprenentatge el faran en empreses. L’objectiu de les empreses és  aconseguir beneficis pels seus propietaris, no formar persones, però i alhora, necessiten els professionals qualificats que formem als Instituts. Cal, per tant, un reconeixement econòmic de les pràctiques en empreses per tal de valorar aquest treball:  la formació professional no pot ser una font de mà d’obra barata per les empreses.

Denunciem que la formació integral que necessita l’alumnat que cursa FP inicial s’equipari a la formació merament per a l‘ocupació tal com està concebuda actualment.

4-Exigim el manteniment de les hores de formació curriculars en els mòduls professionals, on els alumnes aprenen la professió a l’institut, i un reconeixement econòmic de les pràctiques (FCT). L’FP inicial està destinada a crear professionals qualificats i no pas mà d’obra barata.

En l’àmbit educatiu la llista de reivindicacions és llarga i pressionarem perquè es facin passes endavant durant la legislatura en tot allò que necessita l’educació del país i els seus treballadors, una educació fins ara gestionada des d’una lògica neoliberal que, al capdavall, no fa altra cosa que aniquilar l’essència dels centres educatius: garantir el dret a l’educació basat en el principi d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. Volem que es construeixi des d’avui mateix el sistema educatiu que volem per a la República Catalana.

En aquest sentit, les primeres accions que prioritzem per al nou conseller i que cal que abordi de manera immediata són les següents:

• Revertir les retallades que fa més d’una dècada que s’arrosseguen: acabar amb la jornada precària d’un terç per passar-la a mitja jornada i el retorn a l’horari lectiu, remuneracions i els drets anteriors a les retallades. Volem un calendari en el qual s’especifiqui quan es revertirà cadascun dels greuges soferts, començant a aplicar-lo el curs vinent.
• Aturar tots els tancaments de grups de P3 previstos. Cada tancament significa un cop dur per a l’escola, alumnes que han d’anar a altres centres, la pèrdua de llocs de treball i, sobretot, és una oportunitat perduda per abaixar les ràtios i augmentar la qualitat educativa.
• Establir mesures urgents per a l’aplicació real de la immersió lingüística a tots els centres educatius del país i vetllar pel seu compliment tot garantint l’assoliment de la competència lingüística de l’alumnat en acabar l’educació obligatòria. A més, recuperar les aules d’acollida retallades i implementar-ne on calgui com a eina de cohesió lingüística clau.
• Aplicar el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu als centres escolars, també conegut com a Decret d’educació inclusiva. L’atenció a la diversitat requereix d’una vegada per totes que s’hi destinin els recursos humans, materials i formació necessaris.
• Solucionar els problemes generats amb l’FP i valorar-la com cal amb una nova llei, la retirada de la reforma curricular, el replantejament de l’FP dual i una solució ràpida per als PTFP.
• Derogar el Decret39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió de llocs de treball docents, un decret conegut també com a Decret de plantilles. Aquest decret ha suposat un greuge per a molts treballadors, permet les adjudicacions a dit pervertint així el sistema i ha deixat tocada de mort la democràcia als centres educatius.

Així mateix, hi ha demandes que com a sindicat demanem per al conjunt del sector públic i que cal que el nou conseller també anoti a la seva agenda per treballar-hi des d’avui mateix:

– Aplicar urgentment totes les mesures extraordinàries i canvis legislatius necessaris per a l’estabilització dels interins en abús de temporalitat.

– En l’apartat de salut i prevenció de riscos laborals, que tots els Departaments considerin l’informe de funció pública informació reservada per a determinar les sancions disciplinàries a aquelles persones que assetgen laboralment. Actualment el Departament d’educació és l’únic que s’hi oposa. A més, com vam reclamar en la mesa paritària, cal que s’atorgui un permís retribuït no recuperable a les dones embarassades davant dels brots de COVID un cop demostrat el risc que comporta per a l’embaràs.

Emplacem, doncs, el nou conseller i el seu equip a treballar en aquestes propostes de manera ràpida, atès que només cal voluntat política per a dur-les a terme. Així mateix, quedem a la seva disposició des d’avui mateix per seure a parlar, negociar i treballar per a la millora de l’educació i de les condicions laborals, perquè només amb el diàleg amb la comunitat educativa i tots els agents de l’àmbit educatiu pot aconseguir-se una bona acció de govern.

Fa poques setmanes fèiem públic que gràcies al prestigi guanyat per la Intersindical a l’Escola Jesuïtes Casp, on presidim el comitè d’empresa i comptem amb 6 dels seus 9 membres, de retruc cada cop més treballadors d’altres centres del grup Jesuïtes Educació s’afiliaven al sindicat. També vam anunciar que per donar una major cobertura a aquestes noves afiliacions havíem impulsat una secció sindical que englobés tot el grup educatiu, que alhora possibilitaria un espai d’intercanvi de coneixements i experiències i poder interactuar directament.

Avui anunciem que acabem de constituir una secció sindical pròpia de l’Escola Jesuïtes del Clot, el centre educatiu concertat català amb més treballadors i treballadores, una nova eina per continuar lluitant per defensar i millorar els drets laborals dels professionals de l’educació concertada.

A l’educació concertada som la teva força, contacta amb nosaltres i lluitem junts per canviar les coses!