Benvolguda Consellera d’Educació,

Li agraïm que ens escrigui aquesta carta de suport, i sobretot, li agraïm la confiança. Li hem de dir, però, que aquesta confiança no pot ser recíproca, sobretot quan diu que millorarà les nostres condicions laborals.

Ja fa temps, a inicis del 2022, que el seu predecessor, acompanyat del President Aragonès, va prometre que revertiria totes les retallades durant aquesta legislatura. Gairebé dos anys més tard, el govern encara no ha complert la seva promesa.

Si bé és cert que s’han acabat els precaris terços de jornada, i s’ha restablert l’horari lectiu anterior a les retallades, aquests són els únics dos punts que han complert d’aquell llistat de quinze sobre el qual havíem de treballar: ni reducció de ràtios suficient (la reducció és marginal, i només afecta I3 i I4), ni cap tancament a l’escola pública, ni s’ha aturat la persecució judicial contra el català, ni equiparació salarial a FP, ni currículums consensuats, ni reversió al calendari anterior, ni dues hores lectives de reducció per als majors de 55 anys, ni sexennis de 6 anys, ni retorn del deute, ni recuperació de poder adquisitiu, ni el personal necessari per a fer efectiva l’escola inclusiva, etc. Podríem estendre’ns unes quantes línies més.

Tampoc podem fer-li confiança si tenim en compte que fa tres dies que va anunciar en roda de premsa que el pressupost d’educació de 2024 no tindrà ni un augment del 10%. Com pretén aquest govern implantar les mesures necessàries per revertir la deriva educativa del país sense invertir-hi els recursos necessaris? No digui més que focalitzant els recursos, perquè això no és res més que desvestir un sant per vestir-ne un altre. O és que potser fins ara malbarataven el pressupost d’educació en una digitalització no sempre necessària?

Ni, per descomptat, poden fer-li confiança aquells docents interins -alguns amb més de 10 o 15 anys de serveis prestats al Departament- que han vist com se’ls ha exclòs d’un procés d’estabilització absolutament injust i arbitrari, i que veuen com ara el mateix Departament al qual han entregat els millors anys de la seva vida es nega a habilitar un nou concurs de mèrits, encara que la llei estatal ho permeti. De la mateixa manera que es nega un pacte d’estabilitat que els permetria seguir treballant pel Departament; l’única resposta és que les places ja es cobriran per altres vies. La mateixa cantarella des que es va aprovar la Icetada: places, no persones. I com vol que creguem ara que ens tractarà com a persones, si fins ara només hem sigut “places”?

L’últim motiu pel qual ens és impossible confiar en vostè, consellera, és perquè tot just fa tres dies el Departament d’Educació es negava en rotund a retornar les condicions laborals que esmentàvem abans. Tres dies. I ara vol que la creguem quan ens diu que millorarà les nostres condicions? Ens sap greu, però no podem. Tant de bo poguéssim.

Docents del sistema educatiu públic català

LA COMUNITAT EDUCATIVA EXIGIM ATURAR EL GENOCIDI AL POBLE PALESTÍ

Els sindicats i les entitats de l’àmbit educatiu sotasignats, com a representants de la comunitat educativa, davant la gravetat dels crims que està cometent l’exèrcit d’Israel sobre la població civil palestina i la greu catàstrofe humanitària que suposen, manifestem:

Que la comunitat educativa no podem restar en silenci mentre són bombardejades escoles i universitats, on alumnes i treballadores han quedat soterrades i han perdut la vida. Els treballadors i treballadores dels centres educatius de Catalunya mostrem la nostra rotunda condemna i ens solidaritzem amb les víctimes.

Que el mateix currículum educatiu diu textualment que, tant a primària com a secundària, l’alumnat ha de poder “Reflexionar i dialogar sobre valors i problemes ètics d’actualitat…” i  “oposar-se a qualsevol forma de discriminació i violència”. Educar per a la pau i el pensament crític vol dir posicionar-se davant les injustícies, davant les violències i agressions a pobles i persones oprimides. Perquè una comunitat educativa amb consciència social, coneixedora del món que ens envolta i implicada en construir un futur millor per a tothom pot i ha d’expressar la seva indignació davant aquests crims de guerra (com els ha declarat l’oficina de drets humans de Nacions Unides).

Que lamentem el silenci còmplice de la UE, dels nostres governs i de les institucions que no estan condemnant aquest genocidi, deixant sense protecció infants, dones, persones grans i en definitiva, civils innocents.

Que estar en contra d’aquest genocidi no és, en cap cas, ser antisemita. Part del mateix poble jueu està exigint la fi dels bombardejos arreu del món. Perquè, justament, parlar de la barbàrie que va patir el poble jueu amb l’holocaust i els crims del nazisme i recordar “mai més, enlloc, contra ningú” significa també haver de parlar ara de Palestina.

És per aquests motius que emplacem la comunitat educativa a:

Treballar a l’aula per a la convivència i la pau positiva, donant eines per aprofundir i entendre el que està succeint a Palestina.

Posicionar-se públicament i sumar-se a les convocatòries d’actes de suport a la pau i contra el genocidi.

Llegir aquest manifest a les mobilitzacions del dia 16 de novembre i a les que es puguin seguir convocant des de la comunitat educativa.

 Exigim als governs i a les institucions, des de l’àmbit municipal a l’internacional, que facin tot el possible per:

L’alto el foc immediat, la retirada de totes les tropes de Gaza i la fi del setge sobre el poble palestí. Reclamem el respecte absolut per als drets humans, el Dret Internacional i el Dret Humanitari, així com llibertat d’expressió i dissidència, tant a Israel com a Gaza.

L’entrada urgent de material sanitari i humanitari suficient a Gaza i Palestina.

La suspensió de relacions i agermanaments i el trencament de tota cooperació comercial, institucional (i sobretot militar) amb l’estat d’Israel, en el marc del Boicot, Desinversions i Sancions com a forma de lluita no violenta.

Aturem el genocidi! No en el nostre nom! Visca Palestina lliure!

USTEC·STEs – CCOO – CGT Ensenyament – Intersindical-CSC – UGT – COS – CNT Ensenyament

SEPC – SINDICAT D’ESTUDIANTS – AEP

AFFAC

[Descarrega el cartell]

🇵🇸 29N, dia internacional de solidaritat amb el poble palestí:

🏫 – Als centres educatius: xerrades, debats i accions solidàries.

Fem arribar a Gaza imatges/vídeos solidaris amb el hashtag #29NEducacioAmbPalestina.

📢 – 18h. Assemblea oberta de la comunitat educativa.

📋 – Per adhesions col•lectives al manifest unitari: https://forms.gle/zP5MLxRZgLuBd2zHA

💡-Podeu consultar recull de materials solidaris de la comunitat educativa a:

Recursos de la comunitat educativa de Catalunya en solidaritat amb Palestina

#EnsenyemVida

#EducacioAmbPalestina

#AturemElGenocidi

El 2 de desembre a les 12h La Intersindical serem a Plaça Sant Jaume per donar suport a la mobilització del Moviment per la Inclusió de la Comunitat Educativa de Catalunya en favor d’una educació realment inclusiva al nostre país. En aquest vídeo us expliquem per què cal ser-hi!

Cartell de la mobilització:

[Descarrega el cartell]

Aquí teniu els diferents actes que es duran a terme els dies vinents respecte a la resposta unitària de la comunitat educativa davant el genocidi que està patint el poble de Palestina:

📋 15N: Presentació del manifest unitari en roda de premsa.

📢 16N: Vaga i manifestacions d’estudiants.

🏫17N: Concentracions i lectura de manifest a la sortida dels centres educatius.

🇵🇸 No callem, ni a les aules ni als carrers fins que #AturemElGenocidi

#EnsenyemVida

[Descarrega’t el cartell]

Treballes a l’educació concertada? Assabenta’t dels nous increments salarials i de quins nous permisos podràs disposar al número 11 de l’Interconcertats. També a la concertada, La Intersindical som la teva força!

interconcertats_11

Els darrers anys, la presència omnipresent dels telèfons intel·ligents ha infiltrat cada aspecte de les nostres vides, incloent-hi els entorns educatius. Tot i que la tecnologia pot millorar l’experiència d’aprenentatge, l’ús sense restriccions dels telèfons a les aules després d’aquests anys ha suscitat preocupacions. És per això que actualment presenciem un debat a l’esfera del món educatiu en què la Intersindical ha de participar de forma activa.

És evident que un dels majors problemes associats amb els telèfons en entorns educatius és la temptació constant que representen per als estudiants. L’atracció de les xarxes socials, les aplicacions de jocs i els missatges instantanis pot distreure significativament els estudiants de la seva feina a l’aula i de les relacions amb les persones que els envolten. Aquesta distracció no només dificulta l’aprenentatge individual, sinó que també interromp la dinàmica i el bon funcionament de l’aula.

Tal com deixàvem entreveure anteriorment, els mòbils han transformat la manera com els estudiants interactuen. Tot i que poden connectar-se amb amics i companys fàcilment, això sovint es produeix com a torna de la interacció cara a cara. En certa manera, podríem dir que els mòbils t’acosten els qui tens lluny i t’allunyen dels qui tens a prop: així doncs, poden empitjorar les habilitats interpersonals dels estudiants i la seva capacitat per comunicar-se eficaçment en situacions de la vida real.

Per altra banda, l’ús prolongat del telèfon també planteja preocupacions sobre la salut física i mental dels estudiants, ja que el temps d’exposició prolongat a la pantalla pot contribuir al sorgiment de problemes com la fatiga visual, la mala postura i la interrupció de les pautes de son, amb la subsegüent baixada del rendiment acadèmic. A més, l’ús excessiu de les xarxes socials pot contribuir a l’ansietat, la pressió social i, fins i tot, a un assetjament escolar que no s’atura fora del centre educatiu.

Així mateix, no podem deixar de banda que l’ús dels telèfons en entorns educatius pot exacerbar les desigualtats existents entre els estudiants, tal com vam veure durant la postpandèmia: no tot l’alumnat té accés als mateixos dispositius ni connexió, i aquesta desigualtat pot crear una bretxa digital que dificulta la capacitat d’alguns estudiants de participar plenament i tenir èxit en la seva educació. Això també es pot reflectir en la qualitat dels dispositius i en una pressió socioeconòmica afegida entre alumnes d’un mateix centre.

Tot i que els telèfons intel·ligents ofereixen certs avantatges en entorns educatius, fer-ne ús sense restriccions pot comportar un munt de problemes. Des de la distracció i la reducció de l’atenció fins a les preocupacions sobre la salut i la desigualtat d’accés, els telèfons plantegen desafiaments significatius per a la qualitat de l’educació que reben els estudiants.

En conclusió, és crucial que els educadors, els pares i els responsables de fer polítiques abordin aquestes qüestions de manera realista i trobin un equilibri que permeti als estudiants aprofitar els beneficis de la tecnologia mentre disminueixen els seus efectes perjudicials en l’educació i el benestar.

Fins llavors, animem el Departament a prendre una línia única, clara i concisa sobre l’ús dels telèfons mòbils a tots els centres educatius del país per evitar continuar aprofundint en les desigualtats entre l’alumnat català.

Jesuïtes Casp és una de les escoles concertades amb més treballadors de tot Catalunya. Fa dues legislatures un membre del comitè d’empresa va apostar per la Intersindical, i això va possibilitar que fa quatre anys el sindicat independentista hi guanyés les eleccions, obtenint 6 dels 9 membres del comitè.

La feina constant d’aquell comitè va facilitar que en una escola del mateix grup, Jesuïtes Clot, el passat curs 42 treballadors presentessin candidatura de la Intersindical, que es va imposar amb gairebé el 50% dels vots malgrat competir amb altres 3 sindicats.

Arribat el torn de renovar el comitè de Jesuïtes Casp, la Intersindical va ser l’únic sindicat que va aconseguir presentar candidatura. A la desesperada, CCOO va impugnar el procés electoral, amb uns arguments que l’arbitratge del Departament de Treball va considerar totalment infundats, i que han evidenciat davant de la plantilla les tèrboles actuacions d’una de les seves alliberades. Després d’aquell trist incident, el procés electoral ha continuat segons el calendari previst, i la Intersindical ha obtingut els 9 membres del comitè.