Davant la manca de compromís d’aplicar millores a curt termini, La Intersindical mantenim la vaga del 6 de setembre

La Intersindical Educació ens hem reunit avui a la nostra seu nacional amb la consellera Simó, la secretària general d’Educació Patrícia Gomà i la directora general de professorat de centres públics, Dolors Collell. En aquesta primera presa de contacte el sindicalisme nacional i de classe hem fet propostes de millora en diversos àmbits relacionades tant amb les condicions laborals dels docents com amb la qualitat de l’escola catalana en general. Tot i el tarannà clarament més dialogant de la nova consellera, no hem assolit cap compromís concret que faci pensar que hi pot haver alguna mena d’acord a curt o mitjà termini.

En matèria lingüística, hem presentat una bateria d’iniciatives factibles per tal d’assegurar la vehicularitat del català als centres educatius. La major part d’aquestes no requereixen cap dotació econòmica suplementària i estan subjectes únicament a la voluntat política, com per exemple una millor formació dels equips directius per tal que tinguin eines per vetllar pel compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i més proactivitat de la inspecció educativa. Així mateix, també hem demanat una major dotació de les aules d’acollida que dignifiqui les condicions d’aprenentatge de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu català, entre d’altres mesures.

Pel que fa al col·lectiu docent de l’educació pública, ens hem centrat en les demandes derivades de les mobilitzacions dels dos darrers cursos, i que el Departament d’Educació ja es va comprometre a negociar. Per tal de millorar la qualitat educativa, hem presentat demandes com la reducció de ràtios, uns currículums consensuats i realistes, la retirada de l’ordre del nou calendari, la racionalització de la jornada escolar, l’eliminació del decret de plantilles per recuperar l’esperit democràtic als centres i la millora del prestigi de la professió, entre d’altres.

Amb la finalitat de restituir unes condicions laborals adequades, hem proposat un reguitzell de mesures, entre les quals un pacte d’estabilitat per al personal interí, el retorn dels estadis a sis anys, el rescabalament del deute contret amb els treballadors, el retorn del caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys i l’equiparació salarial de tot el professorat d’FP. En el cas del personal laboral d’educació, hem exigit l’equiparació de condicions amb les del col·lectiu docent: la no-presencialitat durant el mes de juliol, el mateix horari, la conversió de terços de jornada a mitges jornades o una borsa de substitucions eficient i transparent.

En el cas de l’escola concertada, hem reclamat l’homologació salarial i laboral per als docents que estipula la LEC. A més, hem posat sobre la taula la necessitat d’incloure el PAS a pagament delegat i un mecanisme per integrar a la xarxa pública amb caràcter immediat els docents que es quedin sense feina per la supressió de línies.

En conclusió, La Intersindical hem formulat una gran quantitat de plantejaments amb els quals la nova consellera, malgrat mostrar-se més procliu al diàleg, no s’ha compromès, tot escudant-se en les limitacions pressupostàries i polítiques d’un Govern fràgil. Per tot això, el sindicalisme nacional i de classe mantenim la nostra convocatòria de vaga per al dia 6 de setembre, que serà el tret de sortida d’un nou curs de mobilitzacions fins que no s’arribi a un acord satisfactori.

Barcelona, 6 de juliol del 2023

[Descarrega el comunicat]

En aquesta escola concertada del grup educatiu Virolai la Intersindical ja hi teníem una delegada de personal, i en celebrar-se unes noves eleccions per renovar la representació dels treballadors, ha tornat a sortir escollida com la candidata més votada.

Davant l’acord signat per USOC, UGT i CCOO amb les organitzacions patronals del sector, des de la Intersindical volem manifestar que:

– Celebrem que el PAS i els docents de batxillerat no concertat i del 0-3 integrat deixin enrere les taules salarials de 2021. Ara bé, si a l’octubre denunciàvem que els docents de nivells concertats continuarien perdent poder adquisitiu, l’augment del 3’5% per als docents de nivells no concertats i el PAS, que cobraran amb efectes retroactius de gener de 2022, va en la mateixa direcció.

– L’acord inclou, tot i que amb restriccions, la possibilitat de contractar docents d’FP sota la modalitat de contracte fix discontinu. Ens obligarà a mantenir-nos alerta perquè s’apliqui només als qui realitzin unitats formatives concretes, durant un màxim de tres mesos per curs, i perquè no superin en cap cas el 10% de la plantilla.

– Denunciem que l’acord obre la possibilitat d’aplicar el contracte fix discontinu a tot el personal no docent, mesura que en el cas del PAS és organitzativament innecessària, i que té com a única finalitat donar facilitats a la patronal perquè pugui aprofundir en la precarització del col·lectiu.

– Per contra, valorem positivament altres aspectes de l’acord, com la introducció al conveni de la figura del monitor, que es redueixi del 40% al 30% el límit de contractació temporal, o que els contractes de formació cobrin el total de les retribucions pròpies de la seva figura laboral.

L’Escola concertada Joan Pelegrí del barri barceloní d’Hostafrancs ja comptava amb 4 representants de la Intersindical, i en tornar-s’hi a celebrar eleccions la candidatura independentista la mateixa representació.

En aquesta escola concertada cooperativa de Sant Feliu de Llobregat la Intersindical s’hi presentava per primer cop. La nostra candidata ha estat escollida com la més votada, superant per més d’un 30% de vots al següent candidat més ben posicionat.

La Intersindical Educació va celebrar el passat dissabte 17 de juny una Assemblea General telemàtica per tal de decidir les línies programàtiques i organitzatives que regiran la sectorial els propers dos anys. L’assemblea també va votar i escollir el nou òrgan executiu, format en primera instància per les secretaries d’Acció Sindical, Organització, Comunicació i Feminisme, i que serà completat per la secretaria de Concertada i la de Laborals.

L’òrgan esmentat haurà de vetllar perquè els documents aprovats es compleixin i el funcionament de la sectorial sigui òptim per tal que el missatge del sindicalisme nacional i de classe arribi amb nitidesa als diversos àmbits socials (comunitat educativa, institucional, societat, etc.). Així mateix, el nou òrgan executiu va mostrar el seu agraïment als membres del secretariat sortint per la seva dedicació i implicació en moments importants, als delegats i delegades que han treballat a la sectorial per la tasca que han dut a terme, a l’afiliació per l’assistència a l’assemblea, així com als tres membres de la mesa la feina per vehicular-la.

Amb aquesta nova etapa, i després dels processos electorals que s’han dut a terme, la Intersindical Educació es reorganitza i es prepara per continuar lluitant, també al món de l’educació, amb tots i totes!

El Departament d’Educació, un cop més, improvisa un avançament del calendari escolar que començarà el proper 6 de setembre a infantil, primària i secundària obligatòria. Aquesta modificació ha estat caracteritzada per la manca de reflexió i de consens amb el Consell Escolar, sindicats i famílies.

La Intersindical ens oposem frontalment a aquesta manera de fer d’un Departament que només té en consideració allò que li dicta la Fundació Bofill en comptes d’escoltar la comunitat educativa i atendre les veritables necessitats tant de l’alumnat com dels professionals de l’educació. Són molts els arguments que ens porten a rebutjar unes polítiques educatives que responen purament a interessos marquetinians, més propis d’un govern neoliberal que no pas d’un d’esquerres.

Els darrers cursos hem pogut veure com, a causa del canvi climàtic, els termòmetres s’enfilaven molt per sobre del que està permès. Recordem que la normativa reguladora, RD 486/1997, estableix que la  temperatura a les aules ha d’oscil·lar entre els 17 i els 27 graus. Els passats mesos de maig, juny i setembre es van registrar centenars de casos de lipotímies i cops de calor entre els professionals dels centres i l’alumnat.

Estudis recents demostren que, any rere any, els mesos de calor aniran a més. I què fa el departament, davant d’aquestes evidències? No escoltar i continuar endavant amb el seu pla. Això sí, instal·larà quatre ventiladors i aparells d’aire condicionat als espais comuns d’alguns centres educatius. Què pretén, que s’anxovi tot l’alumnat dins la sala climatitzada que tindrà l’escola afortunada?

Però no només ens hi oposem per qüestions de benestar climàtic; els nostres arguments van més enllà. El fet d’avançar el calendari té altres implicacions que acaben perjudicant l’alumnat: ens referim a la manca de planificació del curs. Les primeres setmanes del mes de setembre han de servir perquè els docents puguin incorporar-se al centre de treball, planificar cursos, preparar materials, fer reunions de traspàs entre centres, entre tutors/es, elaborar programacions, fer grups de tutories, entre d’altres moltes tasques burocràtiques que ens permetran rebre l’alumnat en bones condicions.

La imposició d’aquest inici abrupte acaba sent un perjudici per a l’alumnat que s’arrossega al llarg de tot el curs. En moltes ocasions no sabem quants alumnes tindrem fins al mes de setembre. La preparació que es fa per un grup d’alumnes varia molt respecte la que es pot fer per a una agrupació diferent. Això, en el supòsit que realment es pretengui posar l’alumnat al centre, tal com promulguen els ideòlegs del Departament.

Continuem amb més raons per mostrar la nostra disconformitat. Catalunya és un dels països on es fan més hores lectives de tota la UE. Quina raó pot haver-hi per justificar aquest augment d’hores, si no és per la necessitat de concebre els centres educatius  com aparcaments, i així promoure una millor disponibilitat de les famílies als seus llocs de feina? En efecte, no només és una falta de respecte cap als professionals de l’educació, sinó també cap als infants i joves, que haurien de gaudir de més temps en família. Per reforçar aquest argument, només cal fer una ullada als nous currículums, però això ja són figues d’un altre paner.

El Departament, en la ja infame campanya de màrqueting en què defensava l’avançament del calendari a ritme de rèquiem, anunciava que la mesura comportava “transformació pedagògica, feminisme, conciliació i millora educativa”. Bé, la transformació pedagògica l’està aconseguint: els resultats de l’alumnat català són cada cop pitjors, es miri per on es miri. Això és incompatible amb la millora educativa, llevat que millorar vulgui dir passar més dies a l’escola.

Sobre la conciliació, pensem que cal una conciliació familiar, no una conciliació laboral. És a dir, la classe treballadora d’aquest país ens mereixem l’oportunitat de treballar menys hores per poder criar els nostres fills, en lloc d’unes escoles sempre obertes on puguem aparcar la canalla i així ser lliures per treballar fins a l’extenuació.

Per últim, el Departament es llueix quan defensa que es tracta d’una mesura feminista. Ho fa perquè creu que la responsabilitat de cuidar la canalla ha de recaure sobre les dones. Per tant, si les alliberen d’aquesta càrrega durant uns dies, són uns campions feministes. La visió retrògrada que té aquest Departament del nostre model de societat ens sembla totalment reprovable.

De tot plegat només en podem concloure que el Departament d’Educació, lluny de vetllar pel benestar de la ciutadania com un bon servidor públic, no té cap interès per les necessitats de l’alumnat i les famílies, ni pels i les professionals de l’educació. Cal preguntar-se, en conseqüència, quins són els seus interessos.

15 de juny de 2023