La Intersindical volem mostrar el nostre suport a la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià i altres col·lectius educatius i sindicals, i animem tots els docents valencians a participar activament a la vaga del 23 de maig.

Aquesta és una vaga fonamental per confrontar les polítiques educatives que ha engegat el nou govern de PP-Vox, i que amenacen tant l’educació pública al País Valencià com els drets laborals del personal docent i l’ús del català com a llengua vehicular tant a la zona valencianoparlant com no valencianoparlant del país.

Considerem essencial que hi hagi una gran mobilització tant de la comunitat educativa com de la societat civil (a imatge i semblança de la que hi va haver fa pocs dies a les Illes) per aturar una proposta legislativa que perverteix el concepte de llibertat educativa, promou visions segregadores i mercantilitzades de l’educació i posa en perill la qualitat educativa per a l’alumnat i, en conseqüència, per a la societat valenciana.

Per una educació pública, pel català a les aules del País Valencià, el dia 23 de maig, VAGA EDUCATIVA!

La Intersindical volem informar-vos de la recentment creada plataforma pel retorn del deute dels estadis, que ha sorgit com una resposta a les repercussions de les retallades que han afectat el col·lectiu de docents.

Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració de diversos professors i mestres independents que han experimentat les repercussions de l’augment del temps necessari per accedir al primer estadi, que va passar de 6 a 9 anys. Tot i això, compten amb el suport de diversos sindicats com el nostre.

En quin fonament jurídic basaran, així doncs, aquesta reclamació? El preàmbul de l’ordre publicada arran de la crisi del 2009 estipulava clarament que aquesta mesura seria excepcional i limitada en el temps. Malgrat això, s’ha mantingut vigent durant un període de 12 anys, superant amb escreix el final de la crisi que el va propiciar. És important destacar també que aquesta mesura va suposar un greuge entre els treballadors d’aquest col·lectiu, atès que només en va afectar una part.

També cal saber que, des del punt de vista legal, només es poden reclamar els últims 4 anys des del moment que es presenta la demanda.

El procediment per a reclamar els diners impagats contempla, en primera instància, una reclamació conjunta davant del Departament d’Educació. En cas que aquesta no prosperi, es procedirà a presentar un recurs administratiu que impugni de manera indirecta l’ordre que va desenvolupar l’acord de govern. Si la resposta és negativa o no hi ha resposta, el següent pas serà la via judicial, i es presentarà una denúncia al contenciós administratiu que acabarà en judici en cas que no s’arribi abans a un acord.

Dit això, és important que conegueu els costos que comportarà tot el procediment. La reclamació per la via administrativa requereix un pagament de 70€ més IVA per persona. Pel que fa a la reclamació judicial, el cost ascendeix a 250€ més IVA per persona. En cas que el jutjat decideixi desacumular la causa, hi haurà un extra de 150€. Això vol dir que, en alguns casos, el jutge pot decidir que les causes no són exactament iguals i que, per tant, no es poden presentar conjuntament. En cas que es guanyi la reclamació i es cobri aquest deute, s’haurà d’abonar un 15% d’aquest import al bufet d’advocats.

Cal destacar que, gràcies a la solidaritat del col·lectiu, i com que ja s’ha superat la xifra de 100 persones apuntades a la reclamació, s’ha aconseguit un descompte addicional del 20% dels honoraris dels advocats. No obstant això, cal tenir en compte altres despeses, com les del procurador, establertes en 400€ més IVA, a dividir entre tots els demandants.

Tot i que la condemna a costes en cas de perdre el cas és una possibilitat remota, en cas de produir-se, seria compartida entre els reclamants. És important subratllar que la sentència podria ser objecte de recurs per part de totes dues parts, i que podria arribar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El col·lectiu d’advocats que ha assumit la litigació d’aquest cas és el reconegut Col·lectiu Ronda.

Per últim, us animem a unir-vos a aquesta causa justa, que no només busca reparar un dret vulnerat, sinó també reafirmar la importància de la defensa col·lectiva dels drets laborals. Estem convençuts que, amb la vostra participació i suport, aconseguirem avançar cap a la justícia i la igualtat, i que repararem una injustícia que no s’hauria d’haver produït mai.

Per a més informació i per adherir-se a la demanda, visita la seva web.

La Intersindical valorem positivament que -per fi- el Govern hagi aprovat el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu que desplega el títol 2 de la LEC. Volem fer, tot i així, alguns apunts.

Aquest és un decret que s’aprova en període postelectoral i amb un govern en funcions, i que reglamenta l’esperit d’una Llei d’Educació que és del 2009. És, per tant, un decret que arriba molt tard, i que en delega un hipotètic desplegament inicial a un altre executiu.

Amb la gestió de la nostra bústia de queixes lingüístiques hem pogut comprovar que els Projectes Lingüístics de Centre (PLC) són sovint un simple copiar-enganxar de la normativa oficial que no tenen relació amb la praxi dels centres i que, sovint, estan desactualitzats.

En aquest sentit, és un avenç que es precisi com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els PLC, així com a l’establiment de criteris lingüístics per als serveis de menjador, extraescolars i activitats complementàries. Donem suport també a la necessitat d’acreditar el C2.

Així mateix, considerem imprescindible la formació contínua  dels docents en metodologies immersives, i que hi hagi una orientació i seguiment d’una Inspecció Educativa que fins ara ha tingut un perfil molt baix en la garantia dels drets lingüístics de l’alumnat.

Per últim, no cal dir que La Intersindical estarem molt atents al desplegament i compliment d’aquest decret, i que serem molt proactius a l’hora de plantar cara a qualsevol incompliment o judicialització de què pugui ser objecte.

EL CATALÀ, A LES AULES I A TOT ARREU! 💪

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/608022/govern-aprova-decret-del-regim-linguistic-del-sistema-educatiu

La Intersindical celebrem el que ha de ser un punt d’inflexió en la lluita per un entorn laboral just i saludable després de conèixer la dimissió de la directora de l’Institut Duc de Montblanc de Rubí. Aquesta dimissió, que ha tingut lloc després de gairebé dos anys de denúncies per part del sindicat, és una victòria per al nostre compromís de protegir els drets dels treballadors.

La gestió de la directora havia estat durament criticada per la seva incapacitat de fomentar un diàleg obert i per un estil de lideratge que havia minat la democràcia interna de l’institut. Les pràctiques de la directora havien generat un clima laboral de desconfiança i menysteniment cap als docents, molts dels quals han patit presumptes coaccions per part de la direcció.

El conflicte va escalar fins al punt que La Intersindical va convocar, juntament amb altres sindicats, una roda de premsa el passat 29 de febrer, en la qual es van denunciar aquests abusos. Les acusacions van motivar una investigació exhaustiva per part de la inspecció educativa que finalment ha culminat amb la dimissió de la directora.

Marc Martorell, portaveu de La Intersindical Educació, ha subratllat la importància d’aquest resultat: “Després de gairebé dos anys de patiment els treballadors de l’institut podran tornar a respirar tranquils. Aplaudim el coratge i la resiliència de tots aquells que no han dubtat a alçar la veu contra les injustícies. Aquest és un exemple clar de com la unitat i la determinació poden conduir a canvis significatius.”

Fem una crida a tots els treballadors que pateixin assetjament laboral a denunciar-lo. El compromís individual és essencial per a garantir un entorn de treball segur i respectuós per a tots i totes.

Estem, com sempre, disposats a col·laborar amb la direcció que s’esculli per tal que l’institut pugui tirar endavant amb tota normalitat l’excel·lent tasca educativa que en cap moment ha deixat de prestar gràcies a la implicació i professionalitat de tot el personal del centre.

Per últim, La Intersindical ens reafirmem en el nostre compromís amb la defensa dels drets laborals i la creació d’ambients de treball en els quals el respecte i la integritat no siguin negociables.

Llegeix el comunicat complet:

comunicatDuc

Després de les negociacions i que La Intersindical hagi presentat en diferents ocasions demandes a la mesa, estem contents d’informar-vos que s’han implementat canvis significatius en el sistema d’adjudicació de nomenaments de la borsa de personal interí docent.

A partir d’aquest mes de maig s’introduiran dues fases d’adjudicació telemàtica, i es permetrà als docents triar municipis fora del seu Servei Territorial. Aquesta és una mesura que La Intersindical havia demanat i valorem molt positivament, ja que dona als docents una major flexibilitat i possibilitats en la seva assignació territorial.

Aquesta mesura fa referència específicament a l’Adjudicació Telemàtica de Nomenaments de la Borsa, i no als nomenaments d’estiu.

Malauradament, cap mesura per si sola resoldrà els problemes de manca de docents. Aquests problemes, com advertim des de fa temps, es deuen a la degradació de la professió docent. Per a fer-hi front, La Intersindical continuarem lluitant per a una millora substancial de les condicions laborals dels docents a tot Catalunya.

Fa unes hores la portaveu del Govern anunciava que el consell executiu ha aprovat aplicar el pacte del gener amb dos sindicats que tot just representen el 20% dels docents del país. 

Recordem què inclou aquest acord:

• Reconeixement del primer estadi als 6 anys en lloc dels 9, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2024, sense que es reconegui el deute contret a causa d’aquesta retallada.
• Equiparació salarial del professorat tècnic d’FP amb el cos de secundària, i dels mestres d’arts plàstiques i disseny amb el cos de professorat d’arts plàstiques. Aquesta equiparació no inclou el professorat especialista d’FP.
• Les dues hores de reducció per als majors de 55 anys passaran a ser lectives. Per a majors de 60 anys el curs 2024/2025, i per a majors de 55 anys a partir del curs 2025/2026.

Com ja vam explicar en aquest article, La Intersindical rebutja l’acord d’Educació per considerar-lo insuficient, ja que aquest acord deixa fora bona part de les millores que negociàvem fins al moment (com la reducció de ràtios, la recuperació del poder adquisitiu perdut, l’estabilització del personal interí, etc.). En aquest vídeo analitzàvem també l’impacte que tindria aquest acord sobre les negociacions, que van quedar suspeses d’ençà de la signatura.

Aquestes mesures s’implementaran malgrat la fallida aprovació dels pressupostos per al 2024, després que durant més d’un any de negociacions el Departament d’Educació negués que fos possible. La Intersindical sabíem que no era cert, i mai els vam comprar aquest relat.

Minuts després de l’anunci, la Consellera Simó s’ha afanyat a anunciar que ara ja sí que “es reverteixen totes les retallades”, una frase que la Conselleria ha repetit com un mantra els darrers anys. Però, com tots sabem, per més que es repeteixi una mentida, aquesta no es converteix en veritat.

Després de l’aplicació d’aquestes mesures, en matèria de retallades continuaran quedant pendents:

• El retorn del deute causat per la retallada dels estadis, que afecta uns 37.000 docents que han deixat de percebre més de 250 milions d’euros
• La massificació que va comportar, en el seu moment, l’augment de ràtios. Fa més de deu anys que tenim grups de 27 nens a primària, 33 estudiants a ESO i encara més a Batxillerat i FP. 
• La manca d’infraestructures. Recordem que les retallades van paralitzar pràcticament totes les millores d’equipaments que estaven previstes. Més d’una dècada després, encara arrosseguem aquestes mancances. Recordem que continuem tenint prop d’un miler de barracons a les escoles públiques del país. Això, per no parlar dels centres pendents de construir, o de les aules improvisades en passadissos i altres espais poc adequats.
• L’ajustament dels salaris a l’IPC del país. Aquesta és una de les mesures que més afecten a les butxaques dels treballadors públics a Catalunya. Com explicàvem en aquest vídeo, hem perdut al voltant d’un 20% de poder adquisitiu d’ençà de les retallades.

Malgrat tot, La Intersindical celebrem la millora de condicions laborals del personal docent del país. Aquest avenç només és possible gràcies a la mobilització massiva del professorat, que els últims 2 cursos ha secundat més de 13 convocatòries de vaga.

Continuem lluitant per la millora de condicions laborals i per una educació catalana de qualitat, més justa i democràtica. Sumem forces, afilia’t a La Intersindical!

La Intersindical volem expressar les nostres reserves i preocupacions em relació amb el recent pla de la Conselleria d’Educació destinat a millorar les competències en matemàtiques i comprensió lectora a les escoles. Aquesta iniciativa, que a primer cop d’ull podria semblar positiva, té mancances significatives en la seva dotació pressupostària que en qüestionen seriosament la viabilitat.

Ens preocupa que els referents que haurien de liderar aquesta estratègia siguin els mateixos docents que ja es troben sovint al límit de les seves capacitats, sense que se’ls ofereixi cap remuneració addicional ni una dotació horària específica. Per tant, un dels interrogants del pla és si hi ha la pretensió que els docents el duguin a terme durant el seu temps lliure.

A més, observem la incapacitat del Departament d’Educació per cobrir les vacants de llengua i matemàtiques, la qual cosa ens fa ser escèptics amb la factibilitat de trobar i formar els referents adequats per a tirar endavant aquest pla.

Pel que fa als materials manipulables que es proposa introduir per a l’aprenentatge de les matemàtiques, tenim dubtes sobre els criteris de selecció i l’eficàcia d’aquests recursos. La nostra experiència en el sector ens indica que la inversió en materials no substitueix la necessitat d’una major dotació de professionals qualificats; de fet, materials com els que ofereix algunes empreses ja han demostrat la seva ineficàcia en el passat.

Considerem urgent que qualsevol mesura per millorar l’educació vagi acompanyada d’una reducció de les ràtios i un augment de la plantilla docent. Sense això, creiem que les iniciatives actuals no deixaran de ser una cortina de fum.

Com a comunitat educativa hem de plantejar-nos seriosament si aquestes accions redunden en un benefici real per als nostres estudiants o si, per contra, només compleixen amb l’objectiu de projectar una imatge de proactivitat sense abordar els problemes de fons del sistema educatiu actual.