Defensem l’Escola Bressol Pit-Roig de Sant Pere de Vilamajor!

La decisió de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor d’externalitzar la gestió de l’escola bressol municipal El Pit-Roig no és només un atac a aquesta comunitat educativa, sinó un exemple més de com les administracions s’allunyen del seu compromís amb els serveis públics. Aquest model privatitzador posa en perill els drets col·lectius i la qualitat dels serveis essencials que sustenten la nostra societat.

La Intersindical ens oposem fermament a qualsevol intent de privatitzar o externalitzar serveis públics, perquè això suposa convertir drets fonamentals, com l’educació, en mercaderies gestionades amb criteris de lucre.

L’externalització: una falsa solució

L’Ajuntament argumenta que l’externalització és necessària per qüestions d’eficiència i manca de recursos humans. Però sabem que aquest discurs amaga una política de desresponsabilització i debilitament dels serveis públics:

  • L’externalització no garanteix l’eficiència, sinó que introdueix interessos privats en la gestió de serveis essencials.
  • Les experiències arreu del nostre país demostren que aquestes pràctiques acaben degradant les condicions laborals del personal i la qualitat del servei.
  • És una renúncia política a buscar solucions dins del marc públic, com reforçar les plantilles i millorar la inversió en recursos.

Privatitzar serveis públics és trair els ciutadans, que confien en unes institucions que garanteixin igualtat i qualitat.

Defensem l’educació pública com a pilar de la societat

L’educació és un dret fonamental, no un negoci. Per això ens sumem a la lluita de les famílies, que han deixat clar que l’escola bressol municipal ha de continuar sent un servei públic. El compromís de l’Administració no pot ser delegat a empreses privades que prioritzen els beneficis econòmics per sobre de les necessitats de la comunitat.

Aquesta situació evidencia una voluntat política que prioritza l’estalvi mal entès en lloc d’una inversió valenta en els serveis públics, posant en risc el futur dels nostres infants.

Més informació

Fem costat a la lluita!

La Intersindical reafirmem el nostre compromís amb l’educació pública i animem tothom a participar en aquesta causa. Només junts podrem evitar que l’educació es converteixi en un negoci.




Per una educació científica de qualitat: donem suport a la plataforma Ciències en Perill

Ciència en perill

El Departament d’Educació i Formació Professional va anunciar el desembre passat una proposta de modificació curricular que afecta greument les matèries científiques al Batxillerat. Aquesta proposta fusiona matèries com Biologia i Geologia amb Ciències Ambientals, i Física amb Química, sense incrementar les hores lectives setmanals. El resultat: una pèrdua dràstica de la profunditat i qualitat dels coneixements que rebrà l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, la plataforma “Ciències en Perill” ha liderat una campanya de mobilització que ha aconseguit una primera victòria: la retirada de la proposta inicial del Departament. Malgrat això, el problema persisteix, ja que la fusió de matèries científiques no s’ha revertit, i les hores dedicades a aquestes disciplines continuen sent insuficients.

Per què és crucial defensar les ciències al Batxillerat?

  1. Pèrdua de pes curricular: Les matèries de modalitat científica han passat de 4 a 1,5 hores setmanals en pocs anys. Aquesta reducció dificulta una formació adient per afrontar estudis universitaris científics o tecnològics.
  2. Fusió no consensuada: La unificació de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia comporta una simplificació dels continguts que posa en risc la qualitat educativa.
  3. Impacte en el futur de l’alumnat: Els coneixements científics són essencials per entendre i afrontar els reptes globals, com el canvi climàtic o els avenços tecnològics. Retallar aquests coneixements implica limitar les eines crítiques de les noves generacions.

La resposta de Ciències en Perill

La plataforma ha redactat un manifest conjunt amb els professionals de ciències, on es detallen les disconformitats amb aquesta reforma i es plantegen alternatives per assegurar una educació científica de qualitat. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa i les més de 7.500 signatures recollides, s’ha aconseguit augmentar les hores de modalitat de 3 a 4 setmanals, però encara estem lluny de revertir la pèrdua acumulada d’hores i garantir una oferta educativa que asseguri fonaments robustos.

La Intersindical ens posicionem:

  • En defensa de l’educació científica: Ens sumem a les reivindicacions de Ciències en Perill per revertir aquestes mesures que empobreixen la formació científica.
  • Exigim al Departament: Que repensi l’ordenació del currículum de Batxillerat de manera coherent, i garanteixi una distribució horària que permeti treballar els continguts amb profunditat i qualitat.
  • Donem suport a la comunitat docent: Valorem la tasca dels professors i professores que, malgrat les dificultats, continuen lluitant per una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

Fem una crida a totes les persones preocupades pel futur de l’educació per adherir-se a la campanya. Podeu consultar més informació i signar el manifest al següent enllaç: Per una educació científica de qualitat.




Setmana laboral de quatre dies per als docents

En el marc de les necessitats creixents de conciliació familiar i benestar laboral, així com de l’objectiu de millorar l’eficàcia educativa, la setmana laboral de quatre dies per als docents es presenta com una proposta amb un alt potencial per a la comunitat docent de Catalunya. Aquesta iniciativa, que ja s’ha començat a implementar en altres sectors i països, busca reequilibrar la càrrega laboral, millorar la qualitat de vida dels treballadors i, alhora, mantenir uns estàndards elevats en el servei educatiu.

Catalunya, però, es troba a la cua en la implementació de mesures que busquen dignificar la professió docent i fer-la compatible amb el benestar personal i familiar. Com ja hem destacat en les nostres anàlisis sobre el permís parcialment retribuït i la llicència d’estudis retribuïda, aquestes mancances no només impacten negativament en el col·lectiu docent, sinó que també afecten la qualitat del sistema educatiu català.

Aquest escenari posa de manifest, una vegada més, la necessitat d’un sistema educatiu sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana perpetua un model insuficient i limitat. Només amb sobirania plena podrem avançar cap a un model educatiu que prioritzi el benestar dels seus treballadors i garanteixi una educació pública de qualitat.

Per què una setmana laboral de quatre dies per als docents?

Els docents a Catalunya suporten una càrrega laboral significativa, amb horaris intensius que inclouen, a banda de les hores lectives, un gran volum de tasques complementàries com la preparació de materials, correcció d’exàmens, reunions amb equips docents i famílies i activitats de formació continuada. Aquesta situació es veu agreujada pel context de ràtios elevades, falta de recursos i una burocràcia que sovint sobrecarrega el personal educatiu. La setmana laboral de quatre dies podria ser una eina per:

  • Reduir l’estrès laboral: Els docents disposarien d’un dia extra per recuperar-se, la qual cosa afavoreix la seva salut mental i física.
  • Augmentar l’eficiència: Amb una jornada més compacta i planificada, s’optimitzarien les hores de treball efectiu.
  • Millorar la conciliació familiar i personal: Permetria dedicar més temps a la família i a activitats d’oci, contribuint al benestar general del docent.

Com podria aplicar-se en l’àmbit educatiu?

La implementació d’una setmana laboral de quatre dies en el sector docent ha de tenir en compte les especificitats del sistema educatiu. Algunes propostes clau serien:

  1. Redistribució horària: Comprimir la càrrega lectiva i complementària en quatre dies, mantenint la qualitat educativa. Per exemple, s’ampliarien lleugerament les jornades dels dies laborables, per tal d’evitar perdre hores lectives setmanals.
  2. Rotacions de personal: Es podrien establir sistemes de rotació entre el personal docent per assegurar la continuïtat del servei educatiu al llarg de tota la setmana.
  3. Proves pilot: Implantar aquesta proposta en alguns centres educatius de manera experimental per avaluar-ne l’impacte en la qualitat educativa, el rendiment dels alumnes i el benestar del professorat.

Beneficis per als docents i el sistema educatiu

  • Reducció de l’absentisme laboral: Amb més temps de descans i recuperació, es reduirien els nivells d’esgotament i les baixes mèdiques per estrès.
  • Millora de la qualitat educativa: Un professorat més descansat i motivat pot oferir un ensenyament més efectiu i creatiu, adaptant-se millor a les necessitats dels seus alumnes.

Exemples internacionals

A països com Islàndia i Nova Zelanda, la setmana laboral de quatre dies s’ha aplicat amb èxit en diversos sectors, demostrant que és possible mantenir o fins i tot millorar la productivitat amb menys hores de treball. Aquest model podria ser un referent per al sistema educatiu català.

Reivindicació sindical

La Intersindical creiem que la setmana laboral de quatre dies per als docents no només és una demanda viable, sinó necessària per dignificar la professió docent i avançar cap a un model educatiu més sostenible. Aquesta proposta encaixa en el nostre compromís de millorar les condicions laborals i garantir un ensenyament públic de qualitat. Lluitem perquè aquesta mesura es converteixi en una realitat.




La llicència d’estudis retribuïda: imprescindible per a la millora educativa

Catalunya es troba a la cua en l’aplicació de permisos laborals que són fonamentals per garantir la qualitat del sistema educatiu i el benestar del col·lectiu docent. Mentre altres territoris ja gaudeixen de mesures com el permís parcialment retribuït o la llicència d’estudis retribuïda, aquí aquestes eines han quedat en l’oblit, amb conseqüències negatives per a la formació contínua dels mestres i professors.

Aquest escenari evidencia, una vegada més, la necessitat urgent d’un sistema educatiu plenament sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana només perpetua un model ineficient i insuficient.

Només des d’una Catalunya amb capacitat per gestionar els seus propis recursos podrem garantir unes condicions laborals dignes i adaptades al cost de la vida. Aconseguir eines com la llicència d’estudis retribuïda no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a una educació pública de qualitat. Aquesta entrada forma part de la sèrie dedicada als permisos laborals. Si encara no ho has fet, consulta l’article sobre el Permís parcialment retribuït per a docents.

La llicència d’estudis retribuïda és una mesura que va demostrar ser clau per a la formació contínua del personal docent i per al desenvolupament del sistema educatiu català. Tanmateix, des de fa anys, aquesta llicència ha quedat en desús, cosa que ha deixat el col·lectiu sense un recurs fonamental per a la seva formació i reciclatge professional.

Què és la llicència d’estudis retribuïda?

Aquesta llicència permet als docents alliberar-se temporalment de les seves tasques habituals per dedicar-se exclusivament a activitats formatives, de recerca o d’elaboració de materials pedagògics. Durant aquest període, els docents reben el seu sou íntegre, cosa que els garanteix estabilitat econòmica mentre contribueixen a la millora del sistema educatiu.

Com funcionava a Catalunya?

El punt 10.1 de la resolució del Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 detallava la implementació d’aquesta llicència. El Departament d’Educació preveia la concessió de llicències retribuïdes mitjançant convocatòries públiques de concurs de mèrits. Les dotacions anaven augmentant progressivament, amb 125 places l’any 2005-2006, 165 l’any 2006-2007 i fins a 210 l’any 2007-2008.

Es contemplaven diferents modalitats de llicències:

  1. Tipus A1: Realització de treballs de recerca durant un curs sencer.
  2. Tipus A2: Participació en grups de recerca mixtos entre universitats i educació no universitària.
  3. Tipus B: Elaboració de materials o projectes didàctics durant mig curs o un curs sencer amb dedicació parcial al centre.
  4. Tipus C: Estades a l’estranger per al perfeccionament de llengües estrangeres i l’elaboració de materials per impartir assignatures en una llengua estrangera.

Beneficis de la llicència per als docents i el sistema educatiu

La llicència d’estudis retribuïda té un impacte positiu tant per als docents com per al sistema educatiu en general:

  • Millora professional: Proporciona als docents temps i recursos per adquirir noves competències, aprofundir en el seu camp d’especialitat i desenvolupar materials pedagògics innovadors.
  • Recerca educativa: Fomenta la investigació en metodologies d’ensenyament i l’elaboració de projectes que poden beneficiar tot el sistema educatiu.
  • Internacionalització: Les estades a l’estranger permeten millorar el domini de llengües estrangeres i fomentar l’intercanvi de bones pràctiques educatives amb altres països.
  • Qualitat educativa: Els coneixements adquirits pels docents reverteixen directament en una educació més actualitzada i eficaç per a l’alumnat.

La situació actual: Una llicència abandonada

Tot i el seu gran potencial, la llicència d’estudis retribuïda no ha tingut continuïtat a Catalunya des de fa anys. Altres territoris i països de l’OCDE mantenen aquest tipus de llicències com una pràctica habitual per enfortir el sistema educatiu, mentre que a Catalunya s’ha optat per eliminar-la.

Des de La Intersindical, reivindiquem la recuperació d’aquesta eina fonamental i proposem:

  1. Reactivació de les llicències d’estudis retribuïdes: Tornar a implementar convocatòries públiques anuals amb dotacions suficients per cobrir la demanda del col·lectiu docent.
  2. Ampliació de modalitats: Incorporar noves modalitats adaptades a les necessitats actuals, com la formació digital, la recerca en inclusió educativa o el desenvolupament de materials d’ensenyament basats en noves tecnologies.
  3. Transparència en la concessió: Garantir processos de selecció clars, amb criteris objectius que prioritzin l’impacte educatiu dels projectes presentats.
  4. Finançament suficient: Assegurar un pressupost adequat per mantenir un nombre ampli de llicències anuals.

Per què és necessària?

La manca de formació contínua afecta negativament tant els docents com l’alumnat. En un context educatiu en constant evolució, els mestres i professors necessiten accedir a oportunitats per actualitzar-se i desenvolupar-se professionalment. La llicència d’estudis no només és una eina per a la millora personal, sinó una inversió directa en la qualitat de l’educació pública.

Recuperar la llicència d’estudis és recuperar el futur de l’educació catalana. Aquesta eina no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a fer que el sistema educatiu català sigui una referència de qualitat i innovació.




Formacions per a docents: informació clau per a les inscripcions del gener

Us informem que el Departament d’Educació ha obert la inscripció al segon torn d’activitats formatives per al curs 2024-2025. Aquesta és una oportunitat important per al professorat que vulgui continuar la seva formació permanent. A continuació, us detallem la informació essencial.

Període d’inscripció del gener

  • Dates d’inscripció: del 7 al 15 de gener.
  • Publicació d’adjudicacions: 31 de gener.
  • Inici de les activitats: a partir del 5 de febrer.

Podeu consultar i inscriure-us a les activitats a través del Cercador d’activitats de la XTEC.

Com accedir-hi?

Per sol·licitar plaça en qualsevol activitat formativa, necessiteu:
• Usuari i contrasenya XTEC (cal assegurar que estan actualitzats).
• En el cas d’activitats en línia síncrones, un dispositiu amb càmera, altaveus/auriculars i micròfon operatius.

Les activitats es desenvolupen en entorns virtuals com Odissea (Moodle) o plataformes com MEET, depenent del format de la formació.

Tipus d’activitats disponibles

  • Formació individual: activitats per al desenvolupament professional de cada docent.
  • Formació en centre: assessoraments, tallers o visites adreçades a equips docents.
  • Formació per a centres: seminaris de coordinació, tallers i altres activitats que reforcen l’equip del centre.

Criteris d’adjudicació

  • Prioritat al professorat en actiu en centres públics o concertats.
  • Índex d’assistència a formacions anteriors (superior al 50% en els darrers 3 anys).
  • Criteris específics per a activitats de Programes de Formació de Zona (PFZ).

Les adjudicacions es resolen alfabèticament si hi ha empat, seguint les lletres del sorteig: SV.

Compromís i certificació

És essencial complir amb la participació i assistència mínimes establertes:

  • Activitats síncrones: assistència mínima del 80%.
  • Tasques i projectes: avaluació positiva de totes les tasques assignades.

Els certificats de formació es podran consultar a l’apartat Els meus certificats del web de la XTEC, sis setmanes després de la finalització de l’activitat.

Recordeu!

És important evitar sol·licitar plaça en activitats amb horaris coincidents, ja que la no assistència o abandonament sense justificació pot afectar les inscripcions futures.

Per a més informació, consulteu la secció Formació de la XTEC.

Aprofiteu aquesta oportunitat per continuar creixent professionalment i contribuïm conjuntament a la millora de la qualitat educativa del nostre sistema! 💪📚




El permís parcialment retribuït per a docents

Catalunya continua per darrere d’altres comunitats autònomes pel que fa a permisos laborals essencials, com el permís parcialment retribuït o la llicència d’estudis retribuïda. Aquestes mancances repercuteixen directament en el benestar dels docents i la qualitat del sistema educatiu.

Aquesta situació posa de manifest un cop més la necessitat de tenir un sistema educatiu plenament sobirà, que no depengui de les decisions d’un Estat que sistemàticament menysté les necessitats de l’educació pública catalana i els seus professionals. Només des d’una Catalunya independent podrem garantir unes condicions laborals i salarials justes, que estiguin alineades amb la realitat i el cost de la vida del nostre país. És imprescindible tenir les eines per decidir sobre la gestió dels nostres recursos i la dignificació de la nostra professió sense haver de dependre de models imposats.

El permís parcialment retribuït per a docents, aprovat, però no implementat a Catalunya, pot ajudar a millorar la qualitat laboral dels docents i reduir l’estrès acumulat. Aquest ja funciona amb èxit en altres comunitats autònomes com Euskadi i Navarra i països de l’OCDE com Canadà o Austràlia.

En què consisteix el permís parcialment retribuït?

El permís parcialment retribuït per a docents permet als docents treballar quatre anys amb una retribució del 84% del seu sou, i durant el cinquè any gaudir d’un període complet de permís, mantenint la mateixa retribució del 84%. Durant aquest any, el docent continuaria en situació de servei actiu, amb dret a reserva de plaça i antiguitat, i amb cotitzacions al 100%.

Requisits per accedir al permís parcialment retribuït

  • Ser funcionari de carrera amb un mínim de 15 anys de servei actiu.
  • Estar a més de cinc anys de la jubilació voluntària.
  • No tenir expedients disciplinaris ni d’incapacitat.

Inicialment, es preveien 400 permisos anuals, ampliables a 500 o 600 segons la demanda.

Beneficis del permís per a docents i el sistema educatiu

  1. Reducció de l’estrès laboral: Ofereix als docents un temps essencial per recuperar-se de la pressió i la càrrega de treball acumulades.
  2. Conciliació laboral i personal: Permet atendre necessitats familiars o dedicar temps a projectes personals.
  3. Formació i recerca: Fomenta el desenvolupament professional, ja que aquest temps pot utilitzar-se per a formació o treballs pedagògics.
  4. Retenció de talent: Afavoreix la fidelització dels docents al sistema públic en oferir millors condicions laborals.

La situació actual a Catalunya: Un permís aprovat però no implementat

Tot i que aquest permís es va aprovar, mai s’ha implementat. Altres territoris ja compten amb aquesta modalitat, cosa que situa Catalunya en una posició de desavantatge. La seva posada en marxa milloraria les condicions laborals i ajudaria a equilibrar el sistema educatiu català amb els estàndards internacionals.

La reivindicació de La Intersindical: Sobirania educativa i dignitat laboral

La Intersindical exigim:

  • La implementació immediata del permís parcialment retribuït.
  • La transparència i accessibilitat en la seva sol·licitud.
  • L’augment del nombre de permisos disponibles per donar resposta a la demanda del col·lectiu docent.

Aquest permís és més que una millora laboral: és una eina per dignificar la professió docent i per enfortir el sistema educatiu. Catalunya necessita mesures valentes que apostin per la qualitat i la salut del seu personal docent, perquè el benestar dels mestres repercuteix directament en l’educació que reben els alumnes.

La Intersindical seguim treballant perquè els nostres drets i necessitats siguin escoltats i atesos. Continuarem lluitant no només per unes condicions laborals dignes i justes per a tot el col·lectiu docent, sinó també per la sobirania educativa que el nostre país necessita per avançar.

Reclamem el permís parcialment retribuït com una necessitat inajornable per als docents catalans.




Convocatòria de Concurs-Oposició: Places per a Personal Laboral del Departament d’Educació

Docents en un examen d'oposicions

El Departament d’Educació ha publicat la Resolució EDF/4570/2024, que regula el procés de selecció per a personal laboral fix. A continuació detallem els punts més importants de la convocatòria:

Places convocades

Educador/a d’Educació Especial en centres públics (C1): 384 places, 54 reservades a persones amb discapacitat.

Integrador/a Social (C1): 59 places, 8 reservades a persones amb discapacitat.

Termini d’inscripció

Del 20 de desembre de 2024 al 22 de gener de 2025 (20 dies hàbils).

Requisits generals

Nacionalitat espanyola o d’un estat membre de la UE.

Titulacions específiques:

  • Educador/a d’Educació Especial: Títol de Tècnic/a Superior en Integració Social o equivalent.
  • Integrador/a Social: Títol de Tècnic/a Superior en Integració Social, Grau en Educació Social o equivalent.

Coneixements de català (nivell C1) i castellà (per a no espanyols).

Fases del procés

Oposició:

  • Primera prova: qüestionari tipus test sobre el temari (60 preguntes).
  • Segona prova: supòsit pràctic tipus test (10 preguntes).

Concurs: valoració de mèrits (experiència laboral, titulacions, formació, i coneixements lingüístics).

Taxa d’inscripció

Taxa general: 41,35 €.

Bonificacions i exempcions per a famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat o en situació d’atur.

Més informació

Podeu consultar les bases completes al DOGC:

👉 DOGC Resolució EDF/4570/2024

La Intersindical animem totes les persones interessades a participar en aquest procés i us oferim el nostre suport durant el procediment. Som al vostre costat! 💪

#Imprescindibles