El dissabte 1 de febrer, dos dies després del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), la comunitat educativa ens reunirem en una jornada solidària per fomentar la solidaritat entre els pobles i defensar una educació crítica que promogui la pau, els drets socials i les llibertats arreu del món.

Una jornada marcada per la solidaritat amb Palestina

Després de 467 dies de genocidi, la solidaritat amb Palestina serà l’eix central de la jornada. Es podran adquirir samarretes i dessuadores solidàries dels #DimartsAmbPalestina i altres productes de suport. Però aquesta jornada també servirà per reflexionar conjuntament sobre el silenci i la censura que es vol imposar als centres educatius en relació amb determinats temes, i per debatre sobre com podem garantir una educació crítica i conscient que ajudi a fer del món un lloc més just i menys violent.

Comptarem amb la participació de companys de l’Institut El Palau, activistes per la desmilitarització i dones que han viscut en zones de conflicte, així com veus de Gaza i Cisjordània.

A més de les xerrades i debats, hi haurà activitats infantils durant tot el matí, un recital poètic i cançons per Palestina a la tarda. Per dinar, s’oferirà una paella popular (sense reserva prèvia) i un menú de calçots (amb reserva prèvia al 657495807).

Programa de la jornada

📆 Dissabte 1 de febrer
📍 Institut Viladomat (c/ Consell de Cent 148-154, Barcelona)
🕤 A partir de les 9.30 h i durant tot el dia

Matí:

• 9:30 – 10:15 h: Esmorzar solidari
• 10:15 – 10:30 h: Presentació i lectura del manifest
• 10:30 – 11:15 h: El cas de l’Institut El Palau
• 11:15 – 12:15 h: Desmilitaritzar l’educació, l’escola i la pau
• 12:45 – 14:00 h: Dones i resistències en zones de conflicte
• Dinar popular: Paella i calçots (amb reserva per als calçots)

Activitats infantils:

• Tallers d’estrelletes, contacontes, taller d’art i taller de màgia

Tarda:

• 15:30 – 16:45 h: Projecció del documental Naharina (Kurdistan) i col·loqui amb el director Ferran Domènech
• 16:45 – 18:15 h: Veus palestines de Catalunya a Gaza i Cisjordània
• Recital de poesia amb Mohamad Bitari, Mireia Calafell i David Caño
• Cançons per Palestina amb la Coral Schnappi de l’Institut Mariana

Aturem el genocidi a Palestina! Prou Complicitat!
Pau, drets socials i llibertats a tot arreu!

La comunitat educativa no pot romandre indiferent davant la barbàrie que pateix el poble palestí. En els darrers 467 dies, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 47.000 persones, entre elles 18.000 infants. La destrucció de Gaza és absoluta: el 95% de la població ha estat desplaçada, el 92% de les cases han estat malmeses o destruïdes i el sistema sanitari i educatiu està devastat. A més, la fam ha estat utilitzada com a arma de guerra, violant sistemàticament totes les lleis internacionals.

Davant d’aquesta realitat, el personal educatiu, les famílies i els estudiants no podem mirar cap a una altra banda. Per això vam impulsar la campanya #DimartsAmbPalestina, que ha aconseguit recaptar 39.965 € destinats a ajudar la població civil de Gaza amb aliments, aigua i roba d’abric a través del sindicat Unió Independent de Comitès Obrers Palestins.

Aquest moviment ha estat objecte de censura i crítiques per part de determinats sectors que intenten equiparar el suport a Palestina amb l’antisemitisme. No podem acceptar aquest intent de silenciar-nos. La nostra campanya està compromesa amb l’antiracisme i la defensa dels drets humans, i ens oposem a qualsevol intent de repressió dins els centres educatius. Educar des del pensament crític implica prendre posició davant les injustícies i les agressions contra pobles i persones oprimides.

Parlem de Palestina, per la solidaritat entre pobles!
Visca Palestina lliure!

Llegeix el manifest complet aquí i descarrega el cartell per penjar-lo al teu centre

📢 Us hi esperem!

La situació a Casa Orsola, un edifici històric situat al barri de l’Eixample de Barcelona, ha esdevingut un símbol de la resistència veïnal contra l’especulació immobiliària. El pròxim 31 de gener s’ha fixat la data del desnonament d’aquest edifici, tot i que els veïns, juntament amb el Sindicat de Llogateres i altres entitats socials, han organitzat una àmplia xarxa de suport per aturar aquesta injustícia.

Mobilització veïnal i social

El desnonament de Casa Orsola no és només un atac contra els seus residents, sinó també contra tot un barri que ha demostrat ser capaç de mobilitzar-se i organitzar-se per defensar el dret a l’habitatge. Els veïns han liderat una autèntica marató d’accions per evitar que aquest espai caigui en mans de l’especulació, des de concentracions fins a activitats solidàries amb la col·laboració de col·lectius com el Sindicat de Llogateres. La lluita s’ha intensificat amb una gran implicació de les xarxes veïnals i la societat civil, que han organitzat múltiples activitats programades per donar visibilitat a la causa amb l’objectiu de pressionar les autoritats perquè garanteixin el dret a l’habitatge.

Una perspectiva educativa i sindical

La Intersindical reafirmem el nostre compromís amb el dret a l’habitatge com a part fonamental de la lluita pels drets socials. La nostra publicació del passat 5 de desembre subratlla que els desnonaments no només afecten les famílies directament implicades, sinó també el conjunt de la comunitat educativa. Els infants que viuen aquestes situacions veuen vulnerats els seus drets a una vida digna, a una educació estable i a una salut mental adequada. 

El nostre sindicat denuncia que aquestes pràctiques són incompatibles amb una societat que aspira a ser justa i inclusiva. És per això que fem una crida a tota la comunitat educativa a participar activament en les mobilitzacions i a visibilitzar aquesta problemàtica com una qüestió de país. Tal com destaquem en aquest  [article](https://educacio.intersindical-csc.cat/2024/12/05/la-comunitat-educativa-suneix-contra-els-desnonaments-i-per-protegir-els-drets-dels-infants/), la lluita contra els desnonaments també és una lluita pels drets dels infants.

Reivindicació per un futur digne

Casa Orsola és un exemple més de com l’especulació immobiliària continua arrasant els drets fonamentals de les persones. Els veïns no estan sols: compten amb la solidaritat de múltiples col·lectius i ciutadans que reconeixen que la lluita per l’habitatge és una lluita de tots i totes. El suport del barri ha estat essencial per mantenir viva aquesta resistència.

La Intersindical fem una crida a tothom a sumar-se el pròxim 31 de gener a les accions previstes per impedir aquest desnonament. Junts demostrarem que la força col·lectiva és capaç d’aturar les injustícies.

La decisió de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor d’externalitzar la gestió de l’escola bressol municipal El Pit-Roig no és només un atac a aquesta comunitat educativa, sinó un exemple més de com les administracions s’allunyen del seu compromís amb els serveis públics. Aquest model privatitzador posa en perill els drets col·lectius i la qualitat dels serveis essencials que sustenten la nostra societat.

La Intersindical ens oposem fermament a qualsevol intent de privatitzar o externalitzar serveis públics, perquè això suposa convertir drets fonamentals, com l’educació, en mercaderies gestionades amb criteris de lucre.

L’externalització: una falsa solució

L’Ajuntament argumenta que l’externalització és necessària per qüestions d’eficiència i manca de recursos humans. Però sabem que aquest discurs amaga una política de desresponsabilització i debilitament dels serveis públics:

• L’externalització no garanteix l’eficiència, sinó que introdueix interessos privats en la gestió de serveis essencials.
• Les experiències arreu del nostre país demostren que aquestes pràctiques acaben degradant les condicions laborals del personal i la qualitat del servei.
• És una renúncia política a buscar solucions dins del marc públic, com reforçar les plantilles i millorar la inversió en recursos.

Privatitzar serveis públics és trair els ciutadans, que confien en unes institucions que garanteixin igualtat i qualitat.

Defensem l’educació pública com a pilar de la societat

L’educació és un dret fonamental, no un negoci. Per això ens sumem a la lluita de les famílies, que han deixat clar que l’escola bressol municipal ha de continuar sent un servei públic. El compromís de l’Administració no pot ser delegat a empreses privades que prioritzen els beneficis econòmics per sobre de les necessitats de la comunitat.

Aquesta situació evidencia una voluntat política que prioritza l’estalvi mal entès en lloc d’una inversió valenta en els serveis públics, posant en risc el futur dels nostres infants.

Més informació

• Notícia a NacióDigital: “Manifest contra l’externalització de l’escola bressol Pit-Roig”
• Notícia a 3/24 Telenotícies: “Famílies rebutgen l’externalització de l’escola bressol”
• Vídeo de suport a YouTube

Fem costat a la lluita!

La Intersindical reafirmem el nostre compromís amb l’educació pública i animem tothom a participar en aquesta causa. Només junts podrem evitar que l’educació es converteixi en un negoci.

El Departament d’Educació i Formació Professional va anunciar el desembre passat una proposta de modificació curricular que afecta greument les matèries científiques al Batxillerat. Aquesta proposta fusiona matèries com Biologia i Geologia amb Ciències Ambientals, i Física amb Química, sense incrementar les hores lectives setmanals. El resultat: una pèrdua dràstica de la profunditat i qualitat dels coneixements que rebrà l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, la plataforma “Ciències en Perill” ha liderat una campanya de mobilització que ha aconseguit una primera victòria: la retirada de la proposta inicial del Departament. Malgrat això, el problema persisteix, ja que la fusió de matèries científiques no s’ha revertit, i les hores dedicades a aquestes disciplines continuen sent insuficients.

Per què és crucial defensar les ciències al Batxillerat?

1. Pèrdua de pes curricular: Les matèries de modalitat científica han passat de 4 a 1,5 hores setmanals en pocs anys. Aquesta reducció dificulta una formació adient per afrontar estudis universitaris científics o tecnològics.
2. Fusió no consensuada: La unificació de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia comporta una simplificació dels continguts que posa en risc la qualitat educativa.
3. Impacte en el futur de l’alumnat: Els coneixements científics són essencials per entendre i afrontar els reptes globals, com el canvi climàtic o els avenços tecnològics. Retallar aquests coneixements implica limitar les eines crítiques de les noves generacions.

La resposta de Ciències en Perill

La plataforma ha redactat un manifest conjunt amb els professionals de ciències, on es detallen les disconformitats amb aquesta reforma i es plantegen alternatives per assegurar una educació científica de qualitat. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa i les més de 7.500 signatures recollides, s’ha aconseguit augmentar les hores de modalitat de 3 a 4 setmanals, però encara estem lluny de revertir la pèrdua acumulada d’hores i garantir una oferta educativa que asseguri fonaments robustos.

La Intersindical ens posicionem:

• En defensa de l’educació científica: Ens sumem a les reivindicacions de Ciències en Perill per revertir aquestes mesures que empobreixen la formació científica.
• Exigim al Departament: Que repensi l’ordenació del currículum de Batxillerat de manera coherent, i garanteixi una distribució horària que permeti treballar els continguts amb profunditat i qualitat.
• Donem suport a la comunitat docent: Valorem la tasca dels professors i professores que, malgrat les dificultats, continuen lluitant per una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

Fem una crida a totes les persones preocupades pel futur de l’educació per adherir-se a la campanya. Podeu consultar més informació i signar el manifest al següent enllaç: Per una educació científica de qualitat.

En el marc de les necessitats creixents de conciliació familiar i benestar laboral, així com de l’objectiu de millorar l’eficàcia educativa, la setmana laboral de quatre dies per als docents es presenta com una proposta amb un alt potencial per a la comunitat docent de Catalunya. Aquesta iniciativa, que ja s’ha començat a implementar en altres sectors i països, busca reequilibrar la càrrega laboral, millorar la qualitat de vida dels treballadors i, alhora, mantenir uns estàndards elevats en el servei educatiu.

Catalunya, però, es troba a la cua en la implementació de mesures que busquen dignificar la professió docent i fer-la compatible amb el benestar personal i familiar. Com ja hem destacat en les nostres anàlisis sobre el permís parcialment retribuït i la llicència d’estudis retribuïda, aquestes mancances no només impacten negativament en el col·lectiu docent, sinó que també afecten la qualitat del sistema educatiu català.

Aquest escenari posa de manifest, una vegada més, la necessitat d’un sistema educatiu sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana perpetua un model insuficient i limitat. Només amb sobirania plena podrem avançar cap a un model educatiu que prioritzi el benestar dels seus treballadors i garanteixi una educació pública de qualitat.

Per què una setmana laboral de quatre dies per als docents?

Els docents a Catalunya suporten una càrrega laboral significativa, amb horaris intensius que inclouen, a banda de les hores lectives, un gran volum de tasques complementàries com la preparació de materials, correcció d’exàmens, reunions amb equips docents i famílies i activitats de formació continuada. Aquesta situació es veu agreujada pel context de ràtios elevades, falta de recursos i una burocràcia que sovint sobrecarrega el personal educatiu. La setmana laboral de quatre dies podria ser una eina per:

• Reduir l’estrès laboral: Els docents disposarien d’un dia extra per recuperar-se, la qual cosa afavoreix la seva salut mental i física.
• Augmentar l’eficiència: Amb una jornada més compacta i planificada, s’optimitzarien les hores de treball efectiu.
• Millorar la conciliació familiar i personal: Permetria dedicar més temps a la família i a activitats d’oci, contribuint al benestar general del docent.

Com podria aplicar-se en l’àmbit educatiu?

La implementació d’una setmana laboral de quatre dies en el sector docent ha de tenir en compte les especificitats del sistema educatiu. Algunes propostes clau serien:

1. Redistribució horària: Comprimir la càrrega lectiva i complementària en quatre dies, mantenint la qualitat educativa. Per exemple, s’ampliarien lleugerament les jornades dels dies laborables, per tal d’evitar perdre hores lectives setmanals.
2. Rotacions de personal: Es podrien establir sistemes de rotació entre el personal docent per assegurar la continuïtat del servei educatiu al llarg de tota la setmana.
3. Proves pilot: Implantar aquesta proposta en alguns centres educatius de manera experimental per avaluar-ne l’impacte en la qualitat educativa, el rendiment dels alumnes i el benestar del professorat.

Beneficis per als docents i el sistema educatiu

• Reducció de l’absentisme laboral: Amb més temps de descans i recuperació, es reduirien els nivells d’esgotament i les baixes mèdiques per estrès.
• Millora de la qualitat educativa: Un professorat més descansat i motivat pot oferir un ensenyament més efectiu i creatiu, adaptant-se millor a les necessitats dels seus alumnes.

Exemples internacionals

A països com Islàndia i Nova Zelanda, la setmana laboral de quatre dies s’ha aplicat amb èxit en diversos sectors, demostrant que és possible mantenir o fins i tot millorar la productivitat amb menys hores de treball. Aquest model podria ser un referent per al sistema educatiu català.

Reivindicació sindical

La Intersindical creiem que la setmana laboral de quatre dies per als docents no només és una demanda viable, sinó necessària per dignificar la professió docent i avançar cap a un model educatiu més sostenible. Aquesta proposta encaixa en el nostre compromís de millorar les condicions laborals i garantir un ensenyament públic de qualitat. Lluitem perquè aquesta mesura es converteixi en una realitat.

Ja podeu consultar el primer Interconcertats d’aquest curs. Hi trobareu les noves taules salarials d’educació concertada, aclariments sobre el cobrament d’estadis, la reivindicació de l’equiparació horària amb la pública i molt més.

interconcertats_num_14_gener_2025

Catalunya es troba a la cua en l’aplicació de permisos laborals que són fonamentals per garantir la qualitat del sistema educatiu i el benestar del col·lectiu docent. Mentre altres territoris ja gaudeixen de mesures com el permís parcialment retribuït o la llicència d’estudis retribuïda, aquí aquestes eines han quedat en l’oblit, amb conseqüències negatives per a la formació contínua dels mestres i professors.

Aquest escenari evidencia, una vegada més, la necessitat urgent d’un sistema educatiu plenament sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana només perpetua un model ineficient i insuficient.

Només des d’una Catalunya amb capacitat per gestionar els seus propis recursos podrem garantir unes condicions laborals dignes i adaptades al cost de la vida. Aconseguir eines com la llicència d’estudis retribuïda no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a una educació pública de qualitat. Aquesta entrada forma part de la sèrie dedicada als permisos laborals. Si encara no ho has fet, consulta l’article sobre el Permís parcialment retribuït per a docents.

La llicència d’estudis retribuïda és una mesura que va demostrar ser clau per a la formació contínua del personal docent i per al desenvolupament del sistema educatiu català. Tanmateix, des de fa anys, aquesta llicència ha quedat en desús, cosa que ha deixat el col·lectiu sense un recurs fonamental per a la seva formació i reciclatge professional.

Què és la llicència d’estudis retribuïda?

Aquesta llicència permet als docents alliberar-se temporalment de les seves tasques habituals per dedicar-se exclusivament a activitats formatives, de recerca o d’elaboració de materials pedagògics. Durant aquest període, els docents reben el seu sou íntegre, cosa que els garanteix estabilitat econòmica mentre contribueixen a la millora del sistema educatiu.

Com funcionava a Catalunya?

El punt 10.1 de la resolució del Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 detallava la implementació d’aquesta llicència. El Departament d’Educació preveia la concessió de llicències retribuïdes mitjançant convocatòries públiques de concurs de mèrits. Les dotacions anaven augmentant progressivament, amb 125 places l’any 2005-2006, 165 l’any 2006-2007 i fins a 210 l’any 2007-2008.

Es contemplaven diferents modalitats de llicències:

1. Tipus A1: Realització de treballs de recerca durant un curs sencer.
2. Tipus A2: Participació en grups de recerca mixtos entre universitats i educació no universitària.
3. Tipus B: Elaboració de materials o projectes didàctics durant mig curs o un curs sencer amb dedicació parcial al centre.
4. Tipus C: Estades a l’estranger per al perfeccionament de llengües estrangeres i l’elaboració de materials per impartir assignatures en una llengua estrangera.

Beneficis de la llicència per als docents i el sistema educatiu

La llicència d’estudis retribuïda té un impacte positiu tant per als docents com per al sistema educatiu en general:

• Millora professional: Proporciona als docents temps i recursos per adquirir noves competències, aprofundir en el seu camp d’especialitat i desenvolupar materials pedagògics innovadors.
• Recerca educativa: Fomenta la investigació en metodologies d’ensenyament i l’elaboració de projectes que poden beneficiar tot el sistema educatiu.
• Internacionalització: Les estades a l’estranger permeten millorar el domini de llengües estrangeres i fomentar l’intercanvi de bones pràctiques educatives amb altres països.
• Qualitat educativa: Els coneixements adquirits pels docents reverteixen directament en una educació més actualitzada i eficaç per a l’alumnat.

La situació actual: Una llicència abandonada

Tot i el seu gran potencial, la llicència d’estudis retribuïda no ha tingut continuïtat a Catalunya des de fa anys. Altres territoris i països de l’OCDE mantenen aquest tipus de llicències com una pràctica habitual per enfortir el sistema educatiu, mentre que a Catalunya s’ha optat per eliminar-la.

Des de La Intersindical, reivindiquem la recuperació d’aquesta eina fonamental i proposem:

1. Reactivació de les llicències d’estudis retribuïdes: Tornar a implementar convocatòries públiques anuals amb dotacions suficients per cobrir la demanda del col·lectiu docent.
2. Ampliació de modalitats: Incorporar noves modalitats adaptades a les necessitats actuals, com la formació digital, la recerca en inclusió educativa o el desenvolupament de materials d’ensenyament basats en noves tecnologies.
3. Transparència en la concessió: Garantir processos de selecció clars, amb criteris objectius que prioritzin l’impacte educatiu dels projectes presentats.
4. Finançament suficient: Assegurar un pressupost adequat per mantenir un nombre ampli de llicències anuals.

Per què és necessària?

La manca de formació contínua afecta negativament tant els docents com l’alumnat. En un context educatiu en constant evolució, els mestres i professors necessiten accedir a oportunitats per actualitzar-se i desenvolupar-se professionalment. La llicència d’estudis no només és una eina per a la millora personal, sinó una inversió directa en la qualitat de l’educació pública.

Recuperar la llicència d’estudis és recuperar el futur de l’educació catalana. Aquesta eina no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a fer que el sistema educatiu català sigui una referència de qualitat i innovació.