Com passa des de la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional contra l’Estatut referendat pels ciutadans de Catalunya, els atacs a la vehicularitat del català i al sistema educatiu de què lliurement s’ha dotat la ciutadania del nostre país no s’aturen.

Avui hem sabut que, en plena campanya electoral, i sense ni tan sols haver redactat una sentència argumentada sobre la qüestió, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha publicat una nota de premsa que estipula l’obligatorietat definitiva -fins ara era cautelar- d’impartir una matèria troncal en castellà a les aules de tres escoles. Una d’aquestes és el Turó del Drac de Canet, on s’imposa després que una sola família d’un total de vint-i-vuit ho hagi requerit (de fet, la família va demanar al seu moment la imposició de fins a un 50% de classes en castellà).

En vista d’aquesta situació, i a l’espera que el Tribunal Constitucional dicti una sentència general sobre el model educatiu del nostre país, La Intersindical Educació considerem que el model lingüístic que regula l’ensenyament no universitari a Catalunya ja està recollit a la Llei de Normalització, la llei 1/98 de Política Lingüística i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), i que les intromissions a la vida dels centres de famílies concretes i sobretot del poder judicial espanyol només pretenen crear un clima de confrontació i malestar allà on només hi havia normalitat i pedagogia.

L’arbitrarietat dels estaments polítics i judicials espanyola ens porta a concloure que només amb una República Catalana tindrem una escola catalana lliure d’intents de lesionar la salut de la nostra llengua i la cohesió social i nacional del nostre poble. Treballem per fer-la possible!

Les nostres demandes de mínims, com a Intersindical Educació, per a l’educació pública catalana són les següents:

• Recuperació dels estadis als 6 anys, reconeixement, calendarització i retorn del deute.
• Retorn del poder adquisitiu (25% perdut els darrers anys).
• Integració de TOT el professorat tècnic de FP al grup A1. Equiparació salarial.
• Pacte d’estabilitat per al personal interí.
• Calendari escolar. Inici a partir de l’11 de setembre.
• Blindatge del juliol com a mes de formació.
• Jornada intensiva a inici i final de curs i possibilitat de fer-la tot l’any si així ho decideix tota la comunitat educativa de cada centre.
• Vehicularitat REAL del català als centres.
• Defensa dels docents afectats per les ingerències judicials sobre la llengua catalana.
• Desplegament REAL del Decret d’inclusiva amb més personal d’atenció educativa (PAE)  i els recursos necessaris.
• Dignificació del Personal Laboral.
• Disminució de les ràtios de manera estructural.
• Reducció de la burocràcia.
• Inversió d’un mínim del 6% del PIB català.
• Retorn al caràcter lectiu de les 2h de reducció per al personal de +55 anys.
• Derogació del Decret de plantilles i el de direccions.
• Elaboració d’uns currículums realistes i amb continguts.
• Dignificació del docent. Prou desprestigi públic davant dels mitjans de comunicació per part del Departament d’Educació.
• Defensa del professorat davant de les constants agressions.

Davant la manca de compromís d’aplicar millores a curt termini, La Intersindical mantenim la vaga del 6 de setembre

La Intersindical Educació ens hem reunit avui a la nostra seu nacional amb la consellera Simó, la secretària general d’Educació Patrícia Gomà i la directora general de professorat de centres públics, Dolors Collell. En aquesta primera presa de contacte el sindicalisme nacional i de classe hem fet propostes de millora en diversos àmbits relacionades tant amb les condicions laborals dels docents com amb la qualitat de l’escola catalana en general. Tot i el tarannà clarament més dialogant de la nova consellera, no hem assolit cap compromís concret que faci pensar que hi pot haver alguna mena d’acord a curt o mitjà termini.

En matèria lingüística, hem presentat una bateria d’iniciatives factibles per tal d’assegurar la vehicularitat del català als centres educatius. La major part d’aquestes no requereixen cap dotació econòmica suplementària i estan subjectes únicament a la voluntat política, com per exemple una millor formació dels equips directius per tal que tinguin eines per vetllar pel compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i més proactivitat de la inspecció educativa. Així mateix, també hem demanat una major dotació de les aules d’acollida que dignifiqui les condicions d’aprenentatge de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu català, entre d’altres mesures.

Pel que fa al col·lectiu docent de l’educació pública, ens hem centrat en les demandes derivades de les mobilitzacions dels dos darrers cursos, i que el Departament d’Educació ja es va comprometre a negociar. Per tal de millorar la qualitat educativa, hem presentat demandes com la reducció de ràtios, uns currículums consensuats i realistes, la retirada de l’ordre del nou calendari, la racionalització de la jornada escolar, l’eliminació del decret de plantilles per recuperar l’esperit democràtic als centres i la millora del prestigi de la professió, entre d’altres.

Amb la finalitat de restituir unes condicions laborals adequades, hem proposat un reguitzell de mesures, entre les quals un pacte d’estabilitat per al personal interí, el retorn dels estadis a sis anys, el rescabalament del deute contret amb els treballadors, el retorn del caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys i l’equiparació salarial de tot el professorat d’FP. En el cas del personal laboral d’educació, hem exigit l’equiparació de condicions amb les del col·lectiu docent: la no-presencialitat durant el mes de juliol, el mateix horari, la conversió de terços de jornada a mitges jornades o una borsa de substitucions eficient i transparent.

En el cas de l’escola concertada, hem reclamat l’homologació salarial i laboral per als docents que estipula la LEC. A més, hem posat sobre la taula la necessitat d’incloure el PAS a pagament delegat i un mecanisme per integrar a la xarxa pública amb caràcter immediat els docents que es quedin sense feina per la supressió de línies.

En conclusió, La Intersindical hem formulat una gran quantitat de plantejaments amb els quals la nova consellera, malgrat mostrar-se més procliu al diàleg, no s’ha compromès, tot escudant-se en les limitacions pressupostàries i polítiques d’un Govern fràgil. Per tot això, el sindicalisme nacional i de classe mantenim la nostra convocatòria de vaga per al dia 6 de setembre, que serà el tret de sortida d’un nou curs de mobilitzacions fins que no s’arribi a un acord satisfactori.

Barcelona, 6 de juliol del 2023

[Descarrega el comunicat]

Comunicat reunió consellera