L’Estat espanyol, després de segles de minorització i repressió de les llengües diferents del castellà, incompleix l’article 3.3 de la seva Constitució. Així mateix, cal assenyalar que les diverses administracions públiques d’arreu dels Països Catalans no han pres mesures contundents per protegir la llengua. Darrerament, però, organitzacions contràries a la immersió i el poder judicial han reprès l’atac a un dels pocs àmbits en què la llengua ha assolit uns mínims nivells de normalitat a Catalunya: l’educació. Al rebuig del Tribunal Suprem del recurs de cassació que va presentar la Generalitat contra la sentència del TSJC que insta al Departament d’Educació a implementar un mínim del 25% en castellà a tot el sistema educatiu català, s’hi sumen les denúncies de particulars (liderats per les organitzacions antiimmersió esmentades), que han desembocat en sentències que imposen percentatges de castellà en escoles concretes.

Segons l’enquesta de Plataforma per la Llengua, el 82% de la societat catalana està a favor del model d’immersió. Diversos estudis avalen que la immersió en una llengua minoritzada és beneficiós tant per als parlants d’aquella llengua com per als que l’aprenen com a segona llengua. A més, tant el Tribunal Constitucional com la LOMLOE atorguen les competències en matèria lingüística i educativa a les autonomies. Les sentències no se sustenten, per tant, ni en un criteri pedagògic homologable ni en una base legal. No hi ha cap llei vigent que especifiqui un percentatge de la llengua a l’educació: ens trobem davant d’unes sentències abusives i clarament il·legals.

Després de publicar-se que només un 46% dels docents mantenen el català en les seves interaccions orals i que el català és la llengua preferent de relació interpersonal per a només un 21,6% de l’alumnat, i després d’anunciar un pla per a la millora de la llengua als centres i d’afirmar amb vehemència que el Departament d’Educació no acatarà la sentència del Tribunal Suprem, considerem incomprensible la manca de resposta del Govern a uns atacs tan greus al nostre model de conjunció lingüística.

Davant d’aquesta situació crítica, les organitzacions sotasignades pensem que és l’hora d’avançar en un model lingüístic i educatiu que reforci la llengua i la cohesió social. És per això que exigim al Departament d’Educació que vetlli perquè es compleixin els següents punts, de mínims i irrenunciables:

-Promocionar el sistema educatiu públic com a fonament d’igualtat i cohesió d’una societat diversa, tot acabant amb el model segregador per factors de gènere, socioeconòmics i lingüístics.

-Dotar l’educació pública d’un pressupost que demostri que és una prioritat fonamental del govern de la Generalitat.

-Assegurar el català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure.

-Augmentar la dotació d’aules d’acollida i de Suport Lingüístic i Social per tal d’integrar lingüísticament i oferir una igualtat d’oportunitats real a tot l’alumnat nouvingut.

-Abaixar les ràtios a l’aula per una millor atenció a l’alumnat.

-Invertir en formació i reciclatge gratuïts dels professionals de l’educació.

-Formar el professorat en nocions bàsiques de sociolingüística catalana i dotar d’eines pràctiques i de reflexió els docents i claustres per promoure l’ús efectiu del català als centres educatius.

És el moment que els polítics assumeixin les responsabilitats inherents al seu càrrec, i que tant des de l’àmbit institucional com el social es promoguin les actuacions perquè el català sigui vehicular en l’educació com en tota la resta d’àmbits públics. La societat catalana, majoritàriament favorable a la immersió, ha de respondre contundentment davant dels intents de residualitzar el català. També ha de teixir i enfortir estratègies que abastin tot el domini lingüístic i buscar aliances amb les comunitats lingüístiques minoritàries de la resta de l’Estat i també d’Europa. Aquesta resposta efectiva i sense renúncies ha de ser consensuada entre els càrrecs electes, la comunitat educativa i la resta d’estaments socials del país. Estem davant d’una situació d’urgència que podria abocar-nos a sistemes educatius no validats per una majoria i a una desaparició de l’ús del català en l’àmbit públic.

Per la cohesió social i per la plena implementació de la immersió lingüística, exigim als governs del nostre domini lingüístic que treballin per una educació plenament pública i en català.

Ordre del dia:

1.- Tramitació ordenació i integració de la FP

2.- Situació professorat d’FP amb relació a la nova llei

3.- Oferta de places / procés d’estabilització

4.- Resultats convocatòria d’oposicions 20-21

5.- Informacions sobre recursos i nous projectes d’FP

La mesa ha estat, per part del Departament de caràcter informatiu, sense aportació de cap proposta ni documentació. Han resumit el projecte de llei (https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:bc5488c3-4ce8-490b-880e-1969895f74b6/00-proyecto-ley-fp-consejo-ministros-07-09-21.pdf) aprovat el dijous passat i el qual encara ha de passar pel Senat. Una llei que tots els presents a la mesa ja ens havíem llegit i resumit.

Aquesta nova llei aborda dos grans temes: la modalitat dual i els graus de formació i la integració de la FP inicial amb la FP ocupacional.

1) Es preveuen dues modalitats de DUAL, que depenen del percentatge de formació a l’empresa:

• DUAL general: entre un 25% i un 35% d’estada a l’empresa. Assumpció fins un 20% RA per part de l’empresa. No contracte laboral. No remuneració.

• DUAL intensiva: a partir del 35% de formació a l’empresa, sense un topall màxim. Assumpció de més d’un 30% dels RA o MP. Es preveu relació laboral a través d’un contracte de formació i el pertinent sou. No obstant això, es preveu una pròrroga d’aquesta mesura fins a desembre de 2028 i, per tant, seguir en modalitat de beca salari i no suposaria tampoc cap avenç en sentit laboral.

El desplegament d’aquesta llei no té en compte el criteri de la comunitat educativa, no compta amb cap mena de consens i només pretén acontentar l’empresariat aconseguint mà d’obra barata i privatitzant encara més l’ensenyament.

Traspassant la formació de l’escola a l’empresa es menysté la figura del professor, oblidant que no només transmet continguts sinó que també transmet valors als nostres alumnes. A més, cal una educació que sigui cognitivament estimulant, que requereixi pensament i anàlisi, no únicament exercicis basats en la repetició i la memorització. La  manca de coneixements pedagògics dels tutors a l’empresa ho farà impossible. No veiem millora en la dual, pedagògicament, respecte del sistema actual.

Es preveu també 5 graus diferenciats de formació:

• A: Acreditació parcial de competències (30-45 hores)
• B: Certificats de competència 
• C: Certificats de professionalitat
• D: Cicles Formatius (Bàsic, mitjà i superior) 
• E: Especialització (1 curs)
  * Les modalitats C, D i E seran en format DUAL.

2) S’integren les dues modalitats d’FP.

El director general de l’FP s’excusa amb el tema de l’equiparació salarial comentant que la LOMLOE tracta el tema del cos a extingir, estan pendents que el govern de l’estat estableixi el procediment i en les condicions que així es determinin.

Exigim que es faci efectiva immediatament la incorporació i equiparació salarial del professorat tècnic de Formació Professional (PT – subgrup A2), que compleixin els requisits de titulació, al cos de professors de secundària (PS – subgrup A1)., un complement salarial per equiparar els docents funcionaris de carrera del subgrup A2, que no poden passar al subgrup A1; i assegurar la continuïtat del professorat tècnic interí a la borsa de personal docent, amb el complement salarial pertinent.

3 i 4) Pel que fa als punts 3 i 4 són punts que ja es van tractar en la mesa sectorial del 15 de desembre, el Departament d’Educació ens manifesta que vol consolidar la plantilla.

Reiterem el que ja es va constatar en la mesa sectorial anterior: l’actual sistema d’accés a la docència no és efectiu. Manifestem que gairebé la meitat de les places dels professors d’FP (PT i PS) han quedat desertes. Creiem que el nombre màxim de places han d’anar al concurs de mèrits i aquestes que han quedat desertes s’haurien d’incloure. Sol·licitem que s’abordi el tema de manca de professorat sobretot en algunes especialitats, que solen ser tècniques, i proposar que s’asseguri l’accés amb titulació d’FP superior en aquestes especialitats.

5) Respecte dels recursos i nous projectes d’FP el departament ens ha exposat el Pla de Modernització de l’FP que consta:

• Certificacions de qualitat de centres
• Fons FP DUAL
• Programa de formació del professorat
• Programes de capacitats
• Redimensionament de places FP, creació de noves places
• Formació als docents i inclusió dels mòduls de digitalització de tots els sectors productius
• Recursos per Aules de tecnologia aplicada i Aules d’emprenedoria
• Pla pilot de bilingüisme

La Intersindical fem notar que l’FP és de les etapes educatives on es parla menys català, i suggerim un programa per revertir aquesta situació. Reclamem més reducció d’hores lectives per coordinar els projectes. Demanem que s’atorguin més estades de tipus B. Preguntem si hi ha una previsió d’augment dels prospectors, quines són les seves tasques i si se n’encomanen més, com és la seva distribució territorial.

TREBALLAREM PERQUÈ AQUESTA SIGUI LA PRIMERA D’UN SEGUIT DE MESES TÈCNIQUES QUE SERVEIXIN, REALMENT, PER PODER DESENVOLUPAR EL MODEL D’FP QUE NECESSITA EL NOSTRE PAÍS.

A la Formació Professional hi ha un greuge comparatiu entre els professors tècnics i els professors de secundària que cal corregir de manera immediata perquè afecta directament els drets laborals dels treballadors i, a més, s’està incomplint la legislació vigent. La Intersindical defensem que la mateixa feina ha de suposar el mateix sou.

Què hi diu la llei?

El 30 de desembre de l’any passat es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la LOMLOE. En la seva Disposició addicional onzena, estableix que “s’integren al cos de professors d’ensenyament secundari les especialitats de Formació Professional incloses al cos a extingir de professors tècnics de formació professional (…)”. A més, assenyala que “el Govern, d’acord amb les administracions educatives, establirà el procediment per a l’ingrés en aquest cos, així com per accedir-hi, del professorat tècnic de formació professional (…)”.

Ja fa quasi un any de la publicació de la LOMLOE. Ni el Ministeri d’Educació espanyol ni el Departament d’Educació català han fet cap pas per solucionar aquesta anomalia.

La Intersindical-CSC defensem l’existència d’un cos únic docent. Mentre no s’arribi a aquest objectiu, exigim de manera immediata:

1.- La incorporació del professorat tècnic de Formació Professional (PT – subgrup A2), que compleixi els requisits de titulació al cos de Professors de Secundària (PS – subgrup A1).

2.- Un complement salarial per equiparar els docents funcionaris de carrera del subgrup A2 que no poden passar al subgrup A1.

3.- La continuïtat del professorat tècnic interí a la borsa de personal docent, amb el complement salarial pertinent.

Avui 15 de desembre hem assistit a la mesa sectorial de personal docent convocada pel Departament d’Educació. A la mesa s’hi havien de tractar alguns dels aspectes relacionats amb el procés d’estabilització del personal interí i l’oferta pública relativa a la taxa de reposició dels anys 2018 i 2019, un total de 3816 places. 

En aquest context, se’ns ha demanat, a la part social, de participar en una votació per decidir si es mantenia la convocatòria d’aquestes places per realitzar el procés de selecció al mes de juny, amb la normativa vigent, o si, per contra, era millor esperar a l’aprovació del nou decret, amb la qual cosa el procediment a aplicar seria el nou marc normatiu.

Per raons evidents, i davant la manca de concreció sobre un tema tan cabdal i que afecta tants docents, alguns dels sindicats presents s’han negat a participar en la votació i/o a abandonar la mesa mentre aquesta es realitzava. La Intersindical  ens hem negat a participar en aquesta situació sobrevinguda i hem demanat responsabilitats al Departament, ja que aquest no s’ha volgut pronunciar sobre la qüestió i s’ha limitat a dir que acceptaria el resultat de la votació.

Només dos sindicats (CCOO i el Sindicat de Professors de Secundària) han optat per participar en la votació proposada pel  Departament. La conseqüència de la improvisació i la manca de seriositat del Departament en plantejar una qüestió que no estava prevista a l’ordre del dia per a la reunió ha estat un ajornament de la convocatòria d’oposicions per a més endavant, un cop es publiqui el nou decret, previst per a finals de maig. 

La Intersindical Educació lamentem aquesta manera erràtica d’actuar de l’administració educativa, i esperem que no es torni a repetir en un futur. Actuar amb aquesta improvisació és jugar amb frivolitat amb el futur de molts professionals de l’educació del nostre país.

La Intersindical som una de les organitzacions que vam formar part del grup promotor de Som Escola, una plataforma que actualment està formada per 54 entitats amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i organitzacions que es van comprometre el 2014 a actuar en suport d’un model educatiu en català que contribueixi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen. Des d’aleshores, Som Escola ha organitzat diverses activitats en defensa i promoció de la llengua catalana a l’educació, especialment quan s’ha vist atacada per l’acció dels poders de l’estat espanyol.

Durant tots aquests anys, el paper de la Intersindical ha estat molt actiu. Hem donat suport a totes les activitats i reivindicacions que tenien a veure amb els àmbits d’actuació del sindicat (educació, universitats i els òrgans nacionals). Per a la Intersindical, la defensa i la promoció de la llengua catalana als centres de treball és un eix troncal de cohesió, i ho demostrem treballant, per exemple, en la inclusió de la llengua en la negociació col·lectiva a les empreses i les administracions.

En els darrers mesos, La Intersindical hem estat un dels membres impulsors de la campanya «Tots som referents lingüístics. No t’excusis!» perquè els adults prenguin consciència del paper que tenen com a referents lingüístics davant dels menors. La campanya, que d’aquí a poc començarà a editar i difondre nous materials, va néixer de la necessitat d’estimular l’ús social del català entre els infants i els adolescents a partir de la conscienciació dels adults, i ja compta amb prop de 30.000 adhesions. També som col·laboradors de la campanya «La universitat, en català!», que vol promoure i agilitzar les queixes lingüístiques dels estudiants i defensar els drets laborals del professorat a l’hora d’utilitzar el català en la docència en l’àmbit universitari. Així mateix, la sectorial d’Educació ha impulsat la «Bústia de queixes lingüístiques», adreçada a la comunitat educativa dels centres d’infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius, i que té l’objectiu de recollir i vehicular queixes lingüístiques i vulneracions de la normativa vigent. També estem difonent una campanya anomenada «En català a la feina i arreu!» dirigida al conjunt dels treballadors.

És per això que, una vegada més, el sindicat independentista i de classe ens mobilitzarem en el marc de les accions promogudes per Som Escola el dia 18 de desembre i en futures accions, pròpies i col·lectives, de rebuig a totes les sentències que pretenen obligar a fer que un mínim del 25% de les classes siguin en castellà, i per reclamar al govern que es treballi amb fermesa per avançar en la immersió i l’aplicació de la normativa educativa, així com la consolidació del català a l’educació i a tots els àmbits. És moment de fer política lingüística, de teixir una estratègia i una resposta col·lectiva, d’aplicar les lleis vigents i d’anar cap endavant pel futur de la llengua i del país.

No podem permetre que es trenqui l’acord històric de país que va dur al consens de la immersió lingüística (un consens encara vigent), com tampoc podem permetre que es pretengui trencar la cohesió social per interessos exclusivament polítics i ideològics.

La Intersindical hem estat clars a l’hora de reaccionar i posicionar-nos davant dels atacs a l’educació catalana i davant la necessitat d’actuar a l’ofensiva amb mesures decidides per la llengua. Hem emès diversos comunicats que es poden consultar al web d’educació del sindicat, l’últim de manera conjunta amb altres organitzacions.

Fem una crida a tota la societat a defensar la immersió lingüística i la llengua catalana sortint al carrer a Barcelona el dia 18 a les 10.45h a la cruïlla de Passeig de Sant Joan amb Carrer València per manifestar-se amb nosaltres de manera reivindicativa i contundent pel futur del país i del català.

PER UNA LLENGUA I UN PAÍS LLIURES!

ARA I SEMPRE, L’ESCOLA EN CATALÀ!

Que l’Estat Espanyol no compleix l’article 3.3 de la seva pròpia Constitució no és una sorpresa per a cap ciutadà de Catalunya després de dècades, si no segles, de minorització i de repressió lingüística. Darrerament, però, organitzacions contràries a la immersió i el poder judicial espanyol s’han aliat per atacar, de nou, l’educació catalana. A la sentència ja ferma del Tribunal Suprem que insta el Departament d’Educació a implementar un mínim del 25% en castellà a tot el sistema educatiu català, s’hi sumen les denúncies de particulars (liderats per les organitzacions abans esmentades) en escoles concretes que han desembocat en sentències que imposen, també, percentatges de castellà.

Sabem que el 82% de la societat catalana està a favor del model d’immersió lingüística en català; sabem que és un model d’èxit, i que hi ha estudis fets a molts llocs del món que demostren que el model d’immersió en una llengua minoritzada és beneficiós tant per als parlants d’aquella llengua com per als que l’aprenen com a segona llengua. A més, tant el Tribunal Constitucional com la LOMLOE atorguen les competències en matèria lingüística i educativa a les autonomies. Les sentències que s’han publicat no se sustenten, per tant, en un canemàs legal. En cap llei vigent s’especifica cap percentatge sobre llengua a l’educació. Ens trobem, en conseqüència, davant d’unes sentències clarament il·legals.

Si atenem aquestes consideracions, no deixen de resultar sorprenents les declaracions de fa uns dies de la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i les més recents del conseller d’Educació Josep González Cambray. Tots dos es renten les mans de la denúncia i posterior sentència rebudes per una escola de Canet de Mar, i traspassen tota la responsabilitat a la direcció del centre, a la qual insten a executar la sentència. Aquesta no és la primera (ni serà l’última) sentència que rep una escola en aquests termes.

Les organitzacions que hem impulsat la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis” creiem que no és acceptable que els màxims responsables de l’educació del país deixin desemparats els docents i els equips directius davant les ingerències judicials espanyoles tot al·legant que no són els destinataris de les sentències o que no disposen de competències per a fer-hi res. Sembla que, per al Departament d’Educació, l’única opció per tal de mantenir i garantir l’educació en català dels infants i joves catalans és la desobediència individual i personal dels treballadors dels centres educatius, i l’assumpció en solitari de les conseqüències que se’n derivin.

Considerem intolerable i del tot incoherent que, després de publicar unes dades desastroses pel que fa al català a l’educació des del 2006 fins ara, d’anunciar un pla per a la millora de la llengua als centres i d’afirmar amb vehemència que el Departament d’Educació no acatarà la sentència del Tribunal Suprem, ara no es faci res. No només això: es diu obertament que la problemàtica és dels centres que són víctimes d’unes sentències que, amb comptagotes, destrossen el model educatiu i de cohesió social que compartim i volem la immensa majoria de catalans. Què passarà quan s’exigeixi el compliment de la sentència que afecta tot el sistema educatiu? Què passarà quan les denúncies arribin a més i més centres educatius?

És el moment d’assumir les responsabilitats inherents al càrrec; és el moment d’impulsar polítiques d’urgència per la llengua a l’educació; és el moment d’abandonar les excuses i, més enllà de fer costat a les escoles amb retòrica, posar-se al capdavant i liderar la defensa i la resposta a aquests atacs recurrents per tal de garantir i fer avançar la immersió i, amb ella, la llengua catalana. El país necessita una estratègia consensuada del govern amb la societat i la comunitat educativa. Qui no sigui capaç de mantenir-se ferm a l’hora d’assolir els objectius esmentats i d’aplicar les mesures necessàries, cal que s’aparti immediatament de la representativitat governamental.

Per tot això, us animem a sortir als carrers el dia 18 de desembre amb nosaltres a manifestar-vos per la llengua catalana a l’educació i a tots els àmbits!

Els atacs a la immersió lingüística i al sistema educatiu de què lliurement s’ha dotat la ciutadania del nostre país no s’aturen. A la inadmissió del recurs de cassació presentat pel Departament d’Educació al Tribunal Suprem en contra de la sentència del TSJC que obliga a impartir un mínim del 25% de l’horari lectiu en castellà, s’hi afegeixen sentències amb comptagotes de centres concrets. La darrera l’hem sabuda avui: el TSJC obliga cautelarment l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir, a partir del proper dimecres 8 de desembre, un 25% de classes en castellà al nivell de P5 del centre. Aquesta decisió ha estat adoptada després que una sola família de l’escola demanés la imposició de fins a un 50% de classes en castellà.

En vista d’aquesta situació, la Intersindical volem mostrar el nostre suport a la comunitat educativa del centre, que ja s’ha començat a organitzar en defensa de la llengua a través del compte de Twitter El Turó en català! Considerem que el model lingüístic que regula l’ensenyament no universitari a Catalunya ja està recollit a la Llei de Normalització, la llei 1/98 de Política Lingüística i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), i que les intromissions a la vida dels centres de famílies concretes i sobretot del poder judicial espanyol només pretenen crear un clima de confrontació i malestar allà on només hi havia normalitat i pedagogia.

Rebutgem, per tant, aquestes pràctiques i, a banda de donar el nostre suport al centre de Canet de Mar afectat, volem recordar que el vinent 18 de desembre serem a la manifestació reivindicativa (que esperem massiva) en favor de la immersió lingüística,col·laborant colze a colze amb la resta d’organitzacions representades a Som Escola.

Només amb una República Catalana tindrem una escola catalana lliure d’intents polítics i judicials de lesionar la nostra llengua i cohesió socials. Treballem per fer-la possible!