La lluita per una educació digna i segura és cosa de tots, és un fet global que afecta tota la societat. Per això treballem per fer d’aquesta una lluita col·lectiva i que faci visible a tota la societat la situació de l’educació i la mala gestió que se n’ha fet: mala comunicació, desorganització, descoordinació, ràtios elevades, manca de mesures i recursos de prevenció, gestió de personal nefasta, incertesa del personal de risc, canvis de criteri constants, cap negociació o escolta de la comunitat i dels representants dels treballadors… La llista és llarga.

Per això vam començar el curs amb el manifest “amb l’educació i la salut no s’hi juga” i per això dimarts que ve sortirem als carrers per denunciar tots els greuges que estan patint els treballadors de l’educació, els alumnes, les famílies i tothom, perquè els serveis públics, els serveis essencials, són cosa de tots.

Ens veiem al carrer!

Hem viscut els primers dies d’un curs del qual el primer que cal fer és un reconeixement a l’esforç, la capacitat d’organització i el compromís dels treballadors dels centres educatius. Equips directius, monitors, educadors, tècnics, docents, personal de neteja… tothom està fent possible que s’hagin pogut obrir les portes dels centres amb uns mínims necessaris de seguretat, d’organització i de qualitat educativa davant la mala gestió de les autoritats i la dificultat del moment. Ara bé, precisament per això cal seguir amb la denúncia continuada de la situació i de la gestió del Departament d’Educació com hem fet els últims mesos.

Des de la Intersindical-CSC, en la situació actual, a més de totes les reivindicacions per un sistema educatiu lliure, digne i de qualitat, tenim com a prioritat la lluita perquè les aules siguin realment segures per tothom de manera continuada i duradora i així ho afrontem des de diferents fronts. En primer lloc, estem al costat dels docents, atenent dubtes de tothom que es posa en contacte amb nosaltres i intentant resoldre els problemes generats per aquest caos de gestió. En segon lloc, així com hem fet des del principi, pressionem el Departament d’Educació per aconseguir més i millors mesures a través de les meses sectorials i les meses de salut i prevenció de riscos, en les quals tenim representació. D’altra banda, des de les Juntes de Personal docent estem treballant per recollir tots els casos en els centres de cada territori on hi ha mancances, problemes, greuges o nomenaments irregulars, per tal de tramitar-ho davant d’inspecció educativa i inspecció de treball. Però a més creiem que aquesta lluita s’ha de fer extensiva a tota la comunitat educativa, no és una lluita només de docents, és una lluita d’una societat en ple reclamant recursos per un servei públic essencial.

Després d’analitzar l’enquesta enviada a tot el professorat i que han respost més d’una quarta part dels docents de l’educació pública, de parlar, debatre i decidir amb la nostra afiliació de tot Catalunya, i de sondejar centres i docents, hem observat una clara majoria favorable a fer mobilitzacions i accions per reivindicar i fer visible la situació que facin compatible el moment de crisi social que estem patint i la reivindicació, i aquest és el mandat que hem entomat i que portarem a la pràctica.

D’aquesta manera, doncs, treballem i treballarem en la lluita, l’actuació i la pressió des de tots els fronts, tant la part institucional de les meses sectorials i de salut i juntes de personal docent de cada servei territorial, com també amb mobilitzacions als carrers i campanyes a les xarxes que anunciarem els pròxims dies, per tal de denunciar la situació i fer visibles les reivindicacions, necessitats i mancances que estem patint als centres educatius per la mala gestió del Departament d’Educació amb l’objectiu de pressionar per aconseguir els canvis que són necessaris.

I com a sindicat de classe, no ens quedem només en l’àmbit de l’educació, sinó que veiem la mala gestió de la COVID-19 com un problema global que afecta tots els àmbits laborals, començant per la manca d’un permís retribuït per tenir cura de fills confinats. Per això, des de la Intersindical-CSC Educació, apostem per organitzar la lluita d’una manera compartida amb altres col·lectius i organitzacions que traspassi les parets de l’aula, i així ho estem fent. La precarització de l’educació, i dels serveis públics en general, afecta a tothom.

La implantació de l’ensenyament confessional de la religió islàmica als centres públics per part del Departament d’Educació, que s’ha volgut presentar falsament com un reconeixement de la diversitat religiosa, és un greu error i un pas en la direcció contrària al que necessita el nostre sistema educatiu.

Per si no fos prou inacceptable aquest projecte, han transcendit informacions que apunten que aquest ensenyament confessional es podria fer en llengua àrab, amb la qual cosa s’afebliria encara més el paper del català com a llengua pròpia i vehicular a l’educació catalana. A més, és una forma d’afavorir processos de segregació d’alumnes, ja prou greus en el nostre sistema educatiu.

Veiem en aquesta maniobra la voluntat d’encobrir i mantenir el privilegi de l’església catòlica perquè pugui continuar oferint ensenyament religiós confessional als centres educatius sostinguts amb fons públics, seleccionant-ne unilateralment els docents i els continguts, però sense cobrir-ne els costos atès que els sous es paguen amb diners públics. Veiem aquest blindatge de l’ensenyament confessional com un fet que l’actual règim monàrquic ha mantingut com a pervivència del franquisme.

Les pràctiques religioses que han condicionat la història, la llengua i la cultura del país al llarg de la història han de ser objecte d’estudi i anàlisi als centres educatius com tants altres fets històrics i culturals, però no a través de l’apologia ni del proselitisme. Els alumnes dels centres catalans han de poder analitzar críticament aquest fenomen sense la pressió de la visió confessional que s’imparteix des de l’assignatura de religió, una assignatura que paguem entre tots.

Exigim al Departament d’Educació que, en comptes d’introduir nous ensenyaments confessionals, aturi totalment els que ja s’estan oferint i faci un pas cap a l’educació que volem i reclamem per al nostre país i per al projecte d’una República Catalana independent: una educació catalana en llengua i continguts, laica, oberta, basada en valors republicans com la democràcia, la llibertat d’opinió i d’expressió, la fraternitat, la igualtat i la solidaritat.

Des de la Intersindical-CSC hem editat aquest breu document de resum de les mesures de prevenció de la COVID19 durant el curs 2020-2021 en l’àmbit educatiu.

Podeu descarregar-lo aquí a sota:

Mentre el Departament d’Educació fa rodes de premsa pregonant i venent a l’opinió pública les grans mesures preses i la seguretat dels centres educatius, nosaltres som davant d’aquesta escola tancada a causa de la COVID-19. Aquesta escola és la imatge del que passarà aquest curs per la nefasta gestió feta pel Departament pel que fa a mesures de prevenció, a increment de personal i a inversió en recursos.

Sis mesos després de l’inici de la pandèmia vivim un inici de curs atípic i complex per causes que no podem controlar, però hi ha moltes coses que sí que es poden controlar, i que la manca de previsió i d’esforços del Departament ho han fet impossible. Mirem amb enveja països com Dinamarca, amb les escoles obertes des del maig amb pocs alumnes per classe i mesures adequades com la facilitació d’espais alternatius a les escoles.

Invertir en educació, invertir en recursos humans i materials és invertir en el futur del país, i més en una situació com l’actual.

Aquí, a Catalunya, per contra, hem de veure com les aules seguiran massificades, com escoles de 700 alumnes només disposen d’1 termòmetre, com instituts amb 60 docents reben només 10 mascaretes (si és que en reben cap), com centres pels quals s’hi mouen prop d’un miler de persones cada dia disposen de poques piques on rentar-se les mans i de pocs litres de gel hidroalcohòlic. Veiem com molts substituts no arriben als centres fins al primer dia de curs tot i que les places fa més d’una setmana que estan buides, i tot per estalviar-se uns dies de sou a canvi de l’empobriment de la qualitat educativa, o com substituts a qui se’ls atorga una plaça un divendres reben una trucada durant el cap de setmana si es posen malalts per dir que ja no els la donen perquè estan de baixa. Veiem, també, com les escoles bressol, que fan una tasca tan imprescindible, no tenen cap mesura específica.

Volem esdevenir una República independent i hem de demostrar que val la pena lluitar per aconseguir-la, demostrar que un país lliure ens portarà més qualitat de vida i un sistema educatiu millor. Però aquesta gestió governamental tan inepta, en lloc d’eixamplar la base està minant les esperances i il·lusions de molta gent i donant arguments a aquells que volen posar en dubte necessitat d’aquesta república.

El personal de risc ha estat maltractat vivint en la incertesa durant tot l’estiu perquè el Departament d’Educació, en una nova externalització de serveis públics, ha contractat empreses de salut privades per avaluar els seus treballadors. Tot l’estiu esperant uns informes que han arribat tard i que envien a treballar persones que clarament tenen un risc elevat davant d’aquest virus, i que hauran d’exercir la seva feina en aules encara massificades i mal ventilades.

Els equips directius s’han vist desbordats intentant seguir tots els canvis de criteri i decisions tardanes del Departament per tal d’organitzar els centres i refer l’organització una vegada i una altra. L’esforç ha estat immens, però no és suficient si no va acompanyat dels recursos necessaris. A ells, als equips docents dels centres i a tot el personal que treballa als centres educatius, no al Departament d’Educació, els devem que es puguin obrir escoles i instituts amb uns mínims d’organització i de seguretat. Des d’aquí un agraïment sincer a tots ells.

Hem assistit a una gestió per part dels alts càrrecs del Departament d’Educació que s’ha basat en la mala comunicació, la pèrdua de temps, la no negociació amb els representants dels treballadors malgrat la nostra voluntat i les nostres propostes, la nul·la voluntat d’escolta de la comunitat educativa, la planificació basada més en la reacció que en la prevenció, els canvis constants de criteri i la manca d’un esforç extra que necessitava aquesta situació. No calia només obrir les escoles, sinó posar les mesures i els recursos per minimitzar al màxim els riscos de salut i mantenir-les obertes.

Fa mesos vam demanar que s’abaixessin les ràtios a números segurs, que es dotessin els centres de més personal, vam demanar un pla de prevenció per al procés d’oposició que està en marxa, fa setmanes vam demanar PCR massives a alumnes i docents, un permís retribuït per a les famílies amb fills confinats i l’opció de fer jornada continuada. Res de tot això ha estat escoltat i s’han anat fent cops de timó proposant mesures insuficients i desorganitzades, algunes de les quals s’han quedat en paraules davant d’una càmera.

Si això no fos prou, hem anat a remolc durant tota la pandèmia de les mesures incompetents d’un estat espanyol que com sempre es torna a mostrar inconscient i irreformable, que com sempre no permet que puguem aplicar mesures suficients, sigui per la manca de competències o per un infrafinançament sistèmic que no permet dotar dels recursos suficients el nostre sistema educatiu ni implantar les mesures necessàries que la classe treballadora necessita per tenir cura dels seus fills. Necessitem una República Catalana independent per gestionar situacions de crisi amb més garanties i amb els recursos suficients, uns recursos de milers de milions que ara enviem a l’estat i que no tornen per ser malgastats en avions i vaixells de l’exèrcit o en tasques reials de dubtosa moral.

Volem per a l’educació el mateix que volem per als Països Catalans: llibertat, democràcia, seguretat i dignitat.

Per tot això no podem acceptar que segueixin gestionant el Departament d’Educació les mateixes persones que no han estat capaces d’idear un pla de prevenció i d’inici de curs en condicions durant aquests 6 mesos, que no han estat capaces ni d’escoltar ni de fer els esforços necessaris per als treballadors, els alumnes i les seves famílies com demostren les mesures adoptades i l’actitud presa durant mesos. Demanem, doncs, la dimissió o cessament del conseller Josep Bargalló Valls, del Director General de Centres Públics Josep González Cambray i del Director General de Professorat i Personal de Centres Públics Ignasi Garcia Plata per posar altres persones al capdavant de la gestió educativa que creguin en el diàleg amb la comunitat, en la negociació i que apostin per dotar el sistema educatiu de tot allò que necessita costi el que costi.

Volem una educació segura i digna per un país lliure.

INTERSINDICAL-CSC EDUCACIÓ

El primer dia de curs la Intersindical-CSC hem participat amb altres sindicats en actes reivindicatius davant del Departament d’Educació i dels edificis dels Serveis Territorials d’arreu de Catalunya. En aquests actes hi hem mostrat el cartell reivindicatiu unitari i hi hem llegit el manifest conjunt que reproduïm aquí a sota. D’aquesta manera, hem fet palesa i pública l’opinió general de la comunitat educativa que la pandèmia en l’àmbit educatiu no s’ha gestionat de manera correcta i que calen més mesures per garantir un curs segur i de qualitat.

El Departament d’Educació va convocar ahir els sindicats amb representació a una reunió de la Mesa paritària de Salut i Riscos Laborals, de la qual vam sortir, un cop més, decebuts, i encara més sabent que era l’últim cartutx per garantir un procés d’oposició segur i equitatiu. Tal com passa amb l’inici de curs, amb les oposicions també s’ha perdut el temps i l’oportunitat d’intentar fer bé les coses.

L’actual sistema d’oposició a l’educació ja és, de per si, un procés opac, poc pedagògic i que obre la porta a injustícies i greuges importants, i per això com a sindicat estem, des del nostre naixement, contra aquest procés d’accés a la funció pública docent i defensem que cal abolir-lo per implantar un procés just, transparent i pedagògic que permeti als interins d’estabilitzar la seva plaça a l’educació pública. A aquest fet s’hi afegeixen els greuges derivats de la situació actual amb una pandèmia.

El juliol passat ja els vam dir els responsables del Departament d’Educació que calia un pla de prevenció complet si no es plantejaven l’ajornament de les oposicions, però el Departament ha perdut el temps i ha mirat cap a una altra banda. Ara, a dos dies per l’inici del procés, s’ha reunit amb els sindicats i ha aportat alguna nova mesura del tot insuficient.

Ara com ara, després d’haver assistit a la reunió i quan aquesta sembla que ja és una carpeta tancada pel Departament d’Educació, hi continuem observant greus mancances:

– Es realitzarà el procés selectiu en plena pandèmia sense haver-hi un Pla de Prevenció i sense haver obtingut ara com ara les recomanacions i el vistiplau del Departament de Salut o del Procicat en una nova manca evident de coordinació entre els dos Departaments.

– Es deixa la decisió de prendre les mesures oportunes en mans de les comissions de selecció, un fet que dona lloc a l’arbitrarietat i a greuges comparatius entre aspirants.

– No hi ha cap d’instrucció oficial en la qual s’especifiqui com procedir o els terminis màxims per a poder realitzar les proves en cas d’haver d’estar confinat durant el procés.

– No està prevista cap solució en cas d’haver de confinar els tribunals o d’haver de tancar els centres docents on es realitzen les proves per brots.

Per això, des de la Intersindical-CSC exigim un cop més que s’elabori aquest pla de prevenció i actuació detallat i concret, i sol·licitem que si el Departament no és capaç de fer-lo per a la data prevista, es retardi l’inici de les oposicions fins que estigui a punt i hagi estat avalat pel Departament de Salut o el Procicat, perquè el procés d’oposició no es pot fer si no es garanteix la salut de tots els implicats i els drets i la igualtat efectiva entre tots els aspirants. No tolerarem, tampoc, que qualsevol retard o ajornament necessari del procés suposi una afectació per a les oposicions de primària previstes per finals d’aquest curs.

També anunciem que si no hi ha una rectificació i aquestes oposicions es fan en les condicions actuals, des de la Intersindical-CSC considerarem les mesures següents:

– Portar el procés d’oposició a Inspecció del Treball per les vulneracions abans esmentades.

– Animar i ajudar els aspirants que vegin vulnerats els seus drets o que observin qualsevol mena de greuge o irregularitat a presentar una impugnació com a sistema d’autodefensa.