El sou brut dels docents es calcula en base a diversos conceptes (sobre els quals trobareu més informació a les taules retributives):

Sou brut = sou base (en funció de la jornada i el cos docent) + complement de destinació + complement específic general + complement específic singular + triennis (antiguitat) + estadis de promoció docent + casa habitació

http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/retribucions/taules-retribucio/

Estadis de promoció docent:

Informació sobre el estadis de promoció docent i sobre com cal sol·licitar-ne el reconeixement (que no és automàtic i que cal sol·licitar en tots els casos):

http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/retribucions/estadis-promocio

L’educació secundària, i molt especialment la seua etapa obligatòria (ESO), és un dels períodes educatiu que ens suposa més reptes com a ensenyants i segurament un dels més difícils. És el període de la vida dels nostres alumnes que coincideix amb l’etapa de l’adolescència, amb tot el que això comporta, i a la qual caldrà encara afegir-hi els nous reptes socials que tots vivim, i que n’incrementen la complexitat.

Els darrers anys el professorat del país ha formulat un seguit reflexions i reivindicacions relacionades amb aquest període de l’ensenyament que encara no han tingut resposta per part de l’Administració: increment de les plantilles, disminució de les ràtios, millora de la formació permanent del professorat, inversions en infraestructures educatives, reformulació del tractament de la diversitat i la inclusió i dotació dels recursos adients per a assumir-lo amb eficàcia, planificació realista de quina ha de ser l’oferta pública i territorialitzada dels estudis postobligatoris amb rellevància educativa (i aquí ens amoïna molt especialment que no existeixi un màster de professorat de secundària amb l’especialitat de català separada de la castellà, tal com passa a les Illes Balears i al País Valencià), entre molts d’altres.

Des de la Intersindical treballem per a millorar l’èxit escolar i acabar amb l’alt percentatge d’abandonament als 16 anys i per a fer realitat que tot el jovent de casa nostra tingui les mateixes oportunitats. Per això, treballarem per tenir una ESO i uns estudis postobligatoris de qualitat.

A més, i com a sindicat que som, ens preocupa la millora de les condicions laborals dels docents. Treballarem per prestigiar la nostra professió i per aconseguir totes les millores necessàries i possibles per a desenvolupar la nostra tasca docent.

Aquesta Comissió d’Estudi de Llengua de la Sectorial d’Educació de la I-CSC treballarà en la defensa de la llengua catalana a l’educació i per la cohesió social de l’alumnat del nostre país.

Davant els reiterats atacs contra l’escola catalana, un grup de treball sindical centrat en la defensa de la llengua és més necessari que mai. Després de 36 anys d’una Llei de Normalització Lingüística escarransida i  ineficaç, és una evidència que la vitalitat i la supervivència de la llengua catalana són en perill, també a l’àmbit educatiu.

Als nous esculls (judicials, polítics, de mercat) que impedeixen la possibilitat de viure en català arreu del territori, s’hi afegeix, com una prioritat, la necessitat de fer front a les diferents amenaces contra l’ensenyament en català i contra les fites normalitzadores que s’havien assolit.

Des d’aquest grup de treball vetllarem perquè el català no reculi més (que s’implanti, que s’enriqueixi, que es normalitzi i que afavoreixi la cohesió social), i perquè esdevingui realment la llengua vehicular als ensenyaments de primària, secundària i postobligatoris.

Si bé la defensa i la normalització del català  no corresponen només als docents, és evident que sobre el nostre sector laboral hi recau una gran responsabilitat a l’hora de transmetre no només valors i formació, sinó també el tret més important que ens identifica com a poble: la llengua.

Notícies

Normativa

El grup de treball de primària és obert a afiliats, simpatitzants i resta de persones interessades en tot allò que fa referència a l’educació infantil i primària, tant pel que a fa al sistema educatiu i al seu funcionament en aquestes etapes com als drets laborals dels treballadors que en formen part.

Mitjançant la pestanya de contacte pots fer-nos arribar el teu interès i et respondrem de seguida!

Si teniu l’aplicació Telegram descarregada al vostre telèfon mòbil o a l’ordinador, podeu accedir al nostre xat obert d’educació clicant el següent enllaç:

https://t.me/joinchat/U13yJXm7WFsDLdo2

Des de la sectorial d’educació pensem que la comunicació amb els docents i la creació d’una comunitat de docents republicans interconnectats és clau, i per això tenim molts canals oberts: correu electrònic, Twitter, Facebook, Instagram i Telegram. Mireu la manera de trobar-nos a la imatge d’aquí a sota!

L’excedència podrà ser voluntària o forçosa. En cap del dos
casos el treballador no tindrà dret a retribució, exceptuant allò que
s’estableix en el capítol corresponent a drets sindicals.

Excedència forçosa

Es considerarà causa motivada d’excedència forçosa qualsevol
de les següents situacions:

• Designació o elecció per un càrrec públic que impossibiliti l’assistència al lloc de treball.

• L’exercici de funcions sindicals, d’àmbit provincial o superior, mentre duri l’exercici del càrrec representatiu.

• L’atenció al cònjuge o a un familiar, fins a segon grau de consanguinitat o d’afinitat (en aquest cas l’excedència no serà superior a dos anys).

• El descans d’un curs escolar per a aquells reballadors que ho sol·licitin (en qualsevol cas després de vuit anys d’exercici actiu en el mateix centre).

• També es considerarà motivada una excedència relacionada amb l’adequació del centre a innovacions educatives (en aquest cas el període mínim d’exercici actiu continuat en el centre serà de 4 anys).

• L’excedència per naixement o adopció d’un fill donarà dret a la reserva fins a 3 anys del lloc de treball, que computaran a efectes d’antiguitat. Quan el pare i la mare treballin al mateix centre el titular d’aquest podrà limitar l’exercici simultani d’excedència per raons justificades de funcionament del centre.

El treballador que gaudeixi d’excedència forçosa tindrà dret
a la reserva del lloc de treball, al còmput de l’antiguitat adquirida durant el
temps de la seva durada i a la reincorporació al centre. L’excedència forçosa
haurà de ser automàticament concedida, amb la presentació prèvia de la
corresponent documentació acreditativa. Desapareguda la causa que motivadora de
l’excedència, el treballador tindrà 30 dies naturals per reincorporar-se al seu
lloc de treball. Cas de no fer-ho, causarà baixa definitiva.

Excedència voluntària

L’excedència voluntària es podrà concedir al treballador a petició
prèvia seua, per escrit. Podran sol·licitar-la tots els que tinguin, almenys,
un any d’antiguitat al centre i no hagin gaudit d’excedència durant els 4 anys
anteriors.

El permís d’excedència voluntària es concedirà per un mínim
de 4 mesos i un màxim de cinc anys i començarà a gaudir-se ─excepte
acord de les parts─ el primer mes del començament de curs.

El treballador que gaudeixi d’excedència voluntària només
conservarà el dret a reincorporar-se la mateix lloc de treball si al centre hi
hagués una vacant en la seva especialitat o categoria laboral.

El període d’excedència voluntària no es computa a efectes d’antiguitat, ni als efectes que se’n derivin.

Aclariment: s’entendrà per curs escolar el període des de l’1 de setembre al 31 d’agost de l’any següent.

Des de la sectorial d’educació de la Intersindical-CSC manifestem la rotunda necessitat  que els docents puguin gaudir dels drets bàsics que permetin una efectiva conciliació de la vida laboral i la vida familiar/personal.

Les retallades econòmiques que hem patit durant els darrers anys, i la submissió de les administracions públiques als dictats del mercat, han provocat un retrocés en les condicions laborals dels i les mestres que no podem permetre que es consolidin i que cal revertir per tal de recuperar drets perduts.

Entre aquests drets hi ha el de disposar d’un ventall de permisos i llicències que permetin donar resposta a les necessitats socials i personals dels nostres treballadors i treballadores.

En aquest punt, ens trobem davant d’un eix vertebrador dels drets laborals en el nostre sector que cal desenvolupar i perfeccionar, però que, a més, cal que s’apliqui amb nous criteris.

Efectivament, la manera com el Departament d’Educació autoritza permisos i llicències discrimina sovint el professorat interí i substitut, que veu rebaixats els seus drets laborals en relació amb els de companys que es troben en d’altres situacions administratives, i que experimenta, per això, un greuge comparatiu. Considerem, per tant, injust, que part dels i les mestres del nostre país no pugui disposar d’alguns permisos que suposarien una millora de la seva qualitat de vida  personal i professional, a diferència d’una altra part que sí que ho pot fer.

Permisos

Llicències i excedències