La Intersindical defensem que el futur de les condicions laborals del personal educatiu no pot decidir-se amb acords a la baixa ni pactes tancats amb presses. El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació és insuficient i no respon a les demandes expressades per la comunitat educativa a les mobilitzacions recents.
Per aquest motiu, votar no al pacte d’educació és clau per defensar uns salaris dignes, millores laborals reals i un sistema educatiu públic de qualitat.
La consulta oberta al professorat ha de servir perquè la plantilla valori amb dades què implica realment aquest acord.
Un increment salarial molt inferior al cost de la vida
El pacte preveu un increment salarial que arribaria aproximadament a 211 € mensuals a primària i 216 € a secundària l’any 2029. Aquest augment s’aplicaria de manera progressiva durant quatre anys.
A la pràctica, això significa un increment mitjà aproximat de 50 € mensuals cada any, una xifra que representa menys del 2 % d’augment anual.
Aquesta pujada és clarament insuficient si es té en compte l’evolució recent dels preus. Els darrers anys la inflació acumulada ha provocat una pèrdua superior al 17 % del poder adquisitiu del professorat. L’acord no només no recupera aquesta pèrdua, sinó que la consolida.
En altres paraules, fins i tot si s’aplica íntegrament l’augment previst, d’aquí a quatre anys el professorat continuarà tenint menys capacitat de compra que abans de la crisi inflacionària.
Per a calcular amb exactitud què representa aquesta proposta en cada cas es pot fer servir la calculadora salarial publicada al web del nostre sindicat:
https://educacio.intersindical-csc.cat/salari/
Un acord condicionat i sense garanties reals
Un altre problema rellevant de l’acord és que part de les millores econòmiques depenen de l’aprovació dels pressupostos, la qual cosa significa que l’acord no garanteix plenament que aquestes quantitats s’arribin a aplicar en els termes anunciats.
Així mateix, moltes de les mesures que apareixen al document no són compromisos ferms, sinó simples declaracions d’intencions o creació de comissions que estudiaran possibles millores en el futur.
Entre aquestes qüestions hi ha temes importants com:
- la reducció horària a partir dels 55 anys
- aspectes relacionats amb la borsa de treball
- la revisió dels currículums
- la desburocratització del sistema educatiu
- els recursos necessaris per a l’escola inclusiva
- altres condicions laborals del personal educatiu
Aquest plantejament deixa moltes decisions en mans de grups de treball sense una capacitat real de decisió, fet que genera incertesa sobre la materialització d’aquestes mesures.
Cap millora immediata en ràtios ni recursos
El pacte tampoc dona resposta a una de les demandes centrals de la comunitat educativa: la reducció de ràtios a les aules.
Les mesures anunciades tenen un impacte molt limitat a curt termini i, en alguns casos, s’allargarien fins al curs 2031-2032. Per tant, l’efecte real sobre la càrrega docent i la qualitat educativa seria mínim els pròxims anys. A més a més, la comunicació que fan CCOO i UGT atribueix el mèrit de totes aquestes mesures a l’acord que s’ha signat, quan, de fet, la majoria ja s’estan tramitant des de Madrid.
Pel que fa a l’educació inclusiva, el document tampoc concreta mesures estructurals. No es plantegen reduccions de ràtio específiques ni un augment suficient de recursos per a atendre la diversitat a les aules.
Moltes de les propostes es limiten a continuar desenvolupant programes o estudis que ja existeixen, sense cap compromís clar d’ampliació de personal o d’altres tipus.
Ni currículum, ni llengua, ni país
La Intersindical, com a sindicat nacional i de classe, no lluitem només per a la millora de les nostres condicions laborals com a treballadors de l’educació, sinó també per a construir un sistema educatiu del qual ens puguem sentir orgullosos.
És per això que denunciem que l’acord signat no inclou canvis en el currículum, ni tan sols la reversió dels nefastos canvis recents a batxillerat com la fusió de les ciències i la retallada d’hores de literatura i de filosofia, totes elles matèries que fomenten el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat en una etapa clau. Tampoc aborda qüestions que tenen al veure amb la cohesió del país com ara la supressió de les lectures obligatòries que s’ha dut a terme aquest curs.
L’acord tampoc aborda la situació de la llengua a les aules. Recordem que fa uns anys l’exconseller González-Cambray destapava que el 40% de les classes de secundària i FP a Catalunya es fan en castellà. La Intersindical fa anys que proposem a les diferents administracions educatives una bateria de mesures per a revertir aquesta situació, la majoria de les quals sense cap cost pressupostari. Han acabat sempre en el no-res.
Un acord que busca desactivar les mobilitzacions
El calendari i la manera com s’ha tancat aquest pacte evidencien una voluntat clara del Departament: desactivar les mobilitzacions previstes per al mes de març.
Durant el procés de negociació, la proposta presentada pel Departament només ha millorat lleugerament l’oferta anterior, que havia estat considerada insuficient per a la majoria sindical.
Malgrat això, CCOO i UGT han decidit signar-la amb el Govern, fet que ha permès al Departament presentar públicament una imatge de consens entre el col·lectiu i l’Administració que no reflecteix el malestar que hi ha als centres educatius.
La força dels docents és la mobilització
La història recent del sector educatiu demostra que les millores reals arriben quan el professorat s’organitza i es mobilitza.
La vaga del 11 de febrer va evidenciar la capacitat del sector per pressionar el Govern i situar les reivindicacions educatives al centre del debat públic. Acceptar ara un acord insuficient significaria renunciar a aquesta força col·lectiva.
Per aquest motiu, La Intersindical defensem que votar no al pacte d’educació és el primer pas per mantenir la pressió i continuar treballant per assolir millores substancials.
El futur de l’educació pública i de les condicions laborals del professorat no es pot satisfer amb engrunes. Cal una resposta col·lectiva clara per exigir millor salari, més recursos, menys ràtios, més català i més democràcia en la negociació.
