La Intersindical Educació valorem molt positivament el contundent resultat de la consulta als docents, que han expressat de manera clara i democràtica el rebuig al preacord signat entre el Departament d’Educació i les organitzacions sindicals USTEC-STES, ASPEPC-SPS, CCOO i UGT.

Aquest resultat confirma el que hem defensat des del primer moment: el preacord no respon als principals problemes que pateix el sistema educatiu ni a les reivindicacions que el professorat ha sostingut durant mesos de mobilitzacions. La comunitat educativa ha dit clarament que NO es conforma amb unes mesures que són insuficients i que exigeix canvis reals.

Per aquest motiu, exigim al Departament que atengui les demandes plantejades pel conjunt del personal educatiu i les organitzacions que hem impulsat les vagues i mobilitzacions: la reducció efectiva de les ràtios, la disminució de la burocràcia, la millora de les condicions laborals del PAE i les vetlladores, el no tancament de línies a l’escola pública, l’aplicació efectiva de la immersió lingüística i totes aquelles mesures necessàries per garantir una educació pública de qualitat.

Davant aquest escenari, reclamem que el Departament convoqui de manera immediata el Comitè de Vaga com a espai legítim de negociació. Atès que els docents han rebutjat el preacord, no té cap sentit mantenir vies de negociació que no representen el mandat expressat pels treballadors i treballadores. Cal reprendre les converses amb els representants que han liderat les mobilitzacions i han mantingut les reivindicacions sense renúncies.

Aprofitem l’avinentesa per anunciar que continuarem la mobilització. La Intersindical convocarem actes amb motiu de la visita del Papa al nostre país i participarem en totes les accions que permetin mantenir la pressió sobre el Departament fins a assolir un acord que respongui realment a les necessitats del professorat i de l’educació pública.

La situació actual també té responsables polítics. És per aquest motiu que demanem la dimissió de la consellera d’Educació Esther Niubó, que s’ha mostrat incapaç d’encarrilar el conflicte i de construir una negociació basada en el respecte a la voluntat majoritària del col·lectiu docent. Així mateix, demanem la intervenció directa del president Salvador Illa per desbloquejar la situació i trobar solucions a un conflicte que s’ha enquistat.

Malgrat les discrepàncies que han comportat la signatura d’aquest preacord, fem una crida sincera a refer la unitat sindical. El moment exigeix generositat, responsabilitat i capacitat de rectificació. Els docents han parlat i han deixat clar quin és el camí. Ara és l’hora de reconstruir un front sindical ampli que defensi sense ambigüitats les reivindicacions del sector educatiu.

Per últim, volem adreçar-nos al conjunt del professorat. Aquest resultat demostra que la mobilització serveix i que la veu dels centres i les seves assemblees continua sent determinant. Us animem a mantenir la confiança en la lluita col·lectiva, a participar en les noves mobilitzacions i a continuar defensant una educació pública de qualitat.

La lluita continua. Ara més que mai, cal perseverança, unitat i determinació.

La Intersindical Educació

La Intersindical rebutgem rotundament les declaracions de la consellera d’Educació, Esther Niubó, que ha presentat els estudis de Formació Professional com a “assequibles” pel fet de tenir, en molts casos, una nota de tall de 5. Aquesta manera de promocionar l’FP, basada en una suposada facilitat d’accés, no només menysprea la complexitat i la qualitat d’aquests estudis, sinó que ignora completament la realitat que viuen milers d’alumnes cada any.

“No es pot dir que són assequibles quan fa sis mesos se’n van quedar fora 30.000 alumnes…”, ha recordat Marc Martorell, portaveu de La Intersindical El Mon. La conselleria, en lloc de fer declaracions frívoles, hauria de concentrar els esforços a ampliar l’oferta pública de places, garantir-ne l’accessibilitat a tot el territori i desplegar polítiques per prestigiar de debò la Formació Professional.

La Intersindical fa temps que alertem de la manca de planificació i recursos en aquest àmbit, amb una distribució territorial desigual que obliga molts estudiants a desplaçar-se lluny de casa, sovint sense un transport públic adequat. Aquesta situació afecta especialment els menors d’edat i condiciona el dret a triar el propi itinerari formatiu.

L’FP no pot continuar sent el refugi on es vol arrossegar l’alumnat amb discursos condescendents. Ha de ser una opció de futur, de qualitat i amb oportunitats reals d’inserció laboral. És per això que reclamem més places públiques, més inversió, més proximitat i més respecte.

El país necessita una Formació Professional forta, vertebradora i digna. I, per aconseguir-ho, cal una conselleria que deixi de vendre fum i comenci a fer la feina.