La Intersindical Educació valorem molt positivament el contundent resultat de la consulta als docents, que han expressat de manera clara i democràtica el rebuig al preacord signat entre el Departament d’Educació i les organitzacions sindicals USTEC-STES, ASPEPC-SPS, CCOO i UGT.

Aquest resultat confirma el que hem defensat des del primer moment: el preacord no respon als principals problemes que pateix el sistema educatiu ni a les reivindicacions que el professorat ha sostingut durant mesos de mobilitzacions. La comunitat educativa ha dit clarament que NO es conforma amb unes mesures que són insuficients i que exigeix canvis reals.

Per aquest motiu, exigim al Departament que atengui les demandes plantejades pel conjunt del personal educatiu i les organitzacions que hem impulsat les vagues i mobilitzacions: la reducció efectiva de les ràtios, la disminució de la burocràcia, la millora de les condicions laborals del PAE i les vetlladores, el no tancament de línies a l’escola pública, l’aplicació efectiva de la immersió lingüística i totes aquelles mesures necessàries per garantir una educació pública de qualitat.

Davant aquest escenari, reclamem que el Departament convoqui de manera immediata el Comitè de Vaga com a espai legítim de negociació. Atès que els docents han rebutjat el preacord, no té cap sentit mantenir vies de negociació que no representen el mandat expressat pels treballadors i treballadores. Cal reprendre les converses amb els representants que han liderat les mobilitzacions i han mantingut les reivindicacions sense renúncies.

Aprofitem l’avinentesa per anunciar que continuarem la mobilització. La Intersindical convocarem actes amb motiu de la visita del Papa al nostre país i participarem en totes les accions que permetin mantenir la pressió sobre el Departament fins a assolir un acord que respongui realment a les necessitats del professorat i de l’educació pública.

La situació actual també té responsables polítics. És per aquest motiu que demanem la dimissió de la consellera d’Educació Esther Niubó, que s’ha mostrat incapaç d’encarrilar el conflicte i de construir una negociació basada en el respecte a la voluntat majoritària del col·lectiu docent. Així mateix, demanem la intervenció directa del president Salvador Illa per desbloquejar la situació i trobar solucions a un conflicte que s’ha enquistat.

Malgrat les discrepàncies que han comportat la signatura d’aquest preacord, fem una crida sincera a refer la unitat sindical. El moment exigeix generositat, responsabilitat i capacitat de rectificació. Els docents han parlat i han deixat clar quin és el camí. Ara és l’hora de reconstruir un front sindical ampli que defensi sense ambigüitats les reivindicacions del sector educatiu.

Per últim, volem adreçar-nos al conjunt del professorat. Aquest resultat demostra que la mobilització serveix i que la veu dels centres i les seves assemblees continua sent determinant. Us animem a mantenir la confiança en la lluita col·lectiva, a participar en les noves mobilitzacions i a continuar defensant una educació pública de qualitat.

La lluita continua. Ara més que mai, cal perseverança, unitat i determinació.

La Intersindical Educació

La Intersindical defensem que el futur de les condicions laborals del personal educatiu no pot decidir-se amb acords a la baixa ni pactes tancats amb presses. El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació és insuficient i no respon a les demandes expressades per la comunitat educativa a les mobilitzacions recents.

Per aquest motiu, votar no al pacte d’educació és clau per defensar uns salaris dignes, millores laborals reals i un sistema educatiu públic de qualitat.

La consulta oberta al professorat ha de servir perquè la plantilla valori amb dades què implica realment aquest acord.

Un increment salarial molt inferior al cost de la vida

El pacte preveu un increment salarial que arribaria aproximadament a 211 € mensuals a primària i 216 € a secundària l’any 2029. Aquest augment s’aplicaria de manera progressiva durant quatre anys.

A la pràctica, això significa un increment mitjà aproximat de 50 € mensuals cada any, una xifra que representa menys del 2 % d’augment anual.

Aquesta pujada és clarament insuficient si es té en compte l’evolució recent dels preus. Els darrers anys la inflació acumulada ha provocat una pèrdua superior al 17 % del poder adquisitiu del professorat. L’acord no només no recupera aquesta pèrdua, sinó que la consolida.

En altres paraules, fins i tot si s’aplica íntegrament l’augment previst, d’aquí a quatre anys el professorat continuarà tenint menys capacitat de compra que abans de la crisi inflacionària.

Per a calcular amb exactitud què representa aquesta proposta en cada cas es pot fer servir la calculadora salarial publicada al web del nostre sindicat:
https://educacio.intersindical-csc.cat/salari/

Un acord condicionat i sense garanties reals

Un altre problema rellevant de l’acord és que part de les millores econòmiques depenen de l’aprovació dels pressupostos, la qual cosa significa que l’acord no garanteix plenament que aquestes quantitats s’arribin a aplicar en els termes anunciats.

Així mateix, moltes de les mesures que apareixen al document no són compromisos ferms, sinó simples declaracions d’intencions o creació de comissions que estudiaran possibles millores en el futur.

Entre aquestes qüestions hi ha temes importants com:

• la reducció horària a partir dels 55 anys
• aspectes relacionats amb la borsa de treball
• la revisió dels currículums
• la desburocratització del sistema educatiu
• els recursos necessaris per a l’escola inclusiva
• altres condicions laborals del personal educatiu

Aquest plantejament deixa moltes decisions en mans de grups de treball sense una capacitat real de decisió, fet que genera incertesa sobre la materialització d’aquestes mesures.

Cap millora immediata en ràtios ni recursos

El pacte tampoc dona resposta a una de les demandes centrals de la comunitat educativa: la reducció de ràtios a les aules.

Les mesures anunciades tenen un impacte molt limitat a curt termini i, en alguns casos, s’allargarien fins al curs 2031-2032. Per tant, l’efecte real sobre la càrrega docent i la qualitat educativa seria mínim els pròxims anys. A més a més, la comunicació que fan CCOO i UGT atribueix el mèrit de totes aquestes mesures a l’acord que s’ha signat, quan, de fet, la majoria ja s’estan tramitant des de Madrid.

Pel que fa a l’educació inclusiva, el document tampoc concreta mesures estructurals. No es plantegen reduccions de ràtio específiques ni un augment suficient de recursos per a atendre la diversitat a les aules.

Moltes de les propostes es limiten a continuar desenvolupant programes o estudis que ja existeixen, sense cap compromís clar d’ampliació de personal o d’altres tipus.

Ni currículum, ni llengua, ni país

La Intersindical, com a sindicat nacional i de classe, no lluitem només per a la millora de les nostres condicions laborals com a treballadors de l’educació, sinó també per a construir un sistema educatiu del qual ens puguem sentir orgullosos.

És per això que denunciem que l’acord signat no inclou canvis en el currículum, ni tan sols la reversió dels nefastos canvis recents a batxillerat com la fusió de les ciències i la retallada d’hores de literatura i de filosofia, totes elles matèries que fomenten el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat en una etapa clau. Tampoc aborda qüestions que tenen al veure amb la cohesió del país com ara la supressió de les lectures obligatòries que s’ha dut a terme aquest curs.

L’acord tampoc aborda la situació de la llengua a les aules. Recordem que fa uns anys l’exconseller González-Cambray destapava que el 40% de les classes de secundària i FP a Catalunya es fan en castellà. La Intersindical fa anys que proposem a les diferents administracions educatives una bateria de mesures per a revertir aquesta situació, la majoria de les quals sense cap cost pressupostari. Han acabat sempre en el no-res.

Un acord que busca desactivar les mobilitzacions

El calendari i la manera com s’ha tancat aquest pacte evidencien una voluntat clara del Departament: desactivar les mobilitzacions previstes per al mes de març.

Durant el procés de negociació, la proposta presentada pel Departament només ha millorat lleugerament l’oferta anterior, que havia estat considerada insuficient per a la majoria sindical.

Malgrat això, CCOO i UGT han decidit signar-la amb el Govern, fet que ha permès al Departament presentar públicament una imatge de consens entre el col·lectiu i l’Administració que no reflecteix el malestar que hi ha als centres educatius.

La força dels docents és la mobilització

La història recent del sector educatiu demostra que les millores reals arriben quan el professorat s’organitza i es mobilitza.

La vaga del 11 de febrer va evidenciar la capacitat del sector per pressionar el Govern i situar les reivindicacions educatives al centre del debat públic. Acceptar ara un acord insuficient significaria renunciar a aquesta força col·lectiva.

Per aquest motiu, La Intersindical defensem que votar no al pacte d’educació és el primer pas per mantenir la pressió i continuar treballant per assolir millores substancials.

El futur de l’educació pública i de les condicions laborals del professorat no es pot satisfer amb engrunes. Cal una resposta col·lectiva clara per exigir millor salari, més recursos, menys ràtios, més català i més democràcia en la negociació.

La proposta que ha posat sobre la taula el Departament d’Educació i Formació Professional per “millorar el sistema educatiu i les condicions laborals” no resol el conflicte. L’element central és un increment del 4% del sou fins al 2029, que es tradueix en uns 105-108 euros bruts mensuals en 14 pagues quan s’hagi aplicat del tot d’aquí a tres anys. Això no només no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu, sinó que probablement l’incrementarà si tenim en compte la pujada de l’IPC aquests darrers anys, que es preveu en un 3,1% anual.

La Intersindical denunciem que el Govern pretén desactivar una mobilització assembleària històrica amb una oferta insultant, condicionada i orientada a consolidar més càrrega de feina que només està pensada per dilatar el temps de negociació. El que reclamem als centres és un canvi estructural, no un pedaç.

Un increment gradual fins al 2029 que no compensa ni de lluny el que hem perdut

El Departament concreta l’increment final en 1.480,36 euros anuals per al cos de mestres i 1.513,68 euros anuals per a secundària. Ho presenta com una millora “estructural” i xifra en 97.273 les persones que se’n beneficiarien.

Però una pujada esglaonada en quatre anys no recupera el poder adquisitiu perdut. Encara menys quan el dia a dia a les aules és de saturació, complexitat creixent i manca de recursos.

No és un problema de diners, sinó de prioritats

La proposta del Departament d’Educació contrasta de manera evident amb el tracte que la Generalitat ha donat a altres col·lectius públics. Aquesta mateixa setmana Interior ha formalitzat un acord amb els Mossos d’Esquadra que suposa 4.000 euros anuals més per a l’escala bàsica i una reducció de 100 hores de jornada, fins a les 1.580 hores anuals, a més de millores en vacances, nocturnitat i caps de setmana.  

En canvi, a Educació es planteja un increment que, quan arribi al final del desplegament, serà del tot insuficient i que, a sobre, es vincula explícitament a una “actualització del marc funcional” que consolida noves obligacions i més càrrega de feina.  

La Intersindical denunciem que aquesta diferència no és anecdòtica: evidencia prioritats polítiques. Si la Generalitat pot acordar millores immediates i una reducció d’hores en un sector, també pot assumir la recuperació real del poder adquisitiu, la reducció efectiva de ràtios i l’augment de recursos estructurals a l’educació pública sense disfressar-ho de “noves funcions”.

Increment vinculat a noves funcions

El document no només anuncia una pujada. La fonamenta en una “actualització del marc funcional” que incorpora explícitament funcions vinculades a la inclusió, la detecció de necessitats, l’orientació i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Tot això no són detalls tècnics. És la porta d’entrada a convertir en obligació normativa tasques que avui ja assumim sense recursos, sense temps i sovint sense suport especialitzat. Si l’Administració vol reconèixer la feina, ha de començar per dotar els centres de professionals i reduirbla càrrega, i no per formalitzar més responsabilitats a canvi d’una pujada insuficient.

Coordinacions i digitalització

El Departament parla d’ordenar el règim horari de coordinacions i de revisar el complement de la coordinació digital, amb un increment progressiu del 25% entre 2026 i 2030, que es tradueix en uns minsos 22,5€ mensuals.

La Intersindical exigim que qualsevol revisió vingui acompanyada sobretot de temps real, i criteris transparents. No acceptarem que es normalitzi la disponibilitat permanent davant d’incidències com si fos part inherent de la feina docent.

Inclusió, promeses i calendaris que es dilaten

El Departament afirma destinar més de 230 milions anuals a l’educació inclusiva i proposa mesures com incorporar 85 professionals d’Audició i Llenguatge per a SIEI+, crear 300 figures d’atenció educativa el 2027-2028 i revisar els EAP.

La Intersindical insistim que el problema és d’urgència. Parlar d’avaluacions d’impacte abans d’acabar el 2027-2028 o de noves figures “estructurals” d’aquí a dos cursos no respon a la situació actual dels centres. La inclusió sense recursos immediats és sobrecàrrega i frustració per als equips i per a les famílies.

Ràtios i desburocratització

Així mateix, el Departament planteja arribar a 20 alumnes a primària i 27 a 1r d’ESO el 2028-2029, i continuar després fins als 25. Aquestes xifres ja són aproximadament les que estan plantejades en la reducció de ràtios que es va iniciar amb l’antic govern, i el cert és que no suposen cap millora significativa. Exigim que, com a punt de partida per a parlar de ràtios, el Govern es comprometi a no tancar cap línia a la pública i que s’abaixin les ràtios en lloc d’ampliar la ràtzia de tancaments i fusions que hem patit aquest curs.

També proposa un Pla de Desburocratització amb una subcomissió tècnica que tancaria treballs el juny de 2026 i aplicaria mesures el curs 2026-2027. Els centres, però, necessiten decisions immediates: plantilles suficients, substitucions àgils i menys paperassa. Si el Govern vol tenir credibilitat, ha de començar per adoptar mesures verificables el curs vinent, i no per especular amb calendaris que s’allarguen fins al 2030.

Provisió, perfils i oposicions. L’opacitat continua

El document parla de concursos de trasllats, percentatges de cobertura definitiva i revisió de perfils, incloent-hi la proposta d’extingir perfils com “competència digital” i “metodologies amb enfocament globalitzat”. També anuncia criteris comuns per a entrevistes i registres de puntuacions. La Intersindical reclamem un canvi profund del model de provisió: transparència real, criteris objectius i la fi de la discrecionalitat. Els centres i el personal educatiu no poden continuar patint incertesa permanent.

Currículum i escola catalana: cal un compromís amb el català com a llengua vehicular

El Departament anuncia orientacions curriculars abans d’acabar el 2026 i parla de participació docent i seguiment a la Mesa Sectorial. Aquesta és una proposta que no concreta res i que pot acabar en paper mullat. Exigim que es reverteixi la fusió de ciències a batxillerat i que es recuperi l’hora de català i de filosofia com a punt de partida per a poder consensuar un currículum que no margini les ciències i les humanitats. El conflicte també és de model. No hi ha una educació pública de qualitat sense un compromís ferm amb el català com a llengua vehicular a tot el sistema. Aquest punt ha de ser central i explícit, i no un punt difús dels documents tècnics.

No acceptarem que la sortida depengui només de la mesa

Vivim un moment d’autoorganització als centres que no es pot menystenir. La Intersindical defensem que les assemblees de centre i les coordinacions territorials han de marcar l’estratègia. És inacceptable que el rumb del conflicte depengui en exclusiva del criteri dels sindicats majoritaris, especialment quan el país ja ha vist acords insuficients en el passat.

La proposta del Departament no està a l’altura del moment. Si el Govern vol resoldre el conflicte, ha d’abandonar el relat d’“acords sostenibles” i posar recursos reals sobre la taula, amb mesures immediates i sense carregar encara més responsabilitats a les plantilles.

La mobilització continua. I continuarà mentre no hi hagi canvis estructurals als centres.

Els límits de la mesa ja s’han fet evident

Les darreres trobades entre l’Administració educativa i la part social han confirmat allò que fa temps que es percep als centres: la negociació institucional, per si sola, no dona resposta a la complexitat del conflicte educatiu.

No es tracta només de la manca de propostes concretes, sinó d’un model que cronifica l’espera, fragmenta les demandes i dilueix la responsabilitat política en estudis, comissions i terminis indefinits. Quan el debat s’allarga sense decisions, qui en paga el cost són els centres.

Què es posa sobre la taula (i què no)

A la mesa sectorial s’han abordat diversos àmbits que, sobre el paper, afecten les condicions laborals del professorat. Ara bé, la manera com es tracten evidencia la manca d’un plantejament global i transformador.

Les qüestions que hi ha sobre la taula són:

• Retribucions, amb el reconeixement explícit que el personal educatiu, especialment el que s’ha integrat al sistema més tard, té un sou insuficient per a fer front al cost de la vida al nostre país. Malgrat això, no s’ha presentat cap proposta concreta de millora universal ni cap mecanisme real per recuperar el poder adquisitiu que s’ha perdut.
• Complements i compensacions parcials, com la pernoctació, la coordinació digital o determinats càrrecs, es plantegen de manera fragmentada i sense una visió de conjunt que beneficiï tot el col·lectiu.
• Carrera professional. Es parla de convocatòries de càtedres, estadis i oposicions, però no s’aborda el desequilibri estructural que arrossega el sistema ni el deute acumulat amb els docents.
• Educació inclusiva. Se situa en un segon pla i és derivada a futurs espais de treball, tot i que als centres la manca de recursos, les ràtios elevades i la sobrecàrrega són una realitat urgent.
• Ràtios, plantilles i organització del treball són reconegudes com a problemàtiques existents però ajornades a comissions i estudis, sense compromisos clars ni un calendari d’aplicació.
• Temporalitat i estabilització són presentades com a processos en estudi o pendents de desenvolupament normatiu, tot i que responen a obligacions legals que fa anys que s’haurien d’haver resolt.

El denominador comú de tot plegat és clar: moltes paraules, molts condicionants i cap decisió estructural.

Delegar-ho tot és perdre capacitat de pressió

Deixar tot el poder de negociació en mans de la mesa sectorial és un error estratègic. No pas perquè la negociació no sigui necessària, sinó perquè sense força del col·lectiu al darrere no hi pot haver una negociació real.

La dinàmica actual converteix qüestions centrals —sou, ràtios, inclusió, condicions de treball— en dossiers tècnics que avancen lentament mentre el deteriorament als centres continua.

Quan la mesa es converteix en un fi en si mateixa, el conflicte es desactiva. I això beneficia sempre la part que té el poder pressupostari i normatiu, és a dir, l’Administració.

Els centres no poden continuar assumint el cost del bloqueig

Als centres educatius la situació és clara:

• claustres tensionats
• equips directius desbordats
• professionals que assumeixen responsabilitats i funcions creixents sense prou temps ni reconeixement
• decrets que es volen fer complir sense que s’hi destini una dotació suficient

Demanar paciència mentre no arriben les decisions és traslladar la responsabilitat institucional al personal docent, i això no és acceptable ni a nivell laboral ni polític.

Assemblees, coordinació i iniciativa col·lectiva

La sortida no vindrà d’esperar una proposta miraculosa a la pròxima mesa que es convoqui. Vindrà, en tot cas, de recuperar el protagonisme col·lectiu mitjançant:

• assemblees de centre i territorials,
• coordinació entre claustres,
• debat compartit sobre prioritats reals,
• calendaris de mobilització decidits des de la base.

Quan els objectius i els tempos els marca el personal docent organitzat, la negociació deixa de ser una escenificació i passa a ser una conseqüència.

Mobilitzar no és un recurs extrem: és una eina imprescindible

La Intersindical defensem que els carrers i els centres han de tornar a marcar el ritme. No per substituir la negociació, sinó per a fer-la possible.

Les properes mobilitzacions no són un caprici ni una fugida endavant. Són la resposta lògica a un bloqueig sostingut i a una realitat que ja no admet més ajornaments.

Organitzar-nos, mobilitzar-nos i decidir col·lectivament és avui l’única via per defensar l’educació pública, la nostra llengua (permanentment amenaçada) i les condicions laborals del col·lectiu.

Fa unes hores la portaveu del Govern anunciava que el consell executiu ha aprovat aplicar el pacte del gener amb dos sindicats que tot just representen el 20% dels docents del país. 

Recordem què inclou aquest acord:

• Reconeixement del primer estadi als 6 anys en lloc dels 9, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2024, sense que es reconegui el deute contret a causa d’aquesta retallada.
• Equiparació salarial del professorat tècnic d’FP amb el cos de secundària, i dels mestres d’arts plàstiques i disseny amb el cos de professorat d’arts plàstiques. Aquesta equiparació no inclou el professorat especialista d’FP.
• Les dues hores de reducció per als majors de 55 anys passaran a ser lectives. Per a majors de 60 anys el curs 2024/2025, i per a majors de 55 anys a partir del curs 2025/2026.

Com ja vam explicar en aquest article, La Intersindical rebutja l’acord d’Educació per considerar-lo insuficient, ja que aquest acord deixa fora bona part de les millores que negociàvem fins al moment (com la reducció de ràtios, la recuperació del poder adquisitiu perdut, l’estabilització del personal interí, etc.). En aquest vídeo analitzàvem també l’impacte que tindria aquest acord sobre les negociacions, que van quedar suspeses d’ençà de la signatura.

Aquestes mesures s’implementaran malgrat la fallida aprovació dels pressupostos per al 2024, després que durant més d’un any de negociacions el Departament d’Educació negués que fos possible. La Intersindical sabíem que no era cert, i mai els vam comprar aquest relat.

Minuts després de l’anunci, la Consellera Simó s’ha afanyat a anunciar que ara ja sí que “es reverteixen totes les retallades”, una frase que la Conselleria ha repetit com un mantra els darrers anys. Però, com tots sabem, per més que es repeteixi una mentida, aquesta no es converteix en veritat.

Després de l’aplicació d’aquestes mesures, en matèria de retallades continuaran quedant pendents:

• El retorn del deute causat per la retallada dels estadis, que afecta uns 37.000 docents que han deixat de percebre més de 250 milions d’euros
• La massificació que va comportar, en el seu moment, l’augment de ràtios. Fa més de deu anys que tenim grups de 27 nens a primària, 33 estudiants a ESO i encara més a Batxillerat i FP. 
• La manca d’infraestructures. Recordem que les retallades van paralitzar pràcticament totes les millores d’equipaments que estaven previstes. Més d’una dècada després, encara arrosseguem aquestes mancances. Recordem que continuem tenint prop d’un miler de barracons a les escoles públiques del país. Això, per no parlar dels centres pendents de construir, o de les aules improvisades en passadissos i altres espais poc adequats.
• L’ajustament dels salaris a l’IPC del país. Aquesta és una de les mesures que més afecten a les butxaques dels treballadors públics a Catalunya. Com explicàvem en aquest vídeo, hem perdut al voltant d’un 20% de poder adquisitiu d’ençà de les retallades.

Malgrat tot, La Intersindical celebrem la millora de condicions laborals del personal docent del país. Aquest avenç només és possible gràcies a la mobilització massiva del professorat, que els últims 2 cursos ha secundat més de 13 convocatòries de vaga.

Continuem lluitant per la millora de condicions laborals i per una educació catalana de qualitat, més justa i democràtica. Sumem forces, afilia’t a La Intersindical!

La Intersindical, juntament amb altres sindicats, i com a representants de la majoria absoluta de la Mesa Sectorial d’Educació, manifesta la seva negativa a signar l’acord proposat pel Departament d’Educació. Aquesta decisió es basa en la consideració que l’acord és clarament insuficient i no aborda de manera integral les necessitats i reivindicacions del sector.

El context en què s’ha produït la signatura d’avui és conseqüència d’un ultimàtum per part de l’administració, així com d’una negociació realitzada al marge de la unitat sindical amb CCOO i UGT. Cal destacar que aquests dos sindicats representen només el 20% del personal docent no universitari de Catalunya segons els darrers resultats electorals. La pressa en la signatura ha impedit la continuació de les negociacions amb la totalitat de la mesa sectorial i ha derivat en l’acceptació d’una proposta inferior a la darrera ofertada pel conseller Cambray.

Els principals punts de desacord són:

• Incompliment de la promesa de reversió de retallades: El Govern no ha complert amb el seu compromís de revertir totes les retallades durant la present legislatura. Això inclou el no reconeixement del deute amb els estadis i la manca de negociació continuada amb les organitzacions sindicals.
• Condicionament de l’acord al pressupost de la Generalitat per al 2024: El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació està subjecte a l’aprovació dels comptes de la Generalitat per al 2024, deixant així en l’aire el compromís de l’administració en el seu compliment.
• Exclusió de punts clau de la plataforma reivindicativa: El Govern s’ha negat a incorporar elements essencials com la reducció de ràtios, l’augment de plantilles, la recuperació del poder adquisitiu, l’estabilització de les plantilles i la derogació del decret de plantilles.

Davant aquesta situació, les organitzacions sotasignants reafirmen el seu compromís a continuar lluitant per la recuperació del deute contret amb la retallada dels sexennis i per la millora de les condicions laborals de tots els treballadors i treballadores de l’educació.

Acord 25 gener 2024

Després de la mesa del 21 de desembre, a la mesa sectorial d’educació del 18 de gener de 2024 s’ha reprès la negociació per recuperar aquestes tres condicions. 

El passat 29 de desembre el Departament va fer arribar als sindicats una proposta d’acord subjecta a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2024. La proposta inclou el retorn del primer estadi als sis anys, l’equiparació salarial del cos de professors tècnics d’FP i del cos de mestres d’arts plàstiques i disseny amb el cos de professors de secundària, i començar el retorn del caràcter lectiu de la reducció de dues hores als majors de 55 anys a partir de setembre de 2025. 

Malgrat que deixa moltes qüestions pendents de negociar en un futur, La Intersindical Educació valorem positivament que, després de molt temps d’immobilisme, el Departament hagi mogut la seva posició en aquests tres punts. Així i tot, que qualsevol proposta estigui supeditada a l’aprovació dels pròxims pressupostos ens sembla inacceptable.

Durant la mesa d’avui hem fet arribar aquest posicionament al Departament. Se’ls ha recordat que, per signar acords com el de reducció de l’hora lectiva de setembre de 2022, o els que s’han signat recentment en altres sectors públics del país, no cal l’aprovació de cap pressupost. Ans al contrari, són els acords de gran abast social els que han de condicionar els pressupostos de la Generalitat. 

Així mateix, s’ha demostrat que, quan els convé, el Govern obté els diners per aplicar mesures com el xec escolar, que tenen un impacte pressupostari similar a les tres mesures que el Departament ha posat sobre la taula.

Tot i aquesta evidència, el Departament s’ha enrocat en la posició que no hi haurà acord abans de l’aprovació dels pressupostos si no hi està supeditat. Sense entesa en aquest punt, ens hem fet una crida a continuar negociant en un futur per mirar d’arribar a un acord que millori les condicions laborals de tots els docents del país.

Ajuda’ns a lluitar per un sistema educatiu català de qualitat, just i democràtic. Suma’t al sindicat independentista i de classe, afilia’t a La Intersindical!