Aquest divendres 25 de juliol, el Departament ha comunicat que el proper dilluns 28 de juliol es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució que regula la reducció de dues hores lectives setmanals per al personal docent no universitari que tingui 55 anys o més i acumuli més de 15 anys de serveis als centres públics, durant el curs 2025-2026.

La mesura, que hauria d’haver-se regulat amb temps i recursos clars, arriba a final de curs, en ple estiu i sense garanties reals d’aplicació, amb requisits que deixen fora moltes persones.

📅 El Departament ha informat que les sol·licituds es podran presentar entre el 29 de juliol i el 2 d’agost, a través del portal ATRI.

La gestió recau un cop més sobre els centres

La validació de les sol·licituds anirà a càrrec de les direccions, que hauran de gestionar-ho a inicis de setembre, en un moment d’alta càrrega de treball i sense recursos estructurals garantits. El Departament afirma que, un cop validades les peticions, s’adjudicaran dotacions de personal per fer front a les reduccions. Ara bé, ni la dotació ni el mecanisme d’adjudicació estan concretats ni calendaritzats.

Tot i assegurar que “no caldrà fer cap gestió a l’agost”, no hi ha cap compromís explícit ni cap mesura compensatòria per si les reduccions no es poden aplicar.

Pressions i drets condicionats

Des de La Intersindical alertem que s’estan produint pressions encobertes perquè el professorat no exerceixi aquest dret. Diversos docents ja ens han comunicat que, en previsió de manca de cobertura, se’ls insinua que no sol·licitin la reducció o que serà difícil d’aplicar.

Aquest dret, que hauria de contribuir a una sortida més digna i sostenible de la carrera docent, queda desvirtuat per una gestió improvisada, restrictiva i sense compromís de recursos suficients.

Reivindiquem un final de trajecte digne

Seguim exigint:

• Reducció progressiva i garantida a partir dels 55 anys.
• Compatibilitat amb càrrecs de coordinació.
• Aplicació proporcional a jornades parcials.
• Possibilitat de sol·licitar la reducció abans de fer els 55 anys, si es compleix durant el curs.
• Recursos automàtics i suficients per fer efectiu el dret.

📢 Estarem pendents de la publicació de la resolució i publicarem una anàlisi detallada dilluns mateix.

✊ Continuarem denunciant que els drets laborals no poden quedar en mans de gestions arbitràries ni promeses sense garanties.

Els nous docents es veuen sotmesos a una realitat laboral canviant que els obliga a treballar fins als 67 anys per accedir a la jubilació, cosa que representa un canvi substancial en les condicions laborals respecte a les generacions anteriors. Aquests professionals no només hauran de fer front a una carrera docent més llarga, sinó que també es troben amb un sistema dual de cotització —MUFACE i Seguretat Social—, que implica una doble càrrega administrativa i econòmica.

Per contra, els docents que formen part del règim de classes passives, un col·lectiu en procés d’extinció, han gaudit d’uns drets laborals més avantatjosos, entre els quals destaca la possibilitat de jubilar-se als 60 anys. Aquesta edat es pot considerar raonable i digna després d’una vida dedicada a una tasca social de gran valor. Cal recordar que desenvolupem la mateixa feina i afrontem les mateixes exigències dins del sistema educatiu. El dret a jubilar-se als 60 anys va ser suprimit unilateralment pel govern espanyol, i La Intersindical considerem que hauria de ser restituït, atès que es manté en altres professions de caràcter sensible o amb risc elevat.

La docència, com ho demostren els alts índexs de baixa, és una professió d’alt risc emocional, físic i mental. Les diferències que hem esmentat generen un profund sentiment d’injustícia entre els docents més joves -i no tan joves. La Intersindical compartim aquesta preocupació i considerem que la situació actual no només és injusta, sinó també incoherent amb la realitat que vivim. La docència, especialment a partir dels 55 anys, esdevé una tasca cada vegada més feixuga. Aquesta professió requereix una adaptació constant als canvis en continguts i metodologies i una dedicació emocional i física sostinguda que, amb el pas dels anys, pot acabar passant factura, sobretot en el cas de les mestres d’infantil.

La recta final de la carrera docent ve marcada per un desgast progressiu que fa que mantenir les mateixes càrregues lectives esdevingui, en molts casos, insostenible. Les exigències d’impartir classes, gestionar grups d’alumnes, atendre les famílies i preparar materials comporten una pressió que pot ser excessiva a aquestes edats.

Davant d’aquesta realitat, La Intersindical proposem mesures que permetin una transició més humana cap al final de la carrera professional. En concret, reclamem:

• Una reducció progressiva de les hores lectives per als docents majors de 55 anys, fins a un terç, que puguin dedicar a tasques de suport, mentoratge o creació de materials.
• Una reducció més significativa (fins a la meitat de la jornada lectiva) per als docents majors de 60 anys.
• La possibilitat de deixar les tasques lectives per dedicar-se a projectes col·laboratius: creació de materials educatius, treball conjunt amb docents universitaris per integrar els nous coneixements, mentoria als docents novells i creació de llibres de memòries pedagògiques per transmetre l’experiència acumulada.
• L’opció de la jubilació parcial, que permeti una desvinculació progressiva i més amable de la vida laboral activa.

Aquestes mesures no només ofereixen alternatives més adaptades a la diversitat de perfils i energies dels docents veterans, sinó que també milloren la qualitat de vida i garanteixen un rendiment educatiu més sostenible. Permetre que els professionals concentrin les seves forces allà on poden aportar més valor és una aposta per l’equitat i la qualitat del sistema.

La Intersindical insistirem en la necessitat de revisar l’actual sistema i introduir les reformes necessàries per assegurar que tots els docents puguin gaudir d’un final de carrera digne, coherent i respectuós amb les seves circumstàncies personals i laborals.